Llibres / Capítols de llibre (Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/127447
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 30
Part del llibreLes llengües a Catalunya: diversitat sociolingüística i perspectives de futur(Fundació Caixa de Sabadell, 2004) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Una mirada ràpida al programa d'aquest cicle farà veure que «les llengües a Catalunya» no hi són per les mateixes causes, ni tenen el mateix pes, ni fan les mateixes funcions i, per tant, probablement tampoc no tindran el mateix futur. A part de les diferències estructurals entre els codis verbals humans que fonamenten el rètol força coJTent ara de «diversitat lingüística», aquest pot amagar daITere seu situacions també diferents. en especial des de la perspectiva sociolingüística. Anant al gra, i per resumir-ho ràpidament, totes les llengües són iguals però els seus parlants no. Com a codis lingüístics. totes les trobarem ben construïdes, adequadament funcionals per a la seva comunitat i, des d'un punt de vista ètic, amb la mateixa igualtat i dignitat. Alhora, els parlants de les llengi.ies poden ser més aviat dominants o dominats, amb més poder polític o menys, amb més potència econòmica o menys, més nombrosos o menys, amb més control dels media o menys, més compactes residencial ment o menys, etc. Conservant, certament, la consideració de dignitat i d'igualtat que ens mereixen totes les persones, no per això hem de deixar de veure les distintes posicions que ocupen en la jerarquia social i les asimetries de poder relatiu entre uns col·lectius i uns altres.- Part del llibreEcología y sostenibilidad lingüísticas desde la perspectiva compléxica(Universidad Nacional Autónoma de México, 2021) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Aunque la inspiración inicial para la formulación de una ecología lingüística viniera más directamente de la ecología desarrollada fundamentalmente desde el campo biológico, dada la fácil analogía entre ‘lengua’ y ‘especie’, (vid. Haugen, 1972; Bastardas, 2003a), no escapa a nadie que los códigos lingüísticos humanos son fenómenos muy distintos de los conjuntos de individuos biológicos.2 Esto nos ha llevado a explorar formulaciones provenientes de otras disciplinas que nos pudieran ayudar en una conceptualización quizás más adecuada a los fenómenos lingüísticos que la puramente inspirada en la bioecología. Aquí hemos descubierto que nos hallábamos en un punto de cristalización de un nuevo (cuasi) paradigma, más holístico, que nos iba a ofrecer la oportunidad de enriquecer y ampliar las perspectivas y las conceptualizaciones. Un interesante movimiento transdisciplinar iba teniendo lugar para ir más allá de la teoría de sistemas, que ya había sido propuesta anteriormente, para llegar a lo que se llamaría actualmente ‘ciencias de la complejidad’ o ‘perspectiva compléxica’, impulsado desde muchos ángulos distintos y con la aspiración de ofrecer perspectivas y herramientas teóricas y metodológicas más adecuadas para muchos fenómenos complejos, aún pendientes de comprensión científica (vid. Bastardas, 1999, 2003b, 2020; Terborg, 2006)...
- Part del llibreCatalans et immigrés hispanophones en Catalogne: le changement de la langue des intercommunications(1994) Bastardas i Boada, Albert, 1951-La situation sociolinguistique actuelle en Catalogne offre une multitude de potentiels apports théoriques et pratiques. Dans cette intéressante gamme, on a sélectionné le problème de la modification planifiée des comportements linguistiques interpersonnels de l'ensemble ethnicolinguistique autochtone dans ses relations habituelles avec les nombreux individus
- LlibreLlengua i immigració. La segona generació immigrant a la Catalunya no-metropolitana(La Magrana, 1986) Bastardas i Boada, Albert, 1951-S’estudia el procés de bilingüització dels immigrants de segona generació a Catalunya, en concret a Vilafranca del Penedès. El llibre examina les interrelacions entre (1) el context lingüístic, és a dir, totes les fonts de missatges de la parla natural; (2) el comportament lingüístic, entès com l'ús comunicatiu real que fa l'individu de les seves facultats expressives en la llengua; i (3) la competència lingüística, com la combinació de coneixements i capacitats que permet a l'individu entendre i pronunciar missatges en l'idioma. Aquestes variables s’examinen en relació amb l’adquisició del català pels fills d’immigrants de parla castellana. L'informe comença amb un context geogràfic i demogràfic general i una descripció del disseny de l'estudi. El segon capítol presenta informació sobre la demografia i les tres grans variables lingüístiques examinades a la ciutat estudiada. El tercer i quart capítols presenten les anàlisis de les relacions entre les tres dimensions. El cinquè capítol sintetitza les conclusions de l'estudi. S'hi afegeix una bibliografia, els instruments de recopilació de les dades, unes notes sobre respostes orals i escrites a les proves utilitzades i taules estadístiques extenses.
