Comunicacions a congressos (Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/10348
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 13 de 13
Objecte de conferènciaPlanning Change in Code-Switching: Theoretical and Practical Inferences from the Catalan Case(1991) Bastardas i Boada, Albert, 1951-The linguistic normalization processes presently being developed in the Iberian Peninsula are important sociolinguistic experiences of a great scientific interest, both from the applied and theoretical focus angles. The conducti ve badies of all processes demand clear and accurate theoretical foundations in order to follow a course of action. The discipline of sociolinguistics as such - that is, as a scientific discipline-, demands constant analysis and reflectien concerning the different situations existing, so as to mak.e headway in the deep and encompassing knowledge regarding this area of reality. Theory and practice prove in this case, as in many others, that they are very closely related to one another, to the point of mutual dependance. The present sociolinguistic situation in Catalonia offers many theoretical and practical potential contributions. Within this interesting range we selected the problem of planned modification of inter-personal linguistic behaviours of the ethnic-linguistic autochthonous group regarding their usual l relationship with the numerous individuals of non-Catalan origin who live at present in Catalonia. This is an issue of great importance today in our country, and, very possibly, not sufficiently studied at an international level- Objecte de conferènciaFactors i perspectives del procés de bilingüització dels immigrants castellanoparlants a la Catalunya actual(1991) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Les darreres dades disponibles sobre el coneixement de la llengua catalana per part dels immigrants castellanoparlants a Catalunya mostren, en general, un avenç en l'adquisició receptiva del català, però en canvi un desenvolupament més baix en el cas de l'habilitat emissora en aquest idioma.
- Part del llibreL’anàlisi de la situació sociolingüística: conèixer per transformar(Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura., 1991) Bastardas i Boada, Albert, 1951-
- Objecte de conferènciaPolítiques lingüístiques: possibilitats, límits i accions(2017) Bastardas i Boada, Albert, 1951-La situació sociolingüística de tota l'àrea catalanòfona és avui encara més complexa que abans, amb actituds més aviat hostils per part dels poders de l'Estat, amb més població d'orígens diferents, amb més impacte de les tecnologies mediàtiques que vehiculen produccions que no són en català, amb més control internacional de l'economia, amb índexs importants d'atur, i amb una persistència encara alta de la preferència per l'ús del castellà en les relacions intergrupals per part de moltes persones. A això hi hem d'afegir les conseqüències -encara poc conegudes- que en el camp dels comportaments lingüístics hagin pogut tenir o tindran els esdeveniments polítics i jurídics relacionats amb l'intent d'arribar a la independència, que poden haver produït un augment dels fenòmens d'identització potser contraris al català. Malgrat, doncs, les polítiques favorables al català en el sistema educatiu -especialment en la primària- i en els usos oficials dependents del govern autònom, la situació sociolingüística té punts foscos i els usos socials no són tan optimistes com potser hom hauria pogut esperar. No es tracta, doncs, només de comprendre els factors i dinàmiques de les situacions sinó imaginar, dissenyar i valorar les accions legislatives i governamentals que caldria executar.
- Objecte de conferènciaLanguage planning and language ecology. Towards a theorical integration.(2000) Bastardas i Boada, Albert, 1951-The ecological vision enables us to bring together elements which appear to be separate, while at the same time maintaining a degree of autonomy for each distinct part. So we can now leave behind us the image of linguistic codes as separate from the other components of reality, though this idea of separation has presided over most of the field of linguistics for many years. This perspective provides a much clearer understanding of language change and shift. Without any hesitation on theoretical grounds we can relate modifications of form to the decisions of speakers or to changes in their demolinguistic, sociological or economic contexts. The 'life and death' of languages – to be metaphorical again - are much better understood from an ecological perspective. The use or neglect of language varieties is the consequence of developments in other relevant sociopolitical aspects that comprise the sociocultural ecosystem as a whole: any change in ideologies, values, economic or political organization, waves of migration, technological innovations, which disrupt stability of the ecosystem are likely to lead to respective changes in the forms and codes of linguistic communication between humans. Languages, then, like biological species, never live in a vacuum; they are fully integrated and adapted to their sociocultural ecosystem and to the other elements inside it.
