Treballs Finals de Grau (TFG) - Belles Arts

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/65820

Treballs Finals del grau Belles Arts de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 421

Des-teixit
(2025) Freixedes Martínez, Araceli; Grau Costa, Eulalia
[cat] Des-teixit constitueix una re-aproximació al material tèxtil des d’una perspectiva pràctica i crítica. Rere allunyar-me del material que m’acompanya des de les memòries més primerenques en començar la carrera, el projecte que es desplega en la present memòria, planteja un redescobriment d’aquest per mitjà de la seva pròpia materialitat. La mirada renovada que la maduresa artística que he arribat a assolir durant el meu pas per Belles Arts em dona, em porta ben d’hora a adonar-me de la bellesa dels sistemes de construcció tèxtil i el potencial plàstic que l’edició d’aquest presenta. A través de processos de desteixit que descobreixo en la fase més experimental de la proposta, en establir un diàleg matèric on busco entendre l’arquitectura tèxtil en aquest procés de sostracció de material, plantejo una sèrie de peces testimoni que pretenen descodificar visualment els materials tous a l’espectador. Aprofitant l’adequació de l’exercici, en el present projecte ser desenvolupat en l’espai acadèmic, paral·lelament, construeixo un marc teòric que explora des de diferents angles, on i com es posiciona Des-teixit com a proposta artística. Més enllà del contingut específic, que s’entén sobretot a través de la mateixa dimensió matèrica, com tot, s’insereix inevitablement en una sèrie de narratives que l’interpel·len i complementen. Prenent consciència d’això, a continuació, es recull l’exploració d’aquests temes satèl·lit, tot analitzant, el paper del tèxtil com a material, tant des d’una perspectiva social-mediambiental, com, des de la seva situació quan vinculat amb les arts, juntament amb la construcció d’una genealogia minimalista que busca entendre amb precisió la formalitat estètica que adopta el projecte.
Escletxa Fletxa Siratxa
(2025) Estelrich Vadell, Margalida Regina; Padilla Macho, Oscar
[cat] Aquest text parteix d’una exploració entorn al caminar i transitar, posant èmfasi a la seva potència tant poètica com perceptiva. Quelcom semblant al renou de cotxes, martells i sirenes fetes de concepcions i ressonàncies associades al meu procés artístic. Aquesta aproximació es fonamenta en diversos conceptes clau que articulen la relació entre mirada/espai urbà i la seva arquitec tura, entesa de manera expandida, és a dir, on els elements que conté –com ara bé objectes, diàlegs o idees– són arquitectònics. A partir d’entendre el procés de marena horitzontal, m’interessa proposar una mirada més extensa a la concepció domesticada dels elements que envolten aquests conceptes esmentats, subvertint d’alguna manera la funció “originària” per tal de poder esdevenir un altre cos.
El Peó
(2025) Ebale Altimir, Esther Amelie; Ortega Solano, Julio Cesar
[cat] La normativa dels escacs dota al peó de la capacitat de transformar-se en una peça amb major poder de moviment dins del joc, per a fer-ho, però, ha d’arribar a fins a l’altra punta del taulell, fins a l’octava fila. El camí és llarg i difícil, però el peó que finalment hi arriba obté la capacitat de mutar la seva condició. Malgrat succeir a la vuitena casella, cal adonar-se que és el propi viatge el que l’empenta cap a la nova realitat, les petites passes efectuades. Igualment, en el taulell de la vida on tots som peons, el desenvolupament final de la nostra partida es consolida en l’acte d’avançar, en les passes que realitzem diàriament. El present projecte utilitza la figura del peó d’escacs i la seva capacitat de promoció per a materialitzar una peça escultòrica. L’accent de l’obra resultant, però, la té moment previ, l’instant just entre la decisió del peó de convertir-se, en aquest cas en reina, i la transformació en aquesta. La talla directa de fusta i el treball de motlles i resines constitueixen l’eix tècnic del treball, establint-se una relació entre els materials que s’utilitza per emfatitzar la diferència entre l’element transformador i el peó d’escacs.
Suspensió per saturació
(2025) Corberó Grifell, Nora; Vila Pons, Alba.
