Tesis Doctorals - Departament - Pedagogia Sistemàtica
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/177389
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 2 de 2
TesiLa educación cívico-social en el bachillerato español (alumnos) entre 1940 y 1977(Universitat de Barcelona, 1982-04-21) Martínez Martínez, Enrique; Quintana Cabanas, José María, 1930-; Universitat de Barcelona. Departament de Pedagogia Sistemàtica[spa] Entre las diferentes trabas que dificultan el correcto conocimiento de una cierta realidad social, pocas parecen jugar un papel tan influyente como la consolidación de prejuicios que cristalicen en la categoría de tópicos. Y en el caso que nos ocupa, la educación cívico-social de los bachilleres españoles, durante el período comprendido entre el final de la última guerra civil y 1977, tales prejuicios se han venido manifestando hasta el punto de impedir un análisis objetivo de lo que exactamente representó, en el currículum de dichos escolares, tan prolongada intervención. Se ha incurrido así, debido a un mecanismo de traslación, no sólo en la descalificación apriorista y global de esta determinada experiencia escolar, sino también, y lo que es tan grave, en una actitud displicente respecto a cualquier intento de formación cívico-social, en especial cuando los programas a desarrollar no se circunscriben a un enfoque exclusivamente incidental. La realización del trabajo ha respondido a la consecución de varios objetivos, entre los que cabe destacar la ausencia (hasta el presente) de cualquier investigación sobre el tema (imprescindible, de otro lado, para una comprensión de amplia perspectiva respecto a lo que fue el bachillerato en el período indicado), el deseo de quebrar ese reflejo de desconfianza al que se acaba de aludir y, por último, rescatar y referenciar materiales y fuentes ya perdidos o en trance de desaparición. La propia experiencia profesional del autor en este campo, durante más de veinte años, ha supuesto un indudable riesgo de subjetivismo (toda implicación afectiva supone una complicación efectiva), que puede estimarse ventajosamente compensado por el conocimiento, tan directo como real, de hechos y situaciones que resultan esclarecedores cuando se trata, como en este caso, de interpretar fenómenos fuertemente saturados de un componente político en los que, por diferentes motivos, no siempre corren parejas la letra de las disposiciones formales, las intenciones de quiénes las propician y el desenvolvimiento que en la práctica hayan de observar unas y otras.- TesiLa problemàtica educativa dels infants selvàtics: el cas de Marcos(Universitat de Barcelona, 1978-09-20) Janer Manila, Gabriel, 1940-; Sanvisens i Marfull, Alexandre, 1918-1995; Universitat de Barcelona. Departament de Pedagogia Sistemàtica[cat] La raó primera d’aquest treball científic sobre la problemàtica educativa dels infants selvàtics està en l’observació, en primer lloc, del fenòmen en grans sectors de la joventut actual de l’espiració i del desig de viure en harmonia amb la naturalesa i no en conflicte; en segon lloc, en l’oportunitat, potser la sort, d’haver conegut a “Marcos”, que havia estat abandonat durant dotze anys en una vall solitària de Sierra Morena, des del 1953 al 1965. El vaig conèixer a Ciutat de Mallorca, on havia vingut a parar –com tanta altra gent– a la recerca de treball, atret per la febre d’or que, amb el desvetllament de la indústria turística, la meva terra ha despertat més enllà de les seves fronteres marítimes. A partir d’aquí, em vaig trobar amb la necessitat d’abordar primerament l’estudi del tema a nivell mític i literari amb la intenció de indagar allò que els homes havien imaginar sobre l’infant solitari, sobre l’home llop, perdut en la soledad inmensa de la selva. I com el tema del “retorn a la naturalesa”, del “bon salvatge”, es presentava al llarg de la història –des de l’epopeia de Gilgamesh a la resposta dels hippies en els nostres dies, o als moviments ecologistes– i havia servit per encarar una suposada bondat de la naturalesa enfront de la cultura considerada imperfecta, considerada com a signe de degradació: És un problema que trobam plantejat en termes de selva-poblat, de terra considerada com a mare de “nomos” y “phisis” (naturalesa i llei), de retorn a les lleis de la conciència, en el suposat record que resta dins de l’ànima dels homes d’aquell temps que visqueren en estat natural; fins a les propostes més recents dels qui projecten la realització del programa de la naturalesa de l’home en la cultura com a objectiu més important vers el qual ha de caminar tota l’acció de l’educació. En segon lloc, havia d’abordar l’estudi dels treballs científics que existeixen sobre les casos d’abandonament social, des dels estudis de Linné en el seu “Sistema naturae” fins als nostres dies.