Col·lecció MVNERA - eBooks - (Publicacions i Edicions UB)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/197780

 Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 2 de 2
  • Miniatura
    logoOpenAccessLlibre
    Monacato primitivo, paisajes eternos : capítulos de la espiritualidad en Occidente (siglos IV-VII)
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023) Sales Carbonell, Jordina; Sancho i Planas, Marta
    Tras su génesis en los desiertos orientales, el primer monacato occidental fue creado en el siglo IV por una aristocracia convertida al cristianismo que, al principio en domicilios particulares y poco después en estructuras institucionalizadas y ya no necesariamente familiares, fue tejiendo una red de monasterios que prefiguraron el paisaje medieval. Las fuentes escritas –sobre todo las patrísticas, en las que se centra el presente volumen– aportan datos acerca de los principales procesos de implementación, desarrollo y, en algunos casos, extinción de este monacato primitivo, rico en sus manifestaciones a la vez que heterogéneo y, a menudo, sorprendente. En este libro, diversos especialistas nos ofrecen su visión sobre dichos procesos a partir del análisis de dos ejes geográficos (el Norte de África y la Galia insular), una regla monástica y la evolución del ropaje que marcó la identidad de los primeros monjes y monjas.
  • Miniatura
    logoOpenAccessLlibre
    Poder, religió i territori: una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X)
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2022) Costa Badia, Xavier
    Vers l’any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com és el Ripollès? Quin impacte tingueren sobre el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? A Poder, religió i territori s’estudien els orígens d’aquests tres monestirs des d’una perspectiva de conjunt innovadora que permet donar resposta a totes aquestes preguntes i moltes altres. Al mateix temps, s’hi planteja una profunda reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de l’Alta Edat Mitjana. Finalment, s’hi analitzen les estretes relacions que establiren amb el poder comtal, encarnat en terres ripolleses pel Casal de Barcelona, ja que en ben pocs territoris es veu amb tanta claredat la interacció entre ambdues institucions.