[cat] Aquest projecte neix d'una necessitat personal d'entendre i donar forma al malestar que provoca el ritme frenètic de la vida actual. Vivim en una societat que no s'atura mai, on sembla que la productivitat és l’únic objectiu. Es fa gairebé impossible pensar en descansar, avorrir-se o no fer res sense sentir-se culpable. Aquesta tendència d’estar sempre actius i ocupats, motivada per la tecnologia, la globalització i la quantitat d'estímuls que rebem cada dia, ha creat una crisi d’atenció. La sensació d’esgotament i frustració, fruit de la pressió d’estar perseguint el creixement constantment, és cada cop més comú. D’acord amb Byung-Chul Han a La societat del cansament (2022), actualment som víctimes de l'autoexplotació que ens porta a l'esgotament i a perdre el significat de les coses. En aquest context, aquest treball reflexiona sobre com aquest excés ens empeny cap a l’entotsolament, com a resposta personal a la saturació del món exterior. A través de la pintura, exploro aquest espai interior no sols com un refugi, sinó com un lloc de resistència i d'oportunitat, buscant maneres de connectar de nou amb el no fer res, la lentitud i el present. El projecte lliga recerca teòrica amb pràctica artística per a oferir una mirada crítica i poètica sobre com vivim i sentim avui dia.
Para cuando me vaya
(2025) Copetti Francesch, Laura; Lopez Ruido, Maria Luz
[cat] Aquest projecte documental investiga, des d'una mirada crítica i humanista, com les dones grans perceben el temps en una societat dominada per la immediatesa i el ritme frenètic del neocapitalisme. A través d'entrevistes, aquestes dones comparteixen les seves experiències de joventut, marcades per la guerra i la postguerra i l’inici de la industrialització a Barcelona, a Cuenca i a Galicia, contrastant-les amb la seva realitat actual. Les seves veus, sovint ignorades en un sistema que exclou els cossos que no generen capital, ens conviden a reflexionar sobre la memòria col·lectiva, la lentitud i la deshumanització del present. El documental esdevé així un espai de resistència, on aturar-nos dins d’aquesta acceleració constant per escoltar històries que, tot i ser essencials, han estat relegades al silenci.
"Venus Vetula"
(2025) Concejero Martín, Elena; Grau Costa, Eulalia; Cufi Jover, Montserrat.
[cat] "Venus Vetula" reinterpreta la figura clàssica de la Venus mitjançant la representació de l'envelliment del cos femení. El projecte adopta una mirada crítica, a través de la qual vol generar una anàlisi profunda de la percepció occidental contemporània de la vellesa femenina i de les diverses problemàtiques a què s'enfronta —especialment l’edatisme i la gerontofòbia, fenòmens que es veuen accentuats per la misogínia i els valors patriarcals de la nostra societat. Tot plegat, l’obra s'arrela a l'experiència personal explorant l’autoretrat escultòric per representar un procés d’envelliment hipotètic. Així, esdevé tant un exercici d’autoacceptació com una reivindicació de la representació real de les dones grans dins l'art i la cultura visual contemporània.
Pels claustres de l'ànima
(2025) Carreras Navarro, Mar; Vaz Romero Trueba, Oriol
[cat] Pels claustres de l’ànima. El cos humà com a paisatge fantàstic és una investigació pictòrica sobre l’anatomia humana entesa des d’una vessant purament fantasiosa, fins i tot podríem dir quixotesca. En aquestes pàgines volem defugir tota politització de l’art i albirar el cos humà dedins; fer silenci, contemplar-lo..., i pintar-lo. Ara bé, no l’hem entès com un recipient tan sols material, fet de carn, nervis, ossos i fluids escalfeïts, sinó a manera d’un recinte proveït de claustres i passadissos secrets, amb deserts i jardins on l’ànima sempiterna fa camí, a voltes afligida, a voltes alegre i despreocupada. En el passat, arquitectes i enginyers com Vitruvi, Francesco di GiorgioMartini, Le Corbusier i Hermann Finsterlin van imaginar edificis construïts a partir de les proporcions del cos humà. Situar aquella humani corporis fabrica d’Andrea Vesal en el centre de la teoria arquitectònica i utilitzar-la com a referència per a plantejar edificis, ciutats i teories de la proporció, no és més desenraonat que voler plasmar amb pintura acrílica sobre fusta una sèrie de metàfores inspirades en les diferents parts d’aquest organisme anímic. I fer-ho sense més voluntat que no sigui la de fruir —i fer fruir l’espectador—d’una llicència poètica, o millor, una entremaliadura artística. Com bé va manifestar André Breton a L’art magique (1957) envers les pintures de René Magritte, tan bon punt les disseccions del mag-alquimista i de l’artista enlluernen els universos més inescrutables, « aquestes semblen guiades pel sentiment que reconeix i abraça l’essència de la veritable llibertat ». I què hi ha de més inescrutable que els foscos paisatges del nostre cos?
