Màster Oficial - Gestió Pública Avançada

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/60129

Treballs Finals del Màster de Gestió Pública Avançada de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 21

Discrecionalidad técnica y su control jurisdiccional en los procedimientos de selección de acceso al empleo público español
(2025) Garzón Martínez, Juan Carlos; Martínez-Alonso Camps, José Luis
La discrecionalidad técnica en los procesos de selección de empleados públicos en España otorga a los órganos de selección un margen de apreciación en la evaluación de los candidatos, fundamentado en criterios técnicos y especializados. El alcance y los límites de esta discrecionalidad han sido objeto de un intenso debate doctrinal y jurisprudencial en las últimas décadas. La evolución del control judicial de la discrecionalidad técnica refleja la ponderación entre dos principios fundamentales: por un lado, el respeto a la especialización y autonomía de los órganos técnicos de selección; por otro, la necesidad de garantizar la objetividad, la igualdad, el mérito y la capacidad en el acceso a la función pública. Esta tensión ha llevado a una progresiva redefinición de los límites de la discrecionalidad técnica y a un incremento del alcance del control jurisdiccional sobre las decisiones de los tribunales calificadores. El presente trabajo se propone analizar la naturaleza, características y la evolución del control jurisdiccional de la discrecionalidad técnica en los procesos de selección de empleados públicos en España. Para ello, se examinará el marco normativo aplicable, la jurisprudencia más relevante, en particular, la del Tribunal Constitucional y del Tribunal Supremo, y las principales aportaciones doctrinales que han contribuido a configurar el estado actual de la cuestión.
Les polítiques supramunicipals de barris: l’anàlisi del disseny del Programa integral de barris per a la millora de rendes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
(2023) Delgado Treviño, Albert; Farré Ribas, Marçal
Les polítiques de barris tenen un llarg recorregut en la nostra societat, que en el cas de Catalunya van tenir un important impacte a partir del 2004 amb la promulgació de la Llei de Barris. En els darrers anys s'ha produït un reimpuls d'aquest tipus de polítiques, especialment gràcies al Pla de Barris de Barcelona o, més recentment, amb la tramitació d’una nova llei catalana sobre la matèria, encara no desplegada. Els ens locals supramunicipals no han estat aliens a aquesta tendència, i durant aquest mandat la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona han impulsat els seus projectes respectius relacionats amb la matèria. L’objecte d’estudi triat per a aquest treball és el Programa integral de barris per a la millora de rendes de l’AMB, aprovat el mes d’abril de 2022, que ha posat a disposició dels ajuntaments 9,8 M€ en subvencions a executar projectes en el període comprès entre el 2022 i el 2024. L’àmbit d’actuació inclou tots els municipis metropolitans, excepte la ciutat de Barcelona, i a l’hora d’assignar els recursos es té en compte la vulnerabilitat dels barris en què es desenvolupen els projectes.
“S’haurà de posar en contacte amb el nostre advocat”: una anàlisis de l’exercici del dret d’accés a la informació pública al sector públic local català
(2023) Bescós i Cubells, Jordi; Tutors: Medir Tejado, Lluís. Rodríguez Pontón, Francisco José
La transparència, segons està regulada a la Llei 19/2013, distingeix dues dimensions: la publicitat activa i el dret d’accés a la informació pública. Així doncs, és en aquesta primera dimensió on la major part de la literatura acadèmica s’ha centrat mostrant l’existència de implementation gaps. Sovint aquestes deficiències han estat atribuïdes a l’existència d’un personal amb una cultura administrativa poc procliu a la transparència. Tenint en compte aquesta qüestió, el present treball analitza fins a quin punt hi ha una correcta implementació del dret d’accés al sector públic local català, un àmbit poc investigat. Per donar resposta a aquesta qüestió s’ha realitzat un experiment on s’han enviat als 423 ens instrumentals que composen l’univers d’estudi sol·licituds d’informació amb un redactat deliberadament obert. D’aquesta manera davant el marge d’interpretació que permetia la sol·licitud s’ha pogut comprovar el comportament dels street-level bureaucrats quan hi ha espais de discrecionalitat. Els resultats de l’experiment constaten la inexistència d’una cultura de la transparència al sector públic local. Interpretacions restrictives del contingut de la sol·licitud i una taxa de resposta inferior al 70% permet afirmar l’existència d’una implementació deficient del dret d’accés a la informació pública. Així, l’anàlisi quantitatiu ha permès confirmar que quant més transparents són els ajuntaments i quants més recursos té l’ens més transparent és aquest. Pel contrari, variables com la temàtica o la subjecció de l’ens al Dret Privat no influeixen a la implementació del dret d’accés a la informació.
