Treballs Finals de Grau (TFG) - Història de l'Art

Permanent URI for this collectionhttps://hdl.handle.net/2445/49448

Treballs Finals del Grau d'Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Statistics

Browse

Now showing 1 - 20 of 245

La empatía en el arte contemporáneo: aproximación conceptual e interpretación de prácticas de acción y experiencias participativas
(2026-10-07) Monter Gili, Carlota; Mercader, Laura
[spa] Este trabajo estudia la posible activación de la empatía en prácticas de acción y experiencias participativas, pertenecientes al arte contemporáneo. Parte de un marco teórico que recorre la evolución del concepto, desde la Einfühlung hasta la psicología, la fenomenología, la psicoterapia humanista, la neurociencia social y el giro afectivo, además de delimitarlo frente a nociones afines como la simpatía, la compasión, la piedad, la misericordia y la hospitalidad. A partir de la estética relacional y el giro social del arte, se estudian obras de Joseph Beuys, Tania Bruguera, Ana Mendieta, Núria Güell, Lygia Clark y el Empathy Museum, impulsado por Roman Krznaric y Clare Patey. El trabajo concluye que el arte no produce empatía de forma automática, pero sí puede generar situaciones de encuentro, participación o confrontación que permiten aproximarse a la experiencia del otro. [eng] This dissertation examines the possible activation of empathy in action practices and participatory experiences within contemporary art. It begins with a theoretical framework that traces the evolution of the concept, from Einfühlung to psychology, phenomenology, humanistic psychotherapy, social neuroscience and the affective turn, while also distinguishing it from related notions such as sympathy, compassion, pity, mercy and hospitality. Drawing on relational aesthetics and the social turn in art, the study analyses works by Joseph Beuys, Tania Bruguera, Ana Mendieta, Núria Güell, Lygia Clark and the Empathy Museum, initiated by Roman Krznaric and Clare Patey. The dissertation concludes that art doesn’t produce empathy automatically, but that it can generate situations of encounter, participation or confrontation that allow us to approach the experience of others.
Leonora Carrignton en relació amb altres artistes del surrealisme
(2026-09-28) Hernando Domene, Ariadna; Furió, Vicenç, 1957-
[cat] El següent Treball de Final de Grau aborda la trajectòria artística de Leonora Carrington, centrant-se en la transformació de la seva obra pictòrica a partir del seu exili a Mèxic durant la Segona Guerra Mundial. A través d’una metodologia d’anàlisi històrica, formal i iconogràfics, s’investiga com el context cultural i espiritual de Mèxic va ser clau perquè Carrington consolidés un llenguatge visual autònom, allunyat del surrealisme europeu. Per fer-ho, s’estudien obres clau com The House Opposite (1945) i The Giantess (The Guardian of the Egg) (1947), i s’estableix una comparació crítica amb la producció de Remedios Varo, Max Ernst i Leonor Fini des d’una perspectiva de gènere i una revisió historiogràfica, que permet desvincular l’obra de Carrington de lectures que la subordinaven a la seva relació amb Max Ernst, i posa de manifest la seva autonomia creativa i capacitat de construir un relat personal. Per tant, el treball reivindica la figura de Leonora Carrington com una creadora que va reformular el surrealisme des d’una posició crítica i transformadora, i evidencia la importància d’incorporar perspectives feministes i postcolonials per comprendre la complexitat de les avantguardes del segle XX. [eng]This Bachelor’s thesis examines the artistic trajectory of Leonora Carrington, focusing on the transformation of her painting and following her exile to Mexico during the Second World War. Through a methodology combining historical, formal, and iconographic analysis, the study investigates how Mexico’s cultural and spiritual context was pivotal in enabling Carrington to establish an autonomous visual language, distinct from European Surrealism. To make it, key works such as The House Opposite (1945) and The Giantess (The Guardian of the Egg) (1947) are analyzed, alongside a critical comparison with the work of Remedios Varo, Max Ernst, and Leonor Fini. This approach, grounded in gender perspectives and a historiographical review, disentangles Carrington’s work from interpretations that subordinated it to her relationship with Max Ernst, highlighting instead her creative autonomy and her ability to construct a personal narrative. Ultimately, the thesis asserts Leonora Carrington’s significance as an artist who reformulated Surrealism from a critical and transformative standpoint, while demonstrating the importance of incorporating feminist and postcolonial perspectives to fully grasp the complexity of 20th-century avant-garde movements.
