Documents de treball/Informes (Càtedra UB ACdC d’Estudis de Consum i Resolució Alternativa de Litigis)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/214962

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 26

Quan les dades parlen: la recerca empírica en dret de consum
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-11) Barceló Compte, Rosa
En els darrers anys, el dret de consum ha experimentat un tomb significatiu: les dades han passat a ocupar un lloc central en l’anàlisi jurídica i en l’elaboració de polítiques públiques. La recerca empírica, entesa com la recollida sistemàtica d’informació i l’anàlisi mitjançant mètodes rigorosos, s’ha consolidat com una eina imprescindible per comprendre no només el contingut de les normes, sinó també la seva aplicació i efectes reals en la societat.
Podria un àrbitre de consum plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea? El concepte d’«òrgan jurisidiccional» als efectes del reenviament prejudicial
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-10) Moreno Castro, Yaiza
En els darrers anys, el Dret de consum ha estat objecte de reformes freqüents com a resultat de l’activitat harmonitzadora de la Unió Europea, tant en la seva vessant legislativa com a través de l’activitat interpretativa del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Els menors com a consumidors de béns i serveis en línia
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-07) García-Micó, Tomás Gabriel
Amb les tecnologies de la informació i de la comunicació en les nostres rutines diàries, és usual observar com els menors d’edat tenen presència digital en plataformes en línia de tota mena, la qual cosa ha portat que se’ls anomeni ja com a nadius digitals. En l’àmbit de les xarxes socials, per exemple, el 96,6% dels joves espanyols d’entre 12 i 13 anys tenen un compte operatiu, mentre que gairebé el 70% d’ells, a tres o més. Quant al comerç electrònic, no hi ha estadístiques sobre el número d’usuaris menors d’edat.
El derecho colaborativo como MASC a medida de la abogacía
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-09) Lauroba Lacasa, Ma. Elena
La Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia, transforma y rescribe la manera de solventar los conflictos entre particulares. Frente al protagonismo absoluto de la sentencia judicial, que pone fin a un procedimiento jurisdiccional, ahora se parte del recurso a los ‘medios adecuados de solución de controversias’, los MASC. Si desglosamos el acrónico, inicialmente los operadores jurídicos identificaban la A con ‘alternativos’ , por esa yuxtaposición con los tribunales.
De la influència indeguda a la manipulació: la vulnerabilitat de l’usuari en la contractació intermediada per prestadors de plataformes en línia
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-08) Rubio Gimeno, Gemma
Els àmbits prioritaris de la Nova Agenda del Consumidor “Reforçar la resiliència del consumidor per a una recuperació sostenible” [Brussel·les, 13.11.2020 COM (2020) 696 final] es van establir atenent a la transformació digital i a la protecció dels consumidors; igualment, es van considerar les necessitats específiques de determinats col·lectius
Puc exigir que el que compro sigui reparable? La reparabilitat dels béns i la Directiva 2024/1799
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-06) García Teruel, Rosa María
Adquireixo un frigorífic. En faig ús seguint les indicacions del fabricant i, al cap de pocs anys, té una avaria que no es pot solucionar perquè no hi ha peces de recanvi. Podria substituir-la per una altra de nova a un cost raonablement assequible, però, de nou, he de preocupar-me de buscar models i de tornar a fer un màster en prestacions d’aparells refrigeradors, de consum d’energia i de decibels màxims tolerables.
A la recerca de l'eficiència del Servei Públic de Justícia a través dels MASCs legals
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-12) Viola Demestre, Isabel
La Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia (LOESPJ), és el resultat del segon dels tres programes del pla estatal Justicia 20303 amb l’objectiu principal de “generar transformacions en punts que tenen efecte sistèmic a l'ecosistema Justícia” i per promoure una Justícia, un servei o un sistema de Justícia sostenible (Preàmbul III, IV i VII LOESPJ) davant de l'abús del Servei.
Les anomenades hipoteques verdes en el camí cap a una transició justa
(2025-12) Anderson, Miriam
El món financer és complex, i per al consumidor mitjà —com també per a les petites i mitjanes empreses no especialitzades— la relació amb les grans corporacions bancàries sempre ha estat desigual. Aquest desequilibri és especialment crític quan es tracta d'obtenir crèdit per a necessitats bàsiques, com l'habitatge —amb raó el Reglament europeu de la IA qualifica com a activitat d’alt risc l’anàlisi de solvència. La situació es complica per la sofisticació dels productes, la dificultat de comparar ofertes (sovint vinculades o combinades a altres productes) i la multiplicitat d'actors involucrats, que van des d'entitats financeres tradicionals fins a gestors i compradors de crèdits, passant per intermediaris i assessors de diferent índole.
