Treballs de l'alumnat - Projecte Innovació Docent PERIODEIA
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/168162
Treballs de l'alumnat del projecte d'innovació docent PERIODEIA de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 11 de 11
AltresLa (im)posibilidad de la comunidad en el enjambre digital(2021) García López, Claudia; Miras Boronat, Núria SaraEn el proyecto realizado se analizó la cuestión del enjambre digital de Byung-Chul Han y la posibilidad de creación de una base ideológica para unificar la comunidad digital mediante la exposición de las estructuras de la red; como el filtro burbuja, la paradoja del anonimato y las consecuencias del control de información por parte de empresas privadas como Google. Mediante el análisis y la precisión de conceptos medulares en la obra del autor, se muestra un primer esquema en el que no es posible generar la base necesaria para unificar una comunidad digital en pos de un interés común. Como impacto final se abren diversos caminos en los que explorar y precisar la hipótesis presentada en este proyecto y que también forman parte de la obra de Byung-Chul Han.- AltresEntre Traverso i Roig. Un diàleg sobre la memòria(2021) Alonso Pajuelo, Marta; Miras Boronat, Núria SaraLa relació entre història i memòria i el paper que els testimonis juguen en ella ha suposat un debat interminable entre els historiadors. Enzo Traverso va analitzar les principals posicions respecte d’aquesta i va exposar la seva a “Els usos del passat”. El propòsit d’aquest article és il·lustrar les reflexions de l’autor al llarg d’aquest text amb la feina que va dur a terme la Montserrat Roig al llibre-reportatge “Els catalans als camps nazis”, així com al seu pensament en sentit ampli i la seva evolució com a periodista i escriptora, a partir d’una tria de fragments de molts dels seus articles.
- AltresMemorias exiliadas de la Historia.La Memoria de la melancolía de María Teresa León(2021) Roqué Paniagua, Marina; Miras Boronat, Núria SaraEntre página y página de la Historia de España, puede aún escucharse un trémulo eco atrapado en el vacío del olvido; una tenue voz que susurra el tormento de aquellos interminables años en el exilio: «Sé que ya en el mundo apenas se nos oye. Siempre habrá quedado el eco, pues el único camino que no hemos hecho los desterrados de España es el de la resignación» (León, 2020, pág. 18). Si se afinan los oídos, puede oírse el nombre de la persona a quien pertenece ese ahogado grito de auxilio tras naufragar en el olvido: María Teresa León. El testimonio de los actores del pasado es el ingrediente necesario para la elaboración de un unitario relato histórico. La Historia objetualiza la pluralidad de memorias con el fin de reconstruir una visión autorreflexiva del pasado (Traverso, 2007, pág. 21). Sin embargo, la elaboración de la Historia, situada en un locus presente, se halla en disposición de destacar unas memorias y eludir otras, en función de los intereses de las ideologías dominantes. Siendo así, cabe preguntarse de qué memorias nace la reciente Historia de España. El rescate de la memoria de la escritora María Teresa León evidenciará que «aún hay una historia de la guerra española viva por el mundo» (2020, pág. 63). En efecto, la Historia ha eludido el relato de quienes, tras vivir la Guerra Civil, tuvieron que exiliarse. «Da un poco de paz a nuestras almas el pensar que hizo hablar tanto la guerra española. Pero ¿y nuestro destierro? ¿Quién ha comentado nuestro destierro?» (2020, pág. 375). La Historia es un relato de voces, pero también de silencios: el exilio es un silencio de la Historia de España.
- AltresNuevas formas de supervivencia en el espacio tecnomediado(2020) Fernández Artime, Alejandro; Miras Boronat, Núria SaraEste es un estudio del cuerpo y del espacio, de las fronteras que los separan y los unen. A través de la historia colonial presente en la obra de la filósofa ecologista Vandana Shiva, este trabajo plantea las nuevas fronteras que cruza el colonialismo junto al capital para renovarse y perpetuar. Para esto, a través de varios ejemplos geográficos, urbanísticos, dietéticos y antiespecistas se tratará de entender cómo funciona el doble rasero que utiliza el desarrollo científico para marcar los patrones del progreso bajo una supuesta objetividad natural. Así, este ensayo consistirá en una investigación sobre cuáles son nuestras fronteras, tanto topográficas como culturales, y entender bajo qué supuestos se cimientan para plantear la posibilidad de crear unas nuevas fronteras basadas en la conciencia ecológica, animal, anticapitalista, y, sobre todo, en la solidaridad.
