Resistance and conservation in the Maestrazgo-Els Ports initiative: the complexities behind failed conservation

Abstract

[eng] At the end of 2019, the Maestrazgo-Els Ports initiative was presented publicly with the aim of creating an international ecotourism destination of 550,000 hectares located between the provinces of Castellón, Teruel, and Tarragona, Spain. In less than seven months, the proposal was withdrawn due to the high level of conflict it unleashed. Resistance to the project was led by different agents who defended cultural and linguistic diversity, traditional productive activities, and the production of wind energy in the region. In a context of confinement due to the COVID-19 pandemic, detractors used social networks and the press as tools to nullify it completely. The dispute was redefined as a territorial defense against top-down projects, a criticism of urban-centrism and a commitment to autonomy by local groups. The result of this confrontation meant the end of an initiative that sought to combine nature and local development through tourism in an area characterized by high rates of depopulation and a shortage of socioeconomic alternatives, but it also opened the doors to the consolidation of wind extractivism in the zone. This case study provides a detailed example of the socioeconomic tensions that permeate the implementation of a land conservation program. This article focuses on the analysis of the concept of resistance, avoiding a single simplified definition and focusing instead on the multiple dimensions of any process of opposition to an initiative of this type.

[fre] Fin 2019, l'initiative Maestrazgo-Els Ports a été présentée publiquement dans le but de créer une destination écotouristique internationale de 550,000 hectares située entre les provinces de Castellón, Teruel et Tarragone, en Espagne. En moins de sept mois, la proposition a été retirée en raison de l'ampleur du conflit qu'elle avait déclenché. La résistance au projet a été menée par différents acteurs qui défendaient la diversité culturelle et linguistique, les activités productives traditionnelles et la production d'énergie éolienne dans la région. Dans un contexte de confinement dû à la pandémie de COVID-19, les détracteurs ont utilisé les réseaux sociaux et la presse comme outils pour l'annuler complètement. Le conflit a été redéfini comme une défense territoriale contre des approches descendantes, une critique du centrisme urbain et un engagement en faveur de l'autonomie des groupes locaux. Le résultat de cette confrontation a signifié la fin d'une initiative qui cherchait à combiner nature et développement local à travers le tourisme dans une zone caractérisée par des taux de dépeuplement élevés et un manque d'alternatives socio-économiques, mais a également ouvert les portes à la consolidation de l'extractivisme éolien dans la zone. Cette étude de cas fournit un exemple détaillé des tensions socioéconomiques qui imprègnent la mise en œuvre d'un programme de conservation territorial. Cet article se concentre sur l'analyse du concept de résistance, en évitant une définition simplifiée et en se concentrant sur les multiples dimensions de tout processus d'opposition a une telle initiative.

[spa] A fines de 2019 se presentaba públicamente la iniciativa Maestrazgo-Els Ports con el objetivo de crear un destino ecoturístico a nivel internacional de 550.000 ha situado entre las provincias de Castellón, Teruel y Tarragona, España. En menos de siete meses, la propuesta fue retirada a raíz de la alta conflictividad que desató. La resistencia al proyecto estuvo protagonizada por diferentes agentes que defendieron la diversidad cultural y lingüística, las actividades productivas tradicionales y la producción de energía eólica de la región. En un contexto de encierro por la pandemia de COVID-19, los detractores utilizaron las redes sociales y la prensa como herramientas para anularlo por completo. La disputa fue resignificada como una defensa territorial contra proyectos impuestos desde arriba, una crítica al urbanocentrismo y una apuesta por la autonomía por parte de colectivos locales. El resultado de este enfrentamiento significó el fin de una iniciativa que pretendía aunar naturaleza y desarrollo local a través del turismo en una zona caracterizada por unos altos índices de despoblamiento y una escasez de alternativas socioeconómicas, pero también abrió las puertas a la consolidación del extractivismo eólico en la zona. Este estudio de caso nos ofrece un ejemplo detallado de las tensiones socioeconómicas que permean la implementación de un programa de conservación territorial. Este artículo se centra en el análisis del concepto de resistencia, evitando una definición simplificada y centrando el foco en las múltiples dimensiones de cualquier proceso de oposición a una iniciativa de este tipo.

[cat] A finals del 2019 es presentava públicament la iniciativa Maestrat-Els Ports amb l'objectiu de crear una destinació ecoturística a nivell internacional de 550.000 ha situada entre les províncies de Castelló, Terol i Tarragona, Espanya. En menys de set mesos, la proposta va ser retirada arran de l'alta conflictivitat que havia generat. La resistència al projecte va estar protagonitzada per diferents agents en defensa de la diversitat cultural i lingüística, les activitats productives tradicionals i la producció d'energia eòlica de la regió. En un context del confinament establert arran de la pandèmia de la COVID-19, els detractors de la proposta van utilitzar les xarxes socials i la premsa com a eines per combatre-la. La disputa va ser resignificada com una actuació de defensa territorial en contra de projectes imposats des de dalt, una crítica a l'urbanocentrisme i una aposta per l'autonomia dels col·lectius locals. El resultat d'aquest enfrontament va significar la fi d'una iniciativa que pretenia conjuminar natura i desenvolupament local a través del turisme en una zona caracteritzada per uns alts índexs de despoblament i una manca d'alternatives socioeconòmiques, però també va obrir les portes a la consolidació de l'extractivisme eòlic a la zona. Aquest estudi de cas ens ofereix un exemple detallat de les tensions socioeconòmiques que impregnen la implementació d'un programa de conservació territorial. Aquest article es centra en la anàlisis del concepte de resistència, evitant una definició simplificada i centrant l'èmfasi en les múltiples dimensions de qualsevol procés d'oposició a una iniciativa d'aquest tipus.