Publicacions del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/152540

Recull de publicacions de treballs zoològics sota els auspicis del CRBA.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 21

Persistencia y resiliencia en comunidades vegetales de la península ibérica, islas mediterráneas y Macaronesia: el caso de las gimnospermas diseminadas por animales frugívoros
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2025-07) Guix, Juan Carlos, 1959-
En los últimos siglos, Europa ha experimentado un amplio proceso de empobrecimiento y extinción regional de poblaciones de animales y plantas. Este proceso ha conllevado la depauperación de las redes de interacciones animal-planta, especialmente en aquellas en que participan especies de gimnospermas que producen semillas endozoócoras (dispersadas por animales en el tracto digestivo). En particular, las especies y poblaciones de ambientes montañosos y sus entornos próximos, así como también las especies que habitan junto a la costa occidental atlántica y en las islas de la Macaronesia, constituyen patrimonios genéticos y ecológicos únicos debido a sus historias evolutivas. Se remarca aquí la relevancia de las especies de tordos, zorzales y mirlos en la dispersión de este tipo de semillas y la necesidad de restaurar ecosistemas con este tipo de plantas. El futuro de diversas especies de gimnospermas y angiospermas relictas en la península ibérica dependerá, en gran medida, del restablecimiento y la conservación de la conectividad funcional de sus poblaciones en los grandes sistemas montañosos. En este sentido, se evidencia la importancia del Conector Transibérico, como eje central de la conectividad estructural ibérica para la pervivencia de las poblaciones de estas especies. Se propone aquí la creación de ‘antroposilvas’ o núcleos de bosques tutelados con tejos (Taxus baccata; Taxaceae) con finalidades conservacionistas, así como también con otras especies de gimnospermas y de angiospermas. También debe prestarse especial atención a las poblaciones de gimnospermas de las islas mediterráneas. Se recomienda también implementar activamente la antropocoria con especies o poblaciones regionales que se encuentren amenazadas.
Lithobius hemihydrobius (Chilopoda, Lithobiomorpha) una nova espècie cavernícola amb comportament semiaquàtic
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2024-06) Serra Sorribes, Antoni
En dues cavitats del massís dels Ports van ser capturats tres exemplars adults i tres d’immaturs d’una espècie de Lithobius que, per les seves característiques morfològiques es pot considerar com a troglòbia. L’estudi d’aquests exemplars va mostrar que es tracta d’una nova espècie, Lithobius hemihydrobius n. sp., que es descriu en aquest treball. Dos dels exemplars adults es van recol·lectar submergits en l’aigua d’un gorg de la Cova Mina del Port. Aquesta cova en realitat és una mina artificial que en el seu tram final connecta amb una cavitat natural i té una sèrie de gorgs permanentment plens d’aigua. Aquest fet va propiciar que un dels exemplars fos capturat viu i confinat en un aquari amb aigua i una zona emergida amb l’objectiu d’estudiar el seu comportament.
Interacciones mutualistas y antagonistas entre primates arborícolas y plantas en fragmentos de la Mata Atlântica del sudeste y sur de Brasil
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2023-09) Guix, Juan Carlos
Les selves atlàntiques de l’Amèrica del Sud (o Mata Atlântica al Brasil) són uns dels boscos més rics i diversos del món i alberguen un gran nombre d’espècies de primats arborícoles. Moltes d’aquestes espècies són endèmiques d’aquest bioma i es troben en greu perill d’extinció.
Contribució al catàleg dels àcars Oribàtids (Acari, Oribatida) de Catalunya. Primera aportació
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2023-07) Orobitg Huguet, Jordi
El present catàleg vol ser una contribució al coneixement dels Àcars Oribtàtids (Acari, Oribatida) de Catalunya. Entre citacions bibliogràfiques i pròpies es recullen aportacions de 483 espècies i subespècies, de les qual 130 són primera citació pel territori d’estudi. Per cada espècie s’indica si la referència és bibliogràfica, aportant les dades del lloc i autor de la citació, i/o bé són noves dades, provinents de les observacions de l’autor, on s’assenyala lloc, municipi, comarca, província, data, nombre d’exemplars, quadrícula UTM ( 1 x 1 del quadrant 31T), altitud i alguna nota ecològica. Com tot catàleg, resta obert a futures aportacions que s’hauran d’anar incorporant periòdicament.
