Treballs Finals de Grau (TFG) - Filologia Catalana

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/48825

Treballs Finals del Grau de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 106

Buits fonològics en el lèxic no flexionat del català. Una anàlisi aplicada a les codes a final de mot
(2026-09-03) Posino Griñó, Laura; Pons-Moll, Clàudia
En aquest treball es descriuen i analitzen els buits fonològics que afecten les codes finals del lèxic no flexionat del català i que no són justificables per principis de caràcter universal, per processos propis de la llengua catalana o per tendències específiques del català detectades en estudis precedents. L’estudi també inclou una anàlisi de la freqüència de tots els tipus de codes finals possibles en termes absoluts, en funció dels diferents contextos accentuals en què poden ocórrer, i en relació amb la freqüència relativa dels sons afectats en el marc de les llengües del món.
Lucrècia tràgica a l’Edat Moderna: tradició dramàtica i construcció del pathos a Lucrècia (1769) de Joan Ramis i Ramis
(2026-06-18) Mués Montserrat, Paula; Esteve Mestre, Cesc
El mite de Lucrècia constitueix un dels relats fundacionals de la tradició occidental sobre la virtut femenina, el poder i la violència, fet que n’ha propiciat nombroses reescriptures des de l’antiguitat clàssica fins als nostres dies. Aquest treball pretén analitzar Lucrècia (1769) de Joan Ramis i Ramis amb l’objectiu d’evidenciar com el tractament de l’heroïna s’articula a partir d’una revisió profunda del sofriment i de la responsabilitat moral, que es planteja a través de la construcció d’un nou pathos tràgic fonamentat en l’equilibri entre raó i sensibilitat. Així, l’autor planteja, a diferència d’altres versions, la transformació de l’experiència tràgica en un discurs racionalitzat en què el suïcidi esdevé un acte mediat amb valor exemplar. En darrera instància, aquesta recerca té com a propòsit posar en relleu la capacitat del mite per adaptar-se a diferents marcs ideològics i estètics dins el context europeu, alhora que ofereix una mirada comparativa sobre les continuïtats i ruptures en la configuració de la matrona.
La distribució de les oclusives velars i palatals en el català de Mallorca: descripció i anàlisi
(2026-06-18) Aguilar Robert, Clàudia; Pons-Moll, Clàudia
Aquest treball estudia la distribució de les oclusives velars ([k], [g]) i palatals ([c], [ɟ]) en el català de Mallorca mitjançant enquestes de realització fonètica a parlants de tres localitats tradicionalment palatalitzadores: Manacor, Felanitx i Pollença. D’una banda, es confirma la distribució d’aquests sons que ha estat descrita en treballs anteriors per al nivell lèxic, amb realitzacions palatals davant de vocal anterior i central, i en posició final de mot; i velars davant de vocals posteriors i en posició d’obertura complexa seguida de líquida. D’altra banda, es determina quin és el comportament d’aquest fenomen en el nivell postlèxic, fins ara no abordat per cap estudi. A partir d’un exhaustiu corpus de mots en què s’han situat /k/ i /g/ en tots els contextos vocàlics i consonàntics possibles, s’han recollit dades de 3 informants, i s’ha pogut concloure que es tracta d’un procés lèxic, i no postlèxic, en què un procés d’enfortiment s’imposa sobre els efectes coarticulatoris. Finalment, es fa una proposta de formalització del fenomen des de la teoria de l’optimitat.
“Narrar el temps, viure la literatura”: Una proposta didàctica sobre el conte català.
(2026-06-18) Vilches Ferrer, Alba Peizhi; Vives Piñas, Arnau
Aquest treball proposa el disseny d'un curs immersiu de literatura orientat a fomentar la lectura reflexiva, el diàleg crític i la creació literària, més enllà de l’enfocament pedagògic tradicional. El fil conductor del curs és l’anàlisi d’una selecció de contes catalans contemporanis —de Pere Calders, Víctor Català, Jesús Moncada i Maria Barbal— que reflecteixen, de manera diversa, el pas del temps. D’una banda, s’estableix un marc teòric i de recerca a partir d'altres iniciatives que combinen l’ensenyament i l'aprenentatge de la literatura amb l’espai, el cos i l’experiència personal —el cas de l’Aula de Literatura i Meditació i el de Lectures en Ruta— i es fa una aproximació a la teoria filosòfica i literària sobre la memòria, la identitat i la percepció subjectiva del temps. D’altra banda, es concreta el plantejament del programa a partir de la seva ideació, l’estudi del material didàctic i literari i la preparació de les seqüències didàctiques de cada activitat.
