Brideshead Revisited (1945) d’Evelyn Waugh (1903-1966): el rèdit de l’experiència arcàdica en la permanent tragèdia humana

Abstract

[cat] “Et in Arcadia ego” és el frontispici del llibre primer de Brideshead Revisited de Evelyn Waugh, evidenciant així la voluntat de convertir el tòpic literari de l’Arcàdia, d’arrel grecoromana, en la referència clau per a la comprensió d’un text que ens parla de la nostàlgia de temps passats i feliços en èpoques de tristesa i dolor. Això no obstant, fins i tot des de la perspectiva de la tradició clàssica, són diverses les possibilitats d’abordar l’anàlisi d’aquesta novel·la, i l’autor d’aquest article, sense oblidar els aspectes filològics i artístics del tòpic, centra la seva atenció en el repàs acurat del que considera l’aportació i missatge més original de Waugh, és a dir, la convicció que tota experiència arcàdica viscuda en la joventut assegura a homes i dones un primer pòsit de felicitat, que no només garanteix un desenvolupament integral de la seva personalitat, sinó que els dota de la reserva d’alè vital necessari per a fer front als reptes que la tragèdia, inherent també al gènere humà, planteja sovint.

[eng] As the frontispiece of Book One of Evelyn Waugh’s Brideshead Revisited, the phrase “Et in Arcadia ego” announces the author’s intention of making the classical Arcadian theme a key reference in a text that speaks of nostalgia for a joyful past in times marked by sadness and pain. However, an interpretation may be approached from several directions even within the classical tradition. Thus, without ignoring philological or artistic aspects of the topic, this article focuses on a close study of the author’s most original message: the notion that a youthful Arcadian experience confers on young men and women a “residue of happiness” able to sustain their future development and assist them in dealing with the challenges of personal tragedy.