Cures, vincles i vida comunitària: etnografia d’una congregació religiosa femenina d’edat avançada

Abstract

[cat] L’objectiu d’aquest treball és analitzar les pràctiques de cura, els vincles i les formes de vida comunitària dins d’una congregació religiosa femenina d’edat avançada situada al Manso Escorial de Vic, a partir d’una aproximació etnogràfica basada en la convivència amb la comunitat, la realització d’entrevistes i l’elaboració d’un diari de camp. Els resultats mostren que les cures no es limiten a tasques concretes, sinó que constitueixen una dimensió relacional que travessa la quotidianitat i té un paper central en la construcció dels vincles, vinculant-se tant a les trajectòries vitals de les germanes com en el marc de sentit en què s’inscriuen. En conjunt, el treball contribueix a entendre la cura com una pràctica que estructura la vida comunitària i que es construeix des de la interdependència.

[eng] The aim of this study is to analyze care practices, social bonds, and forms of communal life within an aging female religious community located at Manso Escorial in Vic, based on an ethnographic approach that includes cohabitation with the community, interviews, and the development of a field diary. The findings show that care is not limited to specific tasks, but rather constitutes a relational dimension that permeates everyday life and plays a central role in the construction of social bonds. These practices are closely linked to both the life trajectories of the sisters and the broader framework of meaning in which they are embedded. Overall, the study contributes to understanding care as a practice that structures communal life and is built upon interdependence.