Imperfección luminosa
(2025) Cadenillas Castro, Yesenia Noemi; Pandis Gallo, Gloria
[esp] Este proyecto aborda la discriminación que sufren las personas que no se ajustan a las normas sociales establecidas, proponiendo una revalorización de las imperfecciones físicas, emocionales y sociales. Inspirado en la filosofía japonesa del kintsugi y la estética del wabisabi, ofrece una nueva mirada donde la diferencia no se percibe como defecto, sino como una parte valiosa de la identidad. A través de un cuento ilustrado titulado Imperfección luminosa, se narra la historia de una joven marginada por su comunidad a raíz de una cicatriz, y su proceso de transformación interior al encontrar una sociedad que celebra lo que antes se ocultaba. El relato y sus ilustraciones, realizadas en tinta china sobre papel y maquetadas digitalmente. El estilo visual toma como referente a Natalia Lopusova-Tomskaya, Aubrey Beardsley y Gao Xingjian, Desde una perspectiva interdisciplinaria que une arte, filosofía y psicología, se abordan temas como el estigma, la resiliencia y la construcción de la identidad. El proyecto también incorpora elementos inclusivos, como la elección de una tipografía legible para personas con dificultades visuales. Esta obra invita a cuestionar la normalidad impuesta y a descubrir la belleza en lo que antes fue señalado como error.
Embarzar l’archivo.
(2025) Berges Martínez, Andrea; Lopez Paez, Maria Montserrat
[esp] Embarzar l’archivo es un modo de entretejer los duelos cotidianos desde el lenguaje, la memoria colectiva y el vínculo potencial entre cuerpos y objetos, con el fin de establecer una serie de pequeñas resistencias amorosas frente al desarraigo contemporáneo. Esta investigación transmedia se desenvuelve mediante una metodología de enredo, que deconstruye, reconfigura y amplía el Archivo de objetos en duelo (2023- ). Un altar virtual que habita a medio camino entre la preservación digital de objetos en 3d, la materia y el ritual como un acto de cuidado subversivo, capaz de remediar desafectos. Las intervenciones multidisciplinares que lo constituyen parten de una base radicalmente afectiva, con el objetivo de hallar otras maneras de habitar y relacionarnos, en reacción a las políticas de consumo y a la individualización de los procesos emocionales.
(RE)ANÁLISIS DEL YAOI
(2025) Cáceres Pérez, Joana; Lopez Paez, Maria Montserrat
[esp] El yaoi es un género de manga que ha sido objeto de numerosos debates, críticas y controversias debido a su premisa: erotismo y romanticismo homosexual dirigido a un público femenino. En este Trabajo de Fin de Grado, nos sumergiremos en la historia y evolución del yaoi, poniendo énfasis en los mecanismos y filtros con los que el yaoi ha conseguido llegar a occidente y lo que ha logrado para la representación de historias LGBTQIA+ dentro de la industria del manga y el anime, haciendo hincapié en su fuerte presencia como manifestación cultural contracultural, punk, feminista y queer. Dentro del contexto del yaoi, surgen muchas cuestiones y conceptos interesantes; ¿cómo se hizo tan inmensamente popular? ¿Por qué? ¿Cuándo? ¿Cómo llegó a la escena occidental? ¿De dónde proceden sus numerosas críticas? ¿Es el yaoi homófobo? Aunque su objetivo inicial fueran las mujeres heterosexuales, ¿Qué ha ocurrido? ¿Quién consume yaoi hoy en día? Para completar esta tesis, se va a realizar un proyecto artístico final para explicar y recopilar todo lo aprendido en esta investigación desde un punto de vista didáctico y accesible, recuperando las formas iniciales del yaoi; stands, fanzines, y mucho amor incondicional por parte de sus fans de todo el mundo. Para lograrlo, se usará el metalenguaje para hablar del mismo medio investigado y recuperado, creando distintos metayaoi.
KRINEIN
(2025) Baron Comes, Maria; Redondo Arolas, Maria del Mar
[cat] Krinein, (κρίνειν) és un verb grec antic que significa “separar”, “discernir”, “jutjar”, “seleccionar”, “elegir” o “decidir”. D’aquest terme deriven paraules com Crítica (kritikē), Crisi (krisis) o Criteri (kriterion). Aquest projecte parteix d’aquesta actitud, una voluntat de desplaçar la mirada, assumir la incertesa i qüestionar la lògica de la representació. Reivindica que treballar des de la subjectivitat, la quotidianitat i la fragmentació és també una manera d’habitar l’espai crític. Les fotografies esdevenen eines per explorar els límits del que és visible i per activar un pensament visual no lineal, que s’alimenta del dubte i la intuïció. Aquesta proposta artística és un gest obert que proposa una manera de veure i de ser, més flexible, indefinida i en construcció. Una manera subjectiva de posar-se en relació amb l’exterior.
