Divulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/47246
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 637
ArticleSobre el respecte pels animals(Hermes Comunicacions, 2026-01-27) Bueno i Torrens, David, 1965-Per sobreviure, les persones hem d’alimentar-nos. Menjar no és només un acte biològic, sinó també un fet cultural, social i, fins i tot, moral. La manera com mengem diu més de nosaltres del que sovint admetem. A través de l’alimentació expressem identitat, tradició, classe social i, encara que no sempre en siguem conscients, una determinada visió del món i de la nostra relació amb els altres éssers vius. Aquest és el marc en què s’inscriuen No siguis cruel!, del llicenciat en humanitats i periodista Borja Duñó, i Per què ens estimem els gossos, ens mengem els porcs i ens vestim amb les vaques, de la psicòloga Melanie Joy. Tots dos llibres ofereixen una mirada crítica i complementària sobre el paper central que ocupa el consum de carn i de productes d’origen animal en la nostra societat i sobre com el veganisme i el carnisme representen dues maneres aparentment oposades d’entendre aquesta relació.- ArticleEl maltractament durant la infància deixa cicatrius al cervell i a l'ADN(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2026-01-22) Bueno i Torrens, David, 1965-Segons l’Informe Estadístic Mensual de la DGAIA, ara rebatejada com a DGPPIA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència), del mes de febrer del 2025, l’1,4% dels infants i adolescents catalans han viscut o encara viuen situacions de maltractament, desprotecció o negligència familiar. Probablement, el percentatge sigui superior, atès que aquest valor es basa només en els casos denunciats. En l'àmbit mundial, segons l'UNICEF i l'OMS, 6 de cada 10 infants menors de 5 anys viuen algun tipus de violència física, emocional o sexual. En conjunt, s’estima que prop de 1.000 milions de nens i nenes podrien haver-ne estat exposats en el decurs del darrer any, unes xifres que són absolutament esgarrifoses. Quan pensem en les conseqüències d’un infant que ha patit maltractament sovint imaginem seqüeles psicològiques i emocionals. Però un estudi recent, encapçalat pel doctor en medicina Shota Nishitani, del Centre de Recerca de Desenvolupament Mental de la Infància de la Universitat de Fukui, al Japó, ha demostrat que aquestes ferides poden deixar empremtes biològicament molt més profundes a nivell molecular i cerebral.
- ArticleEcos de por i esperança(Hermes Comunicacions, 2026-01-27) Bueno i Torrens, David, 1965-Vivim en un món on els conflictes sovintegen, i afecten molt especialment els infants. Les xifres no poden captar tota la complexitat del patiment infantil, però sí dimensionar-ne l’abast. Els estudis epidemiològics suggereixen que entre el15% i el 25% dels infants del món han estat exposats a algun trauma greu abans dels 18 anys. En cada infant que creix sota el soroll de les armes, el crit humiliant d’un adult o l’angoixa d’un desnonament o la deportació, hi ha una història que no sempre es veu però que s’escriu amb una precisió implacable. És la d’un cervell en formació que el guiarà la resta de la seva la vida.
- ArticleLa manera d'explicar una història modela com la recordem(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-12-27) Bueno i Torrens, David, 1965-Imagineu que un amic us relata què va fer durant el cap de setmana, o que sou vosaltres qui ho expliqueu a alguna persona o que ho rememoreu per a vosaltres mateixos. Podríem fer-ho descrivint sobretot els detalls sensorials que vam experimentar, com per exemple el vent fresc, els colors del capvespre o l’aroma del cafè; o centrar-nos més aviat en els pensaments i emocions que ens va evocar l’experiència, com ara que ens vam sentir lliures, que vam rememorar somnis antics que teníem mig oblidats o que vam notar que alguna cosa havia canviat dins nostre. Tot i que les dues històries estarien narrant uns mateixos fets objectius, la manera com les presentem afecta completament com les recordarem després. Un estudi recent liderat per la psicòloga Signy Sheldon de la universitat McGill al Quebec (Canadà), suggereix que aquesta diferència no és anecdòtica. La manera com expliquem o escoltem històries determina com el cervell les emmagatzema. Segons aquest treball, que ha estat publicat al Journal of Neuroscience, narrar una història viscuda posant l’èmfasi en els detalls sensorials o en els emocionals activa xarxes cerebrals diferents, i aquestes diferències influeixen en la retenció de la informació essencial de la història.