Fins a quin punt, entre els joves del Pont de Suert, es mantenen les característiques pròpies del ribagorçà?
(2026-06-15) Vila Cotonat, Elisabet; Alturo, Núria
[cat] Aquest treball té com a objectiu analitzar fins a quin punt es mantenen actualment els trets més característics de la parla ribagorçana entre el jovent del Pont de Suert, capital de la comarca de l’Alta Ribagorça. En les darreres dècades, la varietat estàndard del català ha anat guanyant presència en àmbits com l’escola, els mitjans de comunicació i l’administració, fins al punt de ser percebuda sovint com la varietat més correcta o prestigiosa. Aquest fet ha contribuït a fer que moltes varietats dialectals siguin progressivament relegades o considerades formes menys adequades en determinats contextos comunicatius. En aquest context sociolingüístic, el present treball es proposa investigar la situació actual de la parla ribagorçana entre els joves del Pont de Suert, amb l’objectiu de determinar si aquesta varietat encara es manté viva en l’ús oral o si, per contra, es troba immersa en un procés de desdialectalització. Per a dur a terme aquesta anàlisi, s’han seleccionat alguns dels trets més característics del dialecte ribagorçà i se n’han analitzat aspectes fonètics, morfosintàctics i lèxics, amb la finalitat d’oferir una visió completa de l’estat actual d’aquesta varietat. En definitiva, l’estudi d’aquests trets permet valorar el grau de conservació o de substitució dialectal en la parla juvenil actual.
Violència i màscara al teatre de Yukio Mishima i Àngel Guimerà
(2026-06-15) Komura Trullenque, Jun; Moreno Domènech, Maria
[cat] Aquest treball pretén analitzar comparativament la presència de la violència i la seva relació amb la construcció de la identitat dels personatges en el teatre d’Àngel Guimerà i Yukio Mishima. S'estudia, en ambdós autors, la tensió entre el desig individual i les formes socials que en condicionen l’expressió. En primer terme, a partir del moviment literari de la nikutai bungaku ('literatura del cos'), així com de la noció de política de Hannah Arendt, s'analitza la relació entre violència i plaer en les obres de sengles autors. En segon terme, a partir dels estudis de Peter Szondi sobre el drama modern, de la noció d’identitat narrativa de Paul Ricoeur i de la interioritat del personatge teatral de Robert Abirached, s’examinen diversos drames de Guimerà i shingekis de Mishima. Aquest treball sosté que la violència emergeix quan la paraula esdevé insuficient per articular la identitat del subjecte i, per tant, proposa eines d'estudi sobre la relació entre la construcció de la identitat i la violència. Els resultats de la comparació permeten establir noves vies d’interpretació de l’obra guimeraniana a partir de categories habitualment aplicades a la recepció crítica de Mishima.
Funcions de l’alternança de codi en música contemporània en català
(2026-06-18) Juan Castell, Cristina; Comellas, Pere, 1965-
[cat] Aquest estudi analitza l’alternança de codi en cançons del panorama musical català contemporani amb l’objectiu d’identificar les llengües que s’hi alternen, els tipus d’alternança presents i les funcions que desenvolupen dins del discurs musical. L’estudi es basa en una metodologia qualitativa aplicada a un corpus de deu cançons d’artistes de l’escena musical juvenil actual. L’anàlisi lingüística permet identificar diferents formes d’alternança entre el català, el castellà, l’anglès i, de manera més puntual, el francès. Els resultats mostren que l’alternança de codi constitueix un recurs freqüent i divers, que pot aparèixer des de la inserció puntual de paraules fins a la distribució de llengües diferents en seccions extenses d’una mateixa cançó. Pel que fa a les funcions, s’observa que les alternances responen principalment a finalitats estilístiques, identitàries i simbòliques. En conjunt, l’estudi evidencia que l’alternança de codi és un element rellevant en la construcció d’identitats juvenils i en la representació de les pràctiques lingüístiques actuals.
