Documents de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/96341
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 9 de 9
Document de treballEstudi de corpus diacrònic de la inestabilitat (transitiu/intransitiu) dels verbs catalans(2023) Pineda, AnnaEn general, la diacronia del català ens indica que els verbs mantenen de manera estable el règim, transitiu o intransitiu, heretat del llatí. Hi ha, però, uns pocs casos que s’escapen d’aquesta tendència. Aquest treball se centra, precisament, en l’estudi dels verbs que en llengua antiga presentaven un règim alternant, com pregar o perdonar, que tant podien combinar-se amb un complement de persona directe (cas acusatiu) com amb un d’indirecte (cas datiu), és a dir, tant podien emprar-se com a transitius com com a intransitius. L’estudi es concep com un complement indispensable de Pineda (en premsa), treball dedicat al sorgiment i l’expansió del MDO en la diacronia del català i publicat en el marc de la Gramàtica del català antic. Això és així atès que una anàlisi acurada d’aquests verbs inestables és crucial per discernir si un determinat complement de persona encapçalat per a corresponia realment a un OD amb MDO o bé a un OI (amb la marca a de datiu).- Document de treballUnitats estructurals en la construcció de la coherència(2008-01) Alturo, Núria; Besa Camprubí, JosepLa multidimensionalitat de la coherència discursiva planteja, entre d’altres problemes, la dificultat d’identificar les unitats d’anàlisi rellevants per al seu estudi, atès que és un fenomen sensible a la pragmàtica, la semàntica i la gramàtica. Aquest treball aborda aquest problema a través de l’anàlisi de cinc textos argumentatius orals que són homogenis pel que fa al gènere (recomanació d’una novel·la) i heterogenis pel que fa a la situació comunicativa, i que tenen una estructura discursiva complexa que integra formes diverses d’establiment de la coherència.
- Document de treballPor una compléxica: reflexiones sobre la complejidad ‘restringida’ y ‘general’ a partir de los procesos de bilingüización social y sustitución lingüística(2021) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Hasta hace algún tiempo, mi enfoque personal sobre la ‘complejidad’ no había seguido los mismos caminos recorridos por los físicos estadísticos, matemáticos, biólogos y científicos computacionales que explotan las nuevas posibilidades de la informática. Fui, y sigo siendo, en general, más partidario de la ‘complexité’ inspirada principalmente por Edgar Morin (1992, 2004, 2008) y complementada por las contribuciones de Norbert Elias (1982, 2000) con su sociología figuracional y procesual. Esta perspectiva también era consistente con la aproximación de autores de otros campos, como la biología (Maturana y Varela, 2004) y la física teórica en sí (Prigogine y Stengers, 1979, 1992; Bohm, 1980; Capra, 2002). He expuesto una propuesta de síntesis de lo que podríamos llamar 'complejidad figuracional' o 'sociología figuracional compleja' en algunos trabajos anteriores en forma impresa, por lo que renunciaré a una explicación detallada aquí (Bastardas, 2013, 2013b, 2014, 2016)...
- Document de treballBibliografia de pragmàtica i anàlisi del discurs (BiPAD-cat)(Núria Alturo, 2017-05) Universitat de Barcelona. Grup d'Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD)Aquest document conté una llista de publicacions sobre aspectes pragmàtics i discursius de la llengua catalana des del 1989 fins al 2017. Aquesta llista constitueix el material inicial a partir del qual el Grup d'Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD) ha encetat la creació d'un recurs en línia, el BiPAD-cat (Bibliografia de pragmàtica i anàlisi del discurs, disponible al web http://www.ub.edu/grepad/bd/bipad-cat/). S’ha previst que aquesta llista inicial es vagi completant fins al 2019 amb les publicacions del període 1990 – 2019. Editors del BiPAD-cat, 2017: Núria Alturo Col·laboradors, 2017: Lluís Payrató, M. Josep Cuenca, Ester Seguí Brunet
- Document de treballLa frontera lingüística ribagorçà-pallarès(1986) Alturo, Núria; Fondevila, Josep ManelEstudi de la frontera dialectal entre el ribagorçà i el pallarès, a la zona de la Vall de Xerallo, la Llevata i la ribera del Ribagorçana amb centre al Pont de Suert. Inclou aspectes fonètics i morfosintàctics. Les dades analitzades procedeixen d'entrevistes semidirigides a 15 informants de 10 localitats diferents, que es van fer entre juliol de 1985 i maig de 1986. Tot i que es tracta d'un treball acadèmic (va ser un treball de curs de Dialectologia Catalana, fet a 5è curs de la llicenciatura de Filologia Catalana a la Universitat de Lleida), considerem que les dades recollides tenen un valor històric que val la pena preservar i posar a disposició dels investigadors interessats en el canvi lingüístic i la variació dialectal en la llengua catalana.