- ArticlePer què hi ha balenes que poden viure més de 200 anys?(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-12-06) Bueno i Torrens, David, 1965-L’any 2007, un equip de caçadors i científics inupiat, un poble de l’Àrtic, va capturar una balena al mar de Bering, prop del poble costaner d’Utqiaġvik. Durant el processament de l’animal van fer un descobriment excepcional: van trobar fragments metàl·lics d’un arpó explosiu del segle XIX incrustats al teixit subcutani. Com que aquests arpons feia més de 120 anys que no s’empraven, els va permetre estimar que aquesta balena podia tenir entre 115 i 130 anys, o fins i tot més. Aquest fet va reforçar la hipòtesi, ara ja ben establerta, que les balenes de Grenlàndia són els mamífers més longeus del planeta, amb individus que poden superar els 200 anys. Per què aquests animals marins tenen una vida tan llarga, molt més dilatada que la de qualsevol altre mamífer? Una recerca recent liderada pel biòleg Daniel Sol, de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i el CSIC ha trobat la resposta. Segons han publicat a Nature Communications, l’adopció d’un estil de vida marítim, amb totes les adaptacions morfològiques i fisiològiques que comporta, va impulsar una evolució cap a estratègies vitals de ritme lent i longevitat excepcional, com tenir un desenvolupament prolongat i una maduració tardana, deixant, tanmateix, pocs descendents.
- ArticleQuan les ales toquen l'ànima(Hermes Comunicacions, 2025-12-05) Bueno i Torrens, David, 1965-Hi ha lectures que obren finestres inesperades que deixen entrar un aire gairebé imperceptible, però capaç de transformar-nos. De vegades, aquest corrent arriba des de la introspecció més íntima. D’altres, des del batec de les ales que travessen el cel. Dues mirades diferents que es troben, la sensibilitat humana i l’univers fascinant dels ocells.
- ArticleLa força de la incertesa(Hermes Comunicacions, 2025-11-19) Bueno i Torrens, David, 1965-Vivim en un temps accelerat de canvis constants, en què el futur sovint se’ns presenta com un terreny que es mou sota els nostres peus i ens sacseja. En vista d’aquesta sensació de fragilitat, la temptació és voler-ho controlar tot per tancar portes a la incertesa. Aquest és el missatge central de l’extrema dreta, que, segons les enquestes, està reeixint amb força entre els més joves: la por d’un futur incert i el control autoritari com a instrument. Davant les incerteses, el cervell hi pot respondre de dues maneres diferents: amb por, que ens porta a defugir el futur o voler que algú ens el controli, o amb curiositat, que ens estimula no només a adaptar-nos-hi sinó també, sobretot, a voler ser els protagonistes, guionistes i directors del nostre propi futur. La por ens porta cap a l’extremisme autoritari, i la curiositat reflexiva, cap al creixement alliberador personal i col·lectiu.
- ArticleLa inspiració deixa empremta al cervell(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-11-08) Bueno i Torrens, David, 1965-Deia Pablo Picasso que “la inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant”. Quan tenim un moment d’inspiració, notem un impuls creatiu que creix dins nostre. Ens permet imaginar les coses més espectaculars i, sovint, ens fa sentir plaer. Però, què és exactament la inspiració en termes neurobiològics? Per què de vegades una idea ens arriba de sobte, com una guspira, i altres vegades sembla impossible fer-la aparèixer?. Un equip internacional d’investigadors de les universitats de Califòrnia i Indiana, encapçalat per la neurocientífica Shadab Tabatabaeian i l’especialista en cognició humana Tyler Marghetis, acaba de publicar a la revista PNAS un estudi que identifica, per primer cop, patrons cerebrals i genètics associats amb la creativitat i la inspiració. Els resultats revelen que el cervell creatiu té signatures pròpies, unes empremtes que es detecten tant quan pensem activament en alguna cosa o intentem resoldre un repte de manera imaginativa, com també quan deixem vagar la ment i, de sobte, ens arriba la inspiració.