Jeroni Ferrer de Guissona: estudi de la seva figura a través de l'autorepresentació, la projecció pública i les xarxes de relació literària en la Catalunya barroca del segle XVII
(2026-06-16) Grande Pàmias, Helena; Esteve Mestre, Cesc
[cat] Jeroni Ferrer de Guissona va ser un poeta barroc que visqué a la Segarra entre els darrers anys del segle XVI i la primera meitat del segle XVII. La seva figura ha estat poc estudiada i és gairebé inexistent dins la historiografia literària catalana. Tanmateix, el seu testimoni és una peça d’interès per a l’estudi de les pràctiques literàries del Barroc català. És per això que aquest treball es proposa estudiar la seva obra i la seva figura com a poeta. L’estudi analitza la producció literària conservada amb la intenció de determinar quin paper va tenir com a escriptor i canonge dins la Catalunya barroca, així com d’identificar quines circumstàncies condicionaren la seva producció. L’estudi es focalitza en examinar els mecanismes d’autorepresentació i les estratègies discursives que articulen la seva producció escrita.
Primera història d'Esther (1948) i La pell de brau (1960): anàlisi comparativa centrada en la seva relació amb el text bíblic
(2026-06-18) Font Barniol, Clara; Moreno Domènech, Maria
El mite espriuà de Sepharad construeix un paral·lelisme entre el poble jueu i el català: ambdues comunitats es veuen sotmeses a un exili forçat, i obligats a ocultar la seva identitat per un règim que busca la seva desaparició. Les dues obres que en formen part, doncs, parteixen de dos llibres bíblics – Llibre d’Ester i Llibre de Job – que els basteixen, els estructuren i els donen sentit. L’objectiu d’aquesta dissertació ha set analitzar quin rol juguen aquests dos Llibres en la construcció de les obres d’Espriu. A través de l’anàlisi dels segments en els quals la literatura bíblica hi tenia més incidència s’ha conclòs que, mentre que Llibre d’Ester és el punt de partida de Primera història d’Esther, Llibre de Job completa la reflexió proposada a La pell de brau i l’omple de sentit: l’acceptació dels límits inherents a l’ésser humà enfront de la mort, inevitable.
El taller de Pere Miquel en el context incunable català
(2026-06-16) Borràs Torramilans, Clara; Pellissa Prades, Gemma
Aquest treball es proposa analitzar la producció de Pere Miquel, un dels pocs impressors catalans documentats del segle XV. L’estudi examina com la seva figura exemplifica la hibridació d’oficis en els inicis de la impremta, com a professional que compaginà les tasques de llibreter i impressor a la Barcelona de finals de l'edat mitjana. A partir de l’anàlisi del seu corpus tipogràfic, que es concentra entre els anys 1491 i 1496, es classifiquen les obres que va imprimir en blocs temàtics i se n’estudia la llengua utilitzada, el bilingüisme llatí-català. La investigació també aprofundeix en els aspectes materials de la seva producció i en els dubtes d'atribució que han suscitat algunes de les obres estudiades. L’anàlisi d’aquest corpus permet conèixer els interessos culturals de l’època i identificar les demandes lectores que Miquel cercava satisfer, fet que el situa com una peça clau de la configuració del mercat editorial barceloní de l’època.
De Simona Gay a Tomàs Garcés: història d’una correspondència
(2025-06-10) Bolea Gàlvez, Blai; Marrugat, Jordi, 1978-
Aquest treball consisteix en un estudi i edició —una transcripció, regularització ortogràfica, anotació, anàlisi, estudi, etc.— de la correspondència en català i francès que envia, entre els anys 1935 i 1968, l’escriptora nord-catalana Simona Gay al també escriptor Tomàs Garcés, conservada al Fons Tomàs Garcés de la Biblioteca de Catalunya. Para atenció, entre altres coses, a la seva relació (orígens, desenvolupament, etc.), als personatges i obres que hi són esmentats, als esdeveniments que s’hi descriuen i, especialment, a la figura de Simona Gay —a la seva vida, als seus pensaments, esperances i preocupacions. Hi trobem informació d’algunes obres de Simona, com ara La gerra al sol o Folklore íntim del Rosselló. També d’actes i iniciatives d’homenatge al seu germà, el poeta Josep Sebastià Pons.
