Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/205328
Correlats cerebrals del Trastorn Delirant mitjançant Ressonància Magnètica
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] INTRODUCCIÓ: El Trastorn Delirant o “Paranoia”, consistent en deliris sense altra simptomatologia psicòtica, és una entitat molt poc estudiada de la qual es desconeixen els correlats neuronals. Aquest manca de coneixement és deguda en part a la relativa raresa del trastorn i en part a les dificultats de reclutament.
OBJECTIU: Investigar les potencials anomalies d’estructura i funció cerebral en pacients amb Trastorn Delirant en comparació a una mostra aparellada de controls sans.
MÈTODE: Vam invitar els participants a fer-se una ressonància magnètica amb seqüències estructurals i funcionals, tant en estat de repòs com durant la realització d’una tasca de memòria de treball (n-back), així com una exploració neuropsicològica. Per a comparar (entre pacients i controls) el volum regional de substància grisa, vam usar la morfometria basada en vòxels (VBM); per a les alteracions de la línia mitja, vam avaluar la presència de cavum septum pellúcidum (CSP) i l’absència d’adhesió intertalàmica (AAI); per a l’activació cerebral cognitiva, vam usar RM funcional (fMRI) amb la tasca n-back; per a la connectivitat cerebral, vam calcular la correlació mitjana de cada vòxel amb la resta de vòxels de substància grisa durant fMRI en repòs.
Addicionalment, per a l’avaluació neuropsicològica, vam usar la WAIS III (QI), la WMS-III (memòria) i la BADS (funció executiva).
RESULTATS: Vam reclutar 24 pacients amb Trastorn Delirant i 48 controls aparellats individualment (1:2) per edat, gènere, i QI premòrbid. En comparació als controls, els
pacients presentaven una disminució de substància grisa al còrtex frontal medial / cingulat anterior i la insula bilateral, un important augment de CSP i AAI, una absència de desactivació al còrtex frontal medial / cingulat anterior durant la tasca cognitiva, una disminució de connectivitat a la insula bilateral, un QI intacte, i una disminució moderada de la memòria i la funció executiva.
CONCLUSIONS: Aquest és el primer treball que realitza una caracterització completa de les alteracions cerebrals estructurals i funcionals del Trastorn Delirant, una entitat molt poc estudiada. Les alteracions anatòmiques són compatibles amb diverses teories sobre la patogènesi dels deliris, com la prominència aberrant o la hiperactivitat de la xarxa neuronal per defecte. També mostren que aquest trastorn presenta similituds amb altres psicosis però que, en molts aspectes, es troba a mig camí entre les alteracions observades en l’esquizofrènia i la normalitat.
Descripció
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
VICENS SOLER, Victor. Correlats cerebrals del Trastorn Delirant mitjançant Ressonància Magnètica. [consulta: 10 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/205328]