Treballs Finals de Grau (TFG) - Estudis Literaris

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/125529

Treballs Finals del Grau d'Estudis Literaris de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 77

El narrador no fiable, de Bartleby a The Stanley Parable: la disonancia ludonarrativa como motor en la creación de significado
(2025-06-18) Félix Orellana, Daryl Brandy; Juanpere Duñó, Paula
[spa] A pesar de poseer un fuerte potencial teórico, estético e inclusive revolucionario, cuando se plantea la posibilidad de considerar los videojuegos «arte», la academia más conservadora pareciera no tener ni el más mínimo interés en siquiera participar de dicho debate. Este trabajo nace con el objetivo de retomar dicho debate a través del análisis comparativo de la forma literaria y la videolúdica. La teoría de la recepción de Iser y la base teórica de los Game Studies nos ayudarán a explorar la especificidad y similitudes entre ambas —no olvidándonos de la crítica literaria marxista para tratar el problema de la instancia ideológica del autor. Dicho análisis comparativo entre la obra Bartebly, el escribiente y el videojuego The Stanley Parable terminará desvelando la posibilidad de que un mero concepto narratológico —el narrador no fiable— se convierta en un motor de creación de significado en el videojuego —entre otras implicaciones más.
Del paper a l’escenari: Anna Karenina traduïda al moviment
(2025-06-18) Lussich Rossell, Cristina; Juanpere Duñó, Paula
Aquest treball parteix de l’adaptació coreogràfica d’Anna Karenina, realitzada per John Neumeier, amb l’objectiu d’analitzar el procés de migració de certs conceptes literaris cap a un altre camp expressiu: el ballet. Des d’una lectura crítica de la novel·la de Tolstoi, centrada en el realisme psicològic i social, l’herència de la figura d’heroi problemàtic proposada per Lukács, i la funció narrativa del detall, aquest estudi examina com el llenguatge literari pot ser transposat al llenguatge corporal, tot investigant les possibilitats i limitacions de cadascun. La hipòtesi central, doncs, planteja que la dansa no només pot traduir allò que la paraula suggereix, sinó que pot fer emergir significats propis a través del cos, la gestualitat, la música o l’espai. A partir de la teoria d’indeterminació que Iser recupera d’Ingarden, es defensa que aquesta adaptació coreogràfica actua com una lectura interpretativa, capaç de completar i reimaginar els silencis del text literari original. Per tant, el treball esdevé una proposta per pensar l’encreuament entre llenguatge literari i llenguatge corporal i, així, explorar com ambdós poden dialogar des de les seves diferències formals i expressives.
La literaturització de la Guerra Civil espanyola: memòria, ficció i ideologia en la narrativa de la reconciliació
(2025-06-18) Micolau Ventura, Xènia; Padró Nieto, Bernat
Aquest treball pretén fer una lectura crítica de les novel·les publicades a partir de l’any 2001 – data en què es publica Soldados de Salamina de Javier Cercas – que tematitzen la Guerra Civil espanyola. Es parteix de la hipòtesi que la nova narrativa de la Guerra Civil espanyola, tot i presentar-se com una eina de recuperació de la memòria històrica, duu a terme l’operació contrària i reprodueix el relat històric proposat durant la transició democràtica espanyola que despolititza el relat del conflicte. Per analitzar aquesta qüestió, es fan dialogar les obres amb un marc teòric que inclou les aportacions de David Becerra Mayor, Marianne Hirsch, Fredric Jameson i Francis Fukuyama, amb l’objectiu de revelar les estratègies narratives que contribueixen a la clausura ideològica del passat i a la consolidació simbòlica d’un present aparentment pacificat.
L’òpera de la sospita: la modernitat literària en el llibret operístic del s. XX
(2025-06-16) Puig Astigarraga, Albert; Marcos Hierro, Ernest, 1963-
El drama líric no va estar exempt de l’evolució estètica en l’entrada a la modernitat literària del s. XX. Els llibrets operístics varen adoptar narratives transgressores que permeteren formular noves perspectives envers el llenguatge, la música i les formes de representació. Aquest treball explora com la modernitat literària en el llibret operístic dialoga amb les transformacions teòriques i estètiques pròpies dels estudis literaris. Des de l'anàlisi de casos pràctics, el present estudi justifica de quina manera el text operístic del segle XX s'erigeix en un espai literari propi que permet qüestionar i dialogar amb la tradició, encarant així noves formes d’expressió en el llenguatge.