Estudi fonètic i fonològic de les seqüències tautosil·làbiques de vocals altes en català
(2025-09-01) Mitjavila Casals, Irene; Pons-Moll, Clàudia
Aquest estudi analitza les seqüències tautosil·làbiques de vocals altes en català (iu, ui), fonològicament rellevants perquè el principi de seqüenciació de sonicitat no permet establir quin element és el nucli i quin es realitza com a semivocal. Tradicionalment, s’han descrit com a decreixents en català i creixents en castellà. A partir d’un corpus de 160 paraules distribuïdes equitativament segons tonicitat (tònica vs. àtona) i estructura sil·làbica (aguda vs. plana) s’han recollit dades de 10 dones d’entre 19 i 22 anys, bilingües de català central i castellà de Barcelona. La meitat tenen el català com a llengua dominant i l’altra meitat el castellà. Amb les mesures articulatòries obtingudes a partir de l’F2, s’ha observat que ambdues seqüències presenten característiques acústiques diferents i que la posició del diftong i la tonicitat n’afavoreixen una realització creixent. Es proposa una anàlisi fonològica a partir de la teoria de l’optimitat.
Panorama de la literatura catalana de ficció als camps de concentració francesos de la postguerra
(2025-06-10) Santero Piqué, Gisela; Pellissa Prades, Gemma
Després de la Guerra Civil espanyola, uns 275.000 refugiats que havien creuat la frontera francesa, són retinguts en camps de concentració arreu del sud de França i en unes condicions deplorables. Aquest treball de recerca posa el focus a la literatura catalana de ficció produïda en aquest context per descriure, més enllà de la producció memorialística, les característiques pròpies de la literatura concentracionària catalana de la postguerra espanyola. D’una banda, s’ha elaborat un inventari d’obres de literatura de ficció en català escrites per autors coetanis als fets, de l’altra s’han analitzat les obres poètiques que el constitueixen (seixanta-vuit poemes inclosos en cinc poemaris). Així, hem pogut veure que el corpus poètic comparteix una sèrie de llocs comuns en consonància amb la literatura concentracionària de corrent europeu tals com la denúncia de les condicions de vida o la concepció de la literatura com a portaveu de la col·lectivitat.
Influència de l’estàndard en la parla dels adolescents de Vic
(2025-06-19) Casadevall Puig, Judit; Nogué Serrano, Neus
L’extensió de l’estàndard d’una llengua comporta la pèrdua de trets dialectals i col·loquials. Partint d’aquesta idea, l’estudi presentat a continuació planteja la següent pregunta de recerca: quina ha estat la influència de l’estàndard del català en el parlar de la plana de Vic i, concretament, en la parla dels adolescents de Vic? A partir de vuit entrevistes semidirigides fetes a quatre adolescents d’entre 14 i 18 anys i a quatre persones majors de 80 anys, s’analitza l’estat actual d’una sèrie de trets lingüístics característics del parlar d’aquesta zona. Així doncs, es compara el que diu la bibliografia sobre el parlar de la plana de Vic, el que diuen les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans, i les realitzacions fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques d’aquests vuit informants. I tot això es fa amb l’objectiu d’observar el grau de vitalitat d’aquests trets enfront de l’estàndard.
Llenguatge inclusiu: poder i discurs
(2025-06-05) Gallardo Peres, Eulàlia; Massip i Bonet, M. Àngels, 1957-
Aquest treball analitza críticament l’ús del llenguatge inclusiu a les institucions catalanes, identificant-ne les mancances, els límits normatius i les tensions entre usos socials reals i polítiques oficials. La hipòtesi central sosté que la resistència institucional al canvi lingüístic respon a una por simbòlica a la pèrdua de la llengua catalana, fet que pot provocar-ne la fossilització. El treball contrasta els discursos normatius amb propostes emergents, com el llenguatge no binari recollit a la Guia gramatical de llenguatge no-binari de Raig Verd, i reivindica una mirada interdisciplinària. S’hi argumenta que el llenguatge és una eina de justícia simbòlica i que les institucions han d’adaptar-se als canvis socials per garantir la vitalitat democràtica del català.
Tractament de la discapacitat en la literatura catalana a partir d’El teu nom és Olga
(2025-06-18) Izquierdo Borau, Joan; Moreno i Domènech, Maria
Aquest treball pretén estudiar cinc obres de literatura catalana que tenen la discapacitat d’eix temàtic central: El teu nom és Olga, de Josep Maria Espinàs (1986); Quiet, de Màrius Serra (2008); El meu germà Pol, d’Isabel-Clara Simó (2008); Germà de gel, d’Alicia Kopf (2016); i Marxarons, de Cristina Masanés (2024). D’una banda, s’analitzaran aspectes formals centrats en la tipologia textual, la qüestió autobiogràfica i la identitat del narrador (Lejeune, Casas); com és l’aproximació literària de cada obra al tema central i com s’estructura el relat; i l’evolució terminològica lligada a la concepció de la discapacitat. D’altra banda, s’analitzarà la identitat del personatge amb discapacitat i la relació directa que té amb els altres temes com la identitat del narrador, la responsabilitat parental, l’amor (incondicional o romàntic); i les reflexions sobre identitat i llenguatge o la mort.