Sistemas de designación parlamentaria: análisis comparado del modelo del Parlament de Catalunya
(2022-11-09) Rebollar Ballestar, Álvaro; Pano, Esther
El Parlament de Catalunya tiene atribuida la función de designación de altos cargos para Instituciones, Administraciones y Organismos autónomos al mismo. Esta función de designación, en la práctica, adolece de varios problemas en su aplicación, pues se detectan dilaciones en los nombramientos, candidaturas de carácter político y falta de control sobre las candidaturas una vez estas toman el cargo, entre otros. En el presente trabajo se analiza qué es el sistema de designación parlamentaria y se compara el modelo catalán con modelos de otros parlamentos, para así establecer una comparación entre ellos y proponer propuestas de mejora.
Les alternatives al sistema residencial per a gent gran: Un estudi de cas dels 15 municipis amb ABSS pròpia del Baix Llobregat
(2022-06-30) Viol Garcia, Álvaro; Pano, Esther
Quan pensem com a ciutadans en les persones grans i en l’envelliment, ens poden venir al cap amb facilitat idees com ara dependència, aïllament, discapacitat, mort, solitud, decadència o, fins i tot, tot allò viscut durant la pandèmia de COVID19. També ens pot venir a la ment el canvi que ha sofert la pròpia idea de gent gran en les darreres dècades i de com esperem que pugui ser la nostra vellesa. Més enllà d’això, a nivell particular, podem pensar en aquelles persones grans que tenim o hem tingut al nostre voltant i en quines condicions socials, familiars o sanitàries viuen o han viscut la vellesa o el fer-se gran. La justificació de fer un treball sobre serveis de cura per a gent gran prové de 3 elements principals; l’envelliment de la població, l’afectació de la COVID19 als centres residencials per a gent gran i els canvis en el perfil de gent gran. En primer lloc, segons dades d’Eurostat, només entre 2011 i 2021, la proporció de persones de més de 65 anys ha augmentat un 3% al conjunt de la Unió Europea1. A nivell espanyol, les persones de 65 anys i més, han passat de ser el 13,75% a l’any 1991 a ser el 19,77% a l’any 2021; una diferència de 6,02 punts percentuals.
Els Consells de Barri i la millora de la governança local
(2022-06-22) Moreno de Castro, Xavier; Tomàs Fornés, Mariona
Les polítiques de participació ciutadana en les administracions públiques locals del nostre país han assolit una situació de maduresa institucional després de la seva ràpida emergència i extensió durant la darrera dècada del segle passat i la primera del present segle XXI. D’antuvi1, aquestes administracions es van definir amb una lògica eficientista, on allò important era actuar per superar els dèficits del model franquista anterior. Amb el temps, però, evolucionen cap a un nou caràcter, que s’anomenarà “relacional”, i que se centrarà en com actuar. Així, s’impulsarà l’obertura de la gestió dels afers públics al conjunt d’actors que hi concorren, ja sigui des de l’interès, l’oportunitat o la necessitat. Això vol dir que es promourà la implicació i la participació de la ciutadania per a la millora i legitimació de les decisions públiques. Aquest trànsit, tal com es detallarà en aquesta tesina, suposa la resposta a un seguit de reptes de caràcter democràtic i social que han hagut de fer front les nostres societats i sistemes de govern. Alhora, aquests requeriments han actuat com un factor clau en l’esmentat consolidament de les polítiques participatives i en la promoció de la seva institucionalització. Tanmateix, el fet que s’hagi produït una maduresa institucional també ha suposat situar aquestes polítiques de participació sota el focus de l’anàlisi i l’avaluació. Aquest examen s’ha estès des d’aquelles experiències més puntuals i concretes (processos participatius) fins a aquells espais més estables i estructurats (òrgans de participació).
