Carregant...
Fitxers
Tipus de document
ArticleVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/217472
Ver es no ver: κένωσις de la imagen (A. Tarkovski), ceguera-vidente (C. Monet, J.-L. Godard) y los restos del azul sagrado
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
«Sin duda, no basta con ver» (Jean-Luc Marion); «ver es no ver nada» (Michel de Certeau); «el ciego puede ser un vidente» (Jacques Derrida). La κένωσις (‘vaciamiento’) de la imagen está muy bien expresada en la secuencia final del filme Andréi Rubliov (1966, Andréi Tarkovski), que registra el paso de la imagen (la faz del Cristo Redentor), lo visible, a la no-imagen (la tabla blanca vacía) del icono «desfigurado» (Isaías 52:14) por la lluvia, lo invisible materializado en los restos de pigmento azul. La contraposición ceguera-videncia está reflejada en la expresión de Marcel Proust, a partir de Claude Monet, que Jean-Luc Godard introduce en su filme Adieu au langage (2014): «pintar que no se ve … la insuficiencia del ojo». El icono viene de la κένωσις de la imagen. El pintor (Rubliov, Tarkovski) ve más que lo visible, como el ciego, pintor y vidente por excelencia (Monet, Godard, Derek Jarman).
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
GONZALO CARBÓ, Antoni. Ver es no ver: κένωσις de la imagen (A. Tarkovski), ceguera-vidente (C. Monet, J.-L. Godard) y los restos del azul sagrado. _Escritura e Imagen_. 2024. Vol. 20, núm. 77-100. [consulta: 23 de gener de 2026]. ISSN: 1885-5687. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/217472]