Para cuando me vaya

Abstract

[cat] Aquest projecte documental investiga, des d'una mirada crítica i humanista, com les dones grans perceben el temps en una societat dominada per la immediatesa i el ritme frenètic del neocapitalisme. A través d'entrevistes, aquestes dones comparteixen les seves experiències de joventut, marcades per la guerra i la postguerra i l’inici de la industrialització a Barcelona, a Cuenca i a Galicia, contrastant-les amb la seva realitat actual. Les seves veus, sovint ignorades en un sistema que exclou els cossos que no generen capital, ens conviden a reflexionar sobre la memòria col·lectiva, la lentitud i la deshumanització del present. El documental esdevé així un espai de resistència, on aturar-nos dins d’aquesta acceleració constant per escoltar històries que, tot i ser essencials, han estat relegades al silenci.

[eng] This documentary project critically and humanistically explores how elderly women perceive time in a society dominated by immediacy and the frantic pace of neoliberalism. Through in-depth interviews, these women share their experiences of youth, shaped by post-war realities and the rise of industrialization in Barcelona,Cuenca and Galicia, contrasting them with their present-day reality. Their voices, often ignored in a system that excludes bodies that do not generate capital, invite us to reflect on collective memory, slowness, and the dehumanization of contemporary life. The documentary thus becomes a space of resistance, allowing us to pause within this constant acceleration to listen to stories that, despite being essential, have been relegated to silence.