Exemplars tipus d’Heteròpters de la col·lecció Jordi Ribes (Hemiptera, Heteroptera) dipositada al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2022) Serra Sorribes, Antoni; Roca-Cusachs, Marcos; Basas Satorras, Helena; Goula, Marta
Aquesta publicació correspon al catàleg dels 45 tàxons descrits per en Jordi Ribes i dels 152 tàxons amb exemplars tipus d’espècies descrites per altres autors. Tots aquests exemplars i el conjunt de la Col·lecció J. Ribes, formada per un total de 27.851 exemplars que pertanyen a 2.990 espècies i subespècies, estan dipositats al CRBA.
Interacciones mutualistas entre animales y plantas X. Antropocoria: florestas neotropicales
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2021-05) Guix, Juan Carlos
Con frecuencia se asocia la floresta amazónica u otros tipos de selvas tropicales con la noción de una “naturaleza virgen”. Sin embargo, las florestas tropicales y subtropicales del Neotrópico están habitadas desde hace más de 14.000 años por pueblos indígenas, y estos a su vez han producido cambios apreciables en las comunidades de plantas de estos ecosistemas.
Interacciones mutualistas entre animales y plantas IX. Antropocoria: las fagosilvas
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2021-05) Guix, Juan Carlos
Los humanos hemos participado en la diseminación de numerosas especies de plantas que producen semillas grandes en las florestas paleárticas, entre las cuales se incluyen representantes de las familias Fagaceae, Juglandaceae y Betulaceae. En este proceso de dispersión antropocórica, las distribuciones geográficas de varias de estas especies fueron notablemente ampliadas en Eurasia, y al mismo tiempo se seleccionaron especies y variedades de plantas productoras de semillas con características más favorables al consumo humano.
Interacciones mutualistas entre animales y plantas. VIII. Antropocoria: plantas y hongos
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2021-04) Guix, Juan Carlos
Els humans i els grans herbívors domèstics són una part fonamental de les xarxes d’interaccions mutualistes entre animals, plantes i fongs. En promoure la dispersió de nombroses espècies vegetals i fúngiques, entre les quals es troben diversos tipus de fongs micorízics, s’han establert noves i complexes relacions ecològiques a escala global.
Interacciones mutualistas entre animales y plantas. VII. Restauración y gestión ambiental
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2021-03) Guix, Juan Carlos
Les interaccions mutualistes són una part fonamental de la diversitat biològica. En aquest volum s’exposen alguns exemples de com es poden utilitzar les interaccions entre les plantes i els animals dispersors de llavors en la restauració i la gestió ambiental.
Interacciones mutualistas entre animales y plantas. VI. Paisajes en mosaico y corredores ecológicos
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2021-03) Guix, Juan Carlos
Avui dia, gran part dels espais antropitzats estan configurats com a mosaics complexos de formacions vegetals de tipologies molt diverses. En el cas dels espais agrícoles més antics, designats col·loquialment com a “paisatges culturals”, freqüentment els camps de cultiu i les pastures s’intercalen amb fragments de formacions vegetals de flora nativa. Actualment un dels grans reptes de conservació consisteix en gestionar el conjunt d’aquests espais per tal de preservar la major part de la seva diversitat biològica.
Interacciones mutualistas entre animales y plantas. V. Formaciones vegetales abiertas
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2021-03) Guix, Juan Carlos
Els biomes constituïts majoritàriament per formacions vegetals de tipus obert han sofert transformacions profundes al llarg de la història de l’ocupació humana de la Terra. L’ús repetit del foc com a element modulador del paisatge i la ramaderia intensiva han simplificat el seus ecosistemes fins al punt de posar en risc nombroses espècies de plantes i animals. Malgrat això, la gran resiliència dels ecosistemes que els componen ha permès el manteniment de gran part de les interaccions mutualistes entre animals i plantes. En aquest capítol es posa de manifest l’important paper de determinats grups de vertebrats en la dispersió de llavors en aquests espais.
Interacciones mutualistas entre animales y plantas. IV. Insularidad continental
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2021-02) Guix, Juan Carlos
Los continentes poseen sus propias “islas”. Se trata de porciones de ambientes con características similares y envueltos por entornos diferenciados. Estas ínsulas, que pueden estar formadas por bosques o formaciones vegetales de tipo abierto, mantienen con frecuencia cierto grado de intercambio a través de la dispersión de polen y de semillas. Los procesos de fragmentación forestal propiciados por los humanos crean también islas de biotopos de distintos tamaños y grados de aislamiento en medio de grandes extensiones de tierras continentales. Estos archipiélagos de florestas forman paisajes de mosaicos de vegetación con tipologías muy variadas en los que los animales y las plantas buscan sobrevivir e interaccionar de distintas formas. En este contexto, los fragmentos forestales situados junto a zonas urbanas son muy vulnerables a la colonización de especies de plantas invasoras dispersadas sobre todo por aves frugívoras.
