Treballs Finals de Grau (TFG) - Belles Arts

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/65820

Treballs Finals del grau Belles Arts de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 448

La biblioteca dels petits plaers
(2025) Balagué Orduña, Martina; Sánchez, Txuma
[cat] Aquest és un projecte d’històries, de compartir i interrelacionar els mons de dones que el veuen d’una determinada manera: un món sense sentit, un món explicat a partir d’històries d’una genealogia de dones i un món concebut com a joc. A partir de la reinterpretació de tres novel.les de literatura contemporània, l’obra busca obrir les possibilitats de la lectura i crear una edició de publicacions que es nodreixen les unes a les altres: una biblioteca d’històries compartides.
De call vermell: Guaret, Almangra i Terrer
(2025) Sansó Sastre, Antònia; Feliu Fabra, Mireia
[cat] De call vermell neix com a resposta a la frenètica activitat turística que pateix l’illa de Mallorca i a les conseqüències devastadores que aquesta comporta. Mentre les platges s’omplen de visitants, les empreses locals van tancant, l’especulació del sòl augmenta i l’escassetat de recursos es fa cada cop més evident. Aquest projecte no només es planteja com una crítica, sinó també com una actitud i un compromís. Reivindica l’ús de productes locals, com la terra de gerrer i la llana, amb l’objectiu de revalorar la indústria local. També defensa un model de vida lligat a la terra, basat en la senzillesa i el treball manual, fent valdre els processos lents i promovent la desacceleració, imprescindible per a un desenvolupament sostenible a una illa on els recursos són limitats. Les tres obres que conformen el projecte, Guaret, Almangra i Terrer responen a aquestes premisses a partir de l’ús experimental del material i a través d’un llenguatge gràfic.
Prescripción académica: una crítica artística a la sociedad sobremedicalizada
(2025) Suriol Ventosa, David; Planas Rosselló, Miquel
[spa] Este trabajo propone una crítica artística al sistema sanitario y al sistema educativo, partiendo de la hipótesis de que ambos comparten estructuras de control similares basadas en la prescripción, la estandarización y la burocracia. El proyecto se materializa en una instalación que transforma el TFG en una receta médica: cada capítulo se presenta como un prospecto dentro de una caja de medicamentos, replicando de forma precisa la estética farmacéutica. Paralelamente, una pieza audiovisual registra la lectura en voz alta de un prospecto médico real, subrayando la rigidez del lenguaje técnico y su falta de accesibilidad. La obra plantea una reflexión sobre la medicalización de la vida y la producción normativa del saber académico, utilizando el arte como herramienta crítica para visibilizar las lógicas de poder. Esta propuesta, que cruza diseño, ironía y archivo, se sitúa en la frontera entre lo poético y lo institucional, y pone en duda los formatos establecidos desde una perspectiva sutil pero contundente.
Entre el llit i l'armari
(2025) Vicente Royo, Karen; Ortega Lopez, Antonio
[cat] Aquest treball parteix d’una recerca artística i teòrica sobre la problemàtica de l’habitatge a Barcelona, centrant-se en les habitacions de lloguer com a expressió concreta de la precarietat. A través de l’anàlisi d’habitacions reals, es documenten les condicions espacials i es proposa una instal·lació que reprodueix la planta transitable d’aquests espais. L’espai entre mobles —habitualment considerat “de pas”— es reivindica com a zona vital i com a possible TAZ (Temporary Autonomous Zone) en contextos d’habitatge compartit i precarietat estructural. El projecte busca obrir una escletxa crítica i poètica dins un sistema que condemna la nostra generació i a les posteriors a no tenir casa en la puta vida.
Conclusions provisionals
(2025) Salas Armengol, Marc; Padilla, Òscar
[cat] El treball present es planteja com la definició d’un marc conceptual en el qual situar la pràctica. La intenció és crear un text i un document que reculli, recopili, acumuli i contingui les diferents idees que em porten a fer el que faig, posant de manifest les bases a partir de les quals es construeix l’obra. Plantejant el treball com un dispositiu per a generar obertures sense la voluntat de fer d’aquest una cosa tancada i acabada. La pràctica se centra en el procés a l’estudi, interessant-me per les relacions que sorgeixen amb/entre els materials, els quadres, les superfícies, el cos i l’espai. Aprofundint en allò més essencial de la pintura i la seva morfologia, abordant-la des de la materialitat com una cosa que dialoga amb l’espai i el cos. Entenent l'estudi com un recipient on el gest i el moviment estan continguts, i els quadres com a estructures que retenen el procés a la seva superfície, les peces es presenten com a instants suspesos en el temps i imatges fixes d’un procés canviant i en constant evolució. La investigació tracta la manera com ens relacionem amb allò que ens envolta, fent del contacte el subjecte del treball, investigant al voltant de qüestions relacionades amb el llenguatge i la nostra manera de comprendre.
Som allò que queda en els altres
(2025) Sanz Oliva, Aina; López Páez, Montserrat, 1970-
