Documents de treball / Informes (Filologia Clàssica, Romànica i Semítica)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/33129
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 76
Document de treballAppendix (Complete version). Timeline of the documents related to Monastery of Santa María de la Sisla and to Gonzalo de Ocaña and their archival references.(2020-05-26) Avenoza, GemmaThis document presents the full version of the Appendix that accompanies the article: Gemma Avenoza, “The Old Testament In Translated Patristic Works: Ezek 1–4.3 And 40.1–47 in Fr. Gonzalo De Ocaña’s (1442) Spanish Translation of Homiliarum in Ezechielem Prophetam Libri Duo By Pope Gregory I”, Medieval Encounters, (Translating Sacred Text in Medieval and Early Modern Iberia, ed. Katarzyna Starczewska y Sinem Erylmaz), 26/5/2020 (en prensa)- Document de treballHomer i el món micènic: elements micènics als poemes homèrics. Tradició, continuïtat i transformació(2019-03) Fernández Monterrubio, MarinaEls poemes homèrics, la Ilíada i l’Odissea, són fruit d’una llarga tradició èpica, de caràcter oral i de la qual gairebé no es conserven vestigis, a excepció dels noms d’algunes obres i poetes que semblen pertànyer més aviat a un àmbit llegendari. D’aquesta manera, les epopeies homèriques suposen la culminació de l’evolució de la poesia èpica grega, i són les primeres que varen ser recollides per escrit després d’haver-se transmès oralment durant segles...
- Document de treballL’estil homèric(2019-03) Aluja, RogerTots hem sentit alguna vegada a parlar d’«Aquil·les de peus lleugers» o del «pacient Ulisses» i hem assaborit les albades i els vespres homèrics amb versos d’una plasticitat evocadora, com el cèlebre «Quan es mostrà en el matí, amb dits de rosa, l’Aurora», que es repeteix en diversos llocs de la Ilíada i l’Odissea. I és que un dels trets més característics —i més sorprenents per al lector modern— de l’estil dels poemes homèrics és, precisament, la presència constant i abundant de repeticions, tant fraseològiques com estructurals. És evident que, quan parlem d’estil homèric, ens podem referir a aspectes ben diversos: la naturalesa arcaica de la seva llengua, l’elevada presència d’expressions inusuals (hápax legómena), les notables diferències entre els passatges narratius i els discursius, l’ús de les fórmules i dels epítets, el recurs a les figures retòriques, als símils, a les metàfores, a la ironia o a l’assonància, etcètera. Tanmateix, aquí ens centrarem en els trets estilístics que tenen a veure amb el llenguatge formular i el mecanisme poètic de la repetició, i exposarem la vinculació que aquests elements tenen amb l’estètica de la poesia oral.
- Document de treballD’Ilíades i Odissees a Europa(2019-03) Cortadelles i Adzerias, Anna; García Muriel, Rubén JoséA partir del s. XIV i, sobretot, des de la caiguda de Constantinoble (1453), l'emigració d'erudits bizantins va propiciar el redescobriment de la llengua i els textos grecs a Occident, on havien romàs oblidats durant segles. El 1488 es va publicar a Florència la primera versió impresa de la Ilíada i l’Odissea, editades pel bizantí Demetrios Chalcondylas, i el 1504 Aldo Manuzio va imprimir a Venècia una edició completa d’Homer, reeditada i millorada en dues versions posteriors (1517, 1521). Les primeres traduccions directes del grec van aparèixer poc després d’aquestes impressions. Així, a Venècia, l’any 1544 es publicà la traducció del cant I de la Ilíada de Francesco Gussano i el 1573 veié la llum la traducció de l’Odissea en octaves reials de Lodovico Dolce. La traducció italiana en vers més coneguda, però, és la Ilíada en hendecasíl·labs de Vincenzo Monti (1810) i, en prosa rítmica, l’Ilíada i l’Odissea de Rosa Calzecchi Onesti (1950, 1963, Einaudi). A França, Hugues Salel, secretari del rei François I, va traduir el 1545 els primers deu cants la Ilíada en alexandrins i l’any 1577 Amadis Jamyn la va completar amb la traducció dels cants restants, mentre que l’Odissea no fou traduïda al francès íntegrament fins el 1604 per Salom Certon. Actualment, les versions franceses més emprades són la Ilíada de Paul Mazon (Les Belles Lettres, 1975) i l’Odissea de Victor Bérard (Les Belles Lettres, 1924), ambdues en prosa.
