Treballs Finals de Grau (TFG) - Antropologia Social i Cultural

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/49384

Treballs Finals de Grau d'Antropologia Social i Cultural de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 167

El context social de les lactàncies perllongades: Com els grups de suport a la lactància ajuden les mares a mantenir lactàncies llargues malgrat les pressions socials
(2024-09) Neururer Salvatierra, Alejandra; Van den Bogaert, Alice
La lactància materna “perllongada” és una pràctica que només pot ser entesa dins del seu marc sociocultural. Per comprendre-la en la seva totalitat s’han de tenir en compte factors socials com són la conceptualització de la maternitat, la relació mare-fill, la identitat de la dona i l’alimentació infantil en els diferents contextos culturals arreu del món. El següent article es fonamenta en els resultats empírics d’un estudi etnogràfic que inclou tretze entrevistes en profunditat a diferents mares que han practicat lactàncies que superen els dotze mesos de durada i que han participat en grups de suport a la lactància, grups de criança o grups de mares. L’objectiu de la recerca és analitzar com la participació en els grups de suport ajuden a les mares a mantenir lactàncies llargues malgrat les pressions socials que les envolten, ja siguin pressions relacionades amb l’àmbit mèdic, amb el context familiar i social de la mare o amb pressions derivades de la manera en què socialment percebem i entenem què i com haurien de ser la lactància, la criança i la maternitat.
Encarnacions de la figura del trickster en la contemporaneïtat de l’escenari mediàtic i cultural català
(2024-09) Muñoz Garcia, Jesús; Horta, Gerard, 1962-
En aquesta article analitzarem diferents encarnacions contemporànies de la mitològica figura del trickster, que històricament ha utilitzat la sàtira col·lectiva, protegint-se sota l’anonimat de la literatura popular, per assenyalar amb una mirada crítica i burlesca els límits del poder. Antropològicament estem davant d’un personatge que fa trucs intel·ligents, que venint de la penombra i de l’ocult, recordant el comportament dels infants, subverteix les normes provocant trencadissa i desordre. Al llarg de la història i depenent de cada societat, ha estat qualificat com un engalipador, mentider, trampós, i no acabaríem, però si volem posar-li un mot podríem dir-li el bufó ritual. Per aquest motiu analitzarem diferents còmics de la societat catalana que en grup o individualment ens mostren una mirada crítica de la nostra societat. Analitzar les relacions que amaga aquesta figura ambivalent que es mou entre el poder representatiu de l’ordre social i el desordre ens ajudarà a entendre les relacions dialèctiques entre el poder i el trickster, entès així com un personatge destructor i alhora constructor de noves categoritzacions.
Y se fue a por tabaco: sobre violencia económica y responsabilidad unilateral materna en la crianza
(2024-09) Muñoz Cusidó, Irene; Van den Bogaert, Alice
Durante los últimos tiempos ha acontecido un aumento en el análisis y estudio del fenómeno y problemática de la Violencia de Género. Sin embargo, gran parte de estas investigaciones han dado prelación al abordaje de los abusos físicos sobre otras formas no tangibles de agresión. La Violencia Económica constituye una de las manifestacio-nes que menos protagonismo ha obtenido. En este sentido, en el presente artículo se aborda una de las victimizaciones más frecuentes que esta toma tras la ruptura de la pareja, a saber, la inasistencia alimentara o, si se prefiere, el impago de la manutención. Así, mediante una metodología cualitativa basada en entrevistas, se pretende recuperar el relato y las experiencias de las mujeres que, una vez separadas o divorciadas, no reciben dichas cuantías establecidas para el sostenimiento de los menores a cargo. El objetivo de la investigación se encuentra centrado en la aprehensión de las voces de las protagonistas, prestando especial interés en aspectos como la accesibilidad al sis-tema judicial y al proceso de reclamo de dichas prestaciones, las representaciones cul-turales en torno a la pensión alimenticia y las interpretaciones de las informantes sobre el incumplimiento de dicha obligación y sus repercusiones.
Allò que la ciutat s’ha menjat. Memòria i desaparició de les hortes històriques de la ciutat de Vic.