Combinar, fluir y crear: Una lectura de la imposibilidad de la unión en la dinner party de To the Lighthouse desde la crisis de la experiencia en la modernidad
(2024-06-18) Menéndez López, Elisa; Matas Pons, Àlex
Este trabajo explora una lectura innovadora de To the Lighthouse de Virginia Woolf, centrándose en el capítulo diecisiete o la dinner party de “The Window” como manifestación de la imposibilidad del sujeto moderno de tener una experiencia compartida y de reunirse en comunidad. Utilizando teorías de Agamben, Benjamin, Foucault y Rancière, se analizan la experiencia, el esteticismo y la autonomía del arte en la narrativa moderna. Woolf presenta un mundo fragmentado donde los personajes buscan significado a través de la percepción visual, destacando la parcialidad y defectos de esta visión. La dinner party refleja la fragmentación de la experiencia y la imposibilidad de comprensión completa y compartida de la realidad. Lily Briscoe, a través de su pintura, representa una resistencia estética y una reconciliación parcial a través del arte. Woolf sugiere que, a pesar de las limitaciones modernas, el arte ofrece redención y significado.
17723322 ― Títol provisional: L’ècfrasi parricida o la transsubstanciació de l’autor
(2025-06-19) Lacasta Nadal, Daniel; Rosell Nicolás, Teresa
Aquest estudi pretén escindir, deductivament, a tall d’autòpsia, la mort de l’autor, proclamada per Roland Barthes (1967). Des de l’ostracisme imperatiu platònic fins a la pèrdua del subjecte modern, en atenció a l’autoritat, social i cultural, s’anhela galivar l’esquerda semiòtica davant d’un receptor, constituït com alteritat, el qual ha estat, històricament, renegat en el silenci de la dissidència. Amb tot, s’interroga un postulat que assenteixi articular paraula o un diàleg amb ell, per mitjà de la representació, la qual permet, si més no, en un cos, habitar el text.
El caràcter emocional d’Aquil·leu i Alexei Ivànovitx: Estudi comparatiu entre Homer i Dostoievski
(2025-06-16) Ruiz Salvador, Pol; Martí Monterde, Antoni, 1968-
Aquil·leu i Alexei Ivànovitx presenten múltiples similituds en quant a la naturalesa emocional i impulsiva de les seves personalitats. Mitjançant un anàlisi en profunditat de la Ilíada i El jugador, s’estableix una comparació entre els dos caràcters protagonistes, demostrant que aquesta correlació és fonamentada. Per tal d’ajudar la nostra recerca s’hi han aplicat nombroses lectures de crítica literària sobre els personatges de la investigació, que ens han permès aportar nous punts de vista sobre el tema i aprofundir la nostra comprensió en la matèria d’aquest treball. Al llarg de l’estudi s’han il·luminat els diferents punts en comú que comparteixen Homer i Dostoievski i d’aquesta manera ha quedat palesa una connexió nova que enriqueix les interpretacions d’ambdós textos.
Un alè de vida de Clarice Lispector: Les possibilitats d’un lloc entremig
(2024-05-31) Castells Bou, Mariona; Losada, Elena, 1958-
Aquest treball proposa una lectura d’Un alè de vida de Clarice Lispector com una obra que transgredeix els límits de la seva pròpia creació. En tant que els transgredeix, no els concreta i, per tant, l’obra és incapaç d’esdevenir. El present estudi es construeix a partir de la idea — desenvolupada en les obres de Lispector però, també, en la teoria literària — d’un llenguatge que és impotent. És aquesta mateixa idea la que es proposa com a detonant de la creació inconclusa del personatge principal de l’obra: L’Ângela Pralini. Així doncs, exposarem, d’una banda, de quina manera la impossibilitat del llenguatge afecta en la conclusió de l’obra, i per extensió, del personatge. D’altra banda, a través de quines vies, malgrat tot, ho segueix intentant.