Dissenys estratègics organitzatius per a la implementació d’un model de gestió de la seguretat basat en la prevenció
(2017-09) García-Calvillo Moreno, Jose Antonio; Pano, Esther
L’impost sobre construccions, instal·lacions i obres. La gestió a l'Ajuntament de l'Hospitalet
(2021-07-13) Martínez Valderrábano, Marta; Casanellas Chuecos, Montserrat
La intel·ligència artificial al sector públic, amb especial atenció a l’administració local catalana
(2021-06) Cortés Duran, Francesc; Farriol Vilà, Ferran
Transparència i protecció de dades en els processos de selecció i provisió dels Recursos Humans de l’Administració Local. Guia de gestió per a la publicitat activa i l’accés
(2020-11) Surís Jordà, Isabel; Solernou Viñolas, Àgata
El ejercicio de la potestad sancionadora de los órganos y tribunales administrativos de recursos contractuales. Especial atención al TCCSP y al TACRC
(2020-11) Alemany Selle, Ernest; Galán Galán, Alfredo
Els rols directius a les entitats locals
(2020-09) Marmolejo Capilla, Jorge; Pano, Esther; Salvador Serna, Miquel
La professionalització de la contractació pública, amb especial referència a l’àmbit local
(2020-03) Saladié i Forasté, Carme; Padrós, Xavier
La cessió de l’ús gratuïta dels bens patrimonials dels ens locals. Teoria i pràctica
(2019-10) Carmona Malagón, Silvia Alicia; Martínez-Alonso Camps, José Luis
Evaluación de los Servicios para el Ciudadano en los Portales de los Gobiernos Regionales, según el modelo de Gobierno Electrónico Peruano
(2018) Santos Ventura, Zulma; Farriol Vilà, Ferran
La investigación inicia con una parte introductoria de lo que se pretende realizar en el presente trabajo. En el segundo capítulo se incorpora la normativa relativa al servicio del ciudadano en la Administración Pública, los cuales permiten entender la legislación básica del proceso de Modernización de la Gestión del Estado, el Gobierno Electrónico, los Portales Web y los Gobiernos Regionales en el Perú. En el tercer capítulo se hace una breve contextualización de los antecedentes y avances de Gobierno Electrónico en el mundo y en el Perú. El cuarto capítulo se divide en dos partes, en el primero se realiza la selección de criterios y la metodología que permitirán evaluar de manera global el front office de los portales web de cada Gobierno Regional y en la segunda parte se exponen los resultados obtenidos, que a su vez: 1) muestra el estado actual de desarrollo de Gobierno Electrónico en los 25 gobiernos regionales del Perú, 2) detalla las características relacionadas a la interacción, información y medio digital y 3) describe el estado actual de algunos servicios para el ciudadano como el acceso a la información, los trámites en línea y la participación. En el quinto capítulo se describe algunas buenas prácticas que pueden servir para mejorar el servicio al ciudadano en los Gobiernos Regionales del Perú. Finalmente, en el último capítulo se emiten algunas conclusiones.
Disseny d'un model o sistema propi de gestió de la qualitat i proximitat dels serveis de l'Ajuntament de L’Hospitalet
(2018-09) García-Calvillo Moreno, Mari Carmen; Pano, Esther
[cat] Quan la New Public Management va portar el concepte de qualitat a l’Administració, aquest va arribar per quedar-s’hi. De fet, cap ciutadà entendria que les seves administracions no prestessin serveis de qualitat. Des de l’aprovació de la primera norma estatal relativa a la gestió de la qualitat, ara fa prop de vint anys, els diferents nivells d’administració han anat acumulant experiència en el desenvolupament i aplicació d’un ampli ventall d’instruments adreçats a configurar sistemes de gestió de la qualitat i la millora permanent dels seus serveis. Les Cartes de Serveis, les normes ISO o els models EFQM en són alguns exemples. També en aquests anys el debat sobre la qualitat ha anat evolucionant sense arribar a un posicionament únic sobre si aquesta ha de centrar-se en la vessant objectiva, orientada als aspectes organitzatius i d’eficiència de les organitzacions, o ha d’enforcar-se cap a la qualitat subjectiva, és a dir, posant l’accent en el ciutadà i en les percepcions que tenen dels serveis que reben. Avui, malgrat alguns avenços, a l’Ajuntament de L’Hospitalet els sistemes de gestió de la qualitat dels serveis continua sent una de les assignatures pendents. Precisament, aquest treball té per objecte el disseny d’un model o sistema propi de gestió de la qualitat dels serveis que presta l’Ajuntament. Partint de la teoria de la qualitat i del diagnòstic dels instruments de qualitat utilitzats actualment per l’ens local, aquest treball pretén proposar un model que aporti un equilibri entre la visió objectiva i subjectiva de la qualitat, així com donar resposta a les prioritats aportades pels gestors municipals i les recomanacions que el Síndic de Greuges fa respecte al dret a una bona Administració i a uns serveis públics de qualitat. Tot plegat, intentat reforçar un dels valors del món local com és la seva proximitat amb la ciutadania.
