Treballs Finals de Grau (TFG) - Filologia Catalana

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/48825

Treballs Finals del Grau de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 94

Panorama de la literatura catalana de ficció als camps de concentració francesos de la postguerra
(2025-06-10) Santero Piqué, Gisela; Pellissa Prades, Gemma
Després de la Guerra Civil espanyola, uns 275.000 refugiats que havien creuat la frontera francesa, són retinguts en camps de concentració arreu del sud de França i en unes condicions deplorables. Aquest treball de recerca posa el focus a la literatura catalana de ficció produïda en aquest context per descriure, més enllà de la producció memorialística, les característiques pròpies de la literatura concentracionària catalana de la postguerra espanyola. D’una banda, s’ha elaborat un inventari d’obres de literatura de ficció en català escrites per autors coetanis als fets, de l’altra s’han analitzat les obres poètiques que el constitueixen (seixanta-vuit poemes inclosos en cinc poemaris). Així, hem pogut veure que el corpus poètic comparteix una sèrie de llocs comuns en consonància amb la literatura concentracionària de corrent europeu tals com la denúncia de les condicions de vida o la concepció de la literatura com a portaveu de la col·lectivitat.
Influència de l’estàndard en la parla dels adolescents de Vic
(2025-06-19) Casadevall Puig, Judit; Nogué Serrano, Neus
L’extensió de l’estàndard d’una llengua comporta la pèrdua de trets dialectals i col·loquials. Partint d’aquesta idea, l’estudi presentat a continuació planteja la següent pregunta de recerca: quina ha estat la influència de l’estàndard del català en el parlar de la plana de Vic i, concretament, en la parla dels adolescents de Vic? A partir de vuit entrevistes semidirigides fetes a quatre adolescents d’entre 14 i 18 anys i a quatre persones majors de 80 anys, s’analitza l’estat actual d’una sèrie de trets lingüístics característics del parlar d’aquesta zona. Així doncs, es compara el que diu la bibliografia sobre el parlar de la plana de Vic, el que diuen les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans, i les realitzacions fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques d’aquests vuit informants. I tot això es fa amb l’objectiu d’observar el grau de vitalitat d’aquests trets enfront de l’estàndard.
Llenguatge inclusiu: poder i discurs
(2025-06-05) Gallardo Peres, Eulàlia; Massip i Bonet, M. Àngels, 1957-
Aquest treball analitza críticament l’ús del llenguatge inclusiu a les institucions catalanes, identificant-ne les mancances, els límits normatius i les tensions entre usos socials reals i polítiques oficials. La hipòtesi central sosté que la resistència institucional al canvi lingüístic respon a una por simbòlica a la pèrdua de la llengua catalana, fet que pot provocar-ne la fossilització. El treball contrasta els discursos normatius amb propostes emergents, com el llenguatge no binari recollit a la Guia gramatical de llenguatge no-binari de Raig Verd, i reivindica una mirada interdisciplinària. S’hi argumenta que el llenguatge és una eina de justícia simbòlica i que les institucions han d’adaptar-se als canvis socials per garantir la vitalitat democràtica del català.
Tractament de la discapacitat en la literatura catalana a partir d’El teu nom és Olga
(2025-06-18) Izquierdo Borau, Joan; Moreno i Domènech, Maria
Aquest treball pretén estudiar cinc obres de literatura catalana que tenen la discapacitat d’eix temàtic central: El teu nom és Olga, de Josep Maria Espinàs (1986); Quiet, de Màrius Serra (2008); El meu germà Pol, d’Isabel-Clara Simó (2008); Germà de gel, d’Alicia Kopf (2016); i Marxarons, de Cristina Masanés (2024). D’una banda, s’analitzaran aspectes formals centrats en la tipologia textual, la qüestió autobiogràfica i la identitat del narrador (Lejeune, Casas); com és l’aproximació literària de cada obra al tema central i com s’estructura el relat; i l’evolució terminològica lligada a la concepció de la discapacitat. D’altra banda, s’analitzarà la identitat del personatge amb discapacitat i la relació directa que té amb els altres temes com la identitat del narrador, la responsabilitat parental, l’amor (incondicional o romàntic); i les reflexions sobre identitat i llenguatge o la mort.