- Objecte de conferènciaConcepciones holísticas y fenómeno lingüístico: interpelaciones desde los nuevos paradigmas(1993-12) Bastardas i Boada, Albert, 1951-El objetivo de este pequeño trabajo es comunicar algunas de las preguntas y reflexiones que saltan a la cabeza de un lingüista cuando éste lee -al principio con sorpresa y luego con enorme fascinación- a los físicos contemporáneos, mientras se interroga sobre las consecuencias que para la Lingüística General debieran tener estas nuevas aportaciones del pensamiento. Irónicamente han tenido que ser los físicos los que nos empezaran a legitimar la necesaria e imprescindible investigación de los fenómenos mentales. Si la física incorpora al observador, ¿porque la lingüística no puede incorporar al "significador"? ¿Qué relaciones cabría descubrir entre los hechos tradicionalmente categorizados como "sociales" y los considerados como "lingüísticos"? ¿Qué cambios deberíamos incorporar a los paradigmas centrales de la sociología y de la lingüística? La integración en la lingüística de aportaciones teóricas y conceptuales del resto de las ciencias socio-culturales aparece hoy diáfana e imprescindible. La toma en consideración, fundamentalmente, de elementos de las ciencias cognitivas, de la sociología y de la antropología -sin olvido de las bases biológicas- permitiría avanzar no sólo hacia una deseable integración interdisciplinar sino finalmente hacia una teoría unificada de la lingüística, capaz de dar cuenta tanto del aspecto de las formas y de su organización como -y, en especial- del del significado y del uso social.
- Objecte de conferènciaPolítica i planificació lingüístiques: cap a una perspectiva ecosistèmica [Language policy and language planning: Towards an ecosystem perspective](Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1997) Bastardas i Boada, Albert, 1951-One of the errors that can be frequently spotted in the study of the policy and planning of language matters is the fragmentary perspective in which they are created. Reality is, on the contrary, interrelated and overlapping. This is why the ecological perspective stresses the importance of the study of the contexts of the phenomena, that is to say, of their external relations. The direction to be followed is towards an understanding of reality as a set of open systems with a continuous interchange with the ecosystem of which they are part, being aware of the fact that the apparent stability is always the result of a dynamic balance. The advance towards an interdisciplinary mode is therefore necessary and peremptory. Headings such as status / normative / institution vis-à-vis others such as solidarity / normal / individual seem to imply a basic distinction of the definition of sociocultural reality. To discover and understand the dynamics of the interaction between these two great categorical orders is, in fact, one of the most important subjects waiting to be addressed by language planning and political strategies, and, in general, by sociolinguistics, as well. The fundamental macroquestion of the field could thus be stated in the following terms: WHAT GROUP OR ORGANIZATION, AND WITH WHAT AIM, WANTS TO OBTAIN WHAT, WHERE, HOW, WHEN, AND OBTAINS WHAT AND WHY? This way, even if how they obtain the desired goal -that is, the actual intervention- is included as one of the main elements, the research does not exclusively devote itself to this topic, but rather frames it and interrelates it with all the other elements that globally participate in this phenomenon, trying to establish a clear theoretical understanding of the corresponding events and processes.
- Objecte de conferènciaPolítica lingüística a Catalunya: models i efectes(1993) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Una valoració de les polítiques passa, evidentment, pels seus efectes. Mentre el model de política lingüística més aviat territorial provoca un ús públic clarament preeminent del codi prioritzat i una bilingüització habitualment efectiva de la població que té com a primera llengua un altre codi, l'opció del bilingüisme oficial igualitari és l'adequada quan el que es vol és que no quedi cap llengua prioritzada públicament des de l'administració i que els grups lingüístics que constitueixen la societat continuïn funcionalment monolingües. En tenir cada grup lingüístic en teoria totes les funcions al seu abast cadascun en la seva llengua la necessitat de bilingüitzar-se de manera efectiva desapareix. En aquesta segona opció és com si les institucions polítiques volguessin ser un factor neutre dins de l'ecosistema global i deixessin la determinació de l'evolució futura de la situació sociolingüística de cada grup en mans de la resta de les variables diferencials entre un i altre col·lectiu.
- Objecte de conferènciaLingüística y comunicación: hacia una configuración transdisciplinar desde la perspectiva de la complejidad(1999) Bastardas i Boada, Albert, 1951-La ’complejidad’ de Morin concuerda perfectamente con una de las evoluciones de la perspectiva ecológica tradicional. Desde el punto de vista clásico cabe entender que un elemento determinado forma parte de un ecosistema concreto con el resto de cuyos elementos constituyentes sostiene relaciones en tanto que sistema o subsistema abierto, relaciones que pueden explicar y co-determinar diferentes presentaciones o estados del fenómeno en observación. Aplicada esta perspectiva a la esfera lingüísticocomunicativa está claro que podemos concebir una visión ecodependiente del mensaje verbal. Las emisiones lingüísticas existen en el marco de las intenciones interaccionales y de las situaciones sociocognitivas, entorno, pues, que podrá ejercer un importante grado de influencia en la selección de los elementos lingüísticos de la emisión y en la propia interpretación de los mismos por parte de los interlocutores o simplemente espectadores de la relación comunicativa.
- Part del llibreLa llengua catalana: perspectives de futur(Eumo editorial, 1994-03) Bastardas i Boada, Albert, 1951-En unes declaracions periodístiques, el filòsof Karl Popper deia l'estiu passat que creia que era erroni pensar en el que succeirà en el futur. "El que fóra correcte -afirmava- seria pensar en allò que puc fer per tal que el que passi sigui millor que el que hi ha ara. Crec -continuava- que han d'assumir-se responsabilitats davant del futur i fer el que fóra millor per aquest futur, però sense intentar preveure el bo i el dolent de l'esdevenidor, la nostra influencia en el futur. El futur dependrà sempre de diverses causes més enllà del nostre control. El millor és fer-ho tan bé com puguem." Crec que aquesta pot ser una perspectiva molt encertada per situar-nos davant del tema de que hem de tractar avui. Tal com acaba molt bé de dir l'amic Isidor Mari en la seva presentació, el futur de la llengua catalana ens ha d'interessar sobretot en la mesura en que nosaltres el puguem construir avui...
- Objecte de conferència«S'ha de practicar, el problema és la solució» sense ús no hi ha prou aprenentatge: les pràctiques lingüístiques dels joves sabadellencs(2008-05-06) Bretxa, VanessaEl present article pretén conèixer les tries i els usos lingüístics dels joves de Sabadell. L'estudi se centra en els individus presents a l'escola secundària amb edats compreses entre 14 i 19 anys. En concret es basa a conèixer la importància de l'escola en l'adquisició de la segona llengua d'aquests joves, així com els factors que influencien en la tria i l'ús d'una llengua determinada en els diferents contextos. Donada la diversitat sociocultural actual de Catalunya els individus seleccionats representen les diverses tipologies principals existents segons el seu origen etnicolingüístic (català, castellà i bilingüe), combinat amb la composició del seu entorn bàsic de socialització (xarxes socials), i amb altres aspectes geogràfics, demogràfics i econòmics.
- Objecte de conferènciaMinority language communities in the age of globalisation: Rethinking the organisation of human language diversity(European Science Foundation, 2001) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Having overcome traditional geopolitical barriers, we peoples of this planet now find ourselves in very fortuitous circumstances for trying to come together and organise cohabitation based on common values and the building of relationships that are equitable and constructive in all senses. In linguistic terms, this new situation calls into question the ideological preconceptions that have thus far sustained mankind¿s communication. New principles are explored for the organisation of a multilingual humanity in its different sociopolitical levels.
- Objecte de conferènciaLingüística general y teorías de la complejidad ecológica: algunas ideas desde una transdisciplinariedad sugerente(1998) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Se exploran las importantes aportaciones que las teorías hologramáticas de la nueva física y de la perspectiva de complejidad pueden aportar a una renovación transdisciplinaria e integradora de la Lingüística general.