"Pro succurrendo necessitatibus dicti hospitalis". Els orígens del patrimoni i els mecanismes de finançament de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona (s.XV)

Abstract

[cat] La present tesi doctoral té per objectiu entendre de quina manera es va sostenir l’hospital de la Santa Creu de Barcelona durant el segle XV, una institució que va ser el resultat de la unificació de diferents hospitals l’any 1401. Fruit de la fusió, la Santa Creu va ser dotada amb el patrimoni dels antics centres, el qual va ser reorganitzat i administrat durant els primers anys de la centúria. Per aquesta raó, les preguntes que es planteja aquesta recerca pretenen conèixer, per una banda, com va ser gestionat el patrimoni que va rebre la Santa Creu i, per altra, quins van ser els mecanismes de finançament emprats per resoldre les seves necessitats durant el Quatre-cents. Per complir amb aquests objectius, el treball es divideix en quatre blocs principals. El primer bloc és l’introductori. En ell s’inclouen tots els aspectes formals de la tesi i una revisió historiogràfica dels treballs que han estat dedicats a l’estudi dels patrimonis hospitalaris, al finançament d’aquestes institucions i, finalment, a l’hospital de la Santa Creu durant el segle XV. En el segon bloc es detallen dels actors que van intervenir durant el procés fundacional, les problemàtiques que es pretenien resoldre amb la unificació, l’ordenament i el funcionament de l’hospital i l’encaix que tingué el notari dins de la pròpia institució. En el tercer bloc s’aporten noves dades sobre la manera com va ser resolta la dotació de la Santa Creu i quines gestions van dur a terme els seus administradors amb el patrimoni rebut. Tanmateix, s’inclou una anàlisi sobre l’impacte que tingué la fundació de l’hospital de la Santa Creu sobre els antics hospitals que hi havia a Barcelona. Finalment, en el darrer bloc s’ofereix una àmplia descripció dels diferents mecanismes que van ser emprats per sostenir l’hospital, que són, per ordre, la subvenció de 1407, els títols de deute públic barceloní, els llegats testamentaris, les donacions, l’almoina, les rendes patrimonials i la venda de productes en el mercat de segona mà.

[eng] The objective of this doctoral thesis is to understand how the Hospital of the Holy Cross of Barcelona was sustained during the 15th century. This institution was created by unifying different hospitals of Barcelona in 1401. As a result, the Holy Cross was given the patrimony of these antique centres, which it had to reorganise and administer during the first years of the century. For this reason, this research raises two principal questions: how did the hospital manage the endowment it received, and which financing mechanism did it use to sustain its necessities in its first century of activity? To answer these questions, the thesis is divided in four main parts. The first one is the introduction, which includes all the formal aspects of the thesis and the state of research. It reviews the historiography dedicated to hospital patrimony and financing, and the works that focus on the Hospital of the Holy Cross during the 15th century. In the second part are described the actors which were involved in the foundational process and the problems which they tried to resolve by unifying the antique centres. It also incorporates an explanation of how the hospital was operated and organized, and of which roles the notary played for the institution. The third part brings new data on the way the administrators dealt with the endowment and the ways they found to manage the patrimony they received. It extends to the analysis of the impact that the foundation of the Holy Cross had on the ancient hospitals of Barcelona. Finally, the last part offers a wide description of the different financing mechanisms that were used to sustain the hospital, which were: the subsidy of 1407, the acquisition of public debt, legacies, donations, alms, emphyteutic rents, and the goods that were sold in the second-hand market.