LA DOCTRINA I L’EXEMPLE - ART I POLÍTICA DURANT EL NOUCENTISME
(2026-09-25) Quintana Casas, Josep; Narváez Cases, Carme, 1965-
La fundació de la Lliga Regionalista i les seves victòries electorals el 1901 van implicar per primera vegada una interrupció a Barcelona del binomi torniste liberal-conservador. La Lliga va acabar obtenint control sobre la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat, i es van anar posant en marxa una sèrie de polítiques culturals extremadament pioneres a Catalunya. El present treball de fi de grau intentarà utilitzar els conceptes de “mediació artística” i “camp artístic”, provinents de la sociologia de l’art, per proposar que els aparells culturals de la Lliga Regionalista van acabar dominant una porció tan important de la mediació, que la convivència amb els seus agents, amb els seus interessos, va acabar sent ineludible per a qualsevol productor o gestor del patrimoni artístic. Volem proposar que la nova intensitat de circulació de les idees estètiques “classicistes” o “mediterraneistes” es deu precisament a les necessitats discursives del partit catalanista conservador, i que aquest nou paradigma d’interacció entre el camp artístic i el polític ha de ser un element definitori del Noucentisme català. Per demostrar-ho, primer desenvoluparem un estat de la qüestió del Noucentisme, seguint les polèmiques que ha despertat la seva anàlisi des del 1941 fins al 2025. Aquest es tracta de l’únic estat de la qüestió sobre el Noucentisme que hem pogut conèixer més enllà d’un petit capítol escrit per Mireia Freixa el 1984. Veurem que precisament la interacció amb el camp de la política que va tenir el Noucentisme ha generat avui una bibliografia molt més basada en la polèmica ideològica i l’anàlisi literària que no pas la catalogació del patrimoni. Després desenvoluparem el nostre marc teòric explicant la idea de la mediació cultural a través de la sociologia de l’art de Nathalie Heinich, i passarem a explicar l’aparició de la Lliga Regionalista i a resseguir la seva progressiva supeditació dels sistemes de mediació cultural de Catalunya, com ara els crítics, els investigadors, els museus o les editorials acadèmiques. Finalment, analitzarem com a cas d’estudi la manera com la ideologia de la Lliga i el seu domini cultural van poder influir en la identificació de l’estàtua del déu d’Empúries amb un Esculapi. I sobretot en el fet que aquesta es convertís innegablement en la identificació hegemònica. Per fer-ho, revisarem les fonts primàries disponibles tot cercant la primera identificació registrada amb l’Esculapi, intentant descobrir qui la va fer, quins arguments en va donar, quina informació tenia disponible quan ho va fer i quin missatge s’estava donant a la població mentrestant. Considerem aquest cas d’estudi una investigació de gran interès, tenint en compte la importància avui dia de l’escultura dins el patrimoni Català, la pervivència innegable de la seva identificació amb Esculapi per part de la població i de diverses institucions, i la gran polèmica entre els experts que ha suscitat aquesta situació, si més no, des del centenari de la descoberta l’any 2007. El nostre enfocament en el discurs ens ha permès descobrir una realitat que transcendeix amb escreix el camp de l’arqueologia amb el qual fins ara s’ha enfocat la qüestió. I, a més, constata efectivament la dominació definitòria de la Lliga de la mediació artística, i els seus efectes encara contemporanis. Les referències bibliogràfiques i cites al peu s’han fet seguint el model del llibre d’estil de la Universitat de Barcelona1. I s’ha inclòs la data de publicació de les obres davant de l’opus citatum només al llarg de l’estat de la qüestió per facilitar-ne la comprensió històrica i la claredat.
Camille Claudel. LA AFIRMACIÓN DE UNA OBRA PROPIA
(2026-06-01) Worcel de Pedro, Margarita; Narváez Cases, Carme, 1965-
[spa] El objetivo de este trabajo es analizar la vida y obra de Camille Claudel, prestando especial atención tanto a la evolución de su producción escultórica como a la construcción de una trayectoria artística propia. El trabajo parte de su formación, pasando por sus primeros años en París y por su relación con Auguste Rodin para de esta manera poder situar el contexto en el cual se desarrolló su carrera. A partir de ahí, se estudia cómo Claudel fue configurando un lenguaje cada vez más autónomo, desde sus primeras obras hasta sus composiciones de madurez. También se abordan las dificultades personales, económicas y profesionales que marcaron su última etapa, aunque sin situarlas como el eje principal de su trayectoria. De este modo, el trabajo busca comprender a Camille Claudel como una escultora con una aportación propia dentro del arte de finales del siglo XIX. [eng] The aim of this dissertation is to analyse the life and work of Camille Claudel, paying particular attention both to the development of her sculptural production and to the construction of an artistic trajectory of her own. The study begins with her training, her early years in Paris and her relationship with Auguste Rodin, in order to situate the context in which her career developed. From there, it examines how Claudel gradually shaped an increasingly autonomous language, from her early works to her mature compositions. The personal, financial and professional difficulties that marked her final period are also addressed, although without placing them at the centre of her trajectory. In this way, the dissertation seeks to understand Camille Claudel as a sculptor with a distinctive contribution to the art of the late nineteenth century.