- Document de treballToward 'Complexics' as a transdiscipline(2015-02-26) Bastardas i Boada, Albert, 1951-The proposed transdisciplinary field of ‘complexics’ would bring together all contemporary efforts in any specific disciplines or by any researchers specifically devoted to constructing tools, procedures, models and concepts intended for transversal application that are aimed at understanding and explaining the most interwoven and dynamic phenomena of reality. Our aim needs to be, as Morin says, not “to reduce complexity to simplicity, [but] to translate complexity into theory”. New tools for the conception, apprehension and treatment of the data of experience will need to be devised to complement existing ones and to enable us to make headway toward practices that better fit complexic theories. New mathematical and computational contributions have already continued to grow in number, thanks primarily to scholars in statistical physics and computer science, who are now taking an interest in social and economic phenomena. Certainly, these methodological innovations put into question and again make us take note of the excessive separation between the training received by researchers in the ‘sciences’ and in the ‘arts’. Closer collaboration between these two subsets would, in all likelihood, be much more energising and creative than their current mutual distance. Human complexics must be seen as multi-methodological, insofar as necessary combining quantitative-computation methodologies and more qualitative methodologies aimed at understanding the mental and emotional world of people. In the final analysis, however, models always have a narrative running behind them that reflects the attempts of a human being to understand the world, and models are always interpreted on that basis.
- Document de treballUna nota sobre la enseñanza de la lingüística(2007) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Enseñar a aprender: por una mente activa y creativa. Hay que establecer claramente de entrada: a) mi visión de un cerebro-mente central en la vida de los humanos y plenamente activo en la construcción del 'mundo' y del propio conocimiento científico, y, b), como consecuencia, que la certeza de este último lo es sólo como 'verdad vigente', como dice Jorge Wagensberg, y, por tanto, abierta a nuevas propuestas y nuevos paradigmas. Desde este marco, considero que la enseñanza, especialmente la universitaria, debe dejar de verse como la sola transmisión de conocimiento fijado, inmutable y cierto, para pasar a enfatizar la perspectiva crítica y el estímulo creativo de los alumnos, ya desde su mismo inicio.
- InformeLa incidència de l'activisme lingüístic en el futur del català(2007) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Actuar sobre el futur implica realitzar algun tipus de prospectiva sobre com serà -o com sembla que serà- aquest futur. L'anticipació respecte dels fets que han d'ocórrer en la mesura que puguin ser previstos- i l'adequació dels discursos i les accions a les tendències que es dibuixen com a majoritàries en la societat són fonamentals per a l'èxit d'una acció transformadora. Ara com ara tot sembla indicar que ens dirigim cap a un futur 'glocal', és a dir, en part global i en part local. Molt probablement anirà creixent la interdependència tecnoeconòmica de les societats humanes i la influència dels grans emissors tecnomediàtics sobre els més petits encara augmentarà més. Les possibilitats d'acció sobre la determinació dels usos lingüístics per part dels grups humans demogràficament poc extensos i/o políticament subordinats tendiran probablement a disminuir més que no pas a augmentar. Les representacions s'internacionalitzaran i passarem a una etapa 'polinacional' i de consciència planetària. En situacions mínimament democràtiques la consciència d'interdependència podrà tendir a fer baixar els adeptes a les ideologies independentistes estrictes -si els grups majoritaris dominants no abusen del seu poder- i caldrà passar a imaginar estructures d'autogovern o de sobirania cooperatives. Això farà més complex el fet de l'organització de la diversitat lingüística, ja que el contacte s'estendrà pertot -a causa de les integracions suprapolítiques i econòmiques o bé per raó dels moviments migratoris. La perspectiva d'una societat d'individus monolingües tindrà probablement pocs adeptes entre els grups humans menors i caldrà formular des del pensament complex propostes sostenibles d'equilibri en la distribució de funcions entre les llengües en presència.
- Document de treballCap a l'actualització d'alguns aspectes de la política lingüística a Catalunya(2007) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Per a moltes persones, la manera de mirar, a Catalunya, la realitat sociolingüística i, en conseqüència, també la política lingüística que se'n desprèn- deriva fonamentalment encara de les idees i aspiracions que s'estengueren a partir de la dècada dels 60. Encara en plena dictadura, alguns intel.lectuals i activistes van anar elaborant un discurs reivindicatiu que, tot passant per les controvèrsies ideològico-terminològiques del 'bilingüisme' versus la 'diglòssia' i de l'ensenyament en la llengua de l'Estat versus la 'llengua materna', va anar cristal.lizant en el procés dit de 'normalització lingüística' en què ara ens trobem immersos. És des d'aquesta perspectiva de fons que, amb un concepte de 'bilingüisme' dimonitzat -per la seva suposada automàtica evolució cap a la 'substitució'- i amb l'ensenyament en 'llengua materna' més aviat sacralitzat, s'han anat construint les bases d'una organització lingüística pública que paradoxalment pot arribar ser, però, problemàtica i contraproduent sinó es va adaptant als canvis que el nostre context político-econòmico-tecnològic va experimentant.