La memoria individual, reflejo de la historia colectiva: Una lectura de Los años, de Annie Ernaux
(2024-06) Martínez Álvarez, Inés; Escudero Prieto, Víctor
Este trabajo se centra en la obra Los años, de Annie Ernaux para analizar cómo la autora consigue elaborar una historia colectiva a partir de su memoria y su experiencia individual. Se estudiaran las diferentes técnicas, recursos y dispositivos textuales de los que Ernaux hace uso para registrar su vida cotidiana y darle un alcance colectivo, entrelazando siempre la dimensión subjetiva de lo vivido con los acontecimientos históricos. El trabajo parte de la ruptura tradicional del concepto de historia que se produce a mediados del siglo XX, para mostrar cómo la apertura de la historia permite la entrada de nuevas formas narrativas que adoptan una perspectiva sociológica y ponen en el centro del acontecer histórico la vida privada. Así, el objetivo del trabajo es mostrar cómo en Los años se articulan memoria individual e historia para ir más allá de los límites de ambas esferas.
Conte contat, mai no s’ha acabat: l’element moral a la reescriptura de contes clàssics
(2024-06) Vilella Pujol, Sofia; Escudero Prieto, Víctor
[cat] Actualment s’està despertant una certa consciència sobre els perills de la correcció política, que arriben, sens dubte, fins al terreny de la literatura. La literatura infantil tendeix especialment a la reescriptura políticament correcta. Però la voluntat moralitzadora d’aquest nou tipus de relats no és, en realitat, un tret característic de la producció literària per a infants des dels temps dels clàssics? L'objectiu d’aquest treball és estudiar el vincle entre literatura infantil i ensenyament moral tenint en compte, també, com evoluciona aquest vincle al llarg del temps. L’argumentació es mourà entre la reflexió teòrica i l’anàlisi textual. La reflexió contemplarà tres àmbits: la narració i l'ensenyament, la recreació de contes clàssics, i la literatura infantil en temps de correcció política. L’anàlisi es fixarà en les dues versions clàssiques de la Caputxeta Vermella –les de C. Perrault i els germans Grimm–, i en tres reescriptures actuals d'aquest mateix conte que es distingeixen pels seus valors políticament correctes.
Septimus Warren Smith: un personatge enmig de l’halo lluminós
(2024-09-04) Carrera Ximenis, Clara; Mirizio, Annalisa
[cat] Aquest Treball de Fi de Grau analitza el personatge de Septimus Warren Smith (La senyora Dalloway, Virginia Woolf) com a eix vertebrador de la novel·la l’existència del qual es desenvolupa entre l’esdevenir de les tensions de la vida quotidiana i el trauma de la primera guerra mundial. El personatge s’analitza a partir de textos filosòfics, crítics i literaris de: Jacques Rancière, Paul Ricoeur, Walter Benjamin i, especialment, de la mateixa Virginia Woolf. Documents que permetran examinar-ne la seva configuració en el discurs narratiu, l’experiència del fet bèl·lic, el seu lloc enmig de la “democràcia sensible” (Rancière) – propi de la narrativa woolfiana – i concebre’l com a element que permet fer un anàlisis de l’obra al marge de la lectura teleològica de la Història.
De La prisionera a La captive: el celoso y el deseo en Marcel Proust y Chantal Akerman
(2024-06-18) Félix Menjíbar, Ariadna; Escudero Prieto, Víctor
[spa] La Prisionera de Marcel Proust se erige como un tratado sobre los celos y el deseo masculino, articulado desde el dominio y la fetichización de la mujer. El análisis de la figura del celoso literario muestra conexiones con los conceptos de la male gaze y el voyerismo, mecanismos que responden a una concepción del deseo esencialmente masculina. Por ello, como respuesta a la hegemonía de esa mirada masculina, desde la teoría cinematográfica feminista se han propuesto distintos modelos para constituir una alternativa al cine clásico. En el presente trabajo, nos centraremos en La Captive, adaptación de La Prisionera, dirigida por Chantal Akerman. El análisis del filme y su relación con el texto literario original nos mostrarán la reconceptualización del celoso proustiano que acomete la directora y cómo la introducción de la mirada femenina reconfigura el relato y aporta nuevas reflexiones sobre el deseo, los celos y la obsesión.