EL ACORAZADO POTEMKIN. REVOLUCIÓN, PROPAGANDA Y CENSURA
(2026-09-01) González Echevarría, Cristina; Lluís i Falcó, Josep
Este trabajo examina la obra de Serguéi M. Eisenstein no solo como referente del cine soviético, sino como pieza catalizadora en la evolución de la historia del arte contemporáneo. El objetivo principal es analizar la recepción crítica y social de El acorazado Potemkin en España, explorando cómo el film desafió las estructuras estéticas y políticas del siglo XX. La metodología combina el análisis formal de la ruptura mediante el montaje intelectual y la estructura dramática de sus cinco actos, con una investigación historiográfica sobre la cultura de masas y el papel de la censura. Los resultados más importantes documentan que, pese a las prohibiciones de la dictadura de Primo de Rivera, Barcelona se consolidó como el epicentro del cine-clubismo y la crítica de vanguardia. La cinta alcanzó un estatus mítico a través de proyecciones semiclandestinas en círculos intelectuales vinculados a la revista Mirador, desafiando el control oficial. Finalmente, el estudio concluye que el film ejemplifica un símbolo de revolución que, aunque restringido inicialmente a una élite, terminó impregnando la estética constructivista y la producción documental nacional. Esta influencia persiste como una paradoja estética frente a una censura oficial que, debido al régimen franquista, se prolongó de forma efectiva hasta 1977, consolidando la obra como un pilar de la resistencia cultural.
Sant Esteve als retaules gòtics de Catalunya. Aspectes llegendaris i populars
(2026-09-01) Vendrell Herreros, Aina V.; Macías, Guadaira
[cat] Aquest treball de final de grau aborda la llegenda de sant Esteve, incloses les seves particularitats en el context medieval de Catalunya, i com aquesta és plasmada en els retaules gòtics catalans, especialment en tres retaules del darrer període gòtic que presenten estretes relacions estilístiques i iconogràfiques entre ells: el retaule de Sant Esteve dels freners, el de Sant Esteve de Granollers i el de Sant Esteve de la Doma. Al llarg del treball s’han revisat tant les fonts textuals que narren la vida de sant Esteve com les aportacions bibliogràfiques al coneixement d’aquests tres conjunts. A través de l’estudi de les tres obres, s’exploren les especificitats de la llegenda, fent èmfasi en la seva vessant més fantasiosa i popular, interrelacionada amb la religiositat i la devoció de la societat catalana de l’època. [eng]This Final Degree Project examines the legend of Saint Stephen including its particularities within the medieval Catalan context, as well as how it is represented in Catalan Gothic altarpieces, with particular emphasis on three altarpieces from the late Gothic period that display close stylistic and iconographic relationships: the altarpiece of Saint Stephen of the Guild of Bridle-Makers, the altarpiece Saint Stephen of Granollers, and the altarpiece of Saint Stephen of La Doma. Throughout this study, both the textual sources recounting the life of Saint Stephen and the existing scholarly literature on these three works have been reviewed. By analysing these three works, the thesis explores the distinctive aspects of the legend, placing particular emphasis on its more imaginative and popular dimension, closely intertwined with the religiosity and devotional practices of Catalan society during the period.
El dol i la mort en el món digital: com habitar sentiments profunds en l'espai algorítmic ?
