Tesis Doctorals - Departament - Fisiologia Animal
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/181428
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 7 de 7
TesiValor semiològic, en la diabetis no insulinodependent, de la insulina sèrica 120 minuts postingesta de glucosa(Universitat de Barcelona, 1983) Miró i Balagué, Jaume; Fuentes i Arderiu, Xavier; Universitat de Barcelona. Departament de Fisiologia Animal[cat] L'any 1.960 Yalow i Berson obriren una nova època en la bioquímica clínica al descriure que havien determinat la insulina sèrica per un mètode ràdio-immunològic (Yalow, 1.960). No obstant això, el motiu de la gran transcendència que tingué la comunicació no rau en la possibilitat de determinar el paràmetre en qüestió, sinó en la metodologia emprada. En efecte, mentre que la ràdio-immunoanàlisi ha estat durant dues dècades la "vedette" tecnològica dels laboratoris de química clínica, la determinació de la insulinèmia ha ocupat un lloc molt secundari en l'exploració biològica de la diabetis mellitus, reservant-se el seu ús preferentment per a la diagnosi. El desenrotllament d'una metodologia per a efectuar anàlisis enzimo-immunològiques (Engvall, 1.971), va encetar una important via al possibilitar que la gran majoria de laboratoris, que òbviament no disposaven d’instal·lacions adequades per a treballar amb materials radioactius, poguessin practicar determinacions de substàncies altament diluïdes en la mostra analitzada, com és el cas de les hormones. L'any 1.979, arran de l'aparició del primer "kit" comercial per a la determinació d'insulina pel mètode ELISA (Enzymun-Test Insulina® , Boehringer Mannheim), vàrem plantejar-nos a la Secció de bioquímica Clínica de l'Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat si aquest paràmetre no podria ser d'utilitat per a simplificar una de les proves més farragoses i al mateix temps més sol·licitades, com és la prova de sobrecàrrega oral de glucosa amb cinc determinacions de glucosa sèrica. Per a avaluar quines .eren aquestes possibilitats varen estudiar-se, en persones amb historia clínica coneguda, els resultats de la prova de sobrecàrrega oral de glucosa amb valors de glucosa i insulina sèriques cada mitja hora, fins a transcórrer dues hores des de la ingestió de glucosa (Miró i Fuentes, 1.980). Partint de les dades obtingues, va emprendre's un estudi més complet, que ha donat origen a la present tesi. Varen entrar en l'estudi 240 persones adultes, de les que hom coneixia la historia clínica i s'agruparen, seguint els criteris del “National Diabetes Data Group” del “National Institutes of Health” dels Estats Units. L'objectiu principal va ser el d'avaluar el valor semiològic entès com el grau d'informació subministrada, de la conjunció de glucèmia i insulinèmia als 120 minuts d'una ingestió normalitzada de glucosa i comparar-lo amb el de la prova de tolerància a la glucosa oral. En el cas dels obesos també es tingueren en compte les concentracions basals d'insulina sèrica. Paral·lelament, va aprofitar-se l'experiment per a obtenir dades que permetessin aprofundir en la naturalesa dels fets estudiats. Això va realitzar-se investigant les relacions de la insulina post-ingesta amb l'hemoglobina glucosilada i amb la variació de la concentració de triglicèrid sèric causada per la sobrecàrrega de glucosa.- TesiViscosimetría sanguínea, valores de referencia y diversas alteraciones patológicas(Universitat de Barcelona, 1978) Fuentes i Arderiu, Xavier; Torralba Rodríguez, Antonio; Universitat de Barcelona. Departament de Fisiologia Animal[spa] La Reología es la parte de la Física que estudia la deformación de la materia, incluido el flujo. La Hemorreología es la parte de la Biofísica que estudia las propiedades reológicas de la sangre, de sus componentes y de los vasos sanguíneos. La velocidad de sedimentación globular (V.S.G.) es el único parámetro hemorreológico que, desde su introducción por FAH RAEUS en 1921 y pese a su inespecificidad, se determina rutinariamente en todos los laboratorios clínicos. No ha sucedido lo mismo con la determinación de la viscosidad de la sangre y del plasma, ya que después de alcanzar una cierta difusión, gracias a la comercialización del viscosímetro de HESS, esta prueba cayó en desuso debido fundamentalmente a las características del citado viscosímetro, que no permite una adecuada estandarización del método ni es lo suficientemente sensible para detectar pequeñas alteraciones de la viscosidad sanguínea o plasmática. Debido a esto, se pensó que la viscosidad de la sangre era un parámetro poco importante que sólo tenía interés en escasos estados patológicos tales como las poliglobulias y las paraproteinemias. En la década 1960-1970 se reemprende el estudio de la viscosidad sanguínea gracias al desarrollo de los viscosímetros rotatorios creados inicialmente con fines industriales. Algunos autores como WELLS, MERRILL, SCOTT BLAIR, COPLEY o OINTENFASS iniciaron el estudio del comportamiento reológico de la sangre con este tipo de viscosímetros, tanto en individuos sanos como en diversos tipos de estados patológicos. El resultado de los trabajos hemorreológicos realizados en los últimos veinte años ha abierto un nuevo campo de interés: la hemorreología clínica. En la actualidad están descritos numerosos estados patológicos en los que se dan elevaciones de la viscosidad de la sangre o del plasma. Incluso en los dos tipos de enfermedades que provocan la mayor parte de la mortalidad en la mayoría de países desarrollados (enfermedades cardiovasculares y cáncer), están implicados factores hemorreológicos, cuyo estudio podría contribuir al mejor conocimiento de las mismas. En la presente Tesis, se ha realizado un estudio de la viscosidad aparente a 225 s(-1) y de la viscosidad de CASSON de la sangre y del plasma, tanto en sujetos presumiblemente sanos como en diversos tipos de enfermos, con el fin de establecer los valores de referencia de estos parámetros y determinar las alteraciones de la viscosidad sanguínea en distintos estados patológicos. La característica diferencial del presente trabajo consiste en la aplicación de una metódica con la que se puede estudiar las variaciones de la viscosidad sanguínea en grupos heterogéneos en cuanto a sexo y hematocrito.