Llei aplicable als “contractes de consum”
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-12) Ginebra Molins, M. Esperança
En cas de “conflicte de lleis”, la determinació de la llei aplicable a les obligacions contractuals derivades de relacions jurídiques privades ve determinada: si es tracta de “conflictes internacionals” (amb elements d’estrangeria, vinculats a diferents Estats), pel Reglamento [CE] 593/2008, de 17 de juny de 2008, sobre llei aplicable a les obligacions contractuals (Roma I) –en endavant, RRI–, sempre que es tracti d’obligacions que caiguin dins del seu àmbit d’aplicació (art. 1.1 RRI); en canvi, en cas de “conflictes interregionals” (amb elements rellevants vinculats amb diversos Drets, però tots ells espanyols), cal estar a la remissió que fa l’art. 16.1 del Codi civil espanyol (en endavant, CCE) a l’art. 10.5 CCE.
Dret a eliminar continguts de les plataformes o deure de restablir-los?
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-05) Arroyo Amayuelas, Esther
Amb l’entrada en vigor del Reglament 2022/2065, de 19 d’octubre, de serveis digitals, altrament conegut com a Digital Services Act (DSA), els intermediaris digitals (pàgines web, xarxes socials, blogs, cercadors o mercats) han d’adaptar-se a un nou marc normatiu, que exigeix transparència i respecte pels drets fonamentals en l’exercici de l’activitat de moderació. Si els continguts dels usuaris són il·legals, els intermediaris els han de remoure per no perdre l’exempció de responsabilitat (art. 4-6 DSA). Ara bé, encara que siguin legals, també poden vetar-los si els consideren inapropiats (e. g. perillosos, desagradables o vulgars). Quins continguts són acceptables o no s’haurà de veure reflectit en la política de moderació de continguts, això és, els termes i normes de la comunitat que constitueixen les condicions generals del contracte en virtut del qual l’empresa es compromet a proporcionar els seus serveis perquè l’usuari publiqui entrades en el perfil propi, comenti o valori les dels altres, estableixi contacte amb altres usuaris i/o intercanviï textos, fotos o vídeos. La distinció entre el que és il·legal i el fonament contractual de la moderació de continguts és constant al llarg de la DSA (e. g. art. 3t, 17.3e, 20.1, 20.4, 21.2, 38.3 DSA). L’art. 14 DSA regula per primer cop aquests termes i condicions i, a través d’un control de contingut i transparència, desplaça la tasca de moderació cap al dret privat, que ara ha de tenir en compte l’eficàcia indirecta dels drets fonamentals en una relació entre particulars.
El contracte de subministrament elèctric en la més recent jurisprudència del TJUE
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-04) Arnau Raventós, Lídia
Tret d’errada de qui redacta aquestes pàgines, les sentències més recents del TJUE en matèria de contracte de subministrament elèctric són les recaigudes, ambdues, en data de 5.6.2025 (vegeu innogy Energie s.r.o., as. C-749/23 [ECLI:EU:C:2025:405]; YL, as. C 310/24 [ECLI:EU:C:2025:402]). Pel que fa a la normativa involucrada a la controvèrsia, ambdues resolucions coincideixen a l’hora de referir-se, per una banda, a la Directiva 2019/944, del Parlament europeu i del Consell, de 5 de juny, “sobre normas comunes para el mercado interior de la electricidad” (en endavant, Dir. 2019/944) i, per altra, a un text europeu pertanyent al dret privat europeu en matèria de contractació amb persones consumidores. A l’assumpte C-310/24, la norma involucrada és, en particular, l’art. 27 Directiva 2011/83, del Parlament europeu i del Consell, de 8 d’octubre, “sobre derechos de los consumidores” (en endavant, Dir. 2011/83). El que s’hi planteja és, en concret, si infringeix d’alguna manera el dit precepte, relatiu als subministraments no sol·licitats, una facturació emesa calculant el consum del període a partir de lectures estimades per impossibilitat de prendre-les reals per mal funcionament del comptador. Per la seva banda, a l’assumpte C-749/23, es treballa amb els art. 3, 5 i 7 Directiva 93/13/CEE, del Consell, de 5 d’abril, “sobre clausulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores”. En aquest cas, la clàusula que va generar desconfiança al jutge intern preveia la imposició d’una penalització per part de la comercialitzadora en cas de resolució anticipada del contracte per causa imputable al consumidor; s’hi barregen dubtes de forma (en concret, si la clàusula era prou transparent) i de fons (en particular, si la penalització ha de respectar o no els límits previstos a l’art. 12.3 Dir. 2019/994, relatiu a l’extinció sobrevinguda del vincle per canvi de comercialitzadora).