Cronopolítiques. L’espera i les seves representacions a la literatura i l’art dels segles XX i XXI
(2024-08-08) Campo Corral, Nerea; Matas Pons, Àlex
[cat] Aquest treball explora les cronopolítiques contemporànies i la representació de l'espera a l'art i la literatura dels segles XX i XXI. Analitza com l'espera es converteix en una eina de control biopolític en el context capitalista, disciplinant els subjectes mitjançant la subordinació al temps hegemònic. A través de la comparació d'obres artístiques i literàries, es revela l'angoixa del "subjecte claustrofòbic" de la modernitat, atrapat entre el temps productiu i el de l'espera. El treball destaca la manca de sobirania temporal de les classes treballadores i assenyala la burocràcia, el treball i les fronteres temporals com a instruments de control i expropiació del temps.
«Esdevenir Sancho». Sancho com a figura de resistència a Honor de cavalleria (A. Serra 2006)
(2024-06-17) Aliguer Serrat, Marta; Mirizio, Annalisa
[cat] Aquest treball explora la figura de Sancho a la pel·lícula Honor de Cavalleria d’Albert Serra (2006) com a forma de resistència que es mou en un espai liminar que desborda les categories tradicionals de representació basades en oposicions —materialisme i idealisme, passat i present, realisme i lirisme o immediatesa i mediació—. S'analitza la dimensió de la posada en escena a nivell visual i sonor situant el focus en la figura, el cos i el nom propi del personatge. El treball dialoga amb les reflexions i el mètode del propi Serra i amb propostes teòriques que, com la mateixa pel·lícula, han sorgit en les darreres dècades i plantegen un nou marc conceptual per a les relacions entre matèria i esperit (Deleuze, 1981) o entre imatge, temps i història (Didi-Huberman, 2012), i que permeten llegir la figura de Sancho com a paradigma de la convivència entre allò més primigeni i allò més codificat.
Arquetipos del amor en Platón y Ovidio
(2024-07-29) Ruiz Báez, Ariel; Marcos Hierro, Ernest, 1963-
[spa] La cultura griega ha supuesto las bases que conforman el pensamiento occidental y nuestra concepción del amor parte de los pocos escritos que han perdurado de esta época. Platón (427 a.C. Atenas o Egina), discípulo de Sócrates, es apreciado como uno de los padres de la filosofía y su obra persigue una disciplina que lleve al ser humano a obtener un amor en plenitud; un amor divino que nos acerque a la razón y nos aleje de lo mundano terrestre. Posteriormente, Publio Ovidio Nasón (43 a.C. Sulmona) se convertirá en otra figura elemental que sellará la impronta de la representación del amor hasta nuestros días. Ambos autores difundirán unos arquetipos sobradamente significativos que en la actualidad nos siguen interrogando y que implican un contenido aún vigente.
La fenomenología de la melancolía en el pensamiento occidental: un acercamiento posmoderno y revolucionario a la acedia desde la filosofía y la literatura
(2024-07-29) Mouriño Burgoa, Ángela; Ardolino, Francesco
[spa] La melancolía es una noción con una extensa trayectoria en el pensamiento occidental y en el presente artículo se pretende describir su incidencia histórica en la cultura y favorecer un análisis posmoderno de su productividad actual a través de la lectura de tres obras literarias en paralelo a tres textos filosóficos, correspondiendo todas las manifestaciones culturales a periodos de la historia humana en los que la sociedad se ha visto asediada por el tedio.
“Indicacions i possibilitats dins la cruïlla modernista”. Problematització de l’estudi historiogràfic del Modernisme literari català des de la contemporaneïtat.