- ArticleEmancipar des de dins(Hermes Comunicacions, 2025-10-24) Bueno i Torrens, David, 1965-Els elements naturals, com l’aire, l’aigua, la terra i els éssers vius, i tots els processos ecològics que garanteixen l’equilibri i la continuïtat dinàmica de les espècies. Malgrat determinats grupuscles reaccionaris s’entestin a negar-ho, és ben sabut a través de nombroses recerques científiques que aquest equilibri es veu greument amenaçat per l’activitat humana, per un model econòmic basat en el creixement il·limitat, el consum desmesurat i l’explotació intensiva dels recursos. Sovint, però, oblidem que nosaltres, les persones, també formem part d’aquesta natura. Aquests desequilibris penetren dins nostre, com a part de la natura integrant que som, i ens afecten. “El món no resta fora, penetra [...] en mi”, ens diu David Jou. I, si “viure és com florir”, potser deixarem de fer-ho i ens marcirem. Aquest mes us presento dos llibres que aborden aquesta qüestió des de les seves arrels: la necessitat d’una transició ecològica i la importància de l’aigua com a recurs vital compartit per tota la natura.
- ArticleEls missatges d'odi a les xarxes s'assemblen a alteracions de la personalitat(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-10-18) Bueno i Torrens, David, 1965-Entrar en segons quins fòrums d’internet o en xarxes socials com X pot ser, en moltes ocasions, com caminar per un terreny minat. Un comentari desafortunat o simplement que no agradi a algun dels participants i pot esclatar una tempesta d’insults i amenaces. L’odi digital és tan habitual que sovint el considerem part inevitable de les xarxes socials, i tendim a associar-lo a la mala educació d’alguns internautes. Però, què passaria si el llenguatge de l’odi a internet no fos només un reflex de mala educació? Què passaria si amagués patrons que recorden a altres formes de comunicació humanes relacionades a determinades alteracions de la personalitat? Un treball publicat recentment per dos investigadors de la Universitat de Texas, Andrew William Alexander i Hongbin Wang a Plos Digital Health, mostra que els discursos d’odi que es troben a les xarxes socials comparteixen trets lingüístics característics amb els textos que fan persones amb trastorns de personalitat. Han cartografiat aquest fenomen amb tècniques matemàtiques i, quan l’han situat en un mapa conceptual del llenguatge, han vist que es troben molt a prop dels discursos típics vinculats a trastorns com el narcisisme, el límit de personalitat i l’antisocial.
- ArticleÉs sostenible ser sostenibles?(Hermes Comunicacions, 2025-08-01) Bueno i Torrens, David, 1965-Fa uns dies, buscant informació sobre l’ecoansietat, em vaig trobar una frase que deia: “No som el que fem ni el que pensem, tan sols som la petjada que deixem.” L’ecoansietat és una forma de malestar emocional relacionada amb la crisi climàtica i ambiental. Es manifesta en sentiments de por, impotència, tristesa, ràbia o culpa davant la destrucció del medi ambient i la percepció que no s’està fent prou per evitar-lo. Malgrat que no és (encara) un trastorn clínic reconegut, l’Unicef i l’OMS la reconeixen com un risc creixent per a la salut mental infantil i juvenil.
- ArticleLa veritat del tot(Hermes Comunicacions, 2025-09-12) Bueno i Torrens, David, 1965-Des la Grècia clàssica, molts filòsofs s’han interessat pel tema de la “veritat”. Què és real? O què podem dir sobre la realitat que ens envolta? En ciència, distingir entre realitat i opinió és fonamental, com ja va discutir Parmènides a cavall entre els segles VI i V abans de la nostra era. On comença la via de la veritat (aletheia), entesa com a realitat, i on la via de l’opinió (doxa)? En un món on la globalització de les informacions i les opinions tendeix a desdibuixar cada cop més aquests límits, de manera que sovint les opinions es venen com a realitats i es fan passar la realitats com si fossin opinions, cal recuperar una actitud crítica i reflexiva que ens permeti distingir-les amb rigor, tot assumint la responsabilitat col·lectiva de sostenir una noció de veritat que sigui alhora exigent, oberta al diàleg i capaç de resistir la confusió informativa.
- ArticlePer què tenim por?(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-09-28) Bueno i Torrens, David, 1965-La por és una emoció universal, profunda i essencial, que està directament vinculada a la supervivència. Tots en algun moment hem sentit una pressió al pit, una tensió sobtada als músculs, un calfred a la pell o un batec accelerat del cor que anticipen un perill imminent. Però què és exactament la por? Per què ens és tan necessària i com la podem gestionar? I què revela sobre nosaltres, com a espècie i com a individus?