(2026-09-11) Izquierdo Shanahan, Carolina; Manonelles, Laia
[cat] Al llarg de la història, la mort ha estat un tema constitutiu en l'art, la religió i la fi losofi a. Aquest treball s'inscriu en aquesta tradició però la situa en el context contemporani digital, accelerat per la pandèmia de la COVID-19, per refl exionar sobre com es viuen el dol, la mort i els seus rituals en l'era digital. A través de l'anàlisi de diversos projectes artístics, s'articula un fi l conductor centrat en les implicacions del procés de dol, interconnectant els vessants social, ètic i creatiu. Es planteja la qüestió central: com es viu el dol en una societat on la presència dels individus esdevé cada vegada més digital? El treball no pretén oferir respostes defi nitives, sinó analitzar diferents perspectives a través de conceptes com el digital afterlife, els fantasmes digitals, l'herència digital, els continuing bonds, la immortalitat de les dades i els rituals digitals comunitaris. [spa] A lo largo de la historia, la muerte ha sido un tema constitutivo en el arte, la religión y la fi losofía. Este trabajo se inscribe en esta tradición, pero la sitúa en el contexto contemporáneo digital, acelerado por la pandemia de la COVID-19, para refl exionar sobre cómo se viven el duelo, la muerte y sus rituales en la era digital. A través del análisis de diversos proyectos artísticos, se articula un hilo conductor centrado en las implicaciones del proceso de duelo, interconectando las vertientes social, ética y creativa. Se plantea la cuestión central: ¿cómo se vive el duelo en una sociedad donde la presencia de los individuos se vuelve cada vez más digital? El trabajo no pretende ofrecer respuestas defi nitivas, sino analizar diferentes perspectivas a través de conceptos como el digital afterlife, los fantasmas digitales, la herencia digital, los continuing bonds, la inmortalidad de los datos y los rituales digitales comunitarios. [eng]Throughout history, death has been a constitutive theme in art, religion, and philosophy. This work is situated within this tradition but places it in the contemporary digital context, accelerated by the COVID-19 pandemic, to refl ect on how grief, death, and their rituals are experienced in the digital age. Through the analysis of various artistic projects, a thread is articulated focusing on the implications of the grieving process, interconnecting social, ethical, and creative dimensions. The central question is raised: how is grief experienced in a society where individuals' presence becomes increasingly digital? The work does not aim to offer defi nitive answers, but rather to analyze different perspectives through concepts such as the digital afterlife, digital ghosts, digital inheritance, continuing bonds, data immortality, and community digital rituals.
L'ARQUITECTURA VITIVINÍCOLA A L'ALT PENEDÈS I AL PRIORAT D'ENTRE FINALS DEL SEGLE XIX I ELS INICIS DEL SEGLE XX
(2026-06-01) Tarrida Acedo, Adrià; Pifarré, Daniel
Aquest treball estudia l’arquitectura vitivinícola desenvolupada a l’Alt Penedès i al Priorat entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. L’objectiu principal és analitzar les característiques arquitectòniques dels edificis vinculats a la producció i elaboració del vi, així com la seva relació amb els processos de transformació econòmica, social i territorial que experimentaren ambdues regions durant aquest període. La investigació combina la revisió bibliogràfica amb l’anàlisi comparatiu de quatre casos d’estudi representatius: les Caves Codorniu i el Celler Cooperatiu de La Granada del Penedès, a l’Alt Penedès, i els cellers cooperatius de Falset i Cornudella de Montsant, al Priorat. A través d’aquests exemples s’examinen aspectes com la implantació territorial dels edificis, les solucions constructives emprades, l’organització dels espais productius i la presència de llenguatges arquitectònics vinculats al modernisme i al noucentisme. L’estudi pretén contribuir al coneixement de l’arquitectura vitivinícola catalana i del paper que aquesta va exercir en la configuració dels paisatges i les comunitats vinculades al món del vi.
La crisis de la imagen en el Japón de los sesenta. Teoría, lenguaje y ruptura en Provoke: materiales para provocar el pensamiento (1968-1969)
(2026-06-01) Blanco Romero, María; Alba, Tania
[spa] El presente trabajo trata el carácter teórico del grupo de fotógrafos que forman parte de la revista japonesa Provoke (1968-1969) en relación con sus precedentes, sus rupturas y su voluntad de transformación del pensamiento artístico y crítico japonés de finales de los años sesenta. En un contexto de colapso identitario y de transformación forzada, marcado por un trauma nacional, investigaremos cómo este grupo a través de su fotografía proyecta un trabajo artístico y teórico profundamente reivindicativo, partiendo de una incipiente reformulación de los modos de expresión artística y la creación de nuevas teorías del arte, desencadenado por una ola reaccionaria extendida en todo el país nipón. Nos centraremos en el análisis del corpus teórico y artístico del grupo, a partir de los respectivos tres volúmenes publicados por el conjunto, investigando cómo su transformación progresa en cada uno de ellos. Finalmente, se examina la disolución del colectivo en 1970, precipitada por la apropiación comercial de su estilo por el sistema capitalista. [eng]This paper addresses the theoretical nature of the collective of photographers associated with the Japanese magazine Provoke (1968–1969), examining its relationship with its precedents, its aesthetic ruptures, and its will on the transformation of Japanese artistic and critical thought in the late 1960s. Within a context of identity collapse and enforced transformation, a period marked by national trauma, we will investigate how this group, through their photography, projects a deeply provocative artistic and theoretical body of work. This work stems from an incipient reformulation of the modes of artistic expression and the creation of new art theories. Triggered by a wave of reactionary movements spreading across Japan. We will focus on the analysis of the group's theoretical and artistic corpus, namely the three respective volumes published by the collective, investigating how this transformation progresses and shifts in each of them. Finally, the paper examines the dissolution of the collective in 1970, which was precipitated by the commercial appropriation of their style by the capitalist system.