Interacciones mutualistas entre animales y plantas. III. Insularidad: islas continentales
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2021-02) Guix, Juan Carlos
Las islas continentales son fragmentos de tierra firme separados de la costa más cercana por extensiones de mar poco profundas. Estas prolongaciones de los continentes tienen un pasado geológico y biológico muy cercano a las respectivas líneas de costa a las que están ligadas, con ecosistemas bastante similares a las grandes masas de tierra, pero al mismo tiempo con características distintivas. Por su proximidad a los litorales continentales mantienen con ellos importantes flujos de semillas gracias a la zoocoria, incluyendo la antropocoria.
Interacciones mutualistas entre animales y plantas. II. Insularidad: islas oceánicas
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2021-01) Guix, Juan Carlos
Les illes oceàniques són espais ben delimitats que sovint es troben a grans distàncies dels continents més propers. Malgrat aquest aïllament físic, els seus ecosistemes mantenen vincles i connexions amb components d’altres ecosistemes insulars o continentals. En aquest capítol introductori sobre la insularitat s’exemplifiquen alguns tipus d’interaccions mutualistes que es produeixen entre animals i plantes a les illes Açores. S’analitzen algunes de les conseqüències de les introduccions d’espècies foranies als ambients insulars.
Interacciones mutualistas entre animales y plantas. I. Introducción general
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2021-01) Guix, Juan Carlos
Les interaccions ecològiques són una part essencial de la funcionalitat i la diversitat dels ecosistemes. Des dels bacteris i els fongs dels sòls fins als grans mamífers de les sabanes africanes, els organismes de diferents espècies interaccionen entre ells de formes molt variades i amb resultats molt diversos. Així, doncs, sovint es formen complexes xarxes d’interrelacions en les quals el tot és molt més que la simple suma de les parts. En aquest primer capítol introductori s’analitzen diferents tipus de interaccions ecològiques que es produeixen entre organismes arreu del món, fent especial èmfasi en el paper de les interaccions mutualistes entre animals i plantes, com ara la pol·linització de les flors per insectes o la dispersió de llavors per vertebrats.
Llista dels Heteròpters de Catalunya (Insecta, Hemiptera, Heteroptera). Versió 2
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2020-07) Goula, Marta; Osorio Álvarez, Victor; Tomàs, Jan; Roca-Cusachs, Marcos
[cat] Han passat deu anys des de la primera versió de la Llista dels Heteròpters de Catalunya (Goula et al., 2010b), i tant els canvis taxonòmics generals dins del subordre Heteroptera (Schuh & Weirauch, 2020) com les sinonímies i les incorporacions que s’han anat produint en aquesta dècada feien indefugible revisar i esmenar el document anterior. Els treballs nous sobre faunística dels heteròpters de Catalunya, publicats del 2010 ençà, consten a la relació de referències bibliogràfiques. El resultat és que la llista s’ha engruixit amb 9 gèneres i 21 espècies. També hi ha moltes famílies noves, la majoria de les quals provenen de la reestructuració dels Lygaeoidea (Henry, 1997), i que constaven com a subfamílies en el document del 2010. Només els Aphelocheiridae constitueixen una veritable nova aportació al coneixement dels heteròpters de Catalunya. Es fa palesa, així mateix, l’arribada d’unes quantes espècies exòtiques més, algunes invasores i d’altres no, les quals considerem ja establertes a la nostra fauna. En aquesta dècada, han vist la llum publicacions d’interès en relació amb els heteròpters ibèrics, que naturalment inclouen els que es troben a casa nostra. Són les checklists dels Aradoidea, Coreoidea i Pyrrhocoroidea (Roca-Cusachs et al., 2018a), dels Lygaeoidea (Costas et al., 2018), dels Miroidea (Goula et al., 2018b), dels Pentatomoidea (Roca- Cusachs et al., 2018b) i dels Microphysoidea (Goula et al., 2020b). I com a eines de divulgació, el manual general d’heteròpters (Goula & Mata, 2015), amb una extensa bibliografia i webgrafia ibèriques, i la guia de camp (Goula et al., 2018a), necessàriament breu si es té en compte la rica fauna d’heteròpters del nostre país. Per a la nomenclatura i la sistemàtica, s’han seguit Aukema (2018) i Schuh & Weirauch (2020), respectivament. Els tàxons es presenten per ordre filogènetic fins a nivell de família, i alfabèticament de subfamília a subespècie, segons la pauta de les checklists ibèriques abans esmentades, publicades pel Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid). El nombre de gèneres és de 416 i el d’espècies de 1.073.