La Bressola i Arrels: estudi comparatiu de dues escoles immersives a la Catalunya del Nord
(2025-06-17) Ramon Bargalló, Nina; Bernat i Baltrons, Francesc
La Bressola i Arrels són les dues úniques escoles immersives en català de la Catalunya del Nord. Ambdós projectes tenen per objectiu revitalitzar la llengua catalana en el territori nord-català, que ha patit un llarg procés de substitució lingüística des de l’annexió amb França el 1659. A partir d’aquest estudi comparatiu, s’analitzarà el paper que tenen La Bressola i Arrels en la revitalització de la llengua catalana a la Catalunya del Nord, es definiran els sistemes immersius que implementen i, finalment, es determinaran les fortaleses i les limitacions de cadascun.
Melodies que narren: la música al servei de la construcció teatral al musical Mar i Cel
(2025-06-17) Campos Valldepérez, Núria; Marrugat, Jordi, 1978-
Aquest treball pretén analitzar com la música és una eina de construcció de sentit dins l’àmbit literari a partir del megamusical Mar i Cel, representat per la companyia Dagoll Dagom i amb música d’Albert Guinovart. La música esdevé una part elemental del discurs narratiu i simbòlic del megamusical. A través de l’anàlisi dels leitmotivs i dels recursos musicals –com la representació de les situacions, els temes i les caracteritzacions dels personatges– s’observa com la música estructura aquest discurs narratiu que es representa a l’obra. A més, el treball també examina les referències musicals presents a Mar i Cel, especialment Les Misérables i The Phantom of the Opera. Finalment, es considera l’evolució del compositor en produccions posteriors com Flor de Nit i Scaramouche.
L’assaig com a gènere: teoria, història i pràctica en la literatura catalana
(2025-06-17) Campeny Tripiana, Marc; Soler, Albert, 1963-
El gènere assagístic, com a forma literària i discursiva, ocupa un lloc important en la tradició intel·lectual i cultural des de la seva consolidació a l'època moderna, però ha estat sovint subordinat a la narrativa, la poesia i el teatre. Aquest estudi té per propòsit analitzar les dimensions teòriques, històriques i aplicades del gènere, amb una atenció especial a la seva evolució i funció en el context català. Paral·lelament, s’hi planteja una reflexió sobre la rellevància actual de l’assaig en una època marcada per la globalització, les tecnologies emergents i els canvis en els models de producció i transmissió del coneixement. Mitjançant aquesta anàlisi i la redacció d’un assaig original com a exercici pràctic, es vol evidenciar la vitalitat i la complexitat d’un gènere que continua essent clau per al pensament crític i la creació intel·lectual en la societat contemporània.
Assassinat a la riba de l'Ebre: transcripció i anàlisi d'un procés judicial tortosí d'inicis del segle XVII
(2025-06-19) Pérez Fernàndez, Oriol; Massip i Bonet, M. Àngels, 1957-
L’anàlisi lingüística de textos antics permet copsar com era la llengua en el passat, entendre’n més a fons el contingut i esbrinar quina evolució —siga fonètica, morfològica o lèxica— ha tingut el català al llarg dels segles. L’objectiu del present treball és transcriure un judici inèdit de principis del segle XVII custodiat a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, localitzat a Tortosa. El procés judicial, datat l’any 1604, és convocat per a empresonar els assassins de Joan Carot, un espardenyer xertolí trobat mort a la plaça de la Ribera de Tortosa. En el document es registren diversos testimonis lingüísticament força rics, que descriuen els costums de l’espardenyer, com anava vestit i amb qui es relacionava. Posteriorment, se’n fa una anàlisi lingüística per tal de donar compte dels principals trets lingüístics que s’hi poden trobar del tortosí de l’Edat Moderna i si s’han mantingut en l’actualitat.

Examinar

Enviaments recents