Política de renegociació de crèdits dubtosos i protecció dels consumidors en cas de cessió del crèdit (a propòsit de la transposició pendent i tardana de la Directiva UE 2021/2167)
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-03) Rubio Gimeno, Gemma
L’objectiu principal de la Directiva (UE) 2021/2167 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de novembre de 2021, sobre els administradors i compradors de crèdits i per la qual es modifiquen les Directives 2008/48/CE i 2014/17/UE (DOUE-L-2021-81714), és propiciar un mercat de venda i administració dels crèdits dubtosos, a fi que les entitats financeres puguin fer front a l’impacte negatiu d’aquest passiu en el seus balanços i evitar riscos sistèmics, tot afavorint la resiliència econòmica de la UE i la seva estabilitat financera. Es mou, per tant, en la mateixa orientació que d’altres iniciatives com l’adreçada al pla per a les societats nacionals de gestió d'actius (AMC). De manera complementària o accessòria i arran de les esmenes proposades per la Comissió d’Assumptes Econòmics i Monetaris del Parlament europeu, es va reforçar la protecció del deutor consumidor, especialment en casos en els quals el crèdit cedit està garantit amb un habitatge habitual.
Consumidor que compra v. consumidor que ven: asimetria desigual, protecció distinta?
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-02) Arnau Raventós, Lídia
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 5.12.2024, Guldbrev (assumpte C-379/23 [ECLI:EU:C:2024:514]) té per objecte la interpretació dels art. 2, lletres c, d i i, i 3.1 Directiva 2005/29/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de maig de 2005, relativa a les pràctiques comercials deslleials de les empreses en les seves relacions amb els consumidors en el mercat interior. L’art. 2 Dir. 2005/29 anticipa algunes definicions que permeten delimitar l’àmbit d’aplicació objectiu del text. Es tracta de definicions autònomes o que (teòricament) només regeixen als efectes del text que les incorpora; aquesta mena d’auto-constricció és una constant al dret privat europeu i l’art. 2 Directiva 2005/29 no n’és pas una excepció (arg. art. 2 [“A efectos de la presente Directiva...”]). L’art 2, lletra c Directiva 2005/29 defineix la categoria de producte, mentre que les lletres d i i del mateix precepte s’ocupen, respectivament, de les de pràctiques comercials de les empreses en les seves relacions amb els consumidors i de la invitació a comprar. De fet, però, aquestes dues darreres definicions giren al voltant de la de producte, ja que descriuen actuacions que s’hi projecten o s’hi refereixen. Així, un producte és “cualquier bien o servicio, incluidos los bienes inmuebles, así como los derechos y las obligaciones”; segons l’art. 2, lletra d Directiva 2005/29, és una pràctica comercial “todo acto, omisión, conducta o manifestación o comunicación comercial, incluidas la publicidad y la comercialización, procedente de un comerciante y directamente relacionado con la promoción, la venta o el suministro de un producto a los consumidores”; per la seva banda, una invitació a comprar és, de fet, un tipus o modalitat de pràctica comercial ja que, segons l’art. 2 lletra i Directiva 2005/29, es tracta d’una “comunicación comercial que indica las características del producto y su precio de una manera adecuada al medio de la comunicación comercial utilizado, y permite así al consumidor realizar una compra”. Per la seva banda, l’art. 3 Directiva 2005/29 perfila l’àmbit d’aplicació del text que, des d’una perspectiva objectiva, gira al voltant de les pràctiques comercials deslleials vinculades a una “transacción comercial con un bien”; a propòsit d’aquest precepte, noti´s que l’art. 2, lletres c, d i i Directiva 2005/29 ajuden a delimitar la categoria de pràctica comercial, mentre que l’art. 3 Directiva 2005/29 concreta cronològicament la vinculació que cal que es doni entre la pràctica comercial i la transacció realitzada (“[L]a presente Directiva será aplicable a las prácticas comerciales....antes, durante y después de una transacción comercial en relación con un producto”); a partir d’aquí, la Directiva s’ocupa de la categoria de deslleialtat, distingint entre les seves distintes manifestacions o tipus.
