Divulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/47246
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 655
ArticlePatir una mica d'estrès és bo per a la salut(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2026-07-04) Bueno i Torrens, David, 1965-L’estrès és un dels grans enemics de la salut moderna. Se’l relaciona amb malalties cardiovasculars i metabòliques, ansietat i depressió, deteriorament cognitiu i trastorns immunitaris. Quan és elevat i es torna crònic, el seu impacte pot ser devastador. Tanmateix, no tot l’estrès és perjudicial, com sovint es pensa. En determinades dosis i contextos, pot fer exactament el contrari. L’estrès sa pot esdevenir una eina biològica per créixer, aprendre i adaptar-nos, com explica la neurocientífica Helen Thomson en un treball publicat a New Scientist.- ArticleCartografies del present(Hermes Comunicacions, 2026-06-30) Bueno i Torrens, David, 1965-Sovint tenim la sensació que vivim atrapats entre dos abismes, la complexitat del nostre món interior i la incertesa sobre el futur col·lectiu. Aquest mes us vull suggerir dos llibres que, des de registres molt diferents, dialoguen de manera inesperadament complementària entre aquests dos abismes. Un ens convida a mirar cap endins amb rigor científic i sensibilitat, i l’altre ens obliga a mirar cap enfora i cap endavant amb lucidesa crítica. Entre tots dos, es dibuixa un mapa que va del cervell a la història, i de la consciència individual a l’imaginari col·lectiu.
- ArticleLa distància invisible(Hermes Comunicacions, 2026-06-30) Bueno i Torrens, David, 1965-Fa un parell de setmanes va ser notícia la sortida a borsa da SpaceX, una de les empreses d’Elon Musk, que des de fa uns anys és considerat l’home més ric del món. Fent una comparació simple però impactant, la seva riquesa equival als ingressos anuals dels 1.100 milions de persones més pobres. Si ampliem el focus a les 10 persones més riques, les seves fortunes combinades equivalen als recursos dels 4.000 milions de persones amb menys ingressos, la meitat de la població mundial. No cal anar tan lluny. Amb càlculs aproximats, les 10 persones més riques de Catalunya acumulen una fortuna que equival al salari anual dels 2 milions de treballadors amb rendes més baixes. Davant aquestes dades, sovint em pregunto com és possible disposar de recursos pràcticament il·limitats i, alhora, mostrar en molts casos una preocupació tan minsa pels més vulnerables. Més enllà de les qüestions ètiques, que considero indiscutibles, aquest fenomen també té una dimensió profundament cognitiva. La neurociència social ha començat a aportar pistes sobre com les jerarquies influeixen en la manera d’interpretar i gestionar les relacions humanes. Un estudi recent publicat a la revista Open Mind per investigadores del MIT suggereix que la reciprocitat, entesa com el fet de retornar favors, no funciona igual en totes les relacions socials. El cervell activa estratègies diferents segons si percep una relació com a igualitària o jeràrquica.
- ArticleL'origen dels ulls: els nostres avantpassats van ser ciclops(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2026-06-13) Bueno i Torrens, David, 1965-Durant dècades, l’ull ha estat un dels grans enigmes de l’evolució. Charles Darwin deia que pensar en l’origen d’un òrgan tan sofisticat el feia esborronar. Com es podia haver anat construint una estructura capaç de detectar la llum de manera que el cervell pogués formar imatges tridimensionals amb les quals interpretar el món, a partir de l’acumulació de canvis petits i graduals? Una nova hipòtesi científica publicada a la revista Current Biology proposa una resposta sorprenent. Els nostres ulls podrien provenir d’un únic ull ancestral situat al centre del cap en uns animals marins molt simples. Potser no és casualitat que tantes mitologies antigues imaginessin ciclops, éssers amb un únic ull al centre del front. Molt abans que existissin els vertebrats amb dos ulls laterals, els nostres avantpassats podrien haver tingut realment un únic ull central primitiu.