- LlibreEl Català, llengua mitjana d'Europa : multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística(Octaedro, 2018-02) Bastardas i Boada, Albert, 1951-; Boix, Emili, 1956-; Torrens Guerrini, Rosa MariaEls autors proposen el concepte de llengües mitjanes (medium-sized language communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment independents. Des d’aquesta categorització, el català no és pas una llengua petita, raó per la qual es compara la seva situació amb la d’altres llengües europees semblants (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el suec, el txec, el lituà, l’estonià, etc.). La tria de llengües a la llar, en el si de les famílies, constitueix una de les claus de la socialització lingüística de les noves generacions, i d’això s’ocupen cinc capítols del llibre. Les dades recollides assenyalen que a Catalunya els parlants de català com a primera llengua tenen una considerable vitalitat etnolingüística subjectiva, com ho prova el fet que la majoria mantenen l’ús del català en la criança dels fills. Fins i tot s’observen casos de castellanoparlants que adopten el català (són nous parlants) com a llengua principal a la família, alhora que s’hi manté el castellà. En canvi, les recerques sobre transmissió lingüística intergeneracional en els altres territoris de llengua catalana són més descoratjadores: el castellà predomina en les famílies bilingües, tendència que contribueix a la castellanització generalitzada tant a les ciutats valencianes com a la badia de Palma. En aquest context, les polítiques lingüístiques prenen una importància cabdal per continuar o per revertir la pèrdua dels usos de les llengües minoritzades. La qüestió encara esdevé més complexa amb l’actual procés de globalització, que internacionalitza les societats i pot fer entrar en crisi els ecosistemes tradicionals en què se solia mantenir la linguodiversitat humana. El llibre també estudia a fons les polítiques lingüístiques en l’àmbit acadèmic i destaca la importància de les actuacions micro com a eina per impulsar els usos interpersonals.
- Part del llibreMetáforas ecológicas, ideologías y políticas lingüísticas en la revitalización de lenguas indígenas. Córdova, Lorena. [Prólogo](Universidad Autónoma “Benito Juárez” de Oaxaca (México), 2019) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Teoría y práctica se dan aquí la mano para brindarnos una muy importante aportación reflexiva que constituye un avance sustancial tanto para la conceptualización efectiva de los procesos de revitalización lingüística como para el desarrollo de las necesarias actuaciones sobre el terreno. En esta gran panorámica teórica después de la práctica, la autora contrasta y discute grandes temas como las orientaciones que priman en las investigaciones más académicas o cientificistas, o bien las más preocupadas por la recuperación sostenible del uso de las lenguas. Igualmente se posiciona en el debate entre las intervenciones más centradas en la realización de programas institucionales de educación bilingüe y la creación de gramáticas y diccionarios, o bien en las que enfocan las actuaciones desde el punto de vista de las costumbres y de las emociones de las personas en sus comunidades vitales.