Performances en los límites
(2026-06-01) Torres de Loma-Ossorio, Marina; Suárez Rivero, Osmany
[spa] El presente Trabajo de Fin de Grado analiza cómo la performance contemporánea explora la noción de límite –a través de su triple vertiente espacial, corporal y simbólica– para desestabilizar las lógicas de control y las dinámicas de exclusión socialmente impuestas. Con el apoyo de una metodología interdisciplinar, esta investigación examina, mediante los estudios de performance y la teoría crítica, el cuerpo y el espacio como umbrales porosos de negociación y resistencia frente a la opresión sistemática. A partir del abordaje de tres producciones que vertebran el corpus –centradas en Ana Teresa Fernández, Carlos Martiel y Regina José Galindo–, el trabajo evidencia que la acción performativa transforma la corporalidad fronteriza en un soporte vivo de inscripción política. [eng] This Undergraduate Dissertation analyses how contemporary performance explores the notion of the limit –through its threefold spatial, bodily and symbolic dimensions– to destabilize the logics of control and socially imposed dynamics of exclusion. Supported by an interdisciplinary methodology, this research examines, through performance studies and critical theory, the body and space as porous thresholds of negotiation and resistance against systemic oppression. Based on the analysis of three productions that from the core corpus –centred on Ana Teresa Fernández, Carlos Martiel and Regina José Galindo– the study demonstrates that performative action transforms border corporality into a living medium for political inscription.
Anni Albers, Gunta Stölzl, Marianne Brandt i Otti Berger: obra i fortuna crítica Carla Rubio
(2026-06-01) Rubio Morales, Carla; Furió, Vicenç, 1957-
[cat] Aquest Treball de Fi de Grau proposa estudiar com han estat valorades, interpretades i situades les dones de la Bauhaus en la història de l'art des del 1919 fins el 2025. Consistirà en una anàlisi de fortuna crítica centrada en quatre figures clau: Anni Albers, Gunta Stölzl, Marianne Brandt i Otti Berger. A partir de la lectura de textos, revistes, articles acadèmics, catàlegs d'exposicions i biografies, s’examinarà el següent: com es va valorar la seva obra a la Bauhaus; com van parlar els crítics i historiadors d'art en dècades posteriors; com han estat reinterpretades actualment; i també qui les va invisibilitzar i per quins motius, així com qui les ha reivindicat. [eng] This Final Degree Project aims to study how Bauhaus women have been valued, interpreted and placed in art history from 1919 to 2025. It will consist of a critical fortune analysis focused on four key figures: Anni Albers, Gunta St.lzl, Marianne Brandt and Otti Berger. From the reading of texts, journals, academic articles, exhibition catalogues and biographies, the following will be examined: how his work was valued at the Bauhaus; how critics and art historians spoke in later decades; how they have been reinterpreted today; and also who made them invisible and for what reasons, as well as who has claimed them.
El Setmanari Quatre Gats: Art, Literatura i Modernitat a la Barcelona del tombant de segle
(2026-06-01) Tous Serra, Mar; Fontcuberta i Famadas, Cristina, 1972-
[cat] Aquest treball de Final de Grau té com a objecte d’estudi la revista artística i literària Quatre Gats, un setmanari publicat al llarg de l’any 1899, del qual se’n conserven quinze números caracteritzats per unes excepcionals portades i per unes aportacions literàries de notable interès. El projecte neix al conegut establiment homònim Els Quatre Gats i compta amb la col·laboració d’algunes de les figures més eminents del panorama artístic i cultural català, fet que li confereix una especial rellevància en la configuració i difusió del modernisme. Aquest projecte acadèmic ressegueix cronològicament les principals aportacions bibliogràfiques amb la finalitat de reconstruir l’evolució historiogràfica de la qüestió. Així mateix, al final del treball s’ofereixen algunes reflexions i interpretacions a manera de conclusió. En definitiva, l’objectiu és reivindicar la importància de la revista i valorar-ne l’impacte efectiu en el context cultural i social de l’època. [eng]This Final Degree Project focuses on the artistic and literary magazine Quatre Gats, a weekly publication issued throughout 1899, of which fifteen surviving issues are preserved. These are distinguished by their exceptional cover designs and by literary contributions of considerable interest. The project originated in the renowned establishment of the same name, Els Quatre Gats, and benefited from the collaboration of some of the most prominent figures in the Catalan artistic and cultural scene, which gave it particular significance in the development and dissemination of modernism. This academic study traces the principal bibliographical contributions in chronological order with the aim of reconstructing the historiographical evolution of the subject. In addition, the final section offers several reflections and interpretations by way of conclusion. Ultimately, the purpose of this study is to reaffirm the importance of the magazine and to assess its actual impact within the cultural and social context of the period.
