Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231867
Comprensiones subjetivas del bienestar de adolescentes latinoamericanos/as migrantes viviendo en Barcelona (España) y Santiago (Chile): una aproximación interseccional
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
Contribució addicional
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[spa] Las migraciones internacionales constituyen un fenómeno histórico, diverso y estructuralmente condicionado por la desigualdad global. Tradicionalmente, la investigación migratoria ha centrado su atención en personas adultas, especialmente varones jóvenes, relegando a niñas, niños y adolescentes (NNA) a una posición subalterna en la producción de conocimiento. Si bien en los últimos años se ha avanzado en la inclusión de NNA migrantes en los estudios, persiste una subrepresentación de ciertas trayectorias, especialmente aquellas de tipo sur-sur. Además, gran parte del conocimiento acumulado se estructura desde enfoques que obstaculizan una comprensión integral de sus experiencias, reproduciendo construcciones de sujeto articuladas desde el déficit y la adaptación, con escasa incorporación de perspectivas no patologizantes y críticas. En el campo del bienestar infantil y adolescente, los estudios cualitativos han contribuido a densificar y complementar los hallazgos derivados de encuadres cuantitativos, posicionando al bienestar como un constructo teórico contextual, multifacético y en constante transformación. No obstante, persiste la necesidad de integrar marcos y perspectivas críticas que permitan una comprensión más amplia y situada de las experiencias de bienestar de NNA. La presente investigación tuvo como objetivo analizar y comparar - desde las voces de adolescentes latinoamericanos/as migrantes, viviendo en Barcelona (España) y Santiago (Chile) - las comprensiones que elaboran en torno a su bienestar, desde un enfoque interseccional. Su fundamentación teórica se articuló desde los estudios de bienestar subjetivo (BS) con NNA y la nueva sociología de la infancia; la psicología comunitaria, en su vertiente latinoamericana; los estudios migratorios; y la perspectiva crítica interseccional. Se generó un diseño cualitativo que consideró el desarrollo de una revisión sistemática de literatura científica y la posterior producción y análisis de datos primarios. La revisión sistemática de literatura reportó el análisis de un total de 20 artículos de investigación, a través de una síntesis temática. Por otra parte, las estrategias de producción de datos primarios correspondieron a entrevistas semiestructuradas y al uso de fotovoz como técnica para desencadenar el diálogo. Participaron 21 adolescentes latinoamericanos/as migrantes: 10 residentes en Barcelona (España, trayectoria sur-norte) y 11 residentes en Santiago (Chile, trayectoria sur-sur). El análisis de los datos adoptó y adaptó el modelo de análisis interseccional multinivel. En primer lugar, los resultados permitieron delimitar y caracterizar dos núcleos temáticos: Prácticas de agencias desplegadas por NNA y Dinámicas institucionales que habilitan agencias. El primer núcleo subrayó el carácter multidimensional de las agencias y sus configuraciones temporo-relacionales, mostrando cómo NNA latinoamericanos/as migrantes no solo reproducen, sino que negocian y transforman los sistemas sociales de los cuales participan. El segundo núcleo abordó las prácticas sociales regulares, inscritas en instituciones que conforman los mundos de NNA como familias, escuelas y organizaciones del tercer sector. Estos resultados proponen una conceptualización del agenciamiento como un proceso intersubjetivo, situado y dinámico, más allá de los atributos individuales. En segundo lugar, los resultados permitieron describir las comprensiones del bienestar elaboradas por adolescentes latinoamericanos/as migrantes como articulaciones complejas, dinámicas, multidimensionales y contextualmente situadas. A través del análisis interseccional multinivel se identificaron cuatro comprensiones del bienestar centrales compartidas: (a) Procesos de negociaciones identitarias y desarrollo de capacidades; (b) Continuidad subjetiva y apoyo social otorgado por la familia nuclear y extendida; (c) Reflexividad