- Part del llibreContextes et représentations dans les contacts linguistiques par décision politique : substitution versus diglossie dans la perspective de la planétarisation(Diverscité Langues / Harmattan, 1997) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Si l’on compare les différentes situations de contact linguistique existantes dans lesquelles le facteur politique est le plus déterminant – à côté d’autres facteurs qui pourraient éventuellement aboutir au contact direct et fréquent entre les populations – on constate des évolutions qui, dans la plupart des cas, suivent des chemins parallèles; mais il en est un certain nombre qui attirent l’attention par des processus divergents. Comment se fait-il que, malgré des distances interlinguistiques considérables – cas du grec ou du suisse allemand – et une nette distribution complémentaire des variétés entre les fonctions « hautes » et les « basses », on n’abandonne pas, d’une génération à l’autre, les variétés « basses » au profit des « hautes »? N’est-ce pas ce qui se produit dans la plupart des cas de substitution linguistique? Le problème a donc à voir avec l’hypothèse, ou quasi-loi sociolinguistique, qui pose que l’évolution aboutit nécessairement à la substitution dans les sociétés dont les individus maîtrisent massivement deux codes et les emploient socialement en distribution fonctionnelle hiérarchisée. Et si cette situation était une condition nécessaire mais non suffisante pour expliquer l’évolution vers l’abandon intergénérationnel des variétés locales?
- Part del llibreThe ecological perspective: Benefits and risks for sociolinguistics and language policy and planning(Alwin Fill et al., 2002) Bastardas i Boada, Albert, 1951-In recent years, in order to answer the fundamental questions in the field of linguistic policy and planning, we have made metaphorical use of the conceptualization and organization of biological phenomena into systems, known popularly as ecology. Of course, sociolinguistic objects are not fundamentally (or exclusively) biological; they belong to a different, emerging order of phenomena. Nonetheless the analogies we construct, the concepts we adapt, the questions we raise, and, above all, the paradigm we seek to produce - by considering languages as cultural 'species' living in a particular environment with their own ecosystems - are likely to be illuminating and suggestive. We should, of course, be clear at all times that the model is metaphorical, and be aware of the potential dangers of a reification of systems of linguistic communication. Though we place them in broader sociocultural contexts than those usually considered, there is always the risk of neglecting individuals inside the model and of forgetting the fact that these cultural 'species' are, in the final analysis, the product and function of the cognitive and communicative activity of human beings.
- Part del llibreDe bilingüisme, substitució lingüística i política de llengües(2015) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Si el bilingüisme portés a la substitució necessàriament, sense tenir en compte les condicions de l’ecosistema on es produeix aquest fenomen, ja no hi hauria els parlars de la Suïssa germànica perquè la seva bilingüització en alemany estàndard és contínua. Per tant, ja haurien abandonat els parlars propis dels seus territoris des de fa molt de temps. També ens trobaríem ara, en aquest moment ja, amb fenòmens de substitució per exemple als països nòrdics, a Suècia, o centreeuropeus, a Holanda, on molta de la població sinó la majoria té un alt coneixement de l’anglès i, en canvi, que se sàpiga, no n’hi ha massivament, de problemes d’abandonament de l’idioma. És a dir, si ens alliberem potser d’aquesta por que el reconeixement d’altres oficialitats lingüístiques ens ha de portar a l’abandonament de la nostra, potser podrem pensar més serenament en quin tipus d’organització sociolingüística necessitem en un estat futur. És clar que amb una sola llengua oficial i amb individus monolingües el món seria més senzill i la continuïtat de l’idioma estaria plenament assegurada, però ens ha tocat viure en un altre tipus de situació, que hem de saber gestionar amb intel·ligència i eficàcia.