Ensenya'm a mirar, que jo triaré el que vull veure. Un recorregut per la vida i l'obra de Francesc Guitart
(2026-06-01) Jané Guitart, Lola; Peran, Martí, 1961-
[cat]Aquest Treball Final de Grau estudia la trajectòria artística de Francesc Guitart (1936-2020), artista polifacètic i multidisciplinari, centrant-se específicament en la seva producció pictòrica, gràfica i lleument en la fotogràfica. Tot i la seva projecció a escala nacional i internacional, la seva figura ha estat escassament tractada dins de la historiografia de l’art català contemporani. A partir de l’anàlisi de la seva obra, dels espais expositius on va participar i de la contextualització històrica de la seva trajectòria, aquesta monografia analitza i reivindica la seva obra i la seva figura dins del panorama artístic català dels segles XX i XXI. El treball posa de manifest les principals etapes de la seva producció a partir d’una ordenació cronològica i demostra l’evolució del seu corpus artístic en relació amb la seva vida i al context artístic del moment. [eng]This Final Degree Project studies the artistic career of Francesc Guitart (1936–2020), a versatile and multidisciplinary artist, focusing specifically on his pictorial, graphic and, to a lesser extent, photographic production. Despite his national and international projection, his figure has been scarcely addressed within the historiography of contemporary Catalan art. Through the analysis of his work, the exhibition spaces in which he participated, and the historical contextualisation of his career, this monograph analyses and reclaims his work and his figure within the Catalan artistic panorama of the twentieth and twenty-first centuries. The study highlights the main stages of his production through a chronological organisation and demonstrates the evolution of his artistic corpus in relation to his life and to the artistic context of the time.
La divinització d'Antínous com a estratègia de propaganda imperial
(2026-06-01) Albiach Ares, Antoni; Conejo da Pena, Antoni
[cat]El present treball de final de grau realitza una revisió crítica i un estat de la qüestió detallat de la figura d’Antínous, el favorit de l’emperador Adrià divinitzat després de la seva misteriosa mort al Nil l'any 130 dC. La recerca examina la gènesi, evolució i recepció de la imatge plàstica del jove bitini a partir del buidatge de les fonts clàssiques primàries —sovint imprecises o esbiaixades — i d'un recorregut per la bibliografia moderna des de Winckelmann fins a les publicacions actuals. El nucli de l'estudi se centra en l'anàlisi de la seva producció escultòrica, numismàtica i d'objectes, avaluant críticament els sistemes tradicionals de classificació formalista i posant en relleu la importància del sincretisme religiós com a vehicle de propaganda i cohesió ideològica imperial. Finalment, es complementa la investigació amb un catàleg de les obres esmentades estructurat geogràficament entre Orient i Occident per calibrar l'impacte del culte en el marc del Panhellenion (una lliga de ciutats gregues instituïda per Adrià concebuda per promoure la unitat cultural de les províncies orientals). [spa]El presente trabajo de final de grado realiza una revisión crítica y un estado de la cuestión detallado de la figura de Antínoo, el favorito del emperador Adriano divinizado tras su misteriosa muerte en el Nilo en el año 130 dC La investigación examina la génesis, evolución y recepción de la imagen plástica del joven bitinio a partir del vaciado de las fuentes clásicas primarias —a menudo imprecisas o sesgadas— y de un recorrido por la bibliografía moderna desde Winckelmann hasta las publicaciones actuales. El núcleo del estudio se centra en el análisis de su producción escultórica, numismática y de objetos, evaluando críticamente los sistemas tradicionales de clasificación formalista y poniendo de relieve la importancia del sincretismo religioso como vehículo de propaganda y cohesión ideológica imperial. Finalmente, se complementa la investigación con un catálogo de las obras mencionadas estructurado geográficamente entre Oriente y Occidente para calibrar el impacto del culto en el marco del Panhellenion (una liga de ciudades griegas instituida por Adriano concebida para promover la unidad cultural de las provincias orientales). [eng]This final degree project offers a critical review and a detailed state of the art on the figure of Antinous, Emperor Hadrian’s favorite who was deified after his mysterious death in the Nile in 130 AD. By examining primary classical sources —which are often imprecise or biased— and tracing modern scholarship from Winckelmann to current publications, this research analyzes the genesis, evolution, and reception of the Bithynian youth's plastic image. The core of the study focuses on his sculptural, numismatic, and object production, critically evaluating traditional formalist classification systems while highlighting the significance of religious syncretism as a vehicle for imperial propaganda and ideological cohesion. Finally, the investigation is complemented by a catalogue of the discussed works, geographically structured between East and West, in order to gauge the actual impact of the cult within the framework of the Panhellenion (a league of Greek cities instituted by Hadrian to promote the cultural unity of the eastern provinces).
