Carregant...
Tipus de document
Document de treballData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/203645
Estudi de corpus diacrònic de la inestabilitat (transitiu/intransitiu) dels verbs catalans
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
En general, la diacronia del català ens indica que els verbs mantenen de manera estable el
règim, transitiu o intransitiu, heretat del llatí. Hi ha, però, uns pocs casos que s’escapen
d’aquesta tendència. Aquest treball se centra, precisament, en l’estudi dels verbs que en
llengua antiga presentaven un règim alternant, com pregar o perdonar, que tant podien
combinar-se amb un complement de persona directe (cas acusatiu) com amb un d’indirecte
(cas datiu), és a dir, tant podien emprar-se com a transitius com com a intransitius. L’estudi
es concep com un complement indispensable de Pineda (en premsa), treball dedicat al
sorgiment i l’expansió del MDO en la diacronia del català i publicat en el marc de la
Gramàtica del català antic. Això és així atès que una anàlisi acurada d’aquests verbs
inestables és crucial per discernir si un determinat complement de persona encapçalat per a
corresponia realment a un OD amb MDO o bé a un OI (amb la marca a de datiu).
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
PINEDA, Anna. Estudi de corpus diacrònic de la inestabilitat (transitiu/intransitiu) dels verbs catalans. [consulta: 26 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/203645]