- Document de treballHomer en català(2019-03) Cortadelles i Adzerias, AnnaMalgrat que, en el context dels Països Catalans, la figura d'Homer ja apareix mencionada per erudits del s. XVI, no és fins el deixondiment cultural de la Renaixença que comencen a sorgir les primeres traduccions catalanes de l'obra homèrica. D'entre aquestes versions vuitcentistes, predominen les traduccions de la Ilíada per sobre les de l'Odissea, tant en prosa com vers. Així, a la dècada de 1870, se'n van difondre dues traduccions parcials en prosa: la de Magí Verdaguer i Callís (cants X i XI) i la de Joan Montserrat i Archs, només de l'escut d'Aquil·les (cant XVIII), un extracte que formava part d'una versió, avui perduda, de l'obra completa...
- Document de treballLes altres Penèlopes: El rastre de la dualitat del poder monàrquic i el paper legitimador de la figura de la reina en les versions de la llegenda de Penèlope(2019-03) Sabaté Morales, AlbertTot i que a nosaltres ens ha arribat la versió literària estandarditzada atribuïda a Homer de les gestes del llegendari Odisseu, sabem que a l’Antiguitat n’existien diverses d’aquest mateix relat. Podem entendre –gràcies a autors com el geògraf i historiador hel·lenístic Pausànias (s. II dC) o a obres com la Biblioteca (c. s. II dC) atribuïda falsament al gramàtic Apol·lodor d’Atenes– que aquestes diferents interpretacions foren considerades amb la mateixa reputació i prestigi que la canònica que ens ha arribat. Ara bé, les interpretacions alternatives que recolliren els autors tardans quan intentaven racionalitzar la mitologia antiga farien referència a relats conservats dins l’imaginari de la noblesa i el folklore popular. En aquests, diferents nissagues nobiliàries es farien descendents dels mateixos ancestres mítics -entrant en contradicció entre si-, dins d’una lògica holística en la qual versions divergents no resultarien necessàriament contradictòries. Així, les llegendes serien el reflex de les construccions retòriques legitimadores de dinasties locals per atorgar-se renom i hegemonia, historietes elaborades al llarg de generacions en les quals es mencionaven els mateixos personatges mítics, tot seguint els esquemes antropològics dins dels quals estarien inserides. Per tant, a nosaltres ens ajuden a entendre les mentalitats que formularen aquests contes...
- Document de treballLectura de la Ilíada per Simone Weil(2019-03) de Pablo Martínez, AmandaLa Ilíada és potser un dels textos més comentats al llarg de la història. Un d’aquest assajos va ser fet per la filòsofa francesa Simone Weil sota el títol L’Iliade ou le poème de la force. Va sortir publicat per primera vegada l’any 1940 en Les Cahiers du Sud, una de les poques revistes literàries que hi havia durant l’ocupació alemanya de França, a Marsella. La revista es va convertir en el centre de reflexió de la resistència francesa. Fundada per Jean Ballard, hi van col·laborar intel·lectuals, artistes i personalitats representatives franceses de l’època com Antonin Artaud, René Guenón, Marguerite Yourcenar, Paul Eluard, Walter Benjamin, Paul Valéry, Henri Michaux i Simone Weil, entre d’altres.
