El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

 

Màster Oficial - Estudis Avançats en Arqueologia

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/176508

Treballs finals del Màster Oficial d'Estudis Avançats en Arqueologia. Facultat Geografia i Història de la UB.

Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 7 de 7
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    Estudi geoarqueològic de les estructures C3 i C4 del jaciment de La Almoloya (Pliego, Múrcia)
    (2024-10) Brià Casarramona, Judit; Bergadà i Zapata, M. Mercè; Micó Pérez, Rafael
    [cat] La Almoloya és un dels assentaments més importants de l’Edat del Bronze (2200-1550 BCE) del SE peninsular. Es tracta d’un jaciment estudiat des de fa dècades que destaca per la seva riquesa en material recuperat, pel seu estat de conservació i per la seva extensió. Aquest estudi presenta una sèrie d’anàlisis micromorfològiques i de difracció de raigs X que permet determinar les característiques de dues estructures C3, C4 i de l’estança H80; àmbits que es trobaven en funcionament entre els 2000-1750 BCE i dels quals se’n té molt poca informació sobre les seves funcions dins del jaciment. Aquesta aproximació permet definir els processos de formació dels rebliments de les estructuresi a la vegada permet inferir el seu ús i la seva relació amb els materials constructius d’H80. Aquesta perspectiva geoarqueològica aporta llum sobre nous aspectes de la comunitat de La Almoloya durant aquesta etapa cronològica.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    El consum de carn en contextos monàstics urbans. El cas de Santa Caterina de Barcelona
    (2024-02) Querol Martínez, Carme; Lloveras Roca, Lluís; Nadal Lorenzo, Jordi
    [cat] L’estudi de les dietes monàstiques a la península ibèrica vist a través de l’arqueologia és un tema força ignorat i sobre el qual s’ha efectuat poca recerca. Per això, dins aquest treball es vol crear una visió més completa de l’alimentació monàstica a través de l’estudi de les restes faunístiques recuperades durant les excavacions dutes a terme al solar del monestir fetes en relació a la reforma del mercat de Santa Caterina. S’han pogut recuperar un total de 1359 restes, de les quals 1004 provenen d’estrats medievals (c. Segle XII-XV) i 355 d’estrats post-medievals (c. Segle XVI-XVII). Dins els dos períodes predominen majoritàriament els mamífers (sobretot els caprins), seguits per les aus, el peix, els mol·luscs i els rèptils. Es pot observar sobretot una alta presència de les parts més carnoses i d’individus dins l’òptim càrnic en els dos períodes però especialment en el període post-medieval. Els indicis mostren una dieta rica en carn i allunyada de la concepció de la dieta monacal com a austera i restrictiva. Aquest fet podria estar directament lligat amb la posició de Santa Caterina amb les elits polítiques i econòmiques barcelonines tant en època medieval com post-medieval i l’alta consideració de la ordre dels predicadors dins les institucions catòliques. Aquests resultats s’han pogut equiparar amb fonts sobre l’alimentació de monestirs i convents d’Europa occidental (però sobretot de Catalunya) i amb estudis arqueozoològics de monestirs i convents europeus.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    L’aprofitament de recursos faunístics en entorns rurals: el cas d’Olèrdola. Un estudi arqueozoològic de la fauna recuperada a l’assentament d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès) durant l’alta i plena edat mitjana (IX-XII d.c)
    (2022) Daniel Caritg, Jordina; Nadal Lorenzo, Jordi
    [cat] El present treball analitza les restes faunístiques procedents dels nivells medievals de l’ocupació d’Olèrdola (s. IX-XII d.C), tot prenent l’objectiu de caracteritzar l’alimentació i l’aprofitament de tot tipus d’origen animal dels habitants d’Olèrdola i definir com la dieta pot ser el resultat de l’existència d’estatus socials diferenciats, de la tipologia rural o urbana dels assentaments i del possible seguiment de diferents doctrines religioses. L’estudi ha seguit una metodologia composta per la ponderació del nombre de restes, l’anàlisi de la representació anatòmica, l’estudi de les traces d’origen antròpic i els patrons de gestió dels animals, entre d’altres. L’estudi del conjunt ha permès concloure que almenys una part dels habitants d’Olèrdola formaven part d’una elit benestant i que el conjunt poblacional seguia les doctrines cristianes. També s’ha pogut caracteritzar Olèrdola com a un assentament normatiu dins de les ocupacions cristianes de l’alta i plena edat mitjana, a excepció del tracte excepcional diferenciat que han rebut Canis familiaris i Equus caballus. Finalment, aquest estudi ha permès augmentar el coneixement referent a l’ocupació medieval d’Olèrdola i el corpus de treballs amb relació en l’alimentació d’origen animal a l’alta i plena edat mitjana.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    La arqueología del conflicto desde el prisma de la restitución del campo de batalla de A Coruña 1809: Estudio del paisaje del campo de batalla, la patrimonialización del lugar y la difusión
    (2022) Carrasco Gómez, Pablo; Gracia Alonso, Francisco
