Col·lecció CRIC (Construcció i Representació d’Identitats Culturals) - eBooks - (Publicacions i Edicions UB)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/126762
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 6 de 6
- LlibreDe la clínica a l’escena : la reescriptura de la histèria a Portait de Dora, d’Hélène Cixous(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2024) Palau Centelles, Alba, 1997-Aquest assaig reflexiona sobre la relació entre el teatre i la histèria a partir de l’obra Portrait de Dora, d’Hélène Cixous. Després de revisar la genealogia de la neurosi histèrica i les diverses pràctiques mèdiques i psiquiàtriques desenvolupades per tractar-la, presenta el cas de Dora, pacient de Freud que va interrompre les sessions de psicoanàlisi de manera sobtada. El desig, els símptomes i el silenci final de Dora —considerat per algunes teòriques del feminisme com un exemple de revolta contra la «llei del Pare» que el psicoanalista, amb la seva interpretació, li imposava— són temes centrals en la peça de Cixous, que crea un espai escènic ambivalent on la passió reprimida del personatge pot, finalment, alliberar-se. De la clínica a l’escena examina les implicacions poètiques i polítiques de l’obra d’aquesta pensadora contemporània, que ha identificat el caràcter teatral de la histèria i l’ha traslladat a l’àmbit de l’escriptura i la dramatúrgia per tal d’afavorir l’expressió de la diferència en el pla simbòlic.
LlibreFlexionar la diferència sexual amb els cossos : escriptura i cos textual en la dansa(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023) López Esteve, OriolDes dels anys setanta del segle XX, la creació i el pensament —especialment el vinculat als estudis feministes— han provat de copsar la corporalitat i la sexualitat en els textos literaris. Invertint l’objecte d’anàlisi i dialogant amb les obres de Jacques Derrida i Hélène Cixous, aquest assaig indaga de quina manera, en la dansa, els cossos queden travessats per una escriptura —la coreografia— que flexiona la seva diferència sexual. L’autor se centra en l’obra de la ballarina modernista Loïe Fuller, que desconstrueix les nocions de presència, unicitat i veritat en què es fonamenta el règim identitari modernista i, mitjançant l’ús del vestuari i d’elements lumínics i escenogràfics, es fusiona amb l’espai i aconsegueix que es confonguin natura i tècnica, llum i matèria. A diferència d’altres ballarines de l’època més conegudes, com Isadora Duncan o Ruth Saint Denis, Fuller posa en marxa una escriptura coreogràfica que trastoca la definició dels cossos de les dones, qüestiona l’essencialisme majoritari en l’escena moderna i ofereix un model coreopolític de lectura i d’escriptura vàlid també per a la dansa d’avui dia.- LlibreUnderstanding precarious lives : empathy for the criminal in Pornography and The events(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2022) González Terrés, CarolinaMany claim the contemporary world lacks empathy, this being the reason for all the atrocities in it. When thinking about the perpetrators of such brutalities, it is easy to assume they cannot acknowledge others as their equals. But is a lack of empathy a prerequisite for becoming a criminal? Would empathy then be preemptive of murder? When something terrible happens, we may be tempted to look for the source of violence exclusively in the criminals. However, when talking about human beings and the motives for their actions, one has to delve deeper. In Simon Stephens’s Pornography and David Greig’s The Events, two different crimes against humanity are portrayed. The aim of this book is to analyse the way in which the perpetrators are depicted in each play and whether the audience is asked to challenge the initial impulse to dehumanise them. Will the multifaceted nature of empathy be explored to the extent of debunking the myth of its simplicity?
- LlibreEscriptures de pandèmia(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021) Vilar, Loreto; Siguan, Marisa; Alsina, CristinaAquest volum proposa un doble acostament a obres que tracten la pandèmia com a motiu literari. A la primera part es donen a conèixer diverses peces poètiques actuals que reflexionen sobre el llenguatge, la malaltia i la pandèmia; el confinament, l’aïllament i els límits que no veiem; la por i les maneres de gestionar el que no hem previst, i, en darrer terme, sobre com continuar vivint. A la segona part, en canvi, es descriu i analitza un corpus literari d’obres modernes i contemporànies al voltant del sofriment físic i la degradació del cos, el turment de l’ànima i l’angoixa existencial, la vulnerabilitat i la pèrdua, i també el desgovern i l’ocultació, la desesperació i la ràbia. L’aprofundiment en el tema de la malaltia —física, psíquica, real o imaginada— permet així fixar els paràmetres de les «escriptures de pandèmia» i la inspiració creadora que irradia l’aïllament.
- LlibrePapeles del crimen: mujeres y violencia en la ficción criminal(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019) Lama López, María Xesús; Losada, Elena, 1958-; Resano, DoloresEl actual boom de la literatura y la cinematografía criminal incluye a un relevante número de autoras que, desde posiciones estéticas e ideológicas muy diversas, han reformulado de manera semejante las estructuras, las situaciones y, sobre todo, los personajes de este género de ficción. Han creado personajes de mujeres detectives, policías o juezas que mantienen una relación con la sociedad muy diferente de los modelos clásicos, a la vez que suscitan reflexiones sobre la vulnerabilidad social fruto en parte de la última crisis económica, y exploran nuevas formas de representar las violencias contra las mujeres y de las mujeres. Aún son pocos los estudios que indagan en estas violencias ficcionalizadas desde la perspectiva de género. Las contribuciones del presente volumen analizan la representación de la violencia en relación con las mujeres, víctimas o agresoras, en la narrativa literaria y fílmica, al tiempo que ofrecen respuestas al fenómeno más llamativo de la literatura popular del siglo XXI.
- LlibreViolència i identitat(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) Ardolino, Francesco; Losada, Elena, 1958-Hi ha conceptes que semblen diàfans, però que poden tornar-se ambigus quan hi reflexionem amb atenció, com el de la violència. Si bé actualment aquest terme envaeix el nostre espai i sovint el llegim de manera unívoca, en el moment en què hi aprofundim hem de reconsiderar-ne el significat. Així mateix, la identitat, que ha estat el tema nuclear de l’art, el pensament i la ciència occidentals des del Romanticisme fins al jo líquid de la Postmodernitat, ha adquirit una dimensió polisèmica al llarg del temps. Els articles que aplega Violència i identitat, escrits per especialistes en crítica literària i estudis culturals, tracten aquestes qüestions alternant la mirada cap a les víctimes amb les múltiples figuracions de la violència en llibres com Barbablavai Cinquanta ombres de Grey, en la narrativa negra catalana escrita per dones, en l’obra d’autors sirians i en la de Jean Améry, Ryszard Kapuscinski, Herta Müller, Isabella Santacroce i debbie tucker green, entre d’altres. En conjunt, el volum cartografia la violència i també la seva funció, la identitat, de manera que, en recórrer aquest itinerari d’una direcció a l’altra, crea una xarxa de senders molt suggeridora.