(2024-09) Majó Ylla-Català, Helena; Marrero Guillamón, Isaac
La recerca estudia la desaparició de les hortes històriques de la ciutat de Vic. Es busca recollir la memòria actual d'aquests espais alhora que entendre com les transformacions urbanes dels últims seixanta anys han afectat la seva substitució per teixit construït. Així, s'analitza com els processos físics i discursius de construcció de ciutat operen des d'una dialèctica binària d'oposició entre la urbanitat i la ruralitat, d'allò que pertany a la ciutat i el que es considera brut i lleig i no hi té lloc. Es discuteix, per tant, com la ideologia dominant de progrés i modernitat ha operat amb lògiques higienistes sobre aquests espais tradicionalment part de la ciutat i com això ha suposat l'exclusió d'un col·lectiu que històricament sostenia l'alimentació d'aquest nucli urbà. Metodològicament, s'estudien aquelles imatges disponibles i es para atenció a les absències per reflexionar entorn la dimensió visual de la memòria i els processos de reconeixement de qui queda al marge i sovint resulta invisible.
Els gegants de Sant Felip Neri Presència i Vigència per l’educació laica. El cas de l’escola Sant Felip Neri del barri Gòtic de Barcelona
(2024-10) Jorquera Mateu, Suzanne; Argudo Portal, Violeta
L’Escola de Sant Felip Neri està situada al barri Gòtic de Barcelona a la plaça que li dona nom al centre. El mes de setembre del 2023 es va integrar a la xarxa de centres públics de la Generalitat de Catalunya després d’un procés de negociació entre diferents agents públics i religiosos, que va durar més de tres anys. Durant aquest procés, l’Associació de Famílies del centre (AFA) culpabilitzava a l’Església del perill del tancament de l’escola i organitzava diferents accions reivindicatives al carrer per pressionar als agents implicats en la negociació i poder esdevenir escola pública. Aquest treball es basa en una recerca etnogràfica, duta a terme entre octubre del 2022 i març del 2024, amb l’objectiu de comprendre i analitzar aquest procés exposant els marcs explicatius, les pràctiques i les experiències dels diversos agents socials en aquest conflicte. A partir de l’estudi etnogràfic d’aquest cas, es presenten les estratègies utilitzades dels diferents agents immersos en el conflicte en el marc de la lluita, per tal d’apropiar-se l’escola o arrabassar a l’Església el seu control sobre el Sant Felip Neri.
Yakudoshi i la seva influència en la vida quotidiana al Japó contemporani
(2024-09) Garcia Ballester, Marina; Beltran, Oriol.
Aquest treball s’enfoca en un sistema complex de creença anomenat yakudoshi que, tot i que ha perdut certa rellevància en el Japó contemporani, i alhora ha tingut poques mencions acadèmiques, segueix tenint un paper intrínsec en la ritualitat japonesa. Es tracta de delimitar aquest sistema, i analitzar el seu ús contemporani i la seva significació. Investigo doncs, a través de l’observació flotant en temples i la recerca bibliogràfica durant cinc mesos d’estada al Japó. Yakudoshi són uns anys assenyalats de la vida de les dones i els homes on la mala fortuna és present de manera intrínseca. En aquest estudi ens endinsem en el que poden ser els orígens de la pràctica, el passat simbòlic que ha pogut tenir i el seu present. Amb l’ajuda d’un intèrpret i de les tres persones entrevistades, fem una primera investigació per tal d’arribar als objectius i verificar o desmentir l’hipòtesi inicial.