Aurèlia Muñoz, tècniques tradicionals per a discursos contemporanis
(2026-06-01) Pérez Brasó, Carlota; González Madrid, María José
[cat] En aquest treball analitzo la trajectòria artística d’Aurèlia Muñoz (1926-2011) a partir de dos eixos vertebradors de la seva pràctica: l’estudi i recuperació de tècniques tèxtils tradicionals i l’exploració de les possibilitats espacials i escultòriques del llenguatge tèxtil en la seva obra. La producció d’Aurèlia Muñoz s’inscriu el context de renovació de l’art tèxtil contemporani vinculat a la Nouvelle Tapisserie i al Fiber Art durant les dècades de 1960 i 1970. He basat aquesta investigació en un buidat bibliogràfic i hemerogràfic, així com en l’anàlisi d’una selecció de les seves obres. Aquesta aproximació permet explorar a la manera com Aurèlia Muñoz fa servir tècniques tradicionals tèxtils com el brodat o el macramé i n’explora el potencial artístic a través del desplegament espacial de les obres, esdevenint partícip dels discursos artístics contemporanis en relació amb les transformacions de l’escultura contemporània. Des de perspectives historicistes i feministes reivindico la trajectòria d’Aurèlia Muñoz i proposo reconsiderar l’espai que les arts del tèxtil i les seves artistes han d’ocupar en la història de l’art contemporani. [eng]In this work, I analyze the artistic trajectory of Aurèlia Muñoz (1926–2011) through two key aspects of her practice: the study and revival of traditional textile techniques, and the exploration of the spatial and sculptural possibilities of textile language in her work. Aurèlia Muñoz’s artistic production is situated within the renewal of contemporary textile art associated with the Nouvelle Tapisserie and Fiber Art movements during the 1960s and 1970s. I have based this research on a bibliographical and hemerographical review, as well as on the analysis of a selection of her works. This approach allows me to examine how Aurèlia Muñoz employed traditional textile techniques such as embroidery and macramé, while exploring their artistic potential through the spatial deployment of her works, thereby engaging with contemporary artistic discourses surrounding the transformations of modern sculpture. From historicist and feminist perspectives, I reclaim Aurèlia Muñoz’s artistic legacy and propose a reconsideration of the place that textile arts and their women practitioners should occupy within the history of contemporary art.
COMEDIANTS: UNA APROXIMACIÓ CAP A L’IDEARI I L’UNIVERS VISUAL
(2026-06-01) Montané Galimany, Rita; Aragonès Riu, Núria
[cat] Aquest Treball de Final de Grau, titulat Comediants: Una aproximació cap a l’ideari i l’univers visual, té com a objectiu oferir una panoràmica general de la companyia de teatre Comediants. Davant els múltiples matisos que presenta el grup, es planteja un anàlisi del seu llenguatge escènic a través de l’elaboració d’un estat de la qüestió de com s’ha tractat i analitzat aquesta formació teatral en l’àmbit acadèmic. En aquesta investigació, es posarà l'accent en la història de la companyia per poder comprendre en quin context neix i es desenvolupa. També s’intentaran analitzar els seus processos de creació, com es despleguen en les arts de carrer, la implicació que tenen en la gènesi del teatre-festa i el canvi de paradigma en relació amb l’espectador i la concepció de ritual. Per altra banda, també es durà a terme un primer contacte amb el seu imaginari visual i la seva aplicació en els espectacles. [eng] This Bachelor's Thesis, titled Comediants: An Approach to the Mindset and the Visual Universe, aims to offer a general overview of the theatre company Comediants. This theater group presents numerous nuances. Therefore, this work wants to analyze its stage language through the development of a state of the question on how this theatrical formation has been addressed and analyzed in the academic field. This research will place particular emphasis on the company's history in order to understand the context in which it was born and developed. Furthermore, it will attempt to analyze their creative processes, how they unfold in the street arts, their involvement in the genesis of teatre-festa (festive theatre), and the paradigm shift regarding the spectator and the conception of ritual. On the other hand, an initial approach to their visual imaginary and its application in their shows will also be carried out.