- Document de treballOrfe no facis al fill ni vídua l’esposa: Héctor i Andròmaca a la Ilíada(2019-03) Molar Vilà, PauMalgrat que Ilíada és un poema que tracta de la guerra de Troia, s’hi troben escenes de gran càrrega emotiva. Una d’elles és la d’Hèctor, príncep troià, i Andròmaca, la seva muller, que es troben en el cant VI de la Ilíada, just en el nus de l’obra. El tema d’aquest passatge és la confrontació, en el diàleg entre Hèctor i Andròmaca, sobre les funcions del príncep troià com a guerrer i espòs. Deixem ressonar la veu de l’aede...
- Document de treballLa traducció poètica d’Homer en català(2019-03) Creus, EloiEls poemes homèrics, La Ilíada i L’Odissea (però també Els himnes homèrics) són poesia èpica i, com a tal, van ser compostos en vers. En un vers molt concret, l’hexàmetre, que tenia una funció especialment rellevant, atès el caràcter performatiu i oral de les obres. La mètrica grega, recordem-ho, fonamentava el ritme en l’alternança de síl·labes de durada diferent, llargues i breus. L’hexàmetre en concret era un vers de sis peus o metres (d’aquí en ve el nom) de ritme dactílic...
- Document de treballD’Aquil·les i Pàtrocle a #patrochilles(2019-03) Esteve Ortega, MartaNo podem parlar de la Ilíada i no fer cap esment de la relació entre Aquil·les i Pàtrocle. En primer lloc, perquè aquesta relació és un dels elements centrals de l’epopeia i, com a tal, condiciona tota l’acció de l’obra. En segon lloc, perquè el lligam entre aquests dos herois èpics ha estat llargament discutit ja entre els propis grecs d’època clàssica i aquest debat continua fins els nostres dies. Quina és la naturalesa de la relació entre aquests dos personatges? Escuder i guerrer? Amics? O amants?...
- Document de treballLa paideia homèrica(2019-03) Miquel Sánchez, ÀlexAvui dia, qualsevol persona que hagi estat educada en el nostre sistema, en el qual la literatura ocupa un lloc important, ha sentit parlar d’Homer, de la Ilíada i de l’Odissea, en major o menor mesura. Malauradament, la idea amb què la majoria de gent es queda sobre aquesta qüestió és que, un dia, un home grec molt antic que es deia Homer decideix escriure aquests poemes amb una finalitat lúdica, tal i com el gruix de la literatura dels nostres dies està pensada. I amb dificultats podria tractar-se d’una idea més errònia. Ara, però, deixem de banda aquesta concepció sobre el poeta de Quios i centrem-nos, més aviat, en la finalitat dels poemes homèrics...
- Document de treballD’Ilíades i Odissees(2019-03) García Muriel, Rubén José; Jiménez Torres, Leia; Solé Gimeno, DavidRecull d’aportacions a l’exposició virtual: D’Ilíades i Odissees, organitzada pel CRAI Biblioteca de Lletres en col·laboració amb la Secció de Grec del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona.
- Document de treballLes aventures d’Odisseu(2019-03) Alonso i Sales, NúriaOdisseu és un heroi èpic que apareix a dos poemes homèrics: la Ilíada i l’Odissea, de la qual és el protagonista. Homer presenta aquest personatge com un heroi amb característiques peculiars: aconsegueix superar els diferents obstacles no tant per la força, sinó gràcies al seu enginy, menteix sense cap escrúpol si això l’ha d’ajudar a resoldre els problemes i no té el desig heroic de morir per aconseguir la immortalitat; En aquell temps es considerava que si un guerrer moria lluitant, se’l recordaria eternament per mitjà dels poemes i els relats que se’n farien. En canvi, Odisseu desitja sobreviure per poder tornar a casa amb la seva dona i el seu fill. Tot i això, Odisseu ha perdurat com un dels herois més cèlebres de la tradició clàssica.
