Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/230935
Experiencing re-bordered Europe. An ethnography of the Upper Susa Valley
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] In the last decade, increasing rates of transit migrations across Europe and the COVID-19 pandemics have favoured the re-establishment of identity checks at internal European borders (Opilowska, 2020; Montaldo, 2020; Casella Colombeau, 2020; Karamanidou & Kasparek, 2022; Gulzau, 2023). Addressing the gap in the anthropological research vein accounting for the impact on frontier communities of this re-bordering process, the research concerned an ethnographic analysis of the border experience (Wille and Nienaber 2020) of those who inhabit the Upper Susa Valley, a frontier area at the northwest most of Italy. Its militarization promoted by French authorities implemented since 2017 to obstacle “secondary movements” and in 2020 to contain the spread of the virus, together with the humanitarian scenario that emerged to respond to the vulnerability of transit migrants rejected in an Alpine environment according to a “care and control” public/private strategy (Pallister-Wilkins 2015), have been investigated though a qualitative investigation that included 28 in-depth interviews to state and local authorities’ representatives, law enforcement agents, solidarity actors and ordinary dwellers, as well as 7 months of participant observation in the field. Building on the Critical Border Studies’ bordering approach (Van Houtum & Van Naersser, 2002) and its multi-dimensional understanding of the border, the ethnographic analysis exposed that the Alpine Italian-French frontier is produced and reproduced, at and beyond the borderline, by daily practices put in place by law enforcement agents and challenged by transit migrants’ mobility strategies, in a structure/agency framework. As well, the re-bordering tales shared by participants contributed to the study of the border as holding a polysemic nature, due to empirical results revealing that the COVID-19 brought the state border back in the life experience of European citizens, while “return” to contain “secondary movements” according to a securitized approach the management of European borders (Huysmans 2000) had made it visible for transit migrants only. Furthermore, addressing the solidarity scenario as an “humanitarian borderscape” (Pallister-Wilkins 2017) resulted in the individuation of diverse “geographies of humanitarian borderwork” i.e. overlapping political and geographical spaces of solidarity intervention, that criss-crossed the Upper Susa Valley meant as “land of borders” (Balibar 2002) with multiple intangible boundaries marking the humanitarian and the political, the tolerated and the repressed, the legal and the illegal, as far as solidarity practices and discourses are concerned. This deeply impacted on the border experience of the Upper Susa Valley. If on the one hand “secondary movements” and the public/private “care and control” intervention projected local authorities and solidarity actors’ daily lives into global dynamics, it also shielded local communities from their negative effects. In general terms, the “people approach” (Van Houtum 2000) to the investigation of the internal European re-bordering process offered ground-breaking insights on the extent to which state and non-state border agents produce, reproduce, contest and experience the tangible and intangible boundaries that it generates. As well, the research shed light on the everyday reality of the unilaterality and “new normality” (Gulzau 2023) that the return of identity checks at internal European frontiers represents, revealing diverging state interests through the observation of grounded practices of border-making and grounded experiences.
[spa] En la última década, las crecientes tasas de migraciones de tránsito en Europa y el COVID-19 han favorecido un proceso de re-fronterización interna (Opilowska, 2020; Karamanidou & Kasparek, 2022). Abordando la laguna existente en la vena antropológica que explora su impacto en las comunidades fronterizas, la investigación desarrollò un análisis etnográfico en el Alto Valle de Susa, una zona fronteriza de los Alpes italianos limítrofe con Francia, donde se han restablecido los controles de identidad para contener los "movimientos secundarios" irregulares desde 2017 y la propagación de la pandemia en 2020. La investigación se basó en el marco teórico de Critical Border Studies y, especialmente, en el enfoque bordering (Van Houtum & Van Naersser, 2002), asì como en datos empíricos recogidos con métodos de análisis cualitativos clásicos y digitales. El estudio permitió comprender cómo las diversas prácticas fronterizas cotidianas de varios agentes participan en la construcción de una arquitectura fronteriza polisémica (Balibar, 2002), resultado de múltiples procesos de re-bordering tangible e intangible. Esto se deriva de los "movimientos secundarios" y su gestión local pública/privada según una estrategia de "cuidado y control" (Pallister-Wilkins, 2017), así como de la superposición de un régimen de movilidad restrictivo temporal adicional relacionado con el control de la pandemia. De acuerdo con los “re-bordering tales” compartidos por quienes habitan el borderland, esto globaliza, estratifica y fragmenta su experiencia fronteriza (Wille & Nienaber, 2020) en función de su ciudadanía, edad, rol político y compromiso cívico. La investigación contribuye a debates más amplios sobre la relación entre la soberanía estatal y las experiencias de vida ante procesos globales como la "migración de tránsito" y el COVID-19. Asimismo, el enfoque etnográfico ofrece perspectivas innovadoras sobre la realidad cotidiana de la unilateralidad y la "nueva normalidad" (Gulzau, 2023) del retorno de los controles de identidad en las fronteras interiores europeas.