transnacional; y (d) Praxis inclusivas. Estas comprensiones emergen a partir de experiencias que integran el análisis de niveles identitarios, simbólicos, estructurales y son modeladas por categorías socialmente construidas como género, cuerpo, racialización y pertenencia de origen, articuladas en condiciones estructurales de desigualdad. El análisis comparado entre Barcelona (España) y Santiago (Chile) evidenció la relevancia de los campos socio-culturales como matrices de significación en las comprensiones del bienestar. Asimismo, evidenció cómo las políticas locales, regulaciones migratorias y discursos sociales influyen en las comprensiones del bienestar articuladas por adolescentes latinoamericanos/as migrantes. Las conclusiones de esta investigación desafían los enfoques universalistas y psicologicistas, al introducir perspectivas críticas al estudio del bienestar y las migraciones. En particular, se destacan aportes relevantes en los planos teórico, disciplinar, metodológico, interventivo y en relación con futuras líneas de investigación. Asimismo, esta tesis doctoral enfatiza la necesidad de una doble lectura en la experiencia migratoria, que reconozca la coexistencia de dinámicas de discriminación y exclusión, a la vez que procesos de resistencia cotidiana, producción de sentido y construcción de bienestar. La integración de estos planos de experiencia y subjetividad con las condiciones contextuales y materiales, posibilita la generación de conocimiento científico orientado al diseño de intervenciones psicosociales pertinentes, transformadoras y promotoras de bienestar.
[cat] Les migracions internacionals constitueixen un fenomen històric, divers i estructuralment condicionat per la desigualtat global. Tradicionalment, la recerca migratòria ha centrat la seva atenció en persones adultes, especialment homes joves, deixant nenes, nens i adolescents (NNA) a una posició subalterna a la producció de coneixement. Tot i que, als darrers anys, s’ha avançat a la inclusió de NNA migrants als estudis, persisteix una sub-representació d’algunes trajectòries, especialment les de tipus sud-sud. A més, bona part del coneixement acumulat s’estructura des d’aproximacions que obstaculitzen una comprensió integral de les seves experiències, reproduint construccions de subjecte articulades des del dèficit i l’adaptació, amb una reduïda incorporació de perspectives no patologitzants i crítiques. A l’àrea del benestar infantil i adolescent, els estudis qualitatius han contribuït a densificar i complementar les troballes derivades d’enquadraments quantitatius, posicionant el benestar com un constructe teòric contextual, multifacètic i en constant transformació. Tot i això, persisteix la necessitat d’integrar marcs i perspectives crítiques que permetin una comprensió més àmplia i situada de les experiències de benestar de NNA. La present investigació va tenir com a objectiu analitzar i comparar – des de les veus d’adolescents llatinoamericans/es migrants, que viuen a Barcelona, Espanya i Santiago de Chile – les comprensions que elaboren al voltant del seu benestar, des d’un enfocament interseccional. La seva fonamentació teòrica es va articular des dels estudis de benestar subjectiu amb NNA i la nova sociologia de la infància; la psicologia comunitària a la seva vessant llatinoamericana; els estudis migratoris; i la perspectiva crítica interseccional. Es va generar un disseny qualitatiu que va considerar el desenvolupament d’una revisió sistemàtica de literatura científica i la posterior producció i anàlisi de dades primàries. La revisió sistemàtica de literatura va reportar l’anàlisi d’un total de 20 articles de recerca, mitjançant una síntesi temàtica. D’altra banda, les estratègies de producció de dades primàries, van correspondre a entrevistes semiestructurades i a la utilització de photovoice com a tècnica per desencadenar el diàleg. Hi van participar 21 adolescents llatinoamericans/es migrants: 10 residents a Barcelona-Espanya (trajectòria sud-nord) i 11 residents a Santiago-Xile (trajectòria sud-sud). L’anàlisi de les dades va adoptar i adaptar el model d’anàlisi interseccional multinivell. En primer lloc, els resultats van permetre delimitar i caracteritzar dos nuclis temàtics: Pràctiques