Influències intermedials en la filmografia d’Orson Welles: el pas del teatre i la ràdio al cinema
(2026-06-01) Canciu, Diana Maria; Piñol Lloret, Marta
Aquest Treball de Fi de Grau explora com les primeres experiències professionals d’Orson Welles en el teatre i la ràdio li van aportar un conjunt de característiques pròpies que esdevenen determinants en la seva posterior cinematografia. Per aquest motiu, cal destacar que, sense una comprensió d’aquestes dues etapes i de la seva influència, no es poden interpretar de la mateixa manera les seves pel·lícules, atesa la presència d’una gran quantitat d’elements procedents de mitjans externs al cinema. A partir de l’estudi detallat de l’àmplia bibliografia existent sobre la seva figura, així com de les seves pròpies obres, tant teatrals com radiofòniques, es planteja una anàlisi comparativa dels elements recurrents que comparteixen, així com de les transformacions que experimenten en el cinema. Per tal d’il·lustrar aquest plantejament, el treball incorpora també diversos estudis de cas que permeten observar amb major precisió i complexitat aquestes característiques recurrents, d’origen teatral i radiofònic, que es tradueixen en recursos visuals, sonors i narratius propis de la seva obra cinematogràfica. En definitiva, el treball demostra que la singularitat de Welles, tant en l’ús de la imatge com del so, posteriorment destacable en el llenguatge fílmic, és inseparable de les pràctiques innovadores que va desenvolupar abans d’arribar al cinema, les quals constitueixen el nucli del seu estil personal.
L’ESTÈTICA DEL KAFKIÀ: ”Una aproximació a la forma i el sentit en l’obra de Franz Kafka a partir del concepte “kafkià”
(2025-09-16) Sellabona Canal, Sílvia; Casals, Josep, 1955-
Aquest Treball de Fi de Grau anomenat L’estètica del “kafkià”: Una aproximació a la forma i el sentit en l’obra de Franz Kafka a partir del concepte “kafkià” té com a objectiu analitzar el concepte “kafkià”. Davant de la complexitat de l’univers literari i vital tan reconeixible de Franz Kafka, es planteja la necessitat d’entendre què significa realment el kafkià. A partir d’una aproximació interdisciplinària, el treball examina tant la producció literària de Kafka com la seva biografia i el context sociopolític en què va viure: la Praga de principis del segle XX, el sistema opressiu burocràtic, la religió jueva, les tensions en la societat moderna i seves relacions personals, tant familiars com amoroses. El treball defensa que Kafka i el kafkià configuren una manera d’entendre la realitat contemporània, on es dilueixen les fronteres entre l’individu i el poder. Així, el kafkià se’ns presenta com una eina crítica per interpretar no només l’obra de Kafka, sinó també el nostre present.
Mecenazgo femenino en nueva york (1800-1850): ¿motor del mercado de arte contemporáneo estadounidense?
(2025-10) Giménez González, Alicia; Alsina i Galofré, Esther
[spa] Este trabajo de fin de grado examina el surgimiento y desarrollo del mercado artístico norteamericano durante el siglo XIX, con especial atención a la ciudad de Nueva York y las mecenas de arte y filán-tropas de dicha ciudad. El estudio realiza una breve aproximación al contexto histórico y se centra en el análisis de figuras femeninas que, desde la periferia del circuito institucional, desempeñaron un papel fundamental pero invisibilizado en la configuración del incipiente mercado artístico estadouni-dense. La investigación incluye nueve fichas de estas mujeres como punto de partida para una investigación mucho más extensa. Este trabajo constituye únicamente el paso previo para un estudio más amplio sobre el papel del mecenazgo femenino en el desarrollo del coleccionismo y la legitimación cultural en Estados Unidos durante el siglo XIX.
Nueva Cinefilia: Ritornelo del amor cinematográfico en la era virtual
(2025-10) Pérez Cereto, Sara; Piñol Lloret, Marta
Este trabajo plantea la evolución estético-social del espectador hasta la figura contemporánea del cinéfilo creador, que no sólo consume y ama el cine, sino que con él forma su vida y su mirada. La tendencia que se vislumbra en las últimas dos décadas se desmarca del autor con voz propia que crea, que nos presenta su texto/mirada – cambia el eje de la sala y se dirige al espectador, que ahora expone su parte de diálogo en la obra y responde directamente como interlocutor.1 La gracia ahora reside en cómo ha sentido este espectador, cómo siente la experiencia estético-cinematográfica en la auto-verdad de su sentimiento. El siguiente estudio no es un trazado exhaustivo del contexto que envuelve estas tendencias, se trata de un acercamiento a la experiencia de la memoria y, a partir de ella, tejer un relato de los cambios generaciones que han transformado la cinefilia hasta nuestros días. La teoría está al pie del cañón, pero no ha habido un esfuerzo en buscar unas intersecciones generales que aúnan las muestras de la nueva cinefilia contemporánea con la divagación intelectual académica. Si hay, en cambio, análisis concretos de films y propuestas personales en un gran número de video-essays exhaustivos de aficionados entusiastas que intuyen intereses emparentados en las películas de los últimos años. No se eximirán en exhaustividad a la hora de afrontar un debido estado de la cuestión respecto al tema tratado, sin restar igualmente la obvia falta de bibliografía propia a la reciente naturaleza del estudio.

Browse

Recent Submissions