La transparència de l’algorisme en la concessió de crèdits
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2025-01) Arroyo Amayuelas, Esther
Imaginem que un operador de telefonia mòbil es nega a concloure un contracte de telefonia que comporta pagar 10 euros al mes, perquè el potencial client no té prou solvència econòmica, segons la puntuació determinada per una empresa. Imaginem també que aquesta puntuació, que és fruit d’una decisió algorítmica, i que podria servir igualment perquè un banc decidís si concedeix o denega el crèdit a un potencial client, ha tingut en compte dades o característiques que no estan directament relacionades amb la solvència o capacitat de pagament del subjecte, sinó que es basa en un perfil generat de forma automatitzada a partir de les característiques, idees, gustos, o hàbits i costums de les persones, i sense tenir en compte un control individual de les condicions i característiques concretes d’aquell subjecte. És evident que hi ha un greu perill de discriminació i d’exclusió social si, sobre aquesta base, es denega l’accés a recursos financers o serveis essencials malgrat que l’afectat hi tingui dret o pugui complir perfectament les obligacions derivades del contracte.
L'obsolescència tecnològica programada i la durabilitat del producte arran de la Directiva (UE) 2024/825
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2024-10) Fernández de Senespleda, Ignasi
En l'actualitat, molts dels béns que adquirim depenen no només d'un programari intern, sinó també d'una interacció contínua amb la xarxa per rebre actualitzacions i informació. Aquest fenomen, conegut com a “internet de les coses”, posa de manifest la connexió constant entre els objectes i l'entorn digital. En aquest context, l'obsolescència programada s'ha convertit en un factor clau que afecta la vida útil dels productes i la seva sostenibilitat. Tot i no ser un concepte nou, un dels antecedents més rellevants en la història del dret de la competència és el Càrtel Phoebus de 1924. En aquest acord, els principals fabricants de bombetes van limitar intencionadament la durada dels seus productes a 1000 hores, malgrat que la tecnologia ja permetia bombetes amb una vida útil de fins a 2500 hores al mateix cost. Això exemplifica com la indústria pot utilitzar tècniques per escurçar artificialment la vida dels productes, amb casos actuals que inclouen impressores amb comptadors predefinits o dispositius impossibles de reparar per manca de peces compatibles. El debat no se centra exclusivament en la moralitat d'aquestes pràctiques, sinó en el seu impacte ambiental i la seva sostenibilitat. Això obre preguntes fonamentals: És viable el ritme actual de consum de recursos naturals? És sostenible la generació creixent de residus que triguen segles a descompondre's? Trobar un equilibri entre el progrés tècnic i la sostenibilitat serà un dels grans reptes del segle XXI.
La nova Directiva 2024/2853/UE, sobre responsabilitat pels danys causats per productes defectuosos, en el context de la economia circular i de les tecnologies digitals emergents
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2024-11) Marco Molina, Juana
Mitjançant la seva promulgació el passat 23 d’octubre de 2024, la nova Directiva 2024/2853/UE “sobre responsabilidad por los daños causados por productos defectuosos” (DOUE L de 18.11.2024), ha assolit la recta final. Aquest text, cridat a derogar i substituir la precedent directiva sobre la matèria (la Directiva 85/374/CEE, de 25 de juliol de 1985), és fruit de dos canvis socioeconòmics rellevants: d’una banda, el trànsit de l’“economia líneal” (col·loquialment coneguda com ”de usar y tirar”) a la incipient – i promoguda – economia “circular”, que reutilitza, repara i recicla, tot evitant fabricar de nou; d’altra banda, els reptes, també jurídics, que plantegen les tecnologies més recents de l’era digital i, particularment, la intel·ligència artificial (IA). Aquests canvis expliquen que l’esmentada Directiva 2024/2853/UE formi part d’un conjunt més ampli de noves mesures legislatives de la UE. Així, pel que fa al foment de l’economia circular, aquesta Directiva de responsabilitat civil (extracontractual) per raó de productes defectuosos o insegurs és quasi contemporània de la Directiva 2024/1799, de 13 de juny 2024, “por la que se establecen normas comunes para promover la reparación de bienes”. Quant a la resolució (segurament, només provisional) dels reptes suscitats per la IA, cal esmentar una proposta de directiva, paral·lela i coetània a la que, el seu dia, fou Proposta de directiva de “productes”: es tracta de la Proposta de futura Directiva “relativa a la adaptación de las normas de responsabilidad civil extracontractual a la inteligencia artificial”, de 28/09/2022 (COM [2022] 496final).