- TesiHemorreología y transporte de oxígeno en aves con distintos tipos de vuelo(1985) Viscor Carrasco, Ginés; Planas Mestres, José; Universitat de Barcelona. Departament de Fisiologia Animal[spa] En el presente trabajo se ha estudiado el efecto de distintos niveles de actividad en el vuelo de tres especies de aves, con costos energéticos bien diferenciados, sobre los parámetros hematológicos y anatómicos relacionados con el transporte de oxígeno y analizando con especial atención el comportamiento reológico de la sangre y sus componentes.
- TesiInfluencia de la edad sobre la absorción de azúcares por intestino delgado de rata "in vivo"(Universitat de Barcelona, 1981-01-01) Vinardell Martínez-Hidalgo, Ma. Pilar; Bolufer González, José; Universitat de Barcelona. Departament de Fisiologia Animal[spa] La absorción intestinal de no electrolitos se realiza mediante mecanismos de transporte activos y pasivos. Durante mucho tiempo se ha venido prestando especial atención a los mecanismos de transporte activo, utilizando sobre todo técnicas ’in vitro" cada día más sofisticadas. Sin embargo, sólo en los últimos años se ha empezado a estudiar la participación cuantitativa de ambos tipos de mecanismos en la absorción "in vivo", utilizando animales adultos. Dado que, a lo largo del crecimiento, se producen cambios morfológicos y fisiológicos en los animales, nos ha parecido interesante estudiar la participación de los distintos mecanismos en la absorción de azúcares por animales de diferentes edades, tanto en el yeyuno como en el íleon, así como la influencia de la concentración de sodio en el medio de perfusión, intentando establecer, si lo hay, distinto papel en la fisiología de la absorción de dichos tramos intestinales. Otro punto interesante, objeto de nuestro trabajo, era el estudiar si el sustrato que se absorbe por mecanismos pasivos, lo hace exclusiva o principalmente por ruta transcelular o si en parte por ruta paracelular a través de las uniones estrechas. Por último, y dado que la absorción es un fenómeno de superficie, se estudiará la morfología de las vellosidades intestinales del yeyuno e microíleon de los animales utilizados.
- TesiHormonas tiroideas en el suero de niños sanos y malnutridos(Universitat de Barcelona, 1977-12-21) Planas i Rosselló, Joana M.; Torralba Rodríguez, Antonio; Universitat de Barcelona. Departament de Fisiologia Animal[spa] Debido a la gran incidencia de la malnutrición en nuestra sociedad y a la importancia de la función tiroidea sobre el desarrollo físico e intelectual del niño se aborda en esta Memoria el estudio de las variaciones de la secreción tiroidea en la infancia y se establecen las modificaciones que se presentan en los niños malnutridos. Se ha determinado la concentración sérica de triiodotironina (T Sub 3) y tiroxina (T Sub 4) así como el índice de captación de T Sub 3 (IC-T Sub 3) e índice de tiroxina libre (ITL) en niños sanos y malnutridos mediante los métodos de radioinmunoensayo y de radioensayo competitivo. Los resultados ponen de manifiesto que existen importantes cambios en la función tiroidea durante los primeros meses de vida, con un gran aumento de T Sub 4 e ITL en el periodo de 2 a 10 días y de un aumento significativo de T Sub 3 entre la tercera y duodécima semana. En los niños malnutridos estudiados aún cuando los valores de T Sub 4, ITL y grado de saturación de las proteínas transportadoras están disminuidos, el status eutiroideo se mantiene por la presencia de niveles séricos de T Sub 3 que no difieren de los valores hallados en los niños sanos.