- AltresArendt i Sòcrates: deturar-nos, pensar. La puixança de l’«Zwei-in-Eins» contra la matança fàctica i existencial(2020) Baltrons León, Núria; Miras Boronat, Núria SaraCom recuperar la unitat de la consciència quan ha estat abolida per una realitat inescrutable? Quan la incapacitat de viure amb els altres prové de la incapacitat de viure amb un mateix? Partint de la caracterització establerta per Hannah Arendt a Eichmann en Jerusalén sobre la banalitat del mal, presentem dos termes cabdals —“pensar” (dianoia, Zwei-in-Eins), “parlar” (dialegesthai) —com a antídots contra l’incompromís d’Eichmann amb el món que habità, un món, al cap i a la fi, comú (koinom) i plural. Seguint aquest interès per la recuperació del patrimoni de la humanitat, ens aferrarem a les empremtes arendtianes i socràtiques, advocant així per la pluralitat, el desenvolupament personal, la sublimació de la veu interior, la vida col·lectiva, l’acció i l’intercanvi viu de paraules, car que minar aquests fonaments estimula la desconnexió del món, la caiguda d’aquest. En l’isolament del pensament lògic podem esdevenir còmplices o, àdhuc, creadors, de les més grans barbàries.
- AltresTraverso y las bolsas del olvido. El paradigma de las Islas Canarias(2020) Rivilla Gómez del Pulgar, David; Miras Boronat, Núria SaraAndama, Artemis Semidán, Bencomo, Doramas, Gumidafe, Tanausú, Tinguaro… No, no son dioses griegos ni personajes homéricos, son víctimas que hace más de 500 años fueron condenadas al olvido de su propio pueblo. Es, por ello, que el presente trabajo es un intento de dar voz y ver las Islas Canarias desde la mirada de los vencidos. A través de un viaje por la historia de las Islas Afortunadas y el texto del filósofo italiano E. Traverso Els usos del passat: història, memòria, política (2006), trataremos de demostrar la existencia de ese fenómeno de la historia que ya nos adelantaba la filósofa Hannah Arendt, denominado “bolsa del olvido”. Con todo ello, este proyecto documental tiene como tesis el que rompiendo, precisamente, la identidad popular hacemos surgir un agujero oculto, una grieta en la historia, una “bolsa del olvido”.
- AltresMemòria i escriptura en la figura del testimoni: Primo Levi, Jorge Semprún i la reconstrucció de la identitat(2020) Crespo Ribot, Víctor; Miras Boronat, Núria SaraPrenent com a context el paisatge devastador que ens ha deixat el segle XX, aquest assaig cerca d'aprofundir sobre el difícil procés d'escriptura del testimoni i tot allò que tal activitat involucra. De la mà de casos com el de Primo Levi o Jorge Semprún, es rastrejaran dues obres exemplars en aquest sentit: la Trilogia d'Auschwitz, en el cas del primer, i L'escriptura o la vida, en el cas del segon. Així doncs, s'explorarà com la literatura esdevé el suport i l'eina de reconstrucció d'una identitat arrabassada en el Lager. Ara bé, aquesta voluntat de sobreviure per contar tot aquest esquinçament troba un conjunt divers d'implicacions i dificultats que, si més no, tractaran de ser esbrinats: la complexa digestió d'una realitat basada amb l'horror; la fugacitat d'una memòria travessada per l'experiència del temps; la subjectivitat del relat i, tanmateix, el complicat problema de la seua transferència. Siga com siga, la radicalitat de situacions com aquestes acaben per fer de l'escriptura un exercici de resistència envers l'absurd i davant l'oblit. A fi de comptes, una nova oportunitat per tornar a ser un mateix.
- AltresEnamorarse en el enjambre digital: relaciones virtuales y aplicaciones de citas(2020) Verdés Bertolín, Natán; Miras Boronat, Núria Sara[spa] En esta investigación se empleará el concepto de enjambre digital de Byung-Chul Han —el cual designa una nueva forma de relación entre individuos originada de la propia virtualidad—, para establecer una teoría sobre el enamoramiento en el mundo digital, las relaciones virtuales y las aplicaciones de citas. Gracias a la investigación en obras adicionales, como La intimidad como espectáculo (Paula Sibilia, 2008) y El algoritmo del amor (Judith Duportail, 2019), analizaré aplicaciones móviles como Tinder y Grindr, y su uso actual como cofundadoras de aquella parte tan esencial de la vida del ser humano: el enamoramiento. Además, durante esta investigación también será considerado el contenido cultural y cinematográfico de Her (Spike Jonze, 2014) y Black Mirror: Hang the DJ (Timothy Van Patten, 2017). Se analizará la falta de comunidad, de distancia y de respeto característica del enjambre digital. A continuación, la dictadura de lo positivo, y la huida de la realidad a la imagen virtual, tan característica de las relaciones virtuales. Posteriormente, se estudiará el papel de Eros debilitado, a causa de la hiperconectividad virtual, y de la falta o reasignación del uso del imaginario. Finalmente, hablaré sobre la implicación del uso de algoritmos para el enamoramiento, y un análisis sobre el algoritmo de Tinder, que acaba realizando en muchos casos una promoción de ciertos valores como la competitividad, el clasismo y el sexismo.