Del usar y tirar al reparar y conservar La Directiva (UE) 2024/1799 de 13 de junio de 2024 por la que se establecen normas comunes para promover la reparación de bienes y se modifican el Reglamento (UE) 2017/2394 y las Directivas (UE) 2019/771 y (UE) 2020/1828
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2024-12) Torrelles Torrea, Esther
La Unión Europea, paralelamente a la protección del mercado digital, ha abierto una nueva línea de protección del consumidor desde la perspectiva de la sostenibilidad. Esta inquietud europea se ha visto reflejada en la aprobación de diversas iniciativas legislativas como el Reglamento (UE) 2024/1781 de 13 de junio de 2024 por el que se instaura un marco para el establecimiento de requisitos de diseño ecológico aplicable a los productos sostenibles; la Directiva (UE) 2024/825 de 28 de febrero de 2024 sobre el empoderamiento de los consumidores para la transición ecológica mediante una mejor protección contra las prácticas desleales y mediante una mejor información; o la que es objeto de las presentes líneas, la Directiva (UE) 2024/1799 del Parlamento Europeo y del Consejo de 13 de junio de 2024 por la que se establecen normas comunes para promover la reparación de bienes y se modifican el Reglamento (UE) 2017/2394 y las Directivas (UE) 2019/771 y (UE) 2020/1828. Esta última Directiva, cuya fecha límite de transposición es el 31 de julio de 2026 y que se configura como de armonización máxima, se enmarca en el contexto del Pacto verde europeo y promueve un consumo más sostenible, una economía circular y la transición ecológica. Con ello se consiguen beneficios para el medio ambiente, fomentando un ciclo de vida de los productos que incluya la reutilización, la reparación y el reacondicionamiento. Además, se generan beneficios para los consumidores al evitar costes asociados a nuevas compras a corto plazo. La norma afecta especialmente a pequeñas y medianas empresas. El objetivo principal de la Directiva 2024/1799 es promover la reparación de los bienes en la fase de postventa que, a su vez, supondrá reducir residuos y apoyar al sector de la reparación. Lo habitual es que, si el producto está en garantía, el consumidor acuda a ella si existe una falta de conformidad para conseguir la reparación del mismo si se dan los requisitos oportunos para ello.
La legislación aplicable a la prescripción de las pretensiones de restitución de los gastos asumidos por el prestatario hipotecante en virtud de una cláusula general declarada nula por ser abusiva: Comentario a la Sentencia del Tribunal Supremo 857/2024, de 14 de junio
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2024-08) Espiau Espiau, Santiago
El Tribunal Supremo (en adelante, TS), en sentencia de 14 de junio de 2024, se ha pronunciado sobre la prescripción de las pretensiones restitutorias vinculadas a una cláusula contenida en un contrato de préstamo hipotecario, considerada abusiva y declarada nula, en virtud de la cual se atribuían al prestatario hipotecante todos los gastos generados por el contrato. La principal cuestión debatida es la de la fijación del dies a quo a partir del cual se inicia el cómputo del plazo de prescripción, que el TS resolvió atendiendo a lo dispuesto en la Directiva 93/13 del Consejo, de 5 de abril de 1993, sobre las cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores, habiendo planteado previamente una petición de decisión prejudicial ante el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (en adelante, TJUE), que fue resuelta por la sentencia de este Tribunal de 25 de abril de 2024. Asumiendo la decisión del TJUE, el TS concluye que “el día inicial del plazo de prescripción de la acción de restitución de gastos hipotecarios indebidamente pagados por un consumidor será el de la firmeza de la sentencia que declara la nulidad de la cláusula que obligaba a tales pagos”, salvo en aquellos casos en que la entidad prestamista pruebe que ese concreto consumidor pudo conocer en una fecha anterior que dicha cláusula era abusiva.
Un cas de discriminació lingüística en l’àmbit d’un hospital privat
(Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum. CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2024-09) Florensa Tomás, Carles Enric
Els mitjans de comunicació i les xarxes socials es van fer ressò, el proppassat 21 d’octubre, dels fets ocorreguts el vespre del 15 de setembre quan una pacient, acompanyada del seu marit, va acudir al servei d’urgències d’un conegut hospital privat, adjectivat com “universitari” i que pertany a un important grup empresarial en l’àmbit de la salut, per a ser atesa d’un episodi d’amnèsia temporal que havia patit durant aquell migdia.
L’autodefensa i l’assistència de lletrat en l’arbitratge de consum arran de la STSJM 21/2024 23 d’abril de 2024
(CRal Blog sobre Consum responsable i Resolució alternativa de litigis, 2024-09-17) Caballol Angelats, Lluís
L’arbitratge de consum es caracteritza per ser un procediment accessible on les parts poden actuar per elles mateixes, sense la necessitat d’assistència de professionals del dret. Això té com a objectiu facilitar la presentació de reclamacions, eliminant els costos associats a l’assessorament legal i al propi procés arbitral. Tot i això, aquesta configuració pot generar certes tensions i inconvenients.

Examinar

Enviaments recents