/estructures calcicocelulòsiques/
(2024-06-03) Ripoll Llopart, Helena; Negre, Marta, 1973-
[cat] Aquest treball neix a partir d’observar i treballar uns materials que els sento familiars i pròxims, de veure com funcionen i com interactuen entre ells i amb la resta de cossos que els rodegen. El ciment i el paper tenen aspectes en comú i això es veu quan se’n fa una descripció epistemològica i processual, però, sobretot, quan els treballo manualment. A partir qüestions històriques, inclús socials, referencio a pensadores i artistes que m’ajuden a desenvolupar alguns dels conceptes d’aquest text. Per entendre els materials s’ha d’entendre el seu procés, involucrar-se en aquest fins que el material ho permeti. D’aquesta manera, en el meu treball artístic, opto per subvertir la idea tradicional que s’associa als usos del paper i del ciment, entrecreuant els seus llenguatges, donant peu a una relació estètica i processual entre els dos materials.
Presència / Absència
(2024-06-03) Diaz del Caño, Yoel; Vallverdú, Jaume R. (Jaume Ros), 1954-
[cat] Aquest treball final explora en profunditat temes com l'aïllament i la introspecció a través de la creació de tres escultures que fusionen elements antropomòrfics (columnes vertebrals) amb components arquitectònics (cadires), oferint una nova perspectiva sobre les dinàmiques de l'espai personal i emocional. Cada peça consta de tres columnes vertebrals de bronze, meticulosament col·locades dins de tres estructures buides de cadires de fusta, que serveixen com a metàfores visuals de la complexitat dels vincles interpersonals i la manera com la solitud pot afectar la nostra percepció de la connexió amb els altres. Mitjançant aquesta integració d'elements figuratius i estructurals, el projecte no només pretén evocar una reflexió en l'observador sobre les seves pròpies experiències dins d'aquesta sensació d'aïllament, sinó també desafiar la nostra comprensió de l'espai compartit i individual. Les obres es volen convertir en un pont entre l'art i la introspecció personal, convidant-nos a interrogar-nos sobre les nostres pròpies interaccions amb el grup i la influència del nostre entorn en la nostra identitat emocional. Aquesta memòria explora com els objectes poden transcendir la seva funció pràctica per convertir-se en vehicles d'expressió i reflexió, emfatitzant la importància de les relacions humanes i l'impacte de l'aïllament en l'experiència personal.
Atando Cabos: Irán
(2024-05-16) Ploch Guillén, Irene Magdalena; Guixé i Coromines, Jordi
[spa] “Atando cabos: Irán” es una obra artística de activismo político compuesta por una serie de talleres de bordado colaborativo que resultan en la confección de un mural de patchwork vinculado con la crisis de derechos humanos iraní datada entre el 2022 y el 2023. Este escrito investiga la relación entre la obra y su memoria histórica, enlazando el feminismo y el arte textil mediante la práctica que le precedió y cuestionando la jerarquía entre arte y artesanía. De otro lado, analiza la ilación entre la colectividad y esta propuesta y expone la simbología empleada en los bordados del mural.
Lux Lucet in Tenebris: Pintar alrededor de una metafísica dual
(2024-06-03) Figueroa Sánchez, Melisa; Vaz-Romero Trueba, Oriol
[spa] Lux lucet in tenebr i s propone ahondar en el concepto de « dualismo metafísico » desde la praxis pictórica. Centraremos nuestra atención en el diálogo entre luz y oscuridad, sin dejar de lado antítesis afines, tales como el vacío y la plenitud, la calma y la violencia. Para ello, nos apoyaremos principalmente en las teorías del psicoanalista suizo Carl Gustav Jung (1875-1961) y en su relación con el papel del hipotético subconsciente. La selección de pinturas y exploraciones plásticas aquí reunidas supone nuestra particular contribución a la dualidad luz / oscuridad, esa que todos albergamos en « los claustros del alma herida », por citar aquí el célebre verso de Quevedo. Mediante el lenguaje de la abstracción, pretendemos liberar a la investigación de iconografías potencialmente convencionales, puesto que nuestra hipótesis consiste en que la representación no figurativa —la cual requiere de un acervo intelectual capaz de descifrar los universales latentes en el substrato simbólico de cada civilización— permite recrear la coincidentia oppositorum, célebre fórmula acuñada por el cardenal-filósofo Nicolás de Cusa (1401-1464). Por consiguiente, concebimos la práctica artística como una experiencia capaz de arrojar luz a cuestiones de índole teórica y humanística, pues la Pintura es un medio con vida propia.