- Treball de fi de màsterVandana Shiva i la lluita per l’espai. Colonialisme i gentrificació(2020) Calderó Bardají, Albert; Miras Boronat, Núria SaraAgricultura i habitatge tenen una doble connexió: la seva demanda és necessària (no podem viure sense menjar ni refugiar-nos), i el seu domini està sotmès al monopoli d’empreses transnacionals, debilitant el poder de les treballadores i inquilines sobre la terra i la llar. Partint d’aquest vincle apliquem a la lluita per l’habitatge l’anàlisi de Van-dana Shiva on exposa els processos de colonització contemporanis on es desposseeix el coneixement de les agrupacions agricultores tradicionals enfortint la visió globalitzadora de les empreses del sector biotecnològic. Seguint un camí paral·lel entre l’espoli de la terra i de la llar, hem estudiat les condicions de possibilitat dels processos de gentrificació a les ciutats, definides per tres eixos comuns: la imposició d’un llenguatge i uns significats que responen als interessos mercantils, la introducció d’una fal·làcia per justificar aquesta nova comprensió, i la legislació que protegeix aquest nou ordre d’actuació. Violència, saqueig i tecnologia fan de denominador comú entre el colonialisme globalitzador i la gentrificació urbana. Amb la recerca de testimonis hem pogut comprovar com des de les veïnes del barri Gòtic de Barcelona fins als mallorquins que denuncien les pràctiques d’Airbnb ens podem aproximar a la comprensió de la gentrificació des de la filosofia política de Vandana Shiva.
- AltresMemòries febles: els Sinti i Roma(2020) Pétriz Haddad, Hypatia; Miras Boronat, Núria SaraEl present treball de recerca tracta sobre la invisibilització dels Sinti i Roma en la memòria històrica. Partint de la distinció d’Enzo Traverso a Els usos del a memòria històrica, defensaré les següents tesis: 1) La memòria dels Sinti i Roma és una memòria feble, especialment quant a la història de violències, discriminacions i genocidis que han patit. 2) La jerarquia de les memòries implica que les víctimes amb memòries febles són considerades menys importants que les d’altres grups socials. 3) Aquest ús parcial i interessat de la memòria pot ser un instrument que serveix per perpetuar l’antigitanisme i la discriminació dels Sinti i Roma. Per a mostrar-les, parteixo de l’estudi de textos de ficció i no ficció, pintures i pel·lícules que versen sobre el Porrajmos, estudiant la representació que se’n fa. També em baso en el marc teòric que Butler proposa a Marcos de guerra. Las vidas lloradas quant al tractament històric de les víctimes Sinti i Roma, així com en diversos articles realitzats per Ian Hancock.
- AltresEl soterrar com a acte de resistència. Memòria i mort en l’univers concentracionari(2020) Teodoro Alandete, Francesc X.; Miras Boronat, Núria SaraAquest treball de recerca té per finalitat investigar el paper de la memòria sota el context dels soterraments als camps de concentració nazis. Partint de la caracterització establerta per Enzo Traverso a Els usos del passat entre els tres estadis de rememoració, aquest pretén aprofundir en el darrer, a saber, Auschwitz com a sòcol de la remembrança. Ara bé, no des de la posició d’aquell que recorda un fet històric passat, sinó entre aquells que hagueren de patir la ignomínia del Lager. És per això que s’han escollit diversos actes de enterrament testimoniats pels supervivents per, finalment, definir-los com actes de resistència front la deshumanització soferta. En aquest sentit s’hi donen tres raons en favor d’aquesta tesi: 1) l’autonomia de l’acció que suposa el soterrar front una mort introduïda en la quotidianitat, 2) la recuperació d’una temporalitat per la recordança, 3) la generació d’una fràgil comunitat pel «treball del dol». Per últim, caldria destacar que aquest article, amb una sèrie de modificacions posteriors, fou premiat amb l’accèssit a la XIX edició del ‘Premi Pensa’ d’assaig filosòfic de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.