    El período comprendido entre 1808-1814, conocido como la Guerra de Independencia Española o la Guerra Peninsular (Peninsular war), se corresponde con uno de los eventos más destructivos, a nivel humano y material que ha soportado la Península Ibérica. Este impacto sobre la sociedad y el paisaje puede ser hoy en día estudiado no solo a través de la historiografía, sino que la arqueología moderna cuenta con una serie de subdisciplinas que pueden dar luz a los conflictos militares. Habitualmente, los estudios históricos han romantizado excesivamente los eventos más importantes de la Guerra de Independencia y al mismo tiempo, muchos pasajes de su historia han sido prácticamente olvidados. Uno de ellos, es la retirada del ejército británico de España en el invierno del 1808-1809, tenido en gran estima por la historiografía inglesa. La campaña destaca por la penosa retirada y persecución a través del norte peninsular, la cual se cobró miles de vidas. El invierno, la dureza de las marchas y las siempre mortíferas enfermedades, tan presentes en el s. XIX d.C., desembocaran en una tragedia humana de grandes proporciones. Ninguno de los tres ejércitos, compuestos por ingleses, franceses y españoles (además de otras nacionalidades1 arrastradas al conflicto) conseguirán eludir una autentica, “Marcha de la Muerte”.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    The application of dental microwear texture analysis to human remains from the Bronze Age archaeological site, Minferri. A methodological study into its potential and limitations
    (2022) Denton, Amber; Nieto-Espinet Ariadna; Nadal Lorenzo, Jordi; Ibáñez Estévez, Juan José
    [eng]Previous research has shown that dental microwear texture analysis (DMTA) is a key method in studying the diet of animals and humans in their last moments of life. Enamel surface textures are measured with parameters to quantify the microwear and be able to make dietary inferences about individuals and populations. The use of a confocal microscope and metrology software to analyse dental microwear signatures is a very recent development in this field of research. This has provided new perspectives but also presented challenges, issues and limitations that require addressing. For example, there is still a need for much experimentation and standardisation of parts of the method. Although many different species have been studied, this paper is one of the first in examining human buccal molar surfaces with DMTA. The objective of this research is not only to bring new information about the diet of prehistoric societies but also to reflect on the potential and limitations of the method and develop and apply a protocol to a sample of 7 individuals from Minferri, an early Bronze Age site in Catalunya, Spain. In order to explore the method further, 5 statistical tests with different variables were created and executed which have led to promising results. These results contribute to the ongoing effort of standardising the technique to improve the reliability, reproducibility and comparability when applied to archaeological human remains.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    La transformació del paisatge d’alta muntanya als Pirineus Estudi de l’activitat antròpica dels segles IX i XII i els seus camins al Port del Cantó (Pallars Sobirà i Alt Urgell)
    (2021) Civit Vidal, Guillem; Riera i Mora, Santiago; Dominguez Segarra, Miriam
    [cat]Durant l’època medieval a Catalunya, es van produir grans desplaçaments de la població des de les zones del sud cap a les terres del nord a causa de la invasió musulmana. La muntanya era vista com a un punt de refugi, fet que va provocar l’establiment de nous nuclis de població. Aquest cas podria tractar-se de l’entorn del Port del Cantó, lloc de trobada dels comtats de Pallars i Urgell i on es troba una concentració de nuclis d’hàbitat. Es tracta d’una àrea poc estudiada tant a escala històrica com arqueològica. A partir dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i amb el coneixement de l'anomalia climàtica medieval d'entre els segles IX i XII, s’han pogut realitzar diverses anàlisis del terreny per a tenir un millor coneixement del territori i saber quines zones eren més aptes per al cultiu i si existeix alguna relació amb l’establiment dels nuclis de població i les zones d’agricultura, les quals han estat identificades per la fotografia aèria. També s’ha establert quines són les àrees de captació de recursos de cada lloc i les relacions amb l’entorn a partir dels camins identificats. Aquest treball vol donar un nou punt de vista sobre l’estudi arqueològic del territori d’alta muntanya i fer visible que encara queda molt per a estudiar en aquestes zones pirinenques.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    Caracterització arqueomètrica de 15 individus pertanyents a contextos de producció de Lisboa (s. XVI, XVII i XVIII)
    (2020-11) Ortega Palacios, Clàudia; Buxeda i Garrigós, Jaume
    [eng] During the modern period, Lisbon was established as the main producer of delftware, as well as other ceramic products, in Portugal. In recent years, archeological interventions have uncovered multiple remains of pottery production in two large producing areas of the city that rises the need to conduct compositional characterization studies in order to address future provenance questions. This will help in the study of commercial dynamics established between this city and the rest of the world. Thus, it is presented here the archaeometric study of 15 individuals recovered at production contexts in Lisbon, dated back to the sixteenth century and up to the first half of the eighteenth century. Chemical and mineralogical characterization techniques have been applied, specifically X-ray fluorescence (XRF) and X-ray diffraction (XRD). The results have allowed us to identify four compositional groups that can be used as reference groups (RG) or localized references, albeit with some caution, as well as various aspects related to its production technology.