- ArticleCom reconstruir el diàleg educatiu(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2026-06-06) Bueno i Torrens, David, 1965-La situació educativa a Catalunya és complexa, i genera emocions intenses, posicionaments ferms i frustració. En aquest context cal recordar una idea clau. Quan augmenta la tensió emocional, disminueix la capacitat de reflexió i la qualitat de les decisions. En situacions de conflicte, l’amígdala cerebral, responsable de les reaccions emocionals, activa respostes defensives, mentre que les regions prefrontals, responsables del pensament crític, la planificació i la presa de decisions complexes, redueixen la seva eficàcia. En altres paraules, quan ens sentim amenaçats o desatesos, escoltem pitjor, matisem menys i trobem menys espai per construir acords. Per això, rebaixar la tensió no és debilitat, sinó possibilitat del diàleg. Els acords estables no acostumen a néixer de l’escalada emocional, sinó de la recuperació d’un mínim de confiança que permeti escoltar l’altre sense renunciar a les posicions pròpies.
- ArticleLa urgència i l'encant(Hermes Comunicacions, 2026-05-26) Bueno i Torrens, David, 1965-Sovint fa l’efecte que la velocitat ha esdevingut una forma de destí, i que estiguem perdent la capacitat de meravellar-nos. Per recuperar la màgia de la il·lusió sense perdre de vista les urgències que ens assetgen, us vull suggerir dos llibres que dialoguen de manera sorprenent i complementària:Societat més líquida i accelerada, de l’especialista en societat de la informació i el coneixement de la UOC Ramon Ruiz Navarro, i Màgia per a cada dia, del Mag (Ignasi) Stigman, psicòleg i educador, i la periodista Carme Escales. El primer diagnostica amb lucidesa i precissió el malestar contemporani, mentre que el segon proposa, amb tendresa, humanitat i també lucidesa, una manera de resistir-lo.
- ArticleJugar i descobrir deixen petjada al cervell(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2026-05-16) Bueno i Torrens, David, 1965-Hi ha qui pensa que la infància és només una etapa de jocs i rialles, sense cap més transcendència. O, contràriament, també hi ha qui creu que cal aprofitar la primera infantesa per transmetre als infants tants coneixements com sigui possible, introduint-los per exemple en la lectoescriptura tan aviat com es pugui, si pot ser amb tres anys millor que amb quatre. Un equip de científics liderats per l’investigador Ángel Barco, expert en epigenètica del cervell i director de l’Institut de Neurociències de la Universitat Miguel Hernández d’Alacant, ha publicat un treball a Nature Communications en què es mostra per primera vegada de quina manera les experiències primerenques modelen de manera duradora la biologia del cervell, a través de mecanismes moleculars precisos.
- ArticleCuidar els nets té beneficis inesperats per al cervell(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2026-04-25) Bueno i Torrens, David, 1965-Hi ha una idea que sovint es repeteix en moltes llars: quan els nets arriben, els avis i les àvies s’il·luminen i la casa s’omple de rialles. I també, com s’acaba de demostrar, de salut. Això darrer no és només una metàfora romàntica sobre l’afecte familiar, que també és molt important per al benestar individual, sinó una hipòtesi científica que acaba de rebre suport empíric sòlid. Adults grans que ajuden a cuidar els seus nets tenen millors funcions cognitives i menys deteriorament mental amb el pas del temps. Aquesta és la conclusió d’un estudi publicat a Psychology and Aging per l’especialista en ciències de la conducta Yvonne Brehmer i els seus col·laboradors de diverses universitats i centres de recerca dels Països Baixos, Suïssa i Suècia.