d’agències desplegades per NNA i Dinàmiques institucionals que n’habiliten agències. El primer nucli va subratllar el caràcter multidimensional de les agències i les seves configuracions temporelacionals, mostrant com els NNA llatinoamericans/es migrants no només reprodueixen, sinó negocien i transformen els sistemes socials als quals hi participen. El segon nucli va abordar les pràctiques socials regulars, inscrites a institucions que conformen els mons de NNA com famílies, escoles i organitzacions del tercer sector. Aquests resultats proposen una conceptualització de l’agenciament com a procés intersubjectiu, situat i dinàmic, més enllà dels atributs individuals. En segon lloc, els resultats van permetre descriure les comprensions de benestar elaborades per adolescents llatinoamericans/es migrants com articulacions complexes, dinàmiques, multidimensionals i contextualment situades. Mitjançant l’anàlisi interseccional multinivell es van identificar quatre comprensions de benestar centrals compartides: (a) Processos de negociacions identitàries i desenvolupament de capacitats; (b) Continuïtat subjectiva i recolzament social atorgat per la família nuclear i estesa; (c) Reflexivitat transnacional; i (d) Praxis inclusives. Aquestes comprensions emergeixen d’experiències que integren l’anàlisi de nivells identitaris, simbòlics, estructurals i són modelades per categories socialment construïdes com gènere, cos, racialització i pertinença d’origen, articulades en condicions estructurals de desigualtat. L’anàlisi comparat entre Barcelona-Espanya i Santiago-Xile va fer evident la rellevància dels camps sòcio-culturals com a matrius de significació en les comprensions del benestar. Tanmateix, va fer evident com les polítiques locals, regulacions migratòries i discursos socials influeixen a les comprensions de benestar articulades per adolescents llatinoamericans/es migrants. Les conclusions d’aquesta recerca desafien els enfocaments universalistes i psicologicistes, tot introduint perspectives crítiques a l’estudi del benestar i les migracions. En particular, es destaquen contribucions rellevants als plans teòric, disciplinar, metodològic, interventiu i en relació amb línies futures d’investigació. Tanmateix, aquesta tesi doctoral emfatitza la necessitat d’una doble lectura a l’experiència migratòria, que reconegui la co-existència de dinàmiques de discriminació i exclusió, alhora que processos de resistència quotidiana, producció de sentit i construcció del benestar. La integració d’aquests plans d’experiència i subjectivitat amb les condicions contextuals i materials fa possible la generació de coneixement científic orientat al disseny d’intervencions psicosocials pertinents, transformadores i promotores del benestar.
[cat] Les migracions internacionals constitueixen un fenomen històric, divers i estructuralment condicionat per la desigualtat global. Tradicionalment, la recerca migratòria ha centrat la seva atenció en persones adultes, especialment homes joves, deixant nenes, nens i adolescents (NNA) a una posició subalterna a la producció de coneixement. Tot i que, als darrers anys, s’ha avançat a la inclusió de NNA migrants als estudis, persisteix una sub-representació d’algunes trajectòries, especialment les de tipus sud-sud. A més, bona part del coneixement acumulat s’estructura des d’aproximacions que obstaculitzen una comprensió integral de les seves experiències, reproduint construccions de subjecte articulades des del dèficit i l’adaptació, amb una reduïda incorporació de perspectives no patologitzants i crítiques. A l’àrea del benestar infantil i adolescent, els estudis qualitatius han contribuït a densificar i complementar les troballes derivades d’enquadraments quantitatius, posicionant el benestar com un constructe teòric contextual, multifacètic i en constant transformació. Tot i això, persisteix la necessitat d’integrar marcs i perspectives crítiques que permetin una comprensió més àmplia i situada de les experiències de benestar de NNA. La present investigació va tenir com a objectiu analitzar i comparar – des de les veus d’adolescents llatinoamericans/es migrants, que viuen a Barcelona, Espanya i Santiago de Chile – les comprensions que elaboren al voltant del seu