- Part del llibreManteniment diglòssic i substitució lingüística: notes per a una continuïtat de la linguodiversitat(1999) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Abocats a una bilingüització massiva de la població del planeta -excepte, potser, en el cas del col·lectiu que ja tingui la interllengua mundial com a Ll, si no és que se'n tria una que no sigui Ll de ningú- i a una creixent interrelació -tecno mediàtica, comercial, productiva, ecològica, política, filosòfica, etc.- entre països i col·lectius humans fins ara poc o gens relacionats habitualment, el problema de la interllengua de la humanitat i el de la preservació de la diversitat lingüística d'aquesta emergeixen conjuntament i demanen un tractament integrat. Simplificant, podríem dir que l'interrogant sorgeix en comparar les situacions anomenades de 'substitució lingüística' amb les catalogades com de 'diglòssia' (en la terminologia i sentit de Ferguson (1959)). ¿Com és que, malgrat distàncies interlingüístiques considerables -com ara en el cas grec o el suís-alemany i una clara distribució de funcions dites 'altes' i 'baixes' no es produeix el fet de l'abandonament intergeneracional de les 'baixes' en favor de les 'altes'? ¿I si fos el cas, com diu Norbert Elias, que en el tractament del problema de la necessitat de les evolucions socials [calgués} distingir clara i nítidament entre l'afirmació que una figuració B ha de seguir necessàriament a una figuració A i l'afirmació que una figuració A necessàriament hauria de precedir a una figuració B (1982:197) ? La coexistència igualitària ha d'estar basada en una distribució de funcions apropiada, tot partint del principi de 'subsidiarietat' europeu, que instituiria la norma que tot allò que puguin fer les llengües locals no cal que ho faci la interllengua. La idea-força fóra la protecció suficient dels espais ecosistèmics propis. L’aplicació del principi s’ha de basar en el fet que disposar de competència suficient en la interllengua no elimina ni el dret ni la necessitat de les comunitats lingüístiques humanes d'usar els seus codis plenament i en el màxim de funcions possibles.
- Part del llibreFer el futur: la planificació sociolingüística(1991) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Assolir amb èxit els macroobjectius d'un procés de normalització lingüística a partir de la situació sociolingüística a l'inici del període democràtic, no sembla que sigui possible, segons l'experiència inlernacional, sense una decidida actuació i implicació dels poders públics de la societat en vies de recuperació nacional. Els processos de normalització lingüística no són pas globalment fenòmens que puguin produir-se sense aquesta activa participació del poder polític, independentment de les actuacions complementàries per part de la societat civil. La normalització lingüística necessita un vast programa d'actuacions sobre el conjunt humà que el protagonitza, la qual cosa demana una teorització efectiva del canvi dels comportaments lingüístics i una planificació generalitzada de les accions que calgui dur a terme. La consecució dels objectius demana intervencions sobre quatre grans aspectes diferencíats del fet lingüístic: l. les pròpies formes lingüístiques, és a dir, el codi; 2. la competència lingüística dels individus; 3. els comportaments lingüístics, tant dels individus com a tals com quan actuen en tant que institució social; i 4. les «idees» dels individus sobre el fenomen lingüístic.
- Part del llibreLa metàfora ecològica: possibilitats i límits per a l'aproximació sociolingüística(Octaedro, Ediciones Universitarias de Barcelona, 2004) Bastardas i Boada, Albert, 1951-As an interdisciplinary field that is still young, sociolinguistics has had to find its theoretical representation schemes. In this exploration of models of reality and images of phenomena, we have been working for some years with the systemic conceptualization of biological phenomena that we know popularly as 'Ecology’. As much as this may be useful, we must not forget, however, the metaphorical nature of this modeling and the danger of oblivion of individuals in the model, and the fact that these cultural "species" are, in the long run, a product and function of human cognitive-communicative activity. Camp interdisciplinari encara jove, la sociolingüística ha hagut d'anar trobant els seus esquemes de representació teòrica on ha pogut i on ha sabut. En aquesta exploració de models de la realitat i d'imatges dels fenòmens ens ha acompanyat des de fa uns anys la conceptualització sistèmica sobre els fenòmens biològics que coneixem popularment com a 'Ecologia'. Tant com això pot ser-nos útil no ens hem d'oblidar, però, del caràcter metafòric de la modelització i del perill de l'oblit dels individus en el model i del fet que aquestes 'espècies' culturals són, al capdavall, producte i funció de l'activitat cognitivo-comunicativa humana.