(2024-07-29) Morales Marsal, Joan; Matas Pons, Àlex
Aquest treball reflexiona sobre l'estudi del Modernisme literari català a finals del segle XIX a partir de la recepció duta a terme per diversos historiadors i filòlegs catalans al llarg del segle XX. El TFG es desenvolupa en un assaig al voltant de l'escrutini dels mecanismes que s'adopten al moment de dialogar amb la tradició precedent, incidint en els procediments de selecció i canonització de fets històrics concrets. L'assaig s'aproxima a les divergències i punts en comú d'aquestes obres historiogràfiques a partir de tres eixos presents en el Modernisme (l'autopercepció com a moviment, la relació amb la tradició i el paper del catalanisme), finalitzant amb una anàlisi concreta i comparativa del pes de Santiago Rusiñol dins la construcció d'un camp literari català.
“El somieig en el cor de París”: La imatgeria espacial de la ciutat a l'univers narratiu de La casa flotant d’Anaïs Nin
(2024-07-29) Tojo García, Ainhoa; Martí Monterde, Antoni, 1968-
[cat] La casa flotant, recopilat dintre de Dins d'una campana de vidre (1948) d’Anaïs Nin, presenta un relat d'aparences il·lusòries que recorre el dia a dia d’una dona que habita en una barcassa situada al Sena, a París. La protagonista, de nom desconegut, adopta la figura del flâneur per a transitar per diversos indrets de la ciutat, centrant-se en l’exploració del desig oníric que li proporciona les ondulacions de l’aigua dins de la barcassa. En aquest treball, l’interès radica en comprendre la ciutat com un signe, gest que serà acompanyat per la problematització que ofereixen diferents textos de Benjamin, Simmel, Barthes, entre altres pensadors. En essència, es vol desplegar una articulació sobre les imatges dels límits de la ciutat i, en aquest sentit, crear una lectura possible de l’univers fictici que evoca Anaïs Nin.
La víctima entre las víctimas: La Feld-Hure. Recursos literarios para plasmar la realidad escondida en la obra de Arnošt Lustig
(2024-07-29) Domingo Riera, Noelia; Pérez Zancas, Rosa
[spa] La Feld-hure (“puta de campo”), considerada dentro del recinto concentracionario como un objeto de goce sexual, adopta un rol de confidente y reflexivo dentro de la obra titulada Ojos Verdes (2002, Krásné zelené oči), donde el escritor checo Arnošt Lustig propone la visibilización y tratamiento de una realidad hasta entonces prácticamente omitida en los estudios del Holocausto. En este trabajo proponemos analizar los recursos que este último emplea para caracterizar a esta figura, poniendo especial énfasis en una lectura que aborda diferentes visiones comprendidas dentro los estudios de género y la corporeidad del individuo
Pel cantó de Hegel, pel cantó de Proust. El concepte hegelià d'experiència en una lectura d'«A la recerca del temps perdut», de Marcel Proust
(2023-06) Miró, Etna; Rosell Nicolás, Teresa
[cat] Aquest treball pretén aprofundir en la relació que mantenen la literatura i la filosofia tot pensant l'experiència a partir de l'aplicació del concepte hegelià (Erfahrung) a l'obra de Marcel Proust «A la recerca del temps perdut». Prenent com a eix documental els llibres que obren i clouen la Recerca, el treball ratifica en un primer moment la divisió entre una literatura encarregada de la particularitat i una filosofia dedicada a l'abstracció, només per acabar palesant la indissoluble identitat d'horitzons existent entre ambdues. Efectivament, l'experiència no és contestada, refutada o negada per Proust, ans és recogitada a la Recerca amb tanta penetració com la filosofia. En conclusió, la literatura i la filosofia, lluny de limitar-se a ser el revers i l'anvers complementaris d'una moneda, constitueixen una mateixa cara, atès que les dues s'ocupen de pensar en pregonesa no només el concepte d'experiència, sinó tots els aspectes de l'ésser. Paraules clau: experiència, Hegel, Proust, Erfahrung, literatura, filosofia

Examinar

Enviaments recents