Documents de treball / Informes (Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/112142
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 4 de 4
Informe
Informe autogovern 2024. Immigració(Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2025) González Beilfuss, MarkusDurant l’any 2024 la immigració ha continuat guanyant protagonisme en la vida política catalana, ns a convertir-se en un tema rellevant des de la perspectiva de l’autogovern. Aquest creixent protagonisme de la immigració va començar fa anys i es deu a molts factors. Tanmateix, l’any 2024 s’ha produït un salt qualitatiu que justica la inclusió d’aquesta matèria en l’informe sobre l’autogovern de Catalunya. Els discursos obertament antiimmigració, que ja havien guanyat protagonisme a diversos països europeus i que havien entrat al Parlament de Catalunya l’any 2021 de la mà dels onze diputats de VOX, han continuat creixent i trobant ressò a les eleccions al Parlament de Catalunya del dotze de maig de 2024, en què el suport a aquest partit va augmentar lleugerament, però en què va obtenir representació parlamentària per primera vegada Aliança Catalana, amb un discurs centrat també en una política i una narrativa clarament contràries a la immigració. El creixement i la normalització d’aquests discursos a escala internacional, estatal i català ha repercutit clarament en els debats polítics i mediàtics que s’han produït al llarg de l’any, així com en els missatges que circulen per les xarxes socials. D’aquesta manera, tot i que el fenomen migratori no ha experimentat canvis significatius el 2024, la immigració ha guanyat protagonisme en la percepció ciutadana sobre els problemes de Catalunya. L’estudi sectorial de la immigració en l’autogovern de Catalunya al llarg de l’any 2024 s’iniciarà amb la presentació d’algunes dades sobre els resultats electorals i la percepció de la ciutadania catalana d’aquesta realitat. En segon lloc, en ser la primera vegada que s’inclou aquest sector en l’informe de l’autogovern, es recordaran i analitzaran quines són les competències de Generalitat d’aquest àmbit i es farà referència al debat polític que s’ha produït al llarg de l’any sobre la possible ampliació d’aquest marc competencial. Abans de centrar-nos en les polítiques desenvolupades en exercici d’aquestes competències, també es farà referència, en tercer lloc, les novetats organitzatives derivades derivats del canvi de Govern, conseqüència de les eleccions autonòmiques del dotze maig de 2024. En quart lloc, s’analitzaran les polítiques més rellevants que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha desenvolupat en exercici d’aquestes competències. Com és lògic, aquestes polítiques han estat fortament condicionades pel fet de tractar-se d’un any electoral i pel canvi de Govern derivat de la nova composició del Parlament. Finalment, s’analitzarà l’aprovació del nou reglament d’estrangeria mitjançant el Reial decret 1155/2024, de 10 de novembre. Malgrat que aquest reglament no entri en vigor ns al 20 de maig de 2025, es deixarà constància dels canvis més importants que afecten les competències de la Generalitat de Catalunya, i també de les propostes fetes des dels departaments implicats durant el procés d’elaboració d’aquesta norma.Informe
Derecho de sufragio y discapacidad. Análisis e impacto de la reforma del artículo 3.1 de la Ley Orgánica de Régimen Electoral General(2019-12) Garrote de Marcos, María; Pérez-Moneo, Miguel; Pano, Esther1) Contexto de la reforma. En Informe incluye una descripción completa del contexto social y jurídico en el que se enmarca la reforma legislativa objeto del mismo. Se detalla el contenido y alcance de la Convención Internacional sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad, aprobada en Nueva York en 2006 (en vigor en 2008). Además del cambio de paradigma que supuso la Convención en la comprensión de los derechos de las personas con discapacidad, también se incorporan al Informe las principales normas y acuerdos adoptados por diversos órganos internacionales y europeos sobre esta cuestión.Document de treball
Opposition strategies and patterns of consensus in the Spanish Parliament(Institut de Recerca TransJus, 2015) Palau Roqué, Anna M.; Muñoz Márquez, Luz Ma. (Luz María)[spa] Este trabajo analiza el comportamiento de los partidos políticos en la arena parlamentaria, llevando a cabo un análisis de la votación final de las leyes y de las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios en el Parlamento español. Los resultados ilustran que los factores institucionales, como el tipo de gobierno y las asimetrías en la información y recursos de los grupos, influencian de manera significativa las estrategias de oposición y la dinámica de consenso parlamentario. El conflicto es siempre más elevado durante los gobiernos de mayoría absoluta, independientemente de la estrategia de oposición que se considere. La actividad de los grupos de tamaño más reducido, y en especial de aquellos sin experiencia parlamentaria previa, rara vez se centran en iniciativas de oposición asociadas con una elevada fricción institucional, como la presentación de enmiendas con texto alternativo. Su agenda está mucho más concentrada, con la atención centrada en menos asuntos que los grandes grupos.Document de treball
Instrumentos y mecanismos de coordinación de las políticas de lucha contra la pobreza en la UE(2017-06) Estévez Araujo, José A. (José Antonio)Análisis y evaluación de los diferentes mecanismos de lucha contra la pobreza puestos en marcha en el marco de la Estrategia Europa 2020 a nivel de la UE.