- Part del llibre'Restricted' and 'general' complexity perspectives on social bilingualisation and language shift processes(Springer Nature Switzerland AG, 2019) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Historical processes exert an influence on the current state and evolution of situations of language contact, brought to bear from different domains: the economic and the political, the ideological and group identities, geo-demographics, and the habits of inter-group use, among others. Clearly, this kind of phenomenon requires study from a complexical and holistic perspective in order to accommodate the variety of factors that belong to different levels and that interrelate with one another in the evolving dynamic of human languaging. The need in my view is for the restricted and general complexity approaches to come to a meeting of the minds, and take steps toward a mutual integration based on the acceptance of the shortcomings of each approach, achieving progress through a non-contradictory complementarity of perspectives. It must be conceded that the practical and methodological applications of basic complexical ideas need to be developed much farther in order to apply them to specific research. At the same time, the limits of complex adaptive systems as computational strategies must be accepted in the pursuit of a better understanding of the dynamic and evolutionary processes typical of human beings. New tools for the conception, apprehension and treatment of the data will need to be devised to complement existing ones and to enable us to make headway toward practices that better fit complexical perspectives. It seems obvious that human complexics must be seen as multi-methodological, insofar as necessary combining quantitative-computation methodologies and more qualitative methodologies aimed at understanding the historical mental and emotional world of people.
- Part del llibreLingüística i ciències de la comunicació: sociocomplexitat com a perspectiva integradora(Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2014) Bastardas i Boada, Albert, 1951-La perspectiva de la “complexitat” pot ser positiva i molt útil per a la teoria de la lingüística perquè es desvia de: a) la idea que el coneixement o el significat pot existir sense un ésser que el produeixi, b) la visió fragmentària i reduccionista de la realitat i les seves imatges massa orientades mecànicament, c) els models de causalitat “lineal”, d) la tendència a dicotomitzar les categories sobre la realitat, e) el principi aristotèlic del tercer exclòs (lògica binària: si alguna cosa és aquí no és allà), f) la desaparició de la ment en algunes ciències socials “superiors”, g) un enfocament inadequat de les relacions entre el tot i les seves parts, i h) una perspectiva de la creativitat massa basada en la lògica i no en la intuïció “artística” i la imaginació en la ciència.
- Part del llibreThe ecology of language contact: Minority and majority languages(Routledge, 2017) Bastardas i Boada, Albert, 1951-The most important contributions of linguistic ecology to our understanding of contact between ‘majority’ and ‘minority/minoritized’ language groups are the result of the broad, dynamic perspective that the ecosystemic view can give. Research should focus on the application of the principle of ‘subsidiarity’ in the field of linguistic communication (a more ‘global’ language should not do anything a ‘local’ language can do). From this approach, a sustainable contact will be that which does not produce linguistic use in allochthonous language at a speed and/or pressure so high as to make impossible the stable continuity of the autochthonous languages of human groups.
- LlibreLanguage and identity policies in the ‘glocal’ age: New processes, effects and principles of organization(Generalitat de Catalunya, Institut d'Estudis Autonòmics, 2012) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Contact between culturally distinct human groups in the contemporary ‘glocal’ -global and local- world is much greater than at any point in history. The challenge we face is the identification of the most convenient ways to organise the coexistence of different human language groups in order that we might promote their solidarity as members of the same culturally developed biological species. Processes of economic and political integration currently in motion are seeing increasing numbers of people seeking to become polyglots. Thus, English is establishing itself as the usual world supra-language, although it coexists with other lingua francas that are widely used in certain parts of the globe. All this communicative reorganization of the human species may very well pose new problems and aggravate existing tensions as regards language and identity. It would seem that these processes comprise at least four major conceptual dimensions which must be taken into account above all else, as they are both widespread and, left unaddressed, may lead to significant social instability. These dimensions concern linguistic recognition, communicability, sustainability and integration. While accepting the utility of having an inter-national language, the keystone of the system is clearly that it must ensure the linguistic sustainability of each group. The basic principle is likely to be functional subsidiarity, i.e., whatever can be done by the local language should not be done by another one which is more global. As in the quote from Paracelsus --“the dose alone makes the poison”-- contact between languages is not ‘poisonous’ per se, but when the correct dose is exceeded it can prove harmful to the language whose position is weaker. A multilingual and communicated humanity is possible.