- Document de treballHomer, una vida de llegenda(2019-03) Martín Domingo, AdriàMalgrat tots els dubtes i reticències que genera la figura d’Homer, conservem de l’antiguitat manta descripció biogràfica d’escàs valor històric, però no pas gens menyspreable. A continuació repassarem alguns dels elements més destacables d’aquesta tradició biogràfica. La qüestió d’antuvi més transcendental és la naixença i la mort del poeta. Si bé el relat de la seva mort és força clar i unànime, el naixement implica nombroses variants. La versió més corrent ens situa a Esmirna, a la vora del riu Meles; l’episodi que ens n’informa parteix del fet que el mateix Homer ignora on va néixer i visita l’oracle de Delfos per esbrinar-ho...
- Document de treballNausica com a model femení(2019-03) Durán López, LauraEls poemes homèrics, Ilíada i Odissea, han estat els textos didàctics per excel·lència a l’antiguitat clàssica, ja que proporcionaven als homes antics uns models de conducta basats en l’honor i la justícia. Però també les dones rebien per aquest mitjà models negatius i positius de com havia de ser una dona. A l’Odissea els models negatius els representen Calipso i Circe, dones, no humanes, que feien vida fora d’un nucli familiar i que a més es mouen pels seus propis desitjos (AGUILAR, 1996). D’altra banda, un model positiu és el de Nausica, la filla del rei dels feacis Alcinous. De fet, aquesta donzella s’ha considerat un dels personatges més adorables de l’ Odissea d’Homer, ja que el seu seny i la seva tendresa porten a l’heroi a un lloc segur i posa fi a les adversitats amb les que es troba durant el seu viatge. La jove apareix per primera vegada al cant VI de l’Odissea. És la deessa Atena qui la va a buscar per que ajudi Odisseu a refer-se després del seu naufragi. Però la deessa no fa aquest manament directament a la jove, sinó que disfressada d’una noia de la seva mateixa edat se li apareix en somnis per recordar-li que ja té edat per casar-se i ha de fer els preparatius. En concret, ha de tenir els seus vestits i els de la seva família nets per tal de mostrar a la comunitat les seves habilitats i les seves aptituds per aquesta unió. Nausica és una parthenos, una adolescent que ja te edat per contraure matrimoni i deixar enrere la infantesa. Sap que ha arribat aquest moment i no dubte en mostrar que vol complir amb la voluntat familiar, en els seus diàlegs es mostra conscient del canvi que ha d’experimentar i disposada a trobar el millor candidat (Alberro, 2005). Tot i la seva joventut ja recull les virtuts que contenen les dones homèriques com ara la bellesa, l’obediència al pare i a la divinitat, la castedat i virginitat o la diligencia. Precisament, un bon exemple d’aquesta obediència als deures amb els deus és als versos 199-210 quan la donzella es troba a Odisseu a la platja i, tot i la vergonya de trobar-se amb un adult despullat, compleix amb el seu deure d’hospitalitat i ordena a les seves serventes alimentar-lo i vestir-lo.
- Document de treballPasolini. Medea: μῦθος καὶ σῆμα para denunciar la catástrofe contemporánea(2018-05) Gilabert Barberà, Pau[spa] La tragedia de Medea es también para Pasolini la tragedia del mundo contemporáneo occidental, y el cine, según dice, es la semiología de la realidad. La Medea del director italiano deviene, pues, un mito antiguo portador de señales diversas que han de ser interpretadas por espectadores no distraídos. El objetivo de este artículo es precisamente ofrecer interpretaciones razonadas por el hecho de analizar minuciosamente imágenes y discursos (lógoi) del guión, teniendo siempre en cuenta las explicaciones del mismo director presentes en entrevistas y todo tipo de escritos.