La Bressola i Arrels: estudi comparatiu de dues escoles immersives a la Catalunya del Nord
(2025-06-17) Ramon Bargalló, Nina; Bernat i Baltrons, Francesc
La Bressola i Arrels són les dues úniques escoles immersives en català de la Catalunya del Nord. Ambdós projectes tenen per objectiu revitalitzar la llengua catalana en el territori nord-català, que ha patit un llarg procés de substitució lingüística des de l’annexió amb França el 1659. A partir d’aquest estudi comparatiu, s’analitzarà el paper que tenen La Bressola i Arrels en la revitalització de la llengua catalana a la Catalunya del Nord, es definiran els sistemes immersius que implementen i, finalment, es determinaran les fortaleses i les limitacions de cadascun.
Melodies que narren: la música al servei de la construcció teatral al musical Mar i Cel
(2025-06-17) Campos Valldepérez, Núria; Marrugat, Jordi, 1978-
Aquest treball pretén analitzar com la música és una eina de construcció de sentit dins l’àmbit literari a partir del megamusical Mar i Cel, representat per la companyia Dagoll Dagom i amb música d’Albert Guinovart. La música esdevé una part elemental del discurs narratiu i simbòlic del megamusical. A través de l’anàlisi dels leitmotivs i dels recursos musicals –com la representació de les situacions, els temes i les caracteritzacions dels personatges– s’observa com la música estructura aquest discurs narratiu que es representa a l’obra. A més, el treball també examina les referències musicals presents a Mar i Cel, especialment Les Misérables i The Phantom of the Opera. Finalment, es considera l’evolució del compositor en produccions posteriors com Flor de Nit i Scaramouche.
L’assaig com a gènere: teoria, història i pràctica en la literatura catalana
(2025-06-17) Campeny Tripiana, Marc; Soler, Albert, 1963-
El gènere assagístic, com a forma literària i discursiva, ocupa un lloc important en la tradició intel·lectual i cultural des de la seva consolidació a l'època moderna, però ha estat sovint subordinat a la narrativa, la poesia i el teatre. Aquest estudi té per propòsit analitzar les dimensions teòriques, històriques i aplicades del gènere, amb una atenció especial a la seva evolució i funció en el context català. Paral·lelament, s’hi planteja una reflexió sobre la rellevància actual de l’assaig en una època marcada per la globalització, les tecnologies emergents i els canvis en els models de producció i transmissió del coneixement. Mitjançant aquesta anàlisi i la redacció d’un assaig original com a exercici pràctic, es vol evidenciar la vitalitat i la complexitat d’un gènere que continua essent clau per al pensament crític i la creació intel·lectual en la societat contemporània.
Assassinat a la riba de l'Ebre: transcripció i anàlisi d'un procés judicial tortosí d'inicis del segle XVII
(2025-06-19) Pérez Fernàndez, Oriol; Massip i Bonet, M. Àngels, 1957-
L’anàlisi lingüística de textos antics permet copsar com era la llengua en el passat, entendre’n més a fons el contingut i esbrinar quina evolució —siga fonètica, morfològica o lèxica— ha tingut el català al llarg dels segles. L’objectiu del present treball és transcriure un judici inèdit de principis del segle XVII custodiat a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, localitzat a Tortosa. El procés judicial, datat l’any 1604, és convocat per a empresonar els assassins de Joan Carot, un espardenyer xertolí trobat mort a la plaça de la Ribera de Tortosa. En el document es registren diversos testimonis lingüísticament força rics, que descriuen els costums de l’espardenyer, com anava vestit i amb qui es relacionava. Posteriorment, se’n fa una anàlisi lingüística per tal de donar compte dels principals trets lingüístics que s’hi poden trobar del tortosí de l’Edat Moderna i si s’han mantingut en l’actualitat.