- ArticleReciprocitat i saviesda del món viu(Hermes Comunicacions, 2026-04-28) Bueno i Torrens, David, 1965-En el context actual de crisi ecològica i de revisió dels paradigmes de coneixement, han emergit veus que qüestionen la separació tradicional entre natura i cultura. Aquestes perspectives aposten per formes de pensament més integradores, capaces d’articular ciència, ètica i experiència vital. En aquest marc, l’obra de la botànica Robin Wall Kimmerer, membre de la primera nació americana dels Potawatomi i creadora i directora del Centre per als Pobles Nadius i el Medi Ambient de la Universitat Estatal de Nova York, destaca per la seva capacitat de construir un discurs que és alhora acadèmicament rigorós i profundament accessible, on proposa una nova manera d’entendre la relació entre els humans i el món viu.
- ArticleMés enllà de l'estatus social(Hermes Comunicacions, 2026-04-14) Bueno i Torrens, David, 1965-Quan parlem de desigualtats socials, sovint imaginem que l’origen familiar, l’educació o l’esforç expliquen per què unes persones arriben més lluny professionalment que d’altres o ascendeixen en la, per a mi, mal anomenada “escala social”. Dic mal anomenada perquè és un concepte que redueix les persones a una simple posició econòmica o professional, com si el seu valor humà depengués sobretot del lloc que ocupen dins la societat. Aquesta classificació jeràrquica té arrels molt antigues. Des del neolític, l’acumulació de terres, aliments i recursos va començar a generar diferències de poder entre individus i grups que encara perduren, i que fins i tot hem institucionalizat. Tanmateix, possiblement aquesta no sigui l’essència biopsicosocial de l’espècie humana. En moltes comunitats caçadores i recol·lectores, les relacions eren més igualitàries i la supervivència depenia molt més de la cooperació que no pas de l’estatus. Aquesta manera d’entendre la societat reforça desigualtats i alimenta una competició per aparentar més poder o prestigi que els altres. A més, ignora qualitats crec que molt més importants, com ara la solidaritat, la creativitat i la capacitat de tenir cura dels altres. Mesurar les persones segons una jerarquia social és una visió limitada i injusta de la realitat. Un estudi publicat fa poques setmanes a la revista <em>Scientific Reports</em> va reobrir un debat delicat: fins a quin punt l’estatus socioeconòmic podria tenir també una part genètica?
- ArticleMirar l'improbable(Hermes Comunicacions, 2026-03-03) Bueno i Torrens, David, 1965-Pot semblar que els esports d’equip i la física quàntica no tenen res en comú, però com succeeix amb les partícules subatòmiques, la connexió invisible entre els jugadors és la que crea una força extraordinària capaç de transformar el resultat més improbable en una victòria compartida. Per això aquest mes us apropo dos llibres que, malgrat que pugui semblar tot el contrari, tenen més punts en comú del que sembla: la potència formadora dels esports d’equip i la creadora de realitats de la física quàntica.
- ArticleSer vist o ser entès: el dilema evolutiu dels colors iridiscents(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2026-03-14) Bueno i Torrens, David, 1965-A la natura el color no és mai una qüestió estètica, sinó una adaptació biològica. Des de les ales irisades d’una papallona fins al verd discret d’una fulla, passant pels colors vius d’una flor o els tons marronosos d’un escurçó, les tonalitats compleixen funcions essencials vinculades a la supervivència individual i de l’espècie. A través del color, els organismes poden comunicar, advertir, seduir o camuflar-se, especialment en contextos relacionats amb la reproducció o la depredació. Tanmateix, si observem el món viu amb atenció, apareix una paradoxa curiosa. Malgrat l’enorme diversitat cromàtica present en moltes espècies, els colors iridescents, que són aquells que canvien de to segons l’angle de la llum i de la mirada, són relativament rars. No obstant això, han evolucionat en grups molt diferents d’organismes, des d’insectes fins a aus, pops, peixos tropicals, flors i, fins i tot, alguns fruits. Per què la natura recorre a aquests efectes visuals tan cridaners i brillants en algunes espècies, mentre sembla evitar-los en moltes altres? Un treball publicat a <em>Science Advances</em> pel sociobiòleg Casper J. van der Kooi i els seus col·laboradors de la Universitat de Würzburg, a Alemanya, ofereix una resposta elegant basada en un compromís visual entre la visibilitat que proporcionen i la fiabilitat del senyal que transmeten.