- ArticleIguanes des del cel: voluntaris per conservar les Galápagos(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-08-16) Bueno i Torrens, David, 1965-Imagineu un ordinador, una connexió a internet i el desig de contribuir a la ciència. Ara visualitzeu tot això transformant-se en dades valuosíssimes que serveixen per protegir una espècie animal única que es troba a la llista d’espècies vulnerables, les iguanes marines de les illes Galápagos. Aquest escenari és possible gràcies a la ciència ciutadana. Es tracta d'una metodologia participativa que aprofita la col·laboració d’un públic no expert per recollir, analitzar o interpretar dades científiques. A través de plataformes en línia, milers de voluntaris que no necessiten tenir cap formació prèvia específica; únicament amb la voluntat honesta de contribuir a la ciència poden participar en tasques tan diverses com identificar galàxies, monitorar abelles o, en aquest cas concret, comptar iguanes marines. La imatge és poderosa: científics i ciutadans treballant junts en temps real, impulsats per la passió compartida pel coneixement i la protecció de la biodiversitat.
- ArticlePer què els adolescents imiten els seus amics?(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-07-19) Bueno i Torrens, David, 1965-L’adolescència és una etapa vital inevitable i imprescindible. És una època de transició en què es produeixen canvis molt profunds, tant a escala morfològica com de comportament. Des d’una perspectiva evolutiva serveix perquè les persones deixem enrere la infantesa, inclosa la dependència dels nostres progenitors, i anem adquirint progressivament les característiques físiques i mentals pròpies de la joventut i l’adultesa. Això inclou la capacitat d’establir els vincles socials i emocionals propis de l’adultesa, un procés que sovint fan per assaig i error i qüestionant, i de vegades també traspassant, els límits establerts. Des d’un enfocament sociobiològic, un dels trets més destacats d’aquest període és que s’allunyen emocionalment de les relacions d’infantesa per enfortir les que fan amb els seus iguals, que adquireixen una importància cabdal. Una de les maneres més eficients de fer-ho és a través de la imitació. És una eina natural i necessària dins del procés de construcció de la identitat personal. Amb la imitació, els adolescents contraposen la seva manera de pensar i d’actuar amb la dels seus companys i companyes, i això els permet explorar qui són, qui i què volen ser, i com encaixen i què han de fer per encaixar dins del seu grup d’iguals. Per això a l’adolescència el sentiment de pertinença i la necessitat de ser acceptats els impulsen a fer el que fan els altres adolescents, o allò que creuen que les persones del seu grup d’iguals volen que facin. Ara bé, ¿com pot influir aquest comportament en la seva identitat, autoestima i salut mental? Diversos treballs publicats recentment, entre els quals destaca el realitzat pel psicòleg sud-africà Lawrence E. Ugwu i els seus col·laboradors a Scientific Reports, posen l’èmfasi en les conseqüències negatives que pot tenir aquest procés si no va acompanyat d’un suport emocional per part dels adults del seu entorn i sense un treball de reflexió adequat.
- ArticleEls elefants planegen amb cura els seus viatges(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-06-21) Bueno i Torrens, David, 1965-Quan fem un viatge, normalment planegem amb cura els desplaçaments i triem la ruta que seguirem per trobar la més ràpida, còmoda, econòmica o paisatgísticament atractiva, segons les prioritats que tinguem. No som l’única espècie que fa desplaçaments periòdics. Molts altres animals, com per exemple els herbívors que viuen en grups socials, també ho fan a la cerca de les millors pastures i de fonts d’aigua segons l’època de l’any. És el cas de les zebres, els nyus o les gaseles, entre molts altres. Pot semblar que es mouen guiats simplement pel seu instint de supervivència, sense pensar-s'ho gaire, però com acaben de demostrar Emilio Berti i els seus col·laboradors del Centre Alemany per a la Recerca Integrativa de la Biodiversitat, la Universitat Friedrich-Schiller de Jena, la Universitat Oxford i l’organització Save the Elephants de Kenya, n’hi ha que també planifiquen amb cura els seus desplaçaments. Segons han publicat al Journal of Animal Ecology, els elefants africans no es desplacen a l’atzar buscant aigua i aliment, sinó que seleccionen les rutes que segueixen fent servir un criteri propi: estalviar energia.
