La figura del jurista MIQUEL DE CORTIADA († 1691) ens permet, a través de la
seva obra, il·lustrar un aspecte de la Cort general de Catalunya que arrenca a mitjan
segle XVI: l'interès a publicar obres pràctiques de dret català, un aspecte que al segle
XVII tindrà una presència i manifestacions considerables mitjançant la publicació de
volums de decisions comentades de la Reial audiència o d'altres tribunals, 1 obres
d'una tipologia molt concreta que encaixaven en els gèneres del moment:
al·legacions jurídiques, dictàmens, decisions --comentades--, 2 tractats --sobre un
tema o institució concrets--, etc. --com apuntava Víctor FERRO més d'un cop--,
treballats amplament pels juristes catalans, coneguts, del període (PEGUERA,
FONTANELLA, CÀNCER, CORTIADA, CALDERÓ, TRISTANY, AMIGANT, XAMMAR, RIPOLL...) i també
d'altres territoris.