Què passa, què passa? Que ens fan fora de casa! La Xarxa, el Sindicat d'Habitatge del Baix Maresme: Entre la utopia i la realitat
(2024-07) Cruells i Cadevall, Montserrat; Mata-Codesal, Diana
En aquests treball s’analitza, a partir de l’experiència compartida amb La Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme, l’actual crisi d’accés a un habitatge digne que s’acarnissa tant en les persones més vulnerables (joves, gent gran, immigrants, etc.) com en les classe mitjanes, que veuen com l’habitatge ha passat a ser una mercaderia sotmesa a la llei de l’oferta i la demanda i a l’especulació, amb el consentiment i suport dels poders públics. Es tracta de posar en diàleg l’experiència dels activistes amb els interessos immobiliaris i financers, que prioritzen el valor de canvi per sobre del valor d’ús, donant lloc a una financiarització de l’habitatge i de la vida, i també amb l’Administració que ho afavoreix amb les seves polítiques, que permeten la concentració de la propietat en poques mans, donant lloc a un procés extractivista en el que el preu d’accés a l’habitatge (de compra o de lloguer) no guarda cap proporció amb els ingressos familiars. No tenir un habitatge digne o la seva pèrdua, impacte en la vida i la salut de les persones, i en les seves relacions socials, estigmatitzant-les. Des de la prefiguració, La Xarxa, vol construir un mon nou.
La interacción entre humanos y jabalíes y la perspectiva de los medios de comunicación
(2022) Barrero Escobar, Carolina; Beltran, Oriol
Los límites de las interacciones entre los seres humanos y los animales en zonas periurbanas es un debate contemporáneo en el que los medios de comunicación se hacen eco como es el caso la proliferación de los jabalíes (Sus scrofa) en el Parque Natural de la Serra de Collserola la cual ha traído como consecuencia la habituación de estos en las zonas periurbanas del parque. Los medios de comunicación informan sobre situaciones derivadas de la habituación de estos animales a las zonas urbanas, así como de las medidas tomadas por el Consorcio del parque y el Ayuntamiento de Barcelona. En este artículo se analiza esta relación humano-animal que se ha originado en Collserola, la perspectiva antropocéntrica de los medios de comunicación al transmitir las noticias y la de los residentes, que se aproxima al giro animal cediendo el protagonismo a los jabalíes. Encontrar semejanzas y similitudes en estas perspectivas nos ayuda a comprender si la información que tramiten los medios de comunicación coincide con la de los residentes, y por otro lado, nos refleja si las medidas tomadas por las Administraciones han contado con la opinión y las experiencias de los residentes.
La fertilitat de la Idea àcrata:Condicions socioestructurals de l'anarcosindicalisme a Formentera (1930-1931)
(2022) Tur Homar, Adrià; Horta, Gerard, 1962-
[cat] En aquest article s'abordaran les condicions de possibilitat i d'estructuració social de la Formentera de finals del segle XIX i principis del XX que permeteren la implementació de la Idea àcrata. L'autonomia i la cooperació productiva formen part del mode de producció propi i genuí dels illencs. A través de la integració de les unitats domèstiques en xarxes de suport mutu basades en un parentiu simbòlic i moral que integra tota l'illa, on trobem pràctiques econòmiques contrahegemòniques per a l'obtenció de recursos a través del sabotatge cooperatiu i anònim. Ara bé, la presència d'una aliança d'elits terratinents locals, d'Eivissa i de Mallorca i el desplegament de xarxes clientelars establertes a través de treballadors de companyies estrangeres, jornalers i arrendataris dels terratinents, engendraran les condicions d'opressió i de fissió que havien de posar en perill la solidaritat moral de Formentera. Per la qual cosa, un grup anarquista d'emigrants d'ultramar nascut l'any 1930 prendrà l'impuls d'establir un sincretisme entre la solidaritat moral illenca i les màximes emancipatòries del pensament àcrata, per a defendre una modernitat alternativa i cooperativa insular.
Una minga transnacional per la vida: cinema, comunicació i activisme a l’Indifest
(2022) Rimbau Vilà, Mireia; Izard Martínez, Gabriel
El present article té com a objectiu analitzar l’Indifest - Festival de Cinema Indígena de Barcelona, organitzat per l’associació AlterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes juntament amb la Coordinadora Llatinoamericana de Cine i Comunicació dels Pobles Indígenes (CLACPI), entès com un espai on cinema, comunicació i activisme es troben interconnectats, i on es desenvolupen unes estratègies col·laboratives que comporten la creació de xarxes locals i globals per a la transformació social. Les xarxes de l’Indifest son analitzades en una triple dimensió: (1) la de l’auto-representació implícita en l’ús dels mitjans de comunicació i en concret del cinema que fan els pobles indígenes; (2) la sociolingüística, on s’explora l’ús de les llengües indígenes, i (3) l’activista, que té en compte el component d’urgència en el cinema i la comunicació indígena. Prenent com referència el terme quítxua minga (mink’a), que designa des dels temps prehispànics el treball agrícola col·lectiu i per extensió tota feina comunitària, i que recentment ha estat utilitzat en el context activista indígena per definir les accions col·lectives i aliances, s’argumenta que aquestes xarxes que caracteritzen l’Indifest poden ser enteses com mingas transnacionals.