L'obra d'exili i retorn de Carles Riba com a procés de coneixement postsimbolista
(2025-06-19) Miguel Jarillo, Paula; Marrugat, Jordi, 1978-
Aquest treball analitza quatre obres de Carles Riba —Elegies de Bierville, Del joc i del foc, Salvatge cor i Esbós de tres oratoris— per mostrar com configuren un procés postsimbolista de coneixement. Cada nou llibre reprèn els temes, les imatges i els símbols dels anteriors per aprofundir i desenvolupar la recerca. A partir de l’estudi dels símbols recurrents —com el foc, el joc, el nombre tres i el viatge marí—, s’examina com aquestes obres constitueixen una unitat coherent i mantenen un diàleg constant entre elles. El treball parteix de la idea que l’obra de Riba és un procés de recerca de coneixement obert i dinàmic. L’estudi es fonamenta en l’anàlisi i la comparació de les quatre obres, posant èmfasi en la continuïtat i la coherència dels símbols. Es proposa, així, una lectura transversal que revela la continuïtat simbòlica i temàtica del projecte poètic ribià en la seva maduresa.
La presència de la identitat catalana en les obres de J. V. Foix i Joan Miró
(2025-06-16) Guitet Anglès, Carla; Marrugat, Jordi, 1978-
El següent treball és una petita investigació sobre la simbologia catalana que van compartir J. V. Foix i Joan Miró durant la seva llarga relació d’amistat. Des de les perspectives personal i artística, tots dos van mantenir-se fidels a la seva identitat catalana i a la seva terra, Catalunya. El treball segueix una línia en ordre temporal des del moment que entren en connexió en etapa de joventut i culmina amb una obra conjunta, ja en l’etapa de maduresa. Com un arbre que creix a la terra, la simbologia va apareixent i es queda, fent més fort el tronc i més complexa la xarxa de connexions.
Biblioteca Damisel·la: els inicis de la novel·la rosa en català al s. XX
(2025-06-18) Cardona Salcedo, Júlia; Bernat i Baltrons, Francesc
La Biblioteca Damisel·la (1925-1930) va ser una col·lecció dirigida per Lluís Almerich i Sellarés, més conegut pel pseudònim Clovis Eimeric, i centrada en la literatura de consum adreçada a un públic lector femení. Aquesta iniciativa va tenir un paper significatiu en la normalització del català durant les primeres dècades del segle XX i va evidenciar la vitalitat de la llengua i la seva capacitat d’expansió en nous àmbits socials. Per tant, aquest treball contextualitza aquesta col·lecció, valorant el seu paper en el procés de normalització lingüística. A més, estudia la figura de Clovis Eimeric i les seves motivacions per escriure aquest tipus de gènere, i analitza una selecció d’obres des d’una perspectiva interna.
La dona entre tòpics i paraules: un estudi basat en Els valencians parlen els uns dels altres de Manuel Sanchis Guarner
(2025-06-13) Bau Pajuelo, Marta; Gargallo Gil, José Enrique
Aquest treball analitza la representació de la dona en Els valencians parlen els uns dels altres de Manuel Sanchis Guarner, a partir d’una selecció de dictats tòpics que fan referència a la figura femenina. Després d’un buidatge complet del llibre, s’han transcrit més de 120 refranys, dels quals se n’han seleccionat prop de 80 per a una classificació estructural i temàtica. El resultat és una selecció i classificació que inclou tòpics sobre la bellesa, el comportament, la sexualitat i la moral de les dones en diferents zones del País Valencià. A més d’oferir una anàlisi crítica d’aquests discursos tradicionals, el treball aporta una eina útil per a futures recerques, ja que el llibre original no es pot consultar en línia i tots els dictats han estat transcrits i organitzats digitalment.
Estudi sobre el lèxic tortosí enfront de l’estàndard normatiu català. Manteniment o recessió?
(2024-06-14) Borrego Albiol, Èric; Massip i Bonet, M. Àngels, 1957-
Este treball de fi de grau té com a objectiu principal, des d’un punt de vista lingüístic i sociolingüístic i amb una perspectiva sincrònica, el comportament del dialecte tortosí respecte de l’estàndard. Així, es pretén observar de quina manera els parlants cedeixen la seua parla autòctona a favor de l’estàndard oral oriental. L’estudi se centrarà sobretot en els aspectes lèxics del tortosí, encara que també s’analitzarà el canvi en la morfosintaxi.