[cat] En l'última dècada, les creixents taxes de migracions de trànsit a Europa i el COVID-19 han afavorit un procés de re-fronterització interna (Opilowska, 2020; Karamanidou & Kasparek, 2022). Abordant la llacuna existent en la vena antropològica que explora el seu impacte en les comunitats frontereres, la investigació va desenvolupar una anàlisi etnogràfica a l'Alt Vall de Susa, una zona fronterera dels Alps italians limítrof amb França, on s'han restablert els controls d'identitat per contenir els "moviments secundaris" irregulars des del 2017 i la propagació de la pandèmia el 2020. La investigació es va basar en el marc teòric de Critical Border Studies i, especialment, en l'enfocament bordering (Van Houtum & Van Naersser, 2002), asì com en dades empíriques recollides amb mètodes d'anàlisi qualitatives clàssics i digitals. L'estudi va permetre comprendre com les diverses pràctiques frontereres quotidianes de diversos agents participen en la construcció d'una arquitectura fronterera polisèmica (Balibar, 2002), resultat de múltiples processos de re-bordering tangible i intangible. Això es deriva dels "moviments secundaris" i la seva gestió local pública/privada segons una estratègia de "cura i control" (Pallister-Wilkins, 2017), així com de la superposició d'un règim de mobilitat restrictiu temporal addicional relacionat amb el control de la pandèmia. D'acord amb els "re-bordering tals" compartits pels qui habiten el borderland, això globalitza, estratifica i fragmenta la seva experiència fronterera (Wille & Nienaber, 2020) en funció de la seva ciutadania, edat, rol polític i compromís cívic. La investigació contribueix a debats més amplis sobre la relació entre la sobirania estatal i les experiències de vida davant processos globals com la "migració de trànsit" i el COVID-19. Així mateix, l'enfocament etnogràfic ofereix perspectives innovadores sobre la realitat quotidiana de la unilateralitat i la "nova normalitat" (Gulzau, 2023) del retorn dels controls d'identitat a les fronteres interiors europees.
[spa] En la última década, las crecientes tasas de migraciones de tránsito en Europa y el COVID-19 han favorecido un proceso de re-fronterización interna (Opilowska, 2020; Karamanidou & Kasparek, 2022). Abordando la laguna existente en la vena antropológica que explora su impacto en las comunidades fronterizas, la investigación desarrollò un análisis etnográfico en el Alto Valle de Susa, una zona fronteriza de los Alpes italianos limítrofe con Francia, donde se han restablecido los controles de identidad para contener los "movimientos secundarios" irregulares desde 2017 y la propagación de la pandemia en 2020. La investigación se basó en el marco teórico de Critical Border Studies y, especialmente, en el enfoque bordering (Van Houtum & Van Naersser, 2002), asì como en datos empíricos recogidos con métodos de análisis cualitativos clásicos y digitales. El estudio permitió comprender cómo las diversas prácticas fronterizas cotidianas de varios agentes participan en la construcción de una arquitectura fronteriza polisémica (Balibar, 2002), resultado de múltiples procesos de re-bordering tangible e intangible. Esto se deriva de los "movimientos secundarios" y su gestión local pública/privada según una estrategia de "cuidado y control" (Pallister-Wilkins, 2017), así como de la superposición de un régimen de movilidad restrictivo temporal adicional relacionado con el control de la pandemia. De acuerdo con los “re-bordering tales” compartidos por quienes habitan el borderland, esto globaliza, estratifica y fragmenta su experiencia fronteriza (Wille & Nienaber, 2020) en función de su ciudadanía, edad, rol político y compromiso cívico. La investigación contribuye a debates más amplios sobre la relación entre la soberanía estatal y las experiencias de vida ante procesos globales como la "migración de tránsito" y el COVID-19. Asimismo, el enfoque etnográfico ofrece perspectivas innovadoras sobre la realidad cotidiana de la unilateralidad y la "nueva normalidad" (Gulzau, 2023) del retorno de los controles de identidad en las fronteras interiores europeas.
[cat] En l'última dècada, les creixents taxes de migracions de trànsit a Europa i el COVID-19 han afavorit un procés de re-fronterització interna (Opilowska, 2020; Karamanidou & Kasparek, 2022). Abordant la llacuna existent en la vena antropològica que explora el seu impacte en les comunitats frontereres, la investigació va desenvolupar una anàlisi etnogràfica a l'Alt Vall de Susa, una zona fronterera dels Alps italians limítrof amb França, on s'han restablert els controls d'identitat per contenir els "moviments secundaris" irregulars des del 2017 i la propagació de la pandèmia el 2020. La investigació es va basar en el marc teòric de Critical Border Studies i, especialment, en l'enfocament bordering (Van Houtum & Van Naersser, 2002), asì com en dades empíriques recollides amb mètodes d'anàlisi qualitatives clàssics i digitals. L'estudi va permetre comprendre com les diverses pràctiques frontereres quotidianes de diversos agents participen en la construcció d'una arquitectura fronterera polisèmica (Balibar, 2002), resultat de múltiples processos de re-bordering tangible i intangible. Això es deriva dels "moviments secundaris" i la seva gestió local pública/privada segons una estratègia de "cura i control" (Pallister-Wilkins, 2017), així com de la superposició d'un règim de mobilitat restrictiu temporal addicional relacionat amb el control de la pandèmia. D'acord amb els "re-bordering tals" compartits pels qui habiten el borderland, això globalitza, estratifica i fragmenta la seva experiència fronterera (Wille & Nienaber, 2020) en funció de la seva ciutadania, edat, rol polític i compromís cívic. La investigació contribueix a debats més amplis sobre la relació entre la sobirania estatal i les experiències de vida davant processos globals com la "migració de trànsit" i el COVID-19. Així mateix, l'enfocament etnogràfic ofereix perspectives innovadores sobre la realitat quotidiana de la unilateralitat i la "nova normalitat" (Gulzau, 2023) del retorn dels controls d'identitat a les fronteres interiors europees.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
PASQUALETTO, Martina. Experiencing re-bordered Europe. An ethnography of the Upper Susa Valley. [consulted: 25 of July of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/230935