- ArticleA contracorrent(Hermes Comunicacions, 2025-06-20) Bueno i Torrens, David, 1965-Hi ha peixos que, com a part natural del seu cicle biològic, en alguns moments neden contracorrent. A Catalunya en són exemples els barbs i les truites, que ho fan durant l’època de reproducció i de fressa. També les anguiles, que viuen en aigua dolça però es reprodueixen al mar dels Sargassos. En sentit literal, anar a contracorrent vol dir moure’s en direcció oposada al flux natural d’un corrent d’aigua, la qual cosa implica esforç i resistència. En sentit figurat fa referència a algú que manté una posició independent, crítica o fins i tot rebel respecte al pensament dominant. Aquest mes us vull proposar dos llibres que, en certa manera, van a contracorrent.
- ArticleLa cultura com a necessitat cerebral(Hermes Comunicacions, 2025-06-26) Bueno i Torrens, David, 1965-Fa temps que se sap que la cultura té un paper fonamental en la formació del cervell i la ment humans. L’entorn cultural modela l’activitat cerebral des de la primera infantesa i influencia les xarxes neuronals que sustenten la percepció, la memòria, el raonament i l’emoció, proporcionant-nos els marcs simbòlics i interpretatius necessaris per donar sentit a l’experiència. La cultura no és només el reflex d’un passat nostàlgic que articula una visió coherent del present, sinó també un teixit viu que ens orienta cap al futur.
- ArticleUna finestra a l'origen del llenguatge humà(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-06-07) Bueno i Torrens, David, 1965-Durant dècades, la capacitat de combinar paraules per crear significats nous, una característica pròpia del llenguatge humà que en lingüística s’anomena composicionalitat, s'ha considerat exclusiva de les persones. Per exemple, la paraula biologia és formada pels morfemes bio-, que significa vida, i -logia, que vol dir estudi o ciència. La biologia és, per tant, l’estudi o la ciència de la vida. En aquest context, la composicionalitat actua de forma trivial com la suma en matemàtiques: el significat d’una expressió complexa és la suma dels significats individuals. Tanmateix, en el llenguatge humà també hi ha composicions no trivials de paraules, en què els significats no se sumen literalment, sinó que una paraula modifica o completa l’altra, com per exemple quan diem “futbolista bo” o “mestre atent”. En qualsevol cas, des que al segle XIX es van iniciar els primers estudis científics en lingüística, s’ha considerat de forma tradicional que aquestes característiques són exclusives del llenguatge humà. Recentment, però, diversos estudis han demostrat que no és ben bé així. Alguns primats, com els ximpanzés, i fins i tot els odontocets o balenes amb dents, com les orques i els dofins, també fan servir una certa composicionalitat de sons per comunicar-se entre si. El treball més complet i que posa fi a aquesta controvèrsia l’acaba de publicar la revista Science. La primatòloga Mélissa Berthet i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca suïssos, alemanys, anglesos i estatunidencs, han demostrat que els bonobos utilitzen un llenguatge amb sons compostos que estructuren tant de forma trivial –en què el significat de la combinació de sons és la suma de cada so– com també de manera no trivial, en què un so modifica o completa l’altre.
- ArticleEl cervell autista de les nenes funciona diferent que el dels nens(Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025-05-10) Bueno i Torrens, David, 1965-L'autisme o, dit amb més propietat, el trastorn de l'espectre autista (TEA) és una condició del neurodesenvolupament que afecta la comunicació, la interacció social i el comportament de les persones afectades. Es manifesta de manera diversa en cada persona i pot incloure interessos restringits i patrons repetitius de conducta, malgrat que no sempre estiguin presents. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 75.000 persones afectades, unes 160.000 al conjunt dels Països Catalans, la qual cosa significa prop de l’1,23% de la població. Durant dècades ha estat considerada una condició predominantment masculina, ja que de cada cinc infants que es diagnosticaven quatre eren nens i només una, nena. Tanmateix, un conjunt d’investigacions recents, que la revista New Scientist ha agrupat en un treball de la neurocientífica britànica Gina Rippon, han revelat que la manera de manifestar els comportaments associats al TEA són diferents en nens i nenes, i que els tests que es fan servir per detectar-lo estan enfocats principalment a les característiques masculines. Això ha fet que, fins ara, moltes nenes i dones amb TEA hagin romàs sense diagnosticar o que hagin estat diagnosticades de manera errònia i, per tant, que no hagin rebut el suport necessari, amb conseqüències significatives per a la seva vida.