- TesiEstudi histològic i del transport de manosacàrids dels segments cecals del pollastre(Universitat de Barcelona, 1985-01-01) Ferrer i Roig, Ruth; Planas i Rosselló, Joana M.; Moretó, Miquel, 1950; Universitat de Barcelona. Departament de Fisiologia Animal[cat] L'intestí gruixut del pollastre està format pel recte, la cloaca i els cecs. Aquests darrers són un parell de ben desenvolupats diverticles que es troben connectats a la resta del tracte digestiu en el punt d'unió de l'ili amb el recte. Malgrat que no es coneix la significació fisiològica real dels segments cecals, se'ls ha atribuït nombroses funcions. Així, hi ha evidència que s'hi produeixen grans quantitats d'àcids grassos volàtils, vitamines i la hidròlisi de carbohidrats i proteïnes (McNAB, 1973). Els cecs també tenen un paper important en l'osmoregulació de l'organisme, ja que s'hi produeix l'absorció d'aigua i electròlits, tant de procedència urinària com intestinal (SKADHAUGE, 1981). Quant a l'absorció de no electròlits, les dades que fins ara es tenen són bastant limitades. HOLDSWORTH i WILSON (1967) trobaren que el transport actiu de sucres i aminoàcids en el cec de pollastre, hi era present només durant els tres primers dies després de l'eclosió de l'ou, desapareixent posteriorment. En el 1975, LERNER et al. confirmaren les dades anteriors utilitzant metionina com a substrat. Tanmateix, aquests resultats són diferents dels obtinguts en el nostre Laboratori, en els quals es demostra l'existència d'un mecanisme de transport mitjançat concentratiu per a monosacàrids en aquests segments intestinals i en animals de 4 a 7 setmanes. Atesa la manca d'informació i les discrepàncies amb la bibliografia, ens proposàrem realitzar un estudi dels sistemes de transport presents en aquests segments, complementat per un estudi histològic per si fos oportú correlacionar l'estructura amb la capacitat d'acumulació de monosacàrids. El que hom pretén és avaluar els diferents mecanismes existents a l'enteròcit, implicats en l'absorció intestinal de sucres. És a dir, el transport mitjançat concentratiu de la membrana luminal, el transport mitjançat equilibratiu de la membrana basolateral i la difusió simple existent a ambdues membranes. L'existència d'un mecanisme de transport actiu per a monosacàrids en el cec suposaria la recuperació dels nutrients que escapen de l'absorció a l'intestí prim a més de significar una modificació important en el concepte del paper que juguen els cecs en la nutrició del pollastre.
- TesiEstudi evolutiu del procés inflamatori i autoanticossos en l'artritis experimental(Universitat de Barcelona, 1985-01-01) Castell, Margarida; Castellote i Bargalló, M. Cristina; Queralt i Regué, Josep; Universitat de Barcelona. Departament de Fisiologia Animal[cat] Hi ha tota una sèrie de models animals en els quals es pot induir una patologia semblant a l'artritis reumatoide. Aquests models experimentals constitueixen un dels millors mètodes per a investigar la fisiopatologia del procés inflamatori i per a determinar l'activitat de medicaments antiinflamatoris en la fase preclínica. Un d'aquests models experimentals és l'anomenada artritis adjuvant induïda en rates mitjançant l'administració d'adjuvant complet de Freund ("Mycobacterium tuberculosis" suspès en oli mineral). L'artritis adjuvant és una patologia que cursa amb poliartritis i amb tota una sèrie d'alteracions sistèmiques que afecten altres teixits i que indueixen nombrosos canvis en els components cel·lulars i humorals sanguinis. En aquest treball s'ha intentat aprofundir en diferents aspectes d'aquesta patologia. Així doncs, s'ha seguit l'evolució de la inflamació articular i d'altres determinacions somatomètriques durant dos mesos. També s'ha analitzat la influència de la malaltia sobre una sèrie de paràmetres locomotors, com són, entre altres, l'activitat motora total i el ritme circadiari dels animals. D'altra banda s'han estudiat paràmetres sèries fent un especial èmfasi en l'a determinació de l'activitat reductora sèrica com a possible paràmetre d'aplicació en el diagnòstic i evolució de la malaltia i com a mesura de l'eficàcia del tractament. També s'han analitzat algunes característiques immunològiques de la patologia, amb la finalitat d'esbrinar si, en aquest aspecte, hi ha similituds entre l'artritis adjuvant i l'artritis reumatoide. Està ben establert que l'artritis adjuvant és una malaltia immunològica, però la naturalesa de l'antigen i de la resposta immune enfront aquest no es coneixen. En aquest treball ens hem centrat en un aspecte concret de la resposta immune de tipus humoral, com és la detecció i quantificació d'autoanticossos, els quals juguen un important paper en l'artritis reumatoide. També s'han estudiat els nivells sèrics d'activitat complementària total, per tal d'observar les seves variacions paral·leles a la patologia i a la presència d'autoanticossos.