- ArticleQuè li passa al cervell quan ens sentim bé?(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2026-03-30) Bueno i Torrens, David, 1965-La “felicitat” és un estat intens i immediat d’alegria, plaer o eufòria, que fa que ens “sentim bé”. Per això, quan parlem de manera col·loquial, sovint utilitzem els termes felicitat i benestar com si fossin sinònims. Però cerebralment, aquests conceptes són diferents i tenen implicacions diverses sobre la nostra salut i qualitat de vida. Comprendre la distinció entre felicitat i benestar no només és interessant des d’un punt de vista acadèmic, sinó que també és essencial per promoure un equilibri emocional sostenible i una salut mental duradora.
- ArticleEntre l'oblit i la persistència: com el cervell decideix què val la pena recordar(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2026-03-30) Bueno i Torrens, David, 1965-A cada instant, el nostre cervell rep una allau d’estímuls. Imatges, sons, sensacions corporals, emocions i pensaments fugaços envaeixen constantment la nostra ment. La majoria s’esvaeixen sense deixar rastre, mentre altres queden gravats amb una persistència sorprenent, fins al punt d’acompanyar-nos tota la vida. Per què recordem amb tanta claredat una conversa aparentment banal i, en canvi, oblidem fets que poden semblar importants? Aquesta pregunta, que ha format part de la psicologia des de fa dècades, ha entrat en una nova fase gràcies a treballs recents que mostren que la memòria no és un procés passiu d’emmagatzematge, sinó una decisió activa i dinàmica regulada en el temps, que està inscrita en la biologia molecular de circuits cerebrals concrets. Un estudi publicat a Nature per investigadors de The Rockefeller University i del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, liderats per la neurocientífica Priya Rajasethupathy, mostra que el cervell utilitza “temporitzadors” interns per decidir què mereix ser recordat, un mecanisme que afavoreix la memòria i contribueix a construir la nostra identitat mental.
- ArticleFer créixer la vida(Hermes Comunicacions, 2026-04-07) Bueno i Torrens, David, 1965-Hi ha llibres que ens conviden a mirar el món, amb curiositat, i d’altres que ens animen a transformar-lo. “Cada pas és una pregunta; cada mirada, una llavor”, ens recorda el poeta. El més interessant és quan dues obres aparentment diferents comparteixen una mateixa pulsió: despertar consciències. Això és precisament el que passa quan posem en diàleg llibres que, des d’àmbits molt diferents, la natura i l’educació, acaben parlant d’una mateixa idea: la necessitat d’observar, de comprendre i de cuidar allò que fa créixer la vida, i la vida mateixa en creixement.
- Article¿Es el autismo un trastorno genético?(Asociación The Conversation España, 2022-04-01) Cormand Rifà, Bru; Mitjans Niubó, MarinaUno de cada cien recién nacidos padece un Trastorno del Espectro Autista (TEA), la mayoría varones.Esto complica bastante sus vidas, dado que los niños con TEA presentan dificultades paracomunicarse y relacionarse, además de mostrar conductas repetitivas e intereses restringidos. ¿Pero cuáles son las causas del autismo? ¿Pesan más los factores ambientales o los genes en estostrastornos del neurodesarrollo? Gracias a los estudios de gemelos sabemos que el secreto paraentender el TEA se encuentra principalmente en el genoma.