L’afàsia i el processament del llenguatge natural: anàlisi computacional d’un corpus amb spaCy
(2024-06-24) Poch Franco, Núria; Farrús, Mireia
[cat] Avaluar adequadament la parla de les persones amb afàsia afavoreix en la recuperació de la seva capacitat comunicativa. A conseqüència de l’evolució tecnològica actual, és possible l’automatització de tasques bàsiques d’aquest procés. En aquest context, un projecte de la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha proposat crear un sistema que detecti automàticament el grau de gravetat de l’afàsia en català. El treball següent s’emmarca dins d’aquest projecte amb un doble objectiu: participar-hi en la part de preprocessament de les dades, amb la transcripció de discursos amb diversos tipus d’afàsia. I, a partir d’aquests, crear i executar un algorisme propi que permeti l’automatització de la seva anàlisi per mitjà de spaCy, una llibreria de Python. Durant el treball s’ha pogut constatar que les eines actuals de processament del llenguatge natural en català presenten certes limitacions per executar anàlisis completes, a causa del reduït nombre de recursos disponibles i per la manca de dades anotades en aquesta llengua.
Regiments de sanitat medievals en català: estat de la qüestió i recepció
(2024-06-07) Calvo Gallardo, Leyre; Cifuentes, Lluís
[cat] Aquest treball estudia els regiments de sanitat (regimina saniatis), uns tractats higienicopràctics de gran popularitat estesos entre els segles XIII i XVI a l’Europa Occidental. L’objecte d’estudi són els regiments escrits en l’àmbit català. Per poder-ho dur a terme s’ha delimitat el marc històric en què sorgeixen, i s’ha exposat el sorgiment de la burgesia i els processos de revalorització i vernacularització del saber. A continuació s’explica la història dels regiments de sanitat per traçar la seva trajectòria fins els regiments sorgits en català a partir del segle XIV. S’estudien tant regiments generals com específics, i tant escrits en català com traduccions al català, així com la seva difusió, i la relació que mantenen amb testimonis escrits en altres llengües. Per demostrar la seva difusió i popularitat entre la societat medieval, es dedica un apartat a la seva presència a la literatura.
Estudi de «La madrecita de los cerdos» i «La mareta dels porcs»: dues obres inèdites d’Aurora Bertrana
(2023-06-20) Xaubet Piferrer, Gemma; Marrugat, Jordi, 1978-; Bertrana, Aurora, 1892-1974. La mareta dels porcs
[cat] Aquest treball pretén ser una primera lectura de «La madrecita de los cerdos» i «La mareta dels porcs». Són dues obres inèdites d’Aurora Bertrana que van néixer de la seva experiència en un poble francès, on va oferir-se com a voluntària per ajudar la gent i per reconstruir les cases malmeses a causa de la Segona Guerra Mundial. A través d’aquestes obres, Bertrana basteix una narració feta des d’una perspectiva feminista i crea uns personatges que ens fan plantejar diverses reflexions: quin rol van tenir les dones durant la Segona Guerra Mundial, de quina manera la guerra va impactar en les persones i la possibilitat que la veritat de la història pogués haver estat imposada pel propi benefici de les autoritats. Paraules clau: Segona Guerra Mundial, dona, La madrecita de los cerdos, La mareta dels porcs, Aurora Bertrana, Étobon
La crítica artística modernista de Raimon Casellas a Casas i a Rusiñol
(2023-06-20) Lechuga Pérez, Laia
[cat] El modernisme català és un moviment cultural, literari, també polític, i artístic que el situem a finals del segle XIX i al començament del XX. En l’art, a Catalunya, té un sentit molt ampli. Els artistes capdavanters en l’art català d’aquest moviment van ser Ramon Casas i Santiago Rusiñol, dos artistes bohemis que van viatjar a París i van introduir en les seves pintures aquesta nova manera de veure l’art influenciats pels impressionistes francesos. Raimon Casellas, periodista i escriptor modernista, va ser una figura important del moment, va ser el crític que va posar en paraules a la revista de L’Avenç i al diari de La Vanguardia les novetats artístiques que convertien la pintura en moderna. Justament, aquest treball pretén oferir una anàlisi d’alguns d’aquests articles per tal de veure com el crític interpreta les obres d’art, com les explica i com les propaga. I, d’aquesta manera, podem observar com mitjançant aquesta triple aliança es produeix la renovació cultural modernista. Paraules clau: modernisme, art, crítica artística, renovació cultural, impressionisme.
