El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

 

Llibres / Capítols de llibre (Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona (IAUB))

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/192068

Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 3 de 3
  • logoOpenAccessLlibre
    Fosses comunes i simbologia franquista: ponències de les Jornades, Barcelona, 9 i 10 d'octubre 2008
    (Editorial Afers, 2009) Segura, Antoni, 1952-; Mayayo i Artal, Andreu; Solé, Queralt
    Fa més de setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, i més enllà del que s’ha investigat i analitzat i del que encara resta per fer, era necessari afrontar tant des del món universitari com des dels poders públics quelcom que, malgrat conviure amb la realitat quotidiana, no havia estat focalitzat suficientment: les fosses comunes de la Guerra Civil existents arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i la simbologia franquista que perviu al nostre voltant. Les diverses aportacions d’experts en la matèria permeten situar-nos respecte de la situació a l’àmbit internacio-nal d’inhumacions múltiples o massives d’altres conflictes del món contemporani i com s’ha afrontat aquest tema, així com també conèixer el marc jurídic en què actualment s’articula arreu de la península Ibèrica l’actuació legal quant a les fosses comunes. Historiadors, arqueòlegs, biòlegs, antropòlegs o forenses i representants de la societat civil, articulada al voltant de diverses associacions, analitzen i reflexionen sobre el treball que s’ha desenvolupat des de l’any 2000 i sobre el que encara resta per fer. L’altra qüestió amb la qual convivim diàriament són els símbols heretats de la dictadura franquista, respecte dels quals hi ha un debat obert: mantenir-los o eliminar-los? En aquest cas, són historiadors i juristes els qui participen en el debat tot intentant aportar-hi nous elements de reflexió.
  • logoOpenAccessLlibre
    Arqueología e interdisciplinariedad: la microhistoria de una revolución en la arqueología española (1970-2020)
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2022) Díaz-Andreu, Margarita; Portillo Ramírez, Marta, 1976-
    El papel de la interdisciplinariedad en el desarrollo de la arqueología ha pasado prácticamente desapercibido en la historiografía reciente. Los relatos autobiográficos reunidos en esta obra proporcionan una visión en primera persona de los recorridos personales de varias generaciones de investigadores que se han especializado en subdisciplinas tan diferentes como la antracología, la arqueopalinología, la malacología, la avifauna, la arqueobiología humana, la geoarqueología, la traceología y la arqueometalurgia, entre otras. Este es, por tanto, un libro único, ya que nos acerca al caleidoscopio humano de la mano de algunos de sus protagonistas trazando el desarrollo de sus disciplinas, que han marcado profundamente el devenir de la arqueología española en este último medio siglo.
  • logoOpenAccessLlibre
    Fons Josep Maria Trias Peitx (1900-1979)
    (Editorial Afers, 2013) Trias i Peitx, Josep Maria, 1900-1979; Caballer Albareda, Gemma; Solé, Queralt; Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals
    Josep Maria Trias Peitx va néixer a Barcelona el 22 d’agost de 1900, al si d’una família burgesa i carlina, i va ser el gran de tretze germans. El seu pare procedia d’una família de drapers de Terrassa i pertanyia al Cercle Tradicionalista de Barcelona. De jove, va militar a la Comunió Tradicionalista de Barcelona (a la qual va intentar donar un to més català i més social) i va estudiar al col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes, que influïren decididament en la seva formació humanística. L’any 1914 va caure greument malalt i, un cop recuperat, a causa de la situació econòmica de la família, va haver d’abandonar els estudis. Així, amb catorze anys, va entrar a treballar a la fàbrica del seu avi matern, una feina que va compaginar durant uns anys amb el seguiment de la Borsa de Barcelona per al diari El Correo Catalán —on treballava el seu pare— i amb una feina de caixer al Banc de Barcelona, on va coincidir amb Pere Gual Villalbí...