- Part del llibreComportament linguistic i canvi social(Columna, 1991) Bastardas i Boada, Albert, 1951-A l'hora d'assajar de trobar concepcions dels processos de normalització lingüística que ens puguin resultar el màxim d'aclaridores i útils per guiar la nostra intervenció sobre la realitat, he anat trobant més i més il·luminant pensar aquest tipus de fenòmens com a processos de canvi de comportaments. Des d'aquesta perspectiva -que implica alhora canvi i persistència- crec que s'afavoreix en alt grau la comprensió d'aquests tipus d'esdeveniments i una correcta orientació en la imaginació de les accions pertinents. Fixem-nos, per exemple, que no és el mateix començar un procés totalment de zero, de nou, que transformar allò que la gent està plenament acostumada a fer quotidianament. En el primer cas les definicions de la situació i les normes de comportament poden fixar-se -en un esquema teòric- amb més llibertat, sense trobar-se amb els problemes d'hàbit, de percepcions consolidades, etc., que ens poden sorgir en el cas d'haver de canviar comportaments funcionals i llargament establerts d'un col·lectiu humà. Ja veurem més endavant com des d'aquest enfocament s'expliquen moltes coses aparentment fosques de l'actual procés de normalització del català.
- LlibreLes polítiques de la llengua i la identitat a l'era 'glocal'(Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis Autonòmics, 2007) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Una font freqüent de conflictivitat entre els éssers humans pot ser la diversitat lingüística i identitària dels seus grups. Les persones ens auto-co- construïm en el si dels nostres distints contextos socioculturals d’experiència, dels quals extraiem les nostres varietats lingüístiques i adscripcions identitàries inicials. Diversificada la nostra espècie en la seva diàspora pel planeta, el retrobament i l’organització de les relacions entre col·lectius humans distints en espais i/o institucions polítiques compartits sovint planteja problemes i incomoditats adaptatives als uns o als altres. Si hi afegim aquí la propensió històrica al conflicte i la facilitat amb què els grups humans poden arribar a enfrontar-se —a causa de les incomprensions mútues i les desavinences— podem concloure fàcilment que és important d’explorar el tema del contacte lingüístic i identitari. Es tracta, doncs, d’intentar comprendre’n molt millor els mecanismes evolutius i de cercar-hi solucions factibles que conciliïn imaginativament les posicions i els interessos, i que puguin contribuir, així, a reduir les tensions potencials.
- Part del llibrePolítica y planificación lingüísticas(Octaedro, 1996) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Por encima de una secular dinámica social autoorganizativa y policéntrica en la resolución de los problemas de la comunicación lingüística cotidiana, el estado se ha alzado en una gran mayoría de casos como el gran organizador de la comunicación pública. En las sociedades actuales, es fundamentalmente el poder político quien decide qué código o códigos lingüísticos serán los que se usarán en la vida pública institucional -en los organismos políticos, en la actividad administrativa oficial y en la no-oficial, en los medios de comunicación, en la señalización viaria, etc.- y, en consecuencia, qué lengua o lenguas deberá conocer la población de manera general, hecho que se hará posible mediante la escolarización obligatoria universal. Igualmente, el poder político decretará -directamente o por delegación en una institución académica o autoridad lingüística- la forma del código o códigos a utilizar.
- Part del llibreEcología lingüística y lenguas minorizadas: algunas notas sobre el desarrollo del campo(Universitat de Barcelona, 2016) Bastardas i Boada, Albert, 1951-El avance hacia una «ecologización» del pensamiento (Morin, 1977) aumentó la atención de los científicos hacia las interrelaciones e interdependencias de los elementos de la realidad y hacia la evolución dinámica de las situaciones socioculturales. Los contactos lingüísticos presentaban estas características: intervenían en ellos diferentes unidades y agentes y podían producir cambios muy importantes en el comportamiento comunicativo de grandes conjuntos humanos. Por otra parte, el aumento del estudio de los ecosistemas naturales elevó en gran medida la conciencia humana sobre la pérdida de determinadas especies biológicas causada por la destrucción de sus hábitats, la llamada crisis de la biodiversidad. Era fácil y lógico, pues, que se pudiera producir un traslado analógico de las aproximaciones y conceptos de la ecología biológica hacia la ecología lingüística, poniendo en relación la crisis de la biodiversidad con la de la linguodiversidad. Así, el aumento paralelo de la conciencia del abandono importante de variedades lingüísticas humanas impulsó, a veces no sin riesgos, las transferencias conceptuales de uno a otro campo.