El cuerpo heterotópico y la producción de espacio en la coreografía experimental de la diáspora africana

Abstract

[spa] Esta investigación se centra en el poder político de las representaciones corporales y espaciales desarrolladas en las artes escénicas por parte de cuatro coreógrafos experimentales afrodescendientes nora chipaumire, Jaamil Kosoko, Okwui Okpokwasili y Dana Michel. Dado que el cuerpo significa y está atravesado por relaciones de poder, el ordenamiento social y la producción de conocimiento, el cuerpo afrodescendiente es un territorio sobre el que se han proyectado representaciones y clichés que condensan la historia de la violencia, la segregación y el racismo, pero a la vez contiene la memoria de su resistencia a través de la tradición artística de la diáspora africana. Las artes coreográficas, en la medida en que crean espacio con el movimiento y expresión de la corporalidad, pueden ser motor de la generación y la organización del espacio. Por ello esta tesis propone desarrollar la idea de heterotopía conceptualizada por Michel Foucault en 1967 para diseccionar el pensamiento utópico occidental mediante el análisis de las propuestas escénicas de los artistas contemporáneos de la diáspora africana, quienes abordan un complejo cuestionamiento de la episteme occidental mediante el desempeño radical de su práctica coreográfica. Proponiendo una lectura interdisciplinar de la heterotopía a través de los dispositivos de las teorías postcoloniales, culturales, semióticas y los estudios de performance, la investigación pretende visibilizar el valor epistemológico que aportan las artes performativas actuales como la coreografía y la performance en el pensamiento crítico.

[cat] Aquesta recerca se centra en el poder polític de les representacions corporals i espacials desenvolupades en les coreografies experimentals de quatre artistes afrodescendents: nora chipaumire, Jaamil Kosoko, Okwui Okpokwasili i Dana Michel. Atès que el cos significa i és travessat per les relacions de poder, l'ordenació social i la producció de coneixement, el cos negre és un territori sobre el qual s'han projectat representacions i tòpics, que encapsulen la història de la violència, la segregació i el racisme, però també contenen la memòria de la seva resistència a través de la tradició artística de la diàspora africana. Per tant, aquesta tesi proposa que les arts coreogràfiques, en la mesura que creen espai a través del moviment i l'expressió de la corporeïtat, poden ser el motor de la generació i organització de l'espai. Desenvolupant la idea d'heterotopia conceptualitzada per Michel Foucault el 1967, es presenta una dissecció del pensament utòpic occidental a través de l'anàlisi de les propostes d'artistes contemporanis, que s'involucren en un qüestionament complex de l'episteme occidental a través de la performance radical de la seva pràctica coreogràfica. Proposant una lectura interdisciplinària de l'heterotopia a través de l'aparell teòric dels estudis postcolonials, culturals, semiòtics i de performance, aquesta tesi també pretén amplificar el valor epistemològic que les formes d'art com la coreografia i la performance tenen per aportar al pensament crític.

[eng] This research focuses on the political power of bodily and spatial representations developed in the experimental choreographies by four artists of African descent: nora chipaumire, Jaamil Kosoko, Okwui Okpokwasili, and Dana Michel. Given that the body signifies and is traversed by power relations, social ordering, and knowledge production, the black body is a territory upon which representations and clichés have been projected, encapsulating the history of violence, segregation, and racism, yet also containing the memory of its resistance through the artistic tradition of the African diaspora. Therefore, this thesis proposes that choreographic arts, insofar as they create space through the movement and expression of corporeality, can be the driving force behind the generation and organization of space. Developing the idea of heterotopia conceptualized by Michel Foucault in 1967, a dissection of Western utopian thought is presented through the analysis of the proposals of contemporary artists, who engage in a complex questioning of Western episteme through the radical performance of their choreographic practice. Proposing an interdisciplinary reading of heterotopia through the theoretic apparatus of postcolonial, cultural, semiotic, and performance studies, this thesis also aims to amplify the epistemological value that art forms such as choreography and performance have to contribute to critical thinking.