Fons Jordi Arquer: correspondència (1939-1985)

Abstract

A l’arxiu del Centre d’Estudis Històrics Internacionals del Pavelló de la República, entre els centenars de caixes de materials de la col·lecció que Jordi Arquer va arreplegar al llarg de la seva vida, hi destaquen més de trenta caixes que contenen la correspondència sostinguda per ell des del 1939 fins al 1976, encara que va morir el 1981. Són milers de cartes i centenars de corresponsals els que s’hi guarden. Els temes són sempre els mateixos: la guerra, l’exili, el moviment obrer, el socialisme i el comunisme, i el futur de Catalunya. N’he fet una breu selecció d’un centenar (104 exactament, incloses les quatre de George Orwell) per donar a conèixer l’interès del personatge i del fons arxivístic. Jordi Arquer i Saltor és una figura poc i mal coneguda. Va ser un home cantellut i hiperactiu: fundador del comunisme català, independentista, organitzador frustrat de l’exili, esdevingut ferotge anticomunista arran de les persecucions contra el POUM (del qual era dirigent destacat) el 1937 durant la guerra i, per evolució personal, socialista moderat contrari a tota mena de dictadures. Sempre, però, va ser un catalanista radical: introductor els anys trenta del mot «nacionalitari » per evitar l’equívoc de la paraula «nacionalista», sobiranista sense defallences i partidari de l’emancipació dels Països Catalans. A més, va ser un bibliòfil, investigador dels fets i dels homes de la guerra i el comunisme...