benestar, des d’un enfocament interseccional. La seva fonamentació teòrica es va articular des dels estudis de benestar subjectiu amb NNA i la nova sociologia de la infància; la psicologia comunitària a la seva vessant llatinoamericana; els estudis migratoris; i la perspectiva crítica interseccional. Es va generar un disseny qualitatiu que va considerar el desenvolupament d’una revisió sistemàtica de literatura científica i la posterior producció i anàlisi de dades primàries. La revisió sistemàtica de literatura va reportar l’anàlisi d’un total de 20 articles de recerca, mitjançant una síntesi temàtica. D’altra banda, les estratègies de producció de dades primàries, van correspondre a entrevistes semiestructurades i a la utilització de photovoice com a tècnica per desencadenar el diàleg. Hi van participar 21 adolescents llatinoamericans/es migrants: 10 residents a Barcelona-Espanya (trajectòria sud-nord) i 11 residents a Santiago-Xile (trajectòria sud-sud). L’anàlisi de les dades va adoptar i adaptar el model d’anàlisi interseccional multinivell. En primer lloc, els resultats van permetre delimitar i caracteritzar dos nuclis temàtics: Pràctiques d’agències desplegades per NNA i Dinàmiques institucionals que n’habiliten agències. El primer nucli va subratllar el caràcter multidimensional de les agències i les seves configuracions temporelacionals, mostrant com els NNA llatinoamericans/es migrants no només reprodueixen, sinó negocien i transformen els sistemes socials als quals hi participen. El segon nucli va abordar les pràctiques socials regulars, inscrites a institucions que conformen els mons de NNA com famílies, escoles i organitzacions del tercer sector. Aquests resultats proposen una conceptualització de l’agenciament com a procés intersubjectiu, situat i dinàmic, més enllà dels atributs individuals. En segon lloc, els resultats van permetre descriure les comprensions de benestar elaborades per adolescents llatinoamericans/es migrants com articulacions complexes, dinàmiques, multidimensionals i contextualment situades. Mitjançant l’anàlisi interseccional multinivell es van identificar quatre comprensions de benestar centrals compartides: (a) Processos de negociacions identitàries i desenvolupament de capacitats; (b) Continuïtat subjectiva i recolzament social atorgat per la família nuclear i estesa; (c) Reflexivitat transnacional; i (d) Praxis inclusives. Aquestes comprensions emergeixen d’experiències que integren l’anàlisi de nivells identitaris, simbòlics, estructurals i són modelades per categories socialment construïdes com gènere, cos, racialització i pertinença d’origen, articulades en condicions estructurals de desigualtat. L’anàlisi comparat entre Barcelona-Espanya i Santiago-Xile va fer evident la rellevància dels camps sòcio-culturals com a matrius de significació en les comprensions del benestar. Tanmateix, va fer evident com les polítiques locals, regulacions migratòries i discursos socials influeixen a les comprensions de benestar articulades per adolescents llatinoamericans/es migrants. Les conclusions d’aquesta recerca desafien els enfocaments universalistes i psicologicistes, tot introduint perspectives crítiques a l’estudi del benestar i les migracions. En particular, es destaquen contribucions rellevants als plans teòric, disciplinar, metodològic, interventiu i en relació amb línies futures d’investigació. Tanmateix, aquesta tesi doctoral emfatitza la necessitat d’una doble lectura a l’experiència migratòria, que reconegui la co-existència de dinàmiques de discriminació i exclusió, alhora que processos de resistència quotidiana, producció de sentit i construcció del benestar. La integració d’aquests plans d’experiència i subjectivitat amb les condicions contextuals i materials fa possible la generació de coneixement científic orientat al disseny d’intervencions psicosocials pertinents, transformadores i promotores del benestar.
Recurs relacionat
Matèries (anglès)
Citació
Citació
CARRILLO BESTAGNO, Gisela. Comprensiones subjetivas del bienestar de adolescentes latinoamericanos/as migrantes viviendo en Barcelona (España) y Santiago (Chile): una aproximación interseccional. [consulted: 20 of November of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231867