- Document de treballPasolini. Medea: μῦθος καὶ σῆμα per a denunciar la catàstrofe contemporània(2018-06) Gilabert Barberà, Pau[cat] La tragèdia de Medea és també per a Pasolini la tragèdia del món contemporani occidental, i el cinema, segons que diu, és la semiologia de la realitat. La Medea del director italià esdevé, doncs, un mite antic portador de senyals diversos que han d’ésser interpretats per espectadors no distrets. L’objectiu d’aquest article és precisament oferir interpretacions enraonades pel fet d’analitzar acuradament imatges i discursos (lógoi) del guió, tenint sempre en compte les explicacions del mateix director esparses en intervius i tota mena d’escrits.
- Document de treballGreek de Steven Berkoff (1980): La arriesgada conversión de Edipo rey de Sófocles en una love story(2014) Gilabert Barberà, Pau[spa] ¿Podemos convertir Edipo rey de Sófocles en una historia de amor tal como osa hacerlo Berkoff en Greek? Aunque algunos críticos leen Greek sólo como un drama provocador que en modo alguno intenta justificar el incesto, directores, actores y críticos se han dejado cautivar por la impactante historia de amor entre Eddy y su esposa-madre. Quedaría demostrado así que la adaptación de Berkoff, pensada para ilustrar la degradación social de la Gran Bretaña de los 80s, deviene una propuesta arriesgada, puesto que significa negar de hecho la conciencia trágica de los hombres y las mujeres contemporáneos. Sin embargo, si éste es el caso, lectores y espectadores, más allá del indudable placer de asistir a la representación de Greek, pueden preguntarse, incluso desde una perspectiva no fundamentalista de la tradición clásica, si es coherente inspirarse en el texto de Sófocles, precisamente aquél que nos muestra la gran conciencia trágica de los griegos.
- Document de treballReferencias clásicas y su significación en La montaña mágica de Thomas Mann(2014) Gilabert Barberà, Pau[spa] Aunque la novela de Thomas Mann, La montaña mágica, ha sido objeto de numerosos estudios, este artículo sugiere que hasta la fecha ninguno ha prestado la atención debida a la importancia y significación de sus referencias clásicas. Esto se debe probablemente a la creencia general de que la influencia de la tradición clásica es relativamente intrascendente en relación a la amplia conjunción de ideas filosóficas en que se apoya el texto de Mann. Este artículo adopta un punto de vista diferente y, mediante un análisis y comentario minuciosos de las referencias clásicas explícitas y las que considera implícitas, concluye que son también valiosas para la comprensión del diseño ideológico del personaje principal, Hans Castorp, y, en un grado no cuantificable, para continuar la reflexión sobre la etiología de su controvertido descenso al llano desde la montaña mágica (Zauberberg) a fin de tomar parte en la gran tragedia de la Primer guerra Mundial, ajena, como lo es cualquier guerra, al deseo unánime de que el amor (Liebe) prevalezca finalmente en la vida de los humanos.
- Document de treballReferències clàssiques i la seva significació a La muntanya màgica de Thomas Mann(2014) Gilabert Barberà, Pau[cat] Tot i que la novel·la de Thomas Mann, La muntanya màgica, ha estat objecte de nombrosos estudis, aquest article suggereix que fins ara cap no ha prestat l’atenció deguda a la importància i significació de les seves referències clàssiques. Això es deu probablement a la creença general que la influencia de la tradició clàssica és relativament intranscendent en relació a l’àmplia conjunció d’idees filosòfiques en què recolza el text de Mann. Aquest article adopta un punt de vista diferent i, mitjançant una anàlisi i comentari acurats de les referències clàssiques explícites i les que considera implícites, conclou que són també valuoses per a la comprensió de l’afaiçonament ideològic del personatge principal, Hans Castorp, i, en un grau no quantificable, per ajudar a continuar reflexionant sobre l’etiologia del seu controvertit descens a la plana des de la muntanya màgica (Zauberberg) a fi de prendre part en la gran tragèdia de la Primera Guerra Mundial, aliena, com ho és qualsevol guerra, al desig humanístic que l’amor (Liebe) prevalgui finalment en la vida dels homes.