La frontera cíborg i el desdibuixament de les dicotomies
(2022) Mañé Ramírez, Irene; García Arregui, Aníbal
El “cíborg”, fusió d’organisme i element cibernètic, és una figura associada a la ciència ficció. Però s’ha utilitzat també en les ciències socials, des de Donna Haraway (1991) a l’anomenada antropologia cíborg (Case, 2011), per poder desdibuixar les dicotomies imperants a l’ontologia naturalista (Descola, 2014). Aquestes són sobretot la frontera entre naturalesa i cultura, i la frontera entre biologia i tecnologia. Els artistes cíborg utilitzen la tecnologia en simbiosi amb el cos per realitzar obres artístiques. Amb ells també apareixen desdibuixaments de la frontera entre obra i artista, equivalent a la dicotomia objecte/subjecte. Alguns d’aquests artistes es consideren cíborgs mentre que d’altres no, oferint un gran ventall de possibilitats a la definició de cíborg i, en conseqüència, a pensar dins les fronteres de les dicotomies esmentades. A més a més, alguns d’ells es consideren transespècie, és a dir, no es consideren completament humans, allunyant-se del transhumanisme. Per dur a terme la recerca, es van entrevistar i seguir a les xarxes alguns artistes cíborg. Les conclusions a les què s’ha arribat és que la definició de cíborg no és fixa ni ho ha de ser, sinó que és un espectre que permet pensar les dicotomies d’una forma més flexible i creativa.
Sa Sargantana. Etnografia sobre la identitat mallorquina a Barcelona viscuda a través del taller de ball de bot
(2022) Femenia Verger, Catalina; Canals Ossul, Alejandra
En aquesta investigació antropològica s’aborden les relacions socials que sorgeixen al voltant del ball de bot, ball tradicional mallorquí, a Barcelona. Mitjançant el treball de camp dut a terme en el taller impartit per Sa Sargantana Associació Cultural Illes Balears, es pretén conèixer què condueix a voler assistir a un taller de ball de bot fora de Mallorca i com es viu i interpreta aquest ball a Barcelona. A partir de l’observació participant i les entrevistes realitzades s’analitza la qüestió de la identitat mallorquina. Aquesta s’exalta en l’associació a través de la pràctica del ball de bot, el qual es presenta com un ball allunyat de la mercantilització i la performance que sofreix a Mallorca. És vist com un ball que retorna a l’origen de la seva característica popular, i que, alhora, permet la flexibilitat d’innovar dins la tradició per tal que el ball de bot sigui una pràctica viva de la cultura popular mallorquina. A través d’altres activitats, com el taller de panades i els habituals sopars, s’analitza la perspectiva associacionista mitjançant la qual es pretén donar a conèixer la realitat sociocultural i política de les Illes Balears.
Violencia obstétrica. La invisibilización de los deseos de la gestante en el momento del parto
(2022) Barra Velilla, Pilar; Van den Bogaert, Alice
La violencia obstétrica se ejerce en diferentes momentos en la atención de los procesos reproductivos de las mujeres y comprende ciertas prácticas y comportamientos que se habían naturalizado. Este estudio busca dar voz y visibilidad a los deseos silenciados de las mujeres, enfocando el interés en el parto, para lo cual es necesario un análisis con perspectiva de género y reflexionar no solo cómo el biopoder se hace con el control de este proceso natural y del que la mujer queda alienada, sino cómo la apropiación del cuerpo individual se convierte en norma hegemónica. Para ello, los testimonios de los participantes son necesarios para comprender la dimensión del problema, así como sus posibles soluciones para erradicarlo. Las experiencias aportadas dan cuenta de la emergencia de un cambio estructural hacia una atención sanitaria más holística, que considere la dimensión emocional del proceso para conseguir un parto más humanizado y menos tecnocrático. Asimismo, comprender que esta violencia se ha mantenido por una estructura patriarcal que la ha justificado, es el camino para un cambio de paradigma asistencial, necesario para que la mujer recupere el empoderamiento y la autonomía de su cuerpo.