Llindars de la percepció
(2024-09-29) Galí Munt, Raimo; Aramendía, Manuel, 1957-
[cat] Aquest treball és una indagació pictòrica al pont entre la fenomenologia i l'existencialisme, a través de la contemplació de l'existència, la percepció i la presència, amb les filosofies de Heidegger i Merleau-Ponty com a referents principals. Es planteja que, a través de la percepció, un pren consciència de la seva posició a la realitat i, de retruc, un experimenta el ser-llençat-al-món (Geworfenheit en alemany).
Endinsar-se
(2024-07-17) Montealegre Urbán, Clara; Ortega, Antonio, 1968-
[cat] Endinsar-se, es un proyecto en el que, a partir de un uso personal de la cianotipia, utilizo el mar como vehículo hacia una exploración matérica. Donde, partiendo desde mi experiencia, en este caso, con la playa de Gavà, trato de darle un papel protagonista en el proceso de creación a los elementos externos a mí: el movimiento del agua, el viento, el sol, la arena y el tiempo. Estos agentes me sirven como medio activo para mi investigación, tanto a nivel formal como conceptual. Y trabajando desde la línea donde el proceso se convierte en procedimiento a través de su repetición y significado.
Alentir el present: Una reacció a l’acceleració de la societat del consum des de la pràctica artística
(2024-06-04) Fortea Celdran, Lua; Farran, Gemma
[cat] Com a resposta a l'acceleració present de la societat del consum, neix en mi la necessitat de voler alentir-la. Per fer-ho reviso el meu passat i exploro el meu entorn actual, buscant mètodes que em permetin generar art des de l'essència de la materialitat, i alhora recuperar els ritmes pautats necessaris per a cada procés. De tot el conjunt sorgeixen possibilitats interessants d'explorar, així com el valor que donem als objectes, el rastre que deixen aquests, l'instint de construcció dels infants o la producció manual de les toves de sorra, argila i palla.
La Pandroginia: Pensar en ser un cuerpo en el mundo
(2024-06-10) Vallés Pupo, Cristhian; Masip i Boladeras, Roser
[spa] La Pandroginia nace como un término filosófico y performático para definir lo abyecto; aquello que perturba una identidad, un sistema u orden. Aquello que no busca respetar los límites, los lugares o las reglas con el fin de llegar a la complicidad de lo ambiguo y lo mutable. Se parten de dos líneas de investigación simultáneas, la primera centrada en la figura artística multidisciplinaria, pionera e inclasificable, Genesis P-Orridge. En la que a través de este enfoque, se busca reconocer a Genesis dentro de la cronología de la historia queer como un precedente de lo que hoy entendemos con el movimiento no binario, sobre todo vinculado al campo del arte. La otra línea de investigación está vinculada a la exploración de una metodología fuera de la convencional, donde un lenguaje interdisciplinar se construye a través del dibujo, la animación y la instalación, en la cual se pone en valor la experimentación y el proceso del dibujo combinando técnicas tradicionales con medios digitales. Este proyecto surge de la introspección de existir en «lo real» desde la perspectiva de una persona de género no binario, explorando la compleja interacción entre el cuerpo, la identidad y el anhelo de poder ser.
No puedo hablar con mi voz sino con [nuestras] voces
(2024-06-03) Simoncini Amado, Beatrice; Ruido, María
[spa] No puedo hablar con mi voz sino con [nuestras] voces plantea una investigación en clave trans*feminista en torno a la construcción discursiva y representación del género, la sexualidad, y el sexo en el marco de los protocolos de género y denuncia. A partir de las aportaciones del pensamiento feminista en torno a la sexualidad desde finales del siglo XX hasta nuestros días, el estudio se propone llevar a cabo una revisión crítica de las políticas institucionales que reducen conflictos estructurales a procedimientos administrativos. Si bien son evidentes los avances que los feminismos han logrado impulsar en materia de igualdad en la esfera social y de la jurisdicción, resulta por ello imprescindible no apartar la mirada de los efectos que el neoliberalismo ejerce hoy sobre la ética y la experiencia de lo común. Lejos de descuidar el valor de aquellas medidas que favorecen una mejor convivencia dentro y fuera de las universidades, esta propuesta quisiera ser un llamado a la colaboración entre quienes formamos parte de las mismas, a fin de responder a las lógicas de dominación que el orden patriarcal en las sociedades occidentales ha perpetuado a lo largo de la historia.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents