Memòria i escriptura en la figura del testimoni: Primo Levi, Jorge Semprún i la reconstrucció de la identitat

Abstract

Prenent com a context el paisatge devastador que ens ha deixat el segle XX, aquest assaig cerca d'aprofundir sobre el difícil procés d'escriptura del testimoni i tot allò que tal activitat involucra. De la mà de casos com el de Primo Levi o Jorge Semprún, es rastrejaran dues obres exemplars en aquest sentit: la Trilogia d'Auschwitz, en el cas del primer, i L'escriptura o la vida, en el cas del segon. Així doncs, s'explorarà com la literatura esdevé el suport i l'eina de reconstrucció d'una identitat arrabassada en el Lager. Ara bé, aquesta voluntat de sobreviure per contar tot aquest esquinçament troba un conjunt divers d'implicacions i dificultats que, si més no, tractaran de ser esbrinats: la complexa digestió d'una realitat basada amb l'horror; la fugacitat d'una memòria travessada per l'experiència del temps; la subjectivitat del relat i, tanmateix, el complicat problema de la seua transferència. Siga com siga, la radicalitat de situacions com aquestes acaben per fer de l'escriptura un exercici de resistència envers l'absurd i davant l'oblit. A fi de comptes, una nova oportunitat per tornar a ser un mateix.