L’amenaça del gluten. Percepcions de riscos alimentaris i transformacions ambientals
(2022) Barderi Monzó, Cora; García Arregui, Aníbal
Aquest article té per objectiu analitzar de quina manera el gluten ha alterat la interacció entre persones, aliments i medi ambient i poder així traçar vincles entre casos particulars i fenòmens ecològics globals des d’una perspectiva corporal. El gluten ha esdevingut, en les últimes dècades, un element molt popularitzat per les problemàtiques que provoca al sistema digestiu. Cada vegada més persones en pateixen les conseqüències i opten per modificar les seves pràctiques alimentàries. Aquesta etnografia mostra com són de rellevants els motius biomèdics, però en destaca també la importància dels factors ambientals i l’experiència personal com a elements clau que contribueixen a la significació de riscos que suposen els aliments amb gluten. A partir d’una investigació qualitativa, s’observen les vivències corporals i emocionals de l’experiència de sis persones que han apartat el gluten de la seva dieta i s’exposen els canvis que es donen en els hàbits alimentaris. La recerca de la pròpia la salut mostra un preocupació per la incorporació (embodiment) d'elements de les ecologies alimentaries industrials, com el gluten, i es materialitza en una alimentació basada en productes naturals, rebutjant els productes processats.
La decisión de no ser madre
(2021) Oña Cuevas, Verónica; Alvarez Mora, Bruna
El siguiente articulo tiene por objetivo analizar la experiencia de las mujeres que deciden no ser madres, y las reacciones de la esfera social, política y del discurso biomédico ante esta decisión. Se pretende estudiar cómo se construye el cuerpo de la mujer y la mujer-madre en relación con el pensamiento simbólico y los roles de género, con el fin de conocer si se ejerce -o no- presión social sobre las mujeres que no quieren ser madres, todo ello desde la perspectiva de la Antropología feminista y la Antropología de la Salud. Para hacerlo, se ha realizado una etnografía digital mediante un grupo privado de Facebook, constituido por mujeres de Latinoamérica y España que han decidido no ser madres. Los principales temas que aparecen en el grupo giran en torno a su identidad como mujeres, la aspiración o realización– de varias de ellas- a ligarse las trompas uterinas, y el deseo y reafirmación sobre su decisión. Dentro de todo esto se topan con juicios de valor, el cuestionamiento sobre su identidad y decisión por parte del personal sanitario o de sus parejas. Los resultados muestran como con su decisión ponen en debate roles y mandatos de género.
Entre el buit urbà i el conjunt monumental: el procés de patrimonialització del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida des de la candidatura a Patrimoni Mundial UNESCO
(2021) Moncasí Borràs, Júlia; Mármol, Camila de
En aquest treball s’aborda el procés de patrimonialització del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida des del projecte de la Candidatura a Patrimoni mundial UNESCO, engegada l’any 2009. A través d’aquest dossier, s’analitzen les narratives sobre patrimoni mundial produïdes per UNESCO i com es traslladen en l’àmbit quotidià i espai de les següents zones de la capital lleidatana: la catedral de la Seu Vella, el mateix conjunt monumental del Turó i el Casc Antic de Lleida. Perfilant en les justificacions del seu valor universal excepcional per part dels agents implicats en aquest mateix procés de patrimonialització d’aquest tossal lleidatà, es tractaran diferents dialèctiques i narratives també relacionades amb la creació d’identitat, memòria i buit urbà.
“Reclaiming”. Una comunidad de seguidores de una antigua tradición íbero-celta
(2021) Katz Rotnitzky, David; Horta, Gerard, 1962-
El contexto postsecular y postmoderno ha desembocado en un apogeo de surgimientos de multiplicidad de nuevos movimientos. Uno de estos movimientos es el “Reclaiming”, objeto de este estudio. Específicamente, se investiga una comunidad de seguidores de esta tradición en Catalunya, en que se aúnan espiritualidad y política, combinando creencias de diferentes cultos precristianos junto con el activismo político feminista y ecologista. En lo que se refiere a los aspectos ritualisticos, esta tradición se rige por el año solar, celebrando festividades tales como equinoccios y solsticios. Asimismo, el grupo investigado reivindica la originalidad y libertad de esta tradición como un culto basado en otras creencias, pero con un reclamo totalmente nuevo. De este modo, pretende diferenciarse de otros denominados cultos neopaganos dado que su intención no es “reconstruir” o “recuperar” los cultos paganos sino crear unos de nuevos, basándose en los antiguos. Por otro lado, pese a sus similitudes, tampoco ansían ser partícipes de otros “nuevos movimientos religiosos” como la New Age. En definitiva, reclaman el derecho de ser entendidos como tradición en concordancia con la naturaleza y con todos los seres, por esa razón reclaman, “Reclaiming”.
El virus de la calle. La percepción social del riesgo entre las personas sin hogar de Barcelona
(2021) Sanchez Sosa, Mauro; Aramburu, Mikel
Este trabajo pretende captar cómo se ha vivido la pandemia generada por el SARS-CoV 2 entre la población sin techo de la ciudad de Barcelona, centrándose en la percepción del riesgo del virus como eje para analizar de qué manera este colectivo escoge a qué clase de riesgos dar prioridad en su cotidianidad. La gestión que los informantes hacen del SARS-CoV 2 es problematizada por la presencia de otros riesgos derivados de sus condiciones de vida, los cuales entran en conflicto con las recomendaciones y las medidas sanitarias adoptadas por las autoridades. La construcción social del riesgo es aplicada en sus distintas variantes, desde las más deterministas a las más relativistas, con la finalidad de obtener una visión amplia de las interrelaciones que se originan entre el SARS-Cov 2 como un riesgo construído como un discurso, la gestión del riesgo que los actores realizan en base a una experiencia acumulada ligada a la pertenencia a un grupo social concreto, y por último se estudia cómo afecta la exclusión social en la distribución desigual de los recursos para hacer frente a un riesgo como el SARS-CoV 2 en la sociedad actual.
“Ulls per on la policia no hi veu” (O, Imaginando al “enemigo”). Punición, exclusión y nuevos regímenes de visibilidad desde el vigilantismo online en Barcelona.
(2021) Espinach, Marina; Aramburu, Mikel
[spa]En este artículo me aproximo al activismo cívico-securitario en Ciutat Vella en Barcelona a través de una plataforma online de vigilancia y denuncia ciudadana. Con ello, investigo las continuidades y discontinuidades entre el vigilantismo en línea y las formas clásicas de vigilantismo (off-line), y como el primero se reproduce con efectividad a través de particularidades del espacio digital. Estas nuevas formas online, además, han posibilitado, en el contexto etnográfico investigado, vehicular formas preexistentes de: exclusión y distinción social; reafirmación de una supuesta superioridad moral y estrategias de preservación de un orden moral; y de control social y punición. Además, en el emplazamiento digital de las actividades las dimensiones disciplinaria y punitiva del vigilantismo se ejecutan por medio de una expresión concreta de lo visual -o lo visible- y el uso de imágenes, y en un momento de establecimiento de un nuevo régimen de visibilidad.
El sector maderero en el Alt Urgell
(2021) Córdoba Baena, Albert; Mármol, Camila de
Esta investigación analiza el desarrollo histórico del sector forestal en la comarca del Alt Urgell y la percepción del trabajo de dos familias migrantes andaluzas establecidas en el territorio a mediados del siglo XX vinculadas a empresas forestales. Por otro lado, se contextualiza la división del trabajo en el monte y la profesión del rematante en interacción con las administraciones públicas mediadoras en la adjudicación de subastas de aprovechamientos madereros. Concretamente se parte de la importancia del conocimiento situado para interpretar las lógicas que estructuran los relatos de vida y conforman las biografías de ambas generaciones de actores sociales y su variabilidad bajo el eje de la obtención de estudios superiores.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents