Fitxers
Embargament
Document embargat fins el 2028-01-09Tipus de document
TesiData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/229470
El léxico de la pureza: la terminología desde los evangelios hasta su recepción en la tratadística demonológica moderna en lengua latina
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Esta investigación evalúa la recepción léxica de los vocablos pertenecientes al campo semántico de la pureza en los tratados demonológicos de época moderna Loca infesta (Thyraeus) y Disquisitionum magicarum (Del Río) a partir del latín bíblico de los evangelios. Estos términos son caracterizados según sus funciones y su evolución a través de categorías semánticas en oposición pureza/impureza y a través de siete campos léxicos de significación relativos a lo sagrado, la suciedad, la magia, las salud, los espíritus, el género y lo extranjero.
A nivel teórico, se establecen puentes entre los textos bíblicos y su sustrato grecorromano y semítico; para a continuación, hacer lo mismo con los tratados y sus antecedentes medievales y clásicos. El tratamiento del léxico se ha realizado gracias a la elaboración de una base de datos de la pureza creada con la ayuda del programa informático Atlas.ti. De este modo, se ha obtenido un corpus con casi 2.000 ocurrencias y alrededor de 500 lemas que fueron clasificados y analizados.
A partir de lo investigado, se propone que el campo semántico de la pureza en latín ha mantenido campos de significación estables en el tiempo, pero con cambios importantes en el léxico que los conforman. El punto de referencia desde donde se determina qué es puro o impuro en la sociedad se ha dislocado desde el templo de Jerusalén a la figura de Cristo y desde allí a la tradición de la Iglesia.
[cat] Aquesta recerca avalua la recepció lèxica dels mots que són membres del camp semàntic de la puresa als tractats de demonologia de l’època moderna Loca infesta (Thyraeus) i Disquisitionum magicarum (Del Río) a partir del llatí bíblic dels evangelis. Els termes són caracteritzats segons les seves funcions i la seva evolució a través de categories semàntiques en oposició puresa/impuresa i set camps lèxics de significació vinculats al sagrat, la brutícia, la màgia, la salut, els esperits, el gènere i l’estranger. Teòricament, s’estableixen ponts entre els textos bíblics i el seu sostrat greco-romà i semític; aleshores, es fa el mateix amb els tractats i als seus antecedents medievals i clàssics. El tractament del lèxic es va fer gràcies a una base de dades de la puresa creada amb l’ajuda del programa informàtic Atlas.ti. D’aquesta manera, es va obtenir un corpus de gairabé 2.000 ocurrències al voltant de 500 lemes que van ser classificats i analitzats. Feta la recerca, es proposa que els camps semàntics de la puresa en llatí ha mantingut medis de significació estables en el temps, però amb canvis importants el lèxic del qui formant-ne part. El punt de referència des del qual es determina qui és pur o impur a la societat s’ha dislocat des del temple des de Jerusalem fins a la figura de Crist i finalment a la tradició de l’Església.
[eng] This research evaluate the lexical reception of words belongigs to the semantic field of the purity in early modern demonological traitises Loca infesta (Thyraeus) and Disquisitionum magicarum (Del Río) based on biblical Latin of the Gospels. These terms are analysed according to their functions and evolution, organised into semantic cathegories in opposition purity/impurity, and through seven lexical fields of meaning related to the health, spirits, dirtiness, sacred, gender, magic and the foreign. On a theoretical level, the reserch stablishes links between the biblical texts and their Greco-roman and Semitic background and then does the same between the treatises and their classical and medieval antecedents. The lexical management was carried out with the help of a datebase created using the software Atlas.ti. Thereby, a corpus of almost 2,000 ocurrences and around 500 lemmas was compiled, classified and analysed. The findings proposes that the semantic field of purity in Latin language has preserved stable domains of meaning over time, though there are important changes in the lexicon that constitutes it. The point of reference for determining what is pure or impure in the society has shifted. From the Temple in Jerusalem to the figure of Christ and from there, to the tradition of the Catholic Church.
[fra] Cette recherche évalue la réception lexicale des termes qui sont part du champ sémantique de la pureté dans quelques traités démonologiques de l’époque moderne Loca infesta (Thyraeus) et Disquisitionum magicarum (Del Río) à partir du latin biblique des Évangiles. Ce mots sont caractérisés par leurs fonctions et par leur évolution à travers des catégories sémantiques opposées (pureté/impureté) distribuées à sept champs lexicaux de signification liés au sacré, à la saleté, à la magie, à la santé, aux esprits, au genre et à l’étranger. À partir de la théorie, ils sont établis quelques ponts entre les textes bibliques et leur substrat gréco-romain et sémitique; ensuite entre les traité et leurs antécédents médiévaux et classiques. L’étude du lexique a été rendue possible avec l’aide d’une base de données sur la pureté élaborée sur le logiciel Atlas.ti. De cette manière, il a été constitué un corpus de presque de 2000 occurrences et environ 500 lemmes qui ont été classifiés et analysés. Par rapport aux résultats, il est proposé que le champ sémantique de la pureté en latin a été conservé des champs de signification constant dans le temps, tout en connaissant des changement notables dans le lexique qui les constitue. Il s’agit d’un décalage du centre symbolique de référence définissant ce qui est pur ou impur dans la société. Du centre situé dans le temple de Jérusalem, on passe à la figure de Christ, puis à la tradition de l’Église catholique.
[cat] Aquesta recerca avalua la recepció lèxica dels mots que són membres del camp semàntic de la puresa als tractats de demonologia de l’època moderna Loca infesta (Thyraeus) i Disquisitionum magicarum (Del Río) a partir del llatí bíblic dels evangelis. Els termes són caracteritzats segons les seves funcions i la seva evolució a través de categories semàntiques en oposició puresa/impuresa i set camps lèxics de significació vinculats al sagrat, la brutícia, la màgia, la salut, els esperits, el gènere i l’estranger. Teòricament, s’estableixen ponts entre els textos bíblics i el seu sostrat greco-romà i semític; aleshores, es fa el mateix amb els tractats i als seus antecedents medievals i clàssics. El tractament del lèxic es va fer gràcies a una base de dades de la puresa creada amb l’ajuda del programa informàtic Atlas.ti. D’aquesta manera, es va obtenir un corpus de gairabé 2.000 ocurrències al voltant de 500 lemes que van ser classificats i analitzats. Feta la recerca, es proposa que els camps semàntics de la puresa en llatí ha mantingut medis de significació estables en el temps, però amb canvis importants el lèxic del qui formant-ne part. El punt de referència des del qual es determina qui és pur o impur a la societat s’ha dislocat des del temple des de Jerusalem fins a la figura de Crist i finalment a la tradició de l’Església.
[eng] This research evaluate the lexical reception of words belongigs to the semantic field of the purity in early modern demonological traitises Loca infesta (Thyraeus) and Disquisitionum magicarum (Del Río) based on biblical Latin of the Gospels. These terms are analysed according to their functions and evolution, organised into semantic cathegories in opposition purity/impurity, and through seven lexical fields of meaning related to the health, spirits, dirtiness, sacred, gender, magic and the foreign. On a theoretical level, the reserch stablishes links between the biblical texts and their Greco-roman and Semitic background and then does the same between the treatises and their classical and medieval antecedents. The lexical management was carried out with the help of a datebase created using the software Atlas.ti. Thereby, a corpus of almost 2,000 ocurrences and around 500 lemmas was compiled, classified and analysed. The findings proposes that the semantic field of purity in Latin language has preserved stable domains of meaning over time, though there are important changes in the lexicon that constitutes it. The point of reference for determining what is pure or impure in the society has shifted. From the Temple in Jerusalem to the figure of Christ and from there, to the tradition of the Catholic Church.
[fra] Cette recherche évalue la réception lexicale des termes qui sont part du champ sémantique de la pureté dans quelques traités démonologiques de l’époque moderne Loca infesta (Thyraeus) et Disquisitionum magicarum (Del Río) à partir du latin biblique des Évangiles. Ce mots sont caractérisés par leurs fonctions et par leur évolution à travers des catégories sémantiques opposées (pureté/impureté) distribuées à sept champs lexicaux de signification liés au sacré, à la saleté, à la magie, à la santé, aux esprits, au genre et à l’étranger. À partir de la théorie, ils sont établis quelques ponts entre les textes bibliques et leur substrat gréco-romain et sémitique; ensuite entre les traité et leurs antécédents médiévaux et classiques. L’étude du lexique a été rendue possible avec l’aide d’une base de données sur la pureté élaborée sur le logiciel Atlas.ti. De cette manière, il a été constitué un corpus de presque de 2000 occurrences et environ 500 lemmes qui ont été classifiés et analysés. Par rapport aux résultats, il est proposé que le champ sémantique de la pureté en latin a été conservé des champs de signification constant dans le temps, tout en connaissant des changement notables dans le lexique qui les constitue. Il s’agit d’un décalage du centre symbolique de référence définissant ce qui est pur ou impur dans la société. Du centre situé dans le temple de Jérusalem, on passe à la figure de Christ, puis à la tradition de l’Église catholique.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
PINO ALONSO, David Alejandro. El léxico de la pureza: la terminología desde los evangelios hasta su recepción en la tratadística demonológica moderna en lengua latina. [consulted: 24 of June of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/229470