- ArticleCiencia y chocolate: una combinación perfecta para la alfabetización en Ciencias de la Tierra(AEPECT, 2023) Aulinas Juncà, Meritxell; Schamuells, Noah; Geyer, Adelina; Albert Mínguez, Helena; Dorado, Olaya; Hopfenblatt, Joaquin; Prieto-Torrell, Claudia; Becerra, Margarita; Menendez, Sabrina; Marfany i Nadal, Gemma; Ruiz Muñoz, Andrea“Mones de Ciencia” is a project that combines science and gastronomy to promote knowledge of Earth Sciences. Inspired by the Catalan tradition of Easter treats called “monas”, this project created a chocolate figure representing Mia, a young female geologist surrounded by giant crystals that evoke iconic places like the Naica caves and the Pulpí geode. The chocolate figure is the starting point of the project that extends to a digital platform where essential topics such as climate change, mineral and energy resources, and geological risk mitigation are addressed. Through simple illustrations and explanations, complex geological knowledge is made accessible, offering an educational and entertaining tool for all audiences, but especially children. The success of its first edition, with over 2,100 visits to the website during Easter, demonstrates the project’s impact, using chocolate “monas” as a vehicle to promote Earth science literacy and raise awareness of the role of women in science.
- ArticleCal posar límits a la neurotecnologia?(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2026-02-21) Bueno i Torrens, David, 1965-La neurotecnologia, les eines que poden llegir, modular o interpretar l’activitat del nostre cervell, avança a passos accelerats. Però amb aquesta evolució tan ràpida també incrementa el risc d’ingerències no volgudes ni autoritzades en la nostra ment, que poden afectar la privacitat i, fins i tot, la llibertat interior. Davant d’aquest desafiament global, la Unesco ha fet un pas històric: l’11 de novembre del 2025 va aprovar el primer marc global d’ètica per a la neurotecnologia, que estableix unes normes universals per garantir que aquesta revolució científica i tecnològica serveixi per millorar la qualitat de vida i respecti la dignitat humana. El text ha estat elaborat per un grup de 24 experts internacionals, i recull milers de contribucions de la societat civil, el sector privat, la recerca i els governs, en un procés plural i transparent.
- ArticleEl maltractament durant la infància deixa cicatrius al cervell i a l'ADN(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2026-01-22) Bueno i Torrens, David, 1965-Segons l’Informe Estadístic Mensual de la DGAIA, ara rebatejada com a DGPPIA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència), del mes de febrer del 2025, l’1,4% dels infants i adolescents catalans han viscut o encara viuen situacions de maltractament, desprotecció o negligència familiar. Probablement, el percentatge sigui superior, atès que aquest valor es basa només en els casos denunciats. En l'àmbit mundial, segons l'UNICEF i l'OMS, 6 de cada 10 infants menors de 5 anys viuen algun tipus de violència física, emocional o sexual. En conjunt, s’estima que prop de 1.000 milions de nens i nenes podrien haver-ne estat exposats en el decurs del darrer any, unes xifres que són absolutament esgarrifoses. Quan pensem en les conseqüències d’un infant que ha patit maltractament sovint imaginem seqüeles psicològiques i emocionals. Però un estudi recent, encapçalat pel doctor en medicina Shota Nishitani, del Centre de Recerca de Desenvolupament Mental de la Infància de la Universitat de Fukui, al Japó, ha demostrat que aquestes ferides poden deixar empremtes biològicament molt més profundes a nivell molecular i cerebral.
- ArticleSobre el respecte pels animals(Hermes Comunicacions, 2026-01-27) Bueno i Torrens, David, 1965-Per sobreviure, les persones hem d’alimentar-nos. Menjar no és només un acte biològic, sinó també un fet cultural, social i, fins i tot, moral. La manera com mengem diu més de nosaltres del que sovint admetem. A través de l’alimentació expressem identitat, tradició, classe social i, encara que no sempre en siguem conscients, una determinada visió del món i de la nostra relació amb els altres éssers vius. Aquest és el marc en què s’inscriuen No siguis cruel!, del llicenciat en humanitats i periodista Borja Duñó, i Per què ens estimem els gossos, ens mengem els porcs i ens vestim amb les vaques, de la psicòloga Melanie Joy. Tots dos llibres ofereixen una mirada crítica i complementària sobre el paper central que ocupa el consum de carn i de productes d’origen animal en la nostra societat i sobre com el veganisme i el carnisme representen dues maneres aparentment oposades d’entendre aquesta relació.