Anàlisi lingüística del multilingüisme a les parròquies de l’arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana
(2023-06) Pera Martí, Irene; Boix, Emili, 1956-
[cat] En el Treball Final de Grau Anàlisi lingüística del multilingüisme a les parròquies de l’arxiprestat de Badalona nord, Montgat i Tiana tutoritzat pel professor Emili Boix i dut a terme per l’alumna Irene Pera s’hi analitza el panorama lingüístic a les parròquies de l’arxiprestat esmentat. L’església ha tingut un gran paper en el manteniment de la llengua catalana als Països Catalans al llarg de la història. Per aquest motiu, es vol comprovar si continua sent testimoni i proclamadora de la llengua fixant-se així en les llengües en què es realitzen les misses, les activitats associades o relacionades amb aquestes comunitats, els cartells i fulls parroquials, etc. L’objectiu és comprovar si l’ús de la llengua catalana es manté o no dins d’aquest arxiprestat així com el perquè d’aquest manteniment o l’alternança amb el castellà. Paraules clau: Llengua, català, església, multilingüisme
Ramon Miquel i Planas, el darrer antinormista
(2023-06-16) Rulló i Gonzalo, Arnau; Bernat i Baltrons, Francesc
[cat] La reforma ortogràfica impulsada per l’Institut d’Estudis Catalans comptà amb el suport i el beneplàcit de bona part de la classe política, els escriptors del moment i la ciutadania. Malgrat això, una part important dels escriptors (vinculats a la Renaixença i el Modernisme) s’oposaren a la codificació del català. Un dels personatges més particulars d’aquell moviment fou Ramon Miquel i Planas, bibliòfil barceloní molt implicat en les disputes lingüístiques de principis del segle XX. Aquest treball ressegueix la trajectòria de l’antinormisme en general i de Miquel i Planas en particular, amb la voluntat de conèixer els seus arguments i les seves motivacions contra les Normes Ortogràfiques. Paraules clau: Ramon Miquel i Planas – Institut d’Estudis Catalans – ortografia – gramàtica – llengua catalana – Noucentisme – Antinormisme
«Es Feudalisme a Ivissa» d’Isidor Macabich i Llobet: motivacions, estudi i comentari lingüístic
(2023-06-19) Quiles Quiles, Nerea; Perea, Maria Pilar, 1960-
[cat] En el I Congrés d’Història de la Corona d’Aragó participà Isidor Macabich i Llobet amb el document històric «Es Feudalisme a Ivissa». Després de descriure la seva trajectòria com un dels historiadors i escriptors més rellevants d’Eivissa del segle XX i investigar la raó de la seva contribució en representació de les Pitiüses, el treball en pretén fer un estudi i comentari lingüístic per veure fins a quin punt Macabich usa del subdialecte eivissenc i per determinar la seva ideologia lingüística. Així mateix, s’ha transcrit el document per tal de classificar les formes en qüestions graficofonètiques (consonantisme i vocalisme), morfologia (nominal, pronominal i verbal), sintaxi (adverbis, preposicions i construccions oracionals) i lèxic (calcs, formes antigues i vulgarismes). A partir d’això, es compara amb la presència i el tractament del subdialecte eivissenc en altres documents. Mots clau: dialectologia catalana, història de la llengua catalana, eivissenc, Isidor Macabich i Llobet, estudi lingüístic, comentari lingüístic.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents