El medicament del mes (Museu de la Farmàcia Catalana)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/5902

El Museu de la Farmàcia Catalana, amb estreta col·laboració amb la Fundació Concòrdia Farmacèutica i la Facultat de Farmàcia i la Biblioteca, han posat a punt un espai de comunicació -dinàmic i engrescador- en forma de microexposicions temporals. A través d'elles el patrimoni històric farmacèutic, a petites dosis, surt a l'encontre del seu públic natural, en aquest cas, alumnes, professors i professionals sanitaris. Presentades en vitrines de reduïdes dimensions, les microexposicions, s'instal·len, habitualment, al vestíbul de la Facultat de Farmàcia.
Amb el nom genèric de El medicament del mes, les microexposicions permeten exhibir, petites mostres monogràfiques de les col·leccions més representatives dels fons museístics de les institucions col·laboradores, com ara especialitats farmacèutiques antigues, -moltes d'elles curioses i, fins i tot, d'aberrants- o bé estris i aparells d'ús farmacèutic que, en un temps no gaire llunyà, foren d'ús habitual en les farmàcies i que l'accelerada evolució de la terapèutica i de la tecnologia farmacèutica han convertit en peces de museu.
En aquesta col·lecció s'hi poden trobar els catàlegs il·lustrats que acompanyen les microexposicions temporals.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 19 de 19

Medicaments enllaunats
(2014-04) Subirà i Rocamora, Manuel; Palomar i Molins, Montse; Fabregat Marín, Isabel
A les vitrines del mes d'abril 2014, s’hi presenta una selecció representativa d’envasos de medicaments i d'elements publicitaris, fabricats amb llauna, procedents dels fons històrics de la Fundació Concòrdia Farmacèutica i del Museu de la Farmàcia Catalana.
Els fòtils
(2013-12) Subirà i Rocamora, Manuel; Fabregat Marín, Isabel; Palomar i Molins, Montse
La mostra es circumscriu als ítems més antics o més il·lustratius del que avui s'anomena "màrqueting", activitat en la que foren grans innovadors dos farmacèutics barcelonins de principis del segle XX: el cèlebre Dr. Andreu i el Sr. Baltasar Domènech, preparador de la coneguda Fosfo-Glico-Kola, com es pot comprovar en la vitrina i en l'espai que se'ls ha dedicat. Es tracta d’una selecció de fòtils pertanyents, bàsicament, a dos dels camps més importants des del punt de vista de la publicitat en el món sanitari. Un és el col·lectiu format pels metges i farmacèutics, que han de prescriure i dispensar medicaments, i l'altre el dels pacients, que els han de consumir.
El medicament i el paper II
(2013-04) Subirà i Rocamora, Manuel; Fabregat Marín, Isabel
En fer una breu anàlisi del procés que segueix el medicament en la seva llarga vida, és fàcil adonar-se que el paper és l'element que més presència té en totes les etapes per les que han de passar els remeis, des de la recerca fins a l'administració al malalt. En aquesta exposició es donen unes pinzellades del paper en la prescripció, en la dispensació, en la conservació i en un nou i veritable univers, potser el més voluminós en l'ús del paper i els seus derivats en relació al medicament: la publicitat farmacèutica.
Els comptagotes
(2012-12) Subirà i Rocamora, Manuel; Fabregat Marín, Isabel
"Tots els medicaments són bons i tots, també, són dolents. Només depèn de la quantitat que se'n prengui". Aquestes afirmacions, tant contundents com antigues, són bàsiques tant en la toxicologia com en totes les modalitats de l'art de guarir, alopatia, homeopatia, dosimetria, naturopatia, etc. ja que, a l'hora d'establir un tractament farmacològic, cal determinar, sempre, la quantitat de medicament que s'haurà d'administrar per tal d'aconseguir el resultat esperat. Quan es tracta de productes líquids o de principis actius en solució, l'única manera d'afinar la dosi és la de subministrar un nombre concret de gotes, establert d'acord amb la concentració del medicament. Encara que amb una certa pràctica és possible d'obtenir gotes més o menys uniformes inclinant el flascó amb el tap lleugerament obert, calia popularitzar un estri ben senzill d'usar per tal que, qualsevol pacient, pogués medicar-se sense por i correctament. Fou l'anomenat comptagotes.
El llibre i la flor
(2012-04-25) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel; Marín Aznar, Eva; Benedí, Carles; Rovira i Anglada, Josep Maria
La farmaciola portàtil
(2011-12) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel; Marín Aznar, Eva
Papers medicinals
(2011-04) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel; Marín Aznar, Eva
El paper és, sens dubte, un dels invents més antics i més transcendentals de la història humana i, a pesar de tot és, també, un dels que més ha perdurat. Encara que per si mateix no es pot considerar com un medicament, en els antics formularis i farmacopees s'hi troba un gran nombre de preparats amb el nom de "paper" seguit d'una colla d'adjectius indicadors de la seva pretesa acció terapèutica: epispàstic, antisèptic, fumigatori, estomacal, antireumàtic, vesicatori, balsàmic, azotat, antiasmàtic, etc. o bé especificant el principi actiu que se li havia incorporat, ja sigui impregnant-ne la seva estructura o enganxant-li a sobre les pólvores amb alguna mena d'adhesiu o pega. S'usaven, bàsicament, de dues maneres: aplicant-los directament sobre la pell -és el cas dels sinapismes o pegats- o bé cremant-los, inhalant-ne el fum, -en els d'efectes antiasmàtics i balsàmics-, o deixant que actués omplint un determinat espai, en els d'acció insecticida o antisèptica.
"en català, si us plau"
(2010-04) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel; Marín Aznar, Eva
Aquesta frase fou escollida fa trenta anys, en recuperar-se la democràcia i les llibertats, com a eslògan de la campanya per assolir un ple reconeixement i un ús normalitzat del català, va tenir un ampli ressò i una decidida resposta en la majoria d'institucions i d'estaments de casa nostra, tret d'un espai del món farmacèutic, el de les especialitats, ja que el sector industrial no va poder adoptar-la per dues raons bàsiques: una, la de no tenir, el Govern català, transferides les competències en la producció de medicaments i l'altra, de tipus comercial o econòmic, en haver de subministrar-los a tot l'estat espanyol. Així doncs, el català, que ha estat plenament emprat en les estructures acadèmiques i professionals de la farmàcia catalana, no el trobem present en cap especialitat farmacèutica i gairebé en cap dels elements publicitaris actuals s'hi refereixen. És ben cert, però, que molts farmacèutics comunitaris han retolat en català les seves oficines, l'han aplicat a les seves etiquetes i en les informacions que acompanyen les fórmules magistrals. Ara bé, què es feia en altres temps?.
El medicament i la fusta
(2010-12) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel; Marín Aznar, Eva
Amb aquestes mateixes paraules es podria titular un capítol o una lliçó de Farmacognòsia o, com s'anomenava abans, de Matèria Vegetal Farmacèutica, ja que hi ha un bon nombre de plantes llenyoses que, de les seves arrels o tiges se n'obtenen remeis casolans i diversos medicaments emprats des de temps immemorials. De moltes només se n'usa l'escorça -localització de la majoria de principis actius- com la quina, la canyella, o la quil·laia (cast. palo jabon), però en les vitrines de "el medicament del mes" s'hi exposen, en aquesta ocasió, una selecció d'objectes de fusta ¿un dels primers productes de la naturalesa que l'home va fer servir en gairebé totes les seves activitats- usats tant per a la confecció de medicaments com per a la seva conservació. Espàtules, culleres, morters, caixes per als productes vegetals, estris per a manipular-los, etc. es troben en tots els racons de les antigues farmàcies.
Medicaments antiveneris antics
(2008-04) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel; Garriga i Rovira, Núria
En incorporar-se a les nostres col·leccions d’especialitats antigues, un valuós i variat grup de medicaments i formulacions per combatre les malalties venèries més importants, la sífilis i la gonorrea, ens ha motivat a dedicar-los la microexposició d’aquesta primavera. Segons la definició actual, s’entén per malalties venèries –en referència a Venus, deessa romana de l’amor- les que s’adquireixen per contacte sexual. Moltes d’elles ja eren conegudes i descrites en els textos mèdics de les grans cultures antigues, tant de l’Índia, la Xina, Egipte, Grècia i Roma, com en les cròniques asteques i inques que, al mateix temps, fan referència als remeis autòctons emprats en llur curació. Es de destacar l’ús que feien els hindús dels metalls calcinats, molt abans que aquests productes fossin utilitzats pels metges i alquimistes àrabs que, al seu torn, foren els que introduïren a l’Europa medieval els remeis minerals per al tractament de les malalties venèries.
La tassa de broc
(2007-12) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel; Garriga i Rovira, Núria; Rovira i Anglada, Josep Maria
Si bé la tassa, -estri en forma d’escudella dotada de nansa-, era coneguda en cultures antigues com les de Mesopotàmia, Egipte o Grècia, en el decurs dels segles aquest recipient passà a una forma més evolucionada: la tassa de broc o tassa de malalt, que apareix documentada en inventaris, epístoles i testaments a mitjan s. XVI. La tassa de broc tingué amplia divulgació en els segles XVII i, sobretot el XVIII, encara que el seu ús quedà circumscrit a l’àmbit domèstic. Tanmateix, a partir del s. XIX, la tassa de malalt apareix citada tant en la literatura mèdica com en els catàlegs d’instrumental mèdico-farmacèutic, transformant-se en una peça d’ús hospitalari que es mantingué present en la pràctica assistencial fins ben entrada la segona meitat del s. XX, tot perdent les seves característiques ornamentals i transformant-se en un objecte totalment banal.
Els irrigadors Éguisier
(2006-05) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel; Causadias Domingo, Isabel
ELS IRRIGADORS ÉGUISIER. Clísters, ènemes o lavatives Mots d’origen grec, el clister o clysmus (neteja, lavatge) i l’ènema (“tirar dins” injecció) que designaren, en principi, un antiquíssim procediment terapèutic consistent en introduir, mitjançant aparells creats ad hoc medicaments de consistència líquida i, en certs casos, gasosa, en les diverses cavitats del cos humà o animal. Amb el transcurs dels segles, aquestes paraules passaren a designar directament les formes farmacèutiques corresponents, els aparells per a administrar-les i fins els professionals que ho feien.
Vaccins / Vacunes
(2006-10) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel; Causadias Domingo, Isabel
Vaccí,-ina, adjectiu; relatiu o pertanyent a la vaca. La forma masculina, substantivitzada, designa tant la malaltia com la limfa que surt de les pústules d’un animal infectat pel virus anomenat cow-pox i que, inoculada a l’organisme humà, l’immunitza contra la verola (small-pox). Vaccí és, també, la forma culta de l’adjectiu femení substantivitzat vacuna, forma que s’empra correntment per a designar els preparats que, introduïts a un organisme animal li estimulen la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i més o menys duradora, contra diverses infeccions. Els vaccins es classifiquen en: vius, atenuats o morts i, cadascun d’aquests grups, al seu torn, en vaccins bacterians o vírics, sencers o fraccionats, segons el tipus o l’estat dels microorganismes que els componen. Atenent a llur composició es divideixen en monovalents, polivalents o combinats, d’acord amb el nombre de malalties en contra de les que actuen.
Remeis celestials
(2008-02) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel; Causadias Domingo, Isabel; Puebla, Félix; Bayés, J.
No hi ha dubte que la humanitat, en totes les diverses i variades cultures que la componen, des de les més antigues a les més actuals, ha vinculat la malaltia amb els poders sobrenaturals. Aquesta antiquíssima i rica relació entre malaltia i poder celestial ha estat emprada, sovint, per farmacèutics que han “batejat” els seus remeis, i fins les seves oficines, amb el nom d’algun sant o advocació mariana, tant amb finalitats estrictament comercials com per alguna devoció concreta. I no cal dir, també, com algunes ordres religioses han posat el producte dels seus treballs conventuals sota el patrocini dels seus fundadors per reforçar-ne la qualitat remeiera. Tot això fa que en les nostres col·leccions de medicaments antics s’hi trobin elements amb aquestes característiques que, per a la vitrina de “el medicament del mes” hem qualificat de “Remeis Celestials”. Entre ells hi ha tota mena de diferents formes i presentacions farmacèutiques, i en les seves etiquetes, prospectes o a la publicitat, s’hi troba tota mena d’imatges o representacions pietoses a l’estil de l’època.
"Off museum" (II): estris i medicaments insòlits
(2008-12) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel
La incessant arribada als nostres fons de materials procedents de farmàcies i laboratoris col·laboradors, ens permet gaudir, sovint, de moments de perplexitat i d'agradable sorpresa en descobrir estris i medicaments insòlits, gairebé sempre obsolets, que ens obliguen a buscar i rebuscar en catàlegs i vademècums per poder-ne identificar el seu ús o la seva procedència. A vegades no ho hem pogut aconseguir i en d'altres la seva troballa ens ha impel·lit a donar-ho a conèixer per tal d'anar configurant, poc a poc, la petita història de les diverses vessants de la nostra professió o per demanar l'auxili d'algun "saberut" que ens pugui il·lustrar sobre el què, el com o el quan d'algun estri o medicament estrany.
De la coca a la cocaïna (I)
(2005-12) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel
El nom coca prové de la paraula aimara khoka que, en l’idioma d’aquest poble americà, designa “l’arbre per excel·lència”. Com altres plantes “màgiques” la coca es relaciona, des d’èpoques pretèrites, amb el xamanisme i la religió. L’origen diví de la coca apareix referit en mites i llegendes de diverses cultures americanes arcaiques . Els Inques la relacionaren amb el mite de la creació, que explica com els “fills del Sol” (Manco Capac i Máma Oclo), els ensenyaren el misteri del cultiu de la terra i del sembrat i conreu de la coca.
"Off museum" (I) : estris insòlits
(2008-11) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel
En aquest principi del curs 2008-9, les nostres vitrines oferiran algunes de les novetats rebudes recentment, tant de medicaments com d'estris professionals. Per enllaçar amb l'exposició d'antiveneris antics, bàsicament mercurials, que va cloure la sèrie de vitrines del curs passat, ens ha semblat idoni presentar dos estris també relacionats amb el mercuri però en un camp diferent del terapèutic, camp cultivat per il·lustres representants de la professió farmacèutica dedicats a les anàlisis i a la recerca físico-química. Són les cubetes hidrargíriques i una estranya ampul·la de vidre, d'aparença hominiforme, amb sis extremitats acabades en un contacte o born elèctric, contenint una apreciable quantitat de mercuri metàl·lic amb la superfície ennegrida que evidencia el seu ús.
De la cocaïna als seus derivats sintètics (II)
(2006-02) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel
DE LA COCAÏNA ALS SEUS DERIVATS SINTÈTICS (II) La Cocaïna. La seva excel·lent capacitat com anestèsic local -no exempta d’efectes secundaris greus, com l’habituació que n’és un dels més seriosos- es veu potenciada en associar-la a un vasoconstrictor com l’adrenalina.
Opoteràpia
(2006-03) Figuerola i Pujol, Iris Abril; Subirà i Rocamora, Manuel; Causadias Domingo, Isabel
L’opoteràpia (del grec opos, suc) o organoteràpia animal, és a dir, la teràpia a base de sucs o extrets de teixits o d’òrgans animals, en especial de glàndules endocrines, fou practicada i acceptada en la majoria de les cultures. La creença primitiva en les propietats màgico-terapèutiques dels òrgans obtinguts d’éssers vius, es perd en la nit dels temps. La utilització d’òrgans animals per a guarir certes malalties, del cos o de l’ànima, és tan antic, o més, que la pròpia medicina.

Examinar

Enviaments recents