El teatre com a sala de vetlla. Els usos del dol a les arts escèniques del segle XXI

Abstract

Aquest text pretén reflexionar sobre la possibilitat de traslladar la sala de vetlla a la sala de teatre. Partint de les teories al voltant del «Viure-Juntes» desplegades per Judith Butler, entendrem la pèrdua i els processos de dol consegüents com una de les circumstàncies vitals que més confirma el caràcter relacional de la nostra existència. Certament la crisi sanitària actual provocada per la pandèmia ens ha col·locat com a comunitat en aquesta conjuntura de màxima vulnerabilitat. És així com aquest article es proposa abordar aquesta qüestió des de les arts performatives, ja que, seguint les teories d’Erika Fischer-Lichte i Jill Dolan, poden esdevenir un espai de trobada on travessar un procés que se sap col·lectiu. Per a argumentar-ho, l’estudi reuneix un corpus de cinc obres estrenades a l’Estat espanyol que produeixen els termes necessaris per a la creació d’una comunitat transitòria que pugui afrontar aquesta vivència amb l’apuntalament necessari.