Especies de aves registradas en el Parque Estadual Intervales, sudeste de Brasil, durante el período 2010-2019
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2020-03) Guix, Juan Carlos; Laurindo de Paiva, Renato; Avelino Ribeiro, Faustino; Paiva Rodrigues, Gerson; Teixeira Rodrigues, Gilberto; de Souza, Franco Leandro
En aquesta publicació es dona a conèixer una llista exhaustiva de les espècies d’aus enregistrades en els últims 10 anys en una de les àrees més ben conservades de Floresta Plujosa Atlàntica del Brasil (Mata Atlântica). Els seus autors dediquen una atenció especial a les transformacions ambientals ocorregudes a l’entorn del Parque Estadual Intervales en les últimes dècades i com aquestes transformacions podrien estar induint canvis accelerats en les comunitats y poblacions de les aus. Igualment, es remarca la necessitat de continuar monitorant les poblacions d’aus com una eina d’investigació i gestió.
Clave de Familias de Heterópteros de la Península Ibérica (Insecta, Hemiptera, Heteroptera)
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2011-02) Mata, Luis; Goula, Marta
La clau de les famílies dels heteròpters de la península Ibèrica segueix l’ordenació taxonòmica de Goula et al. (2010) i s’ha elaborat a partir d’una clau inèdita de Jordi Ribes amb aportacions de les claus proposades per autors diversos. Aquesta clau ofereix les novetats següents: (I) s’inclouen totes les famílies de la fauna ibèrica citades fins ara; (II) s’exclouen caràcters d’observació i/o interpretació difícils; (III) s’incorpora una llista de comentaris i observacions a determinades alternatives que inclouen excepcions importants; i (IV) s’introdueix la fotografia digital amb l’objectiu d’aproximar la interpretació a la realitat i facilitar l’observació dels caràcters.
Llista dels Heteròpters de Catalunya (Insecta, Hemiptera, Heteroptera). Versió 1
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2010-06) Goula, Marta; Ribes, Jordi; Serra Sorribes, Antoni
[cat] El document que segueix és la llista o “checklist”, en terminologia anglosaxona, dels heteròpters de Catalunya, ordenats taxonòmicament d’acord amb les darreres publicacions. En general, els tàxons estan citats al catàleg (J. Ribes et al., 2004), però quan consten a les addicions (J. Ribes et al., 2008), s’hi ha posat un asterisc (*). Les espècies que per oblit no s’havien posat en cap d’aquestes dues publicacions, o que s’han esmentat de Catalunya després de les addicions, van acompanyades de la referència bibliogràfica. Fins a gènere, l’ordre és taxonòmic, però els subgèneres, les espècies i les subespècies segueixen l’ordre alfabètic. El nombre d’espècies i subespècies és de 1064.
The Abune Yosef Massif: Birds and Mammals of a Hidden Jewel of Ethiopia
(Universitat de Barcelona. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, 2009) Saavedra, Deli; Dantart, Lluís
Entre el 1999 i el 2004 es van dur a terme cinc expedicions al massís d'Abune Yosef a Etiòpia. L'objectiu d'aquestes expedicions a la zona de Lalibela va ser aconseguir un inventari dels ocells i mamífers i un ampli reportatge fotogràfic de la regió per tal d'establir un document de base per a la proposta de convertir el massís d'Abune Yosef en Reserva de la Biosfera. El Comitè de l'Home i la Biosfera de la UNESCO atorga aquest títol a les àrees on la conservació de la biodiversitat es combina amb el desenvolupament sostenible de les comunitats locals i amb la recerca sobre el seu patrimoni. El llibre, editat per Deli Saavedra i amb fotografies de Lluís Dantart, conté l'inventari i estudi de les espècies d'aus i mamífers del massís d'Abune Yosef, així com una revisió de les espècies de micromamífers presents i el mapa de vegetació de la zona afroalpina. A banda, inclou un recull de propostes de gestió per l'àrea, com ara la utilització de cuines solars per aturar la deforestació.

Examinar

Enviaments recents