DICTAMEN, de 30.9.2018, sobre l’exercici de potestats de sobirania per les concessionàries dels ports de titularitat de la Generalitat de Catalunya en règim de gestió indirecta
(2018) Mesana i Marín, Lluís; Peñalver i Cabré, Alexandre
L’objecte d’aquest dictamen és examinar la conformitat a Dret de l’exercici de potestats públiques pels ports de titularitat de la Generalitat de Catalunya concessionats, així com fer-ne propostes de millora.
La intervenció de l’administració local catalana com operadora de telecomunicacions (1996 - 2014) – del monopoli a l’operador de mercat
(2015) Rubió Ochoa, Robert; Galán Galán, Alfredo
Analitzar els aspectes relatius a la intervenció de l’Administració local catalana en el mercat com operadora de telecomunicacions i, concretament, l’evolució normativa i heterogeneïtat doctrinal del regulador del sector, la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, des de la plena liberalització del sector fins a la integració de les seves funcions en la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència
La configuració de les polítiques públiques de joventut a Catalunya: 1979-2014. Una anàlisi de les dimensions política, normativa, organitzativa i relacional de les polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya
(2014-11) Perals Tresserra, Montserrat; Martínez-Alonso Camps, José Luis
Aquest és un treball final del Màster de Gestió Pública Avançada de la Universitat de Barcelona. L’objectiu d’aquest treball és conèixer els components organitzatius, normatius, de relació amb actors i els instruments d’actuació de les polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya. La finalitat de l’estudi és desenvolupar una reflexió pròpia sobre els reptes de la gestió pública en el camp de les polítiques de joventut. La metodologia emprada ha estat qualitativa: l'anàlisi documental, la lectura de bibliografia especialitzada en gestió pública i anàlisi d’organitzacions i la realització de set entrevistes a informants clau de l'organització, tant de la Direcció General de Joventut com de l'Agència Catalana de la Joventut...
Los organismos públicos porturios: configuración y régimen de contratación
(2014-11) Vázquez Méndez, Sara; Martínez-Alonso Camps, José Luis
La importancia económica y estratégica que tienen los puertos en el territorio en el que se ubican hace que podamos plantearnos si la forma en la que se gestionan es correcta. Esa gestión que realizan los organismos públicos portuarios (Autoridades Portuarias) tiene una doble vertiente: primero, porque la gestión debe ir orientada a la captación de tráfico comercial, lo cual lleva a que esas Autoridades compitan entre sí, y en segundo lugar porque la gestión debe tener en cuenta en todo momento que los fondos que se utilizan son los fondos públicos. Es esta doble naturaleza la que hace tan interesante el tema que vamos a tratar en el presente estudio. El trabajo se divide en dos grandes bloques: en un primer bloque nos centraremos en la naturaleza y régimen jurídico aplicable a los Organismos portuarios y en un segundo bloque analizaremos el régimen de contratación pública de estos entes. El estudio se iniciará con una contextualización de lo que debemos entender por sector público, dentro del cual se incluyen las personificaciones instrumentales. Como es sabido, estas personificaciones nacieron con la finalidad tanto de conseguir una mayor eficacia en su actuación como la de escapar de la normativa más rígida del derecho administrativo. Como se verá, los organismos portuarios son entidades que pertenecen a la Administración instrumental, que nacieron para ejecutar las obras que a la Administración matriz le resultaba difícil ejecutar, bien por la falta de recursos o bien porque la gestión había sido ineficaz. Estas entidades se incluirán dentro de los entes denominados “atípicos”, que se rigen por su propia legislación. Se examinará la ley especial aplicable (Real Decreto Legislativo 2/2011 de 5 de septiembre, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Puertos del Estado y de la Marina Mercante), para poner de manifiesto que existen una serie de especialidades en su régimen que no se producen en otras entidades públicas con naturaleza jurídica similar a estos organismos. Tal será el caso del personal de la policía portuaria, que siendo personal laboral podrá ejercer funciones de autoridad (excepción que está recogida en el propio Estatuto Básico del Empleado Público)...

Examinar

Enviaments recents