Divulgació i Premsa (Llengües i Literatures Modernes i Estudis Anglesos)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/222405
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 11 de 11
ArticleLa llengua per defecte(Partal, Maresma & Associats, 2026-01-20) Comellas, Pere, 1965-Les tecnologies de la llengua, certament, han obert un gran ventall de possibilitats noves que podrien qüestionar la necessitat de grans llengües de comunicació hereves de les imposicions estatals i de l’imperialisme.- ArticleDobry, la tercera orilla del río. Una “Celebración”», reseña de Celebración. A través de la poesía americana(Asociación Cultural 452ºF. Universitat de Barcelona, 2024-01-31) Luti, FrancescoReseña al largo ensayo de Edgardo Dobry, Celebración. A través de la poesía americana.15 capítulos-ensayos que lo constituyen, se presentan como una interesante pieza interpretativa del mosaico del continente poético americano lato sensu. La ventaja de Dobry es que nos habla no solo como académico, sino como poeta. Desde el interior del “mecanismo poesía”, desde donde un poeta puede añadir un suplemento de conocimiento que ningún crítico, por bueno que sea, puede aportar.
- ArticleJocs de miralls(Universitat de Barcelona, 2025-05-22) Ardolino, Francesco; Sala, Teresa-M. (Teresa Montserrat)Editorial del número 11 corresponent de la revista Compàs d'amalgama
- ArticleEls abusos, com les desgràcies, no venen mai sols(Partal, Maresma & Associats, 2023-06-04) Comellas, Pere, 1965-
- ArticleLlengües d'Amèrica: els avantatges babèlics(Partal, Maresma & Associats, 2022-09-29) Comellas, Pere, 1965-Amèrica no és el continent amb més llengües, però sí que és on hi ha -si més no, segons la majoria de lingüistes- més famílies.
- ArticleLes llengües normals de països normals(Partal, Maresma & Associats, 2021-06-30) Comellas, Pere, 1965-
- ArticleParlem en llatí? Més aviat en poti-poti(Partal, Maresma & Associats, 2020-08-30) Comellas, Pere, 1965-'Podem dir que el basc té més de sis mil anys, o que el xinès també escompta per mil·lennis. Però de fet si els parlants d'avui poguessin sentir unavantpassat tan remot, no l'entendrien pas més que nosaltres a un pastorindoeuropeu'...
- ArticleLlengües, ni més ni menys que llengües(Partal, Maresma & Associats, 2016-09) Comellas, Pere, 1965-L'any 2013 Linda Lambrecht, una professora jubilada de Hawaii, va fer pública l'existència d'una llengua fins llavors no documentada. Ella la va anomenar llengua de signes hawaiana. William O'Grady, catedràtic del Departament de Lingüística de la Universitat de Hawaii, va declarar que era la primera vegada en vuitanta anys que es descobria una llengua als Estats Units. També va dir que potser seria l'última: semblava mentida que en un territori tan ben estudiat com aquell encara hi hagués llengües desconegudes.
- ArticleReviure llengües(Partal, Maresma & Associats, 2017-04-29) Comellas, Pere, 1965-Es pot ressuscitar, una llengua? La majoria d'especialistes creuen que no, que un cop s'ha deixat de parlar del tot, ha desaparegut per sempre. És veritat que sovint s'ha posat el cas de l'hebreu com a contraexemple. Tanmateix, tot i que l'hebreu tenia certament les funcions molt restringides, és a dir, que es feia servir per a molt poques coses i molt concretes, no es pot dir que fos una llengua que ja no parlava ningú. Potser el còrnic en sigui un exemple més bo: a començament de segle XX s'inicia un moviment de recuperació d'una llengua que ja no tenia parlants; actualment n'hi ha algun centenar que l'usen amb fluïdesa, i fins i tot hi ha una llar d'infants en còrnic des de 2010.
- ArticleVols tenir una llengua? Doncs fes-te un estat(Partal, Maresma & Associats, 2018-02-27) Comellas, Pere, 1965-Segurament la ideologia lingüística hegemònica arreu del món és la que podríem anomenar estandardisme estatista i que té per eslògan principal 'una llengua, un estat'. Un gran nombre d'estats del món inverteixen uns recursos i unes energies molt considerables en l'objectiu d'imposar aquesta ideologia a tota la seva població. En certs casos aquesta inversió ha de ser molt gran perquè l'objectiu és molt lluny d'assolir-se. Per exemple, la Xina o Rússia, amb una enorme diversitat lingüística que s'ha d'anar anihilant ('anéantir', en deia l'abat Grégoire a l'època de la Revolució Francesa). Altres ja tenen molta feina feta, com el Brasil o Austràlia, territoris on cinc-cents anys enrere s'hi podia trobar una gran diversitat lingüística, que avui s'ha reduït dràsticament.
- AltresUn frutero llamado Lévi-Strauss: intercomprensión y aprendizaje simultáneo de lengua románicas(2014-03-14) Vilaginés Serra, Eulàlia; Garcia i Castanyer, Maria Teresa; Martínez Díaz, Eva; Alenyà Ribas, Elisabet; Carrera Baiget, Aitor; Comellas, Pere, 1965-; Corado Begue, Lydia; Fontana, Joan, 1977-; Gargallo Gil, José Enrique; Labraña, Sabela; Massip i Bonet, M. Àngels, 1957-; Sánchez-Macagno, Marie-Odile; Sichel-Bazin, Raphaël; Torrens Guerrini, Rosa Maria; Vaquero Salvador, Esther; Villanueva Gesteira, Malores; Wuattier, Sylvie; Ani, VirgilElaboración de una lección de intercomprensión para desarrollar la comprensión lectora desde cualquiera de las otras lenguas románicas: portugués, gallego, catalán, occitano aranés y lenguadociano, francés, italiano y rumano. Texto con ayudas lingüísticas necesarias para las otras lenguas, cuadro mártir correspondiente y lección de intercomprensión final.