L’ècfrasi parricida o la transsubstanciació de l’autor

Abstract

Aquest estudi pretén escindir, deductivament, a tall d’autòpsia, la mort de l’autor, proclamada per Roland Barthes (1967). Des de l’ostracisme imperatiu platònic fins a la pèrdua del subjecte modern, en atenció a l’autoritat, social i cultural, s’anhela galivar l’esquerda semiòtica davant d’un receptor, constituït com alteritat, el qual ha estat, històricament, renegat en el silenci de la dissidència. Amb tot, s’interroga un postulat que assenteixi articular paraula o un diàleg amb ell, per mitjà de la representació, la qual permet, si més no, en un cos, habitar el text.