Els microplàstics que el vent s'endugué

Abstract

Un dels problemes ambientals més importants de l'actualitat és l'acumulació de plàstics. Són uns polímers sintètics que, precisament, es van desenvolupar a principis del segle XX amb l'objectiu de ser molt resistents a qualsevol tipus de degradació. Aquesta característica els fa molt útils per fabricar objectes molt diversos, com les famoses bosses, que es poden fer servir durant molt de temps sense que es facin malbé, i per aquesta raó s'han anat acumulant. A més d'això, els plàstics es poden fragmentar en trossets petits i formar els anomenats microplàstics. Es calcula que als oceans, que és on van a parar molts dels productes de rebuig, se'n pot haver acumulat una quantitat superior a les 200.000 tones. Diversos treballs publicats el 2019 i 2020 han trobat microplàstics en indrets remots on no s'esperava que n'hi hagués, com per exemple en zones especialment protegides de parcs naturals dels Estats Units o a les parts altes de diverses muntanyes del món, entre les quals els Pirineus. Malgrat que alguns d'aquests microplàstics hi poden haver arribat per la presència de muntanyencs, l'elevada concentració que s'hi detecta no es pot explicar només d'aquesta manera. La geòloga Janice Brahney i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca dels Estats Units, Finlàndia, Luxemburg i el Japó, han estudiat com poden haver arribat els microplàstics fins a aquests indrets remots i d'on procedeixen. Segons conclouen en un treball publicat recentment a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), diversos processos i fenòmens quotidians els fan arribar a l'atmosfera, des d'on el vent els transporta i la pluja els diposita a tot arreu. Les conseqüències per al medi ambient i la salut són importants.