[cat] Aquest treball parteix de la voluntat o la necessitat d’entendre com es configura l’espai que habito; d’on venim, com hem transformat el nostre entorn i com l’hem construït a base de la nostra memòria. És una aproximació íntima a la relació entre territori i identitat, que s’articula des de la cura i amb una mirada afectiva. El projecte pren com a base l’experiència pròpia —la història familiar, els relats dels veïns, les vivències compartides— per obrir preguntes més àmplies sobre com recordem, com cuidem i com transmetem els espais que formen part del nostre dia a dia. La proposta es desplega amb una estètica propera, i se centra en l’observació de la vida quotidiana com a espai de resistència. Per mitjà de l’exploració de diverses pràctiques artístiques com l’arxiu, el vídeo i la fotografia, vull donar veu a memòries que sovint queden als marges del relat dominant, i per reivindicar allò domèstic, allò petit, allò persistent. Així, la pràctica artística esdevé un mitjà per construir un relat col·lectiu que no busca tancar ni fixar significats, sinó obrir espais de diàleg, escolta i reconeixement mutu. Aquest treball concep la memòria no com una simple mirada enrere, sinó com una eina viva i política capaç de sostenir vincles. En la documentació d’aquests espais híbrids i en constant transformació —ni del tot urbans ni del tot rurals— s’hi obre la possibilitat de narrar el territori des de llocs menys evidents: des de la fragilitat, des de la proximitat, i des de la cura entesa com una forma activa de resistència i de construcció col·lectiva.
Más allá de una representación: estudio del desarrollo visual y narrativo de Giselle desde el lenguaje de la animación
(2025) Santoro, Rosa Elsie; Pandis Gallo, Gloria
[spa] Este proyecto se propone como revisión tanto visual como conceptual de la obra clásica del ballet Giselle, a través de la creación y desarrollo de un artbook el cual tomaría el propósito de ser una futura iniciativa de película animada. Con esta reinterpretación, se quiere conservar la sensibilidad emocional, la narrativa romántica y la esencia natural de la obra. La aproximación artística toma sus cimientos en una investigación histórica y estética de Giselle, manteniéndola dentro del contexto del romanticismo del siglo XIX y estudiando con detenimiento sus elementos visuales, expresivos y coreográfi cos. Partiendo de la idea de que la animación puede ser el transmisor ideal, al ser cercano y expresivo, para invitar a nuevas audiencias a la profundidad y belleza del mundo del ballet. Se desarrollan materiales conceptuales, como diseños de personajes, escenarios y exploraciones de estilos, los cuales constituyen las decisiones narrativas y estéticas que podrían dar forma a la futura adaptación animada. La intención que guía este proyecto es desplegar un puente entre la tradición escenográfi ca y el lenguaje audiovisual, manteniendo la emoción, el romance y la poética propias de la obra original, mientras que al mismo tiempo se abre una vía de relectura creativa desde la animación.
Un nou lloc
(2025) Vélez Martí, Pere; Redondo i Arolas, Mar
[cat] "Un nou lloc" és una sèrie de curtmetratges inspirats en les cançons d’Amaia Romero, que exploren temes com la salut mental, l’amor i la identitat. El projecte neix de la connexió amb la seva música, que, amb un llenguatge sincer i directe, trenca barreres entre artista i públic. Fent que el pop sigui una eina per normalitzar la conversa sobre salut mental i fomentar l’empatia, s'aprofita el caràcter accessible i massiu del gènere per subvertir el seu ús tradicionalment comercial i convertir-lo en un canal de divulgació i representació de realitats sovint silenciades. Aquesta fusió de cinema i videoclip transforma les lletres en narratives audiovisuals, on la música actua com a fil conductor d’un relat íntim i emocional. L’estètica pop hi té un paper clau, amb una direcció d’art que para especial atenció als colors i al vestuari per reforçar el missatge i construir una identitat visual coherent amb la història. Amb aquest projecte, es vol explorar noves formes de consum cultural que, tot i utilitzar els codis del sistema, serveixin per amplificar veus i abordar temàtiques essencials com la salut mental i la diversitat identitària.
Pensar calaixos, traduir contorns
(2025) Rodon Peyrí, Maria; Padilla, Òscar
[cat] Aquest Treball de Final de Grau explora la relació entre el temps, la memòria i els objectes a través de la figura del calaix, entès com a contenidor físic i conceptual. La recerca sorgeix d’experiències personals i familiars —especialment de la figura del meu avi— i es desenvolupa mitjançant una pràctica de dibuix que actua com a espai d’arxiu emocional i d’observació íntima. Des d’un enfocament metafòric, el projecte qüestiona la percepció dominant del temps com a línia recta i productiva, i proposa altres ritmes: la lentitud, la pausa i la repetició. En aquest context, l’obra final és una animació realitzada amb pintura a l’oli sobre acetat. No ofereix una representació literal, sinó que tradueix reflexions en imatges que apareixen, es transformen i desapareixen. El procés mateix assumeix l’efímer, l’error i el no conclòs com a qualitats centrals. Aquesta peça no pretén tancar res, sinó obrir un espai des d’on continuar pensant. En última instància, és una reflexió sobre com recordem, com guardem i com deixem anar, i sobre com la pràctica artística pot esdevenir un contenidor viu de memòria.
Vell futur. El paisatge postindustrial
(2025) Ortega Santos, Guillem; Redondo i Arolas, Mar
[cat] Aquest Treball de Fi de Grau explora el paisatge postindustrial com a testimoni emocional de la societat i el pensament modern. Més concretament, reflexiona sobre la transformació en la mirada respecte al paisatge alterat per la mà humana que ha comportat la postmodernitat. Materialitzo aquesta idea a través de la fotografia, emprant certs recursos i eines que remeten al Pictorialisme, prioritzant la creació d'atmosferes evocadores i la recerca d'allò sublim. Mitjançant la tècnica, genero un anacronisme entre un espai present i un paisatge que remet al passat. Així, es pretén qüestionar la idea de progrés lineal i el paper de la humanitat en l’alteració del territori.
Haciendo camino a través de la pintura
(2025) Quero Carcereny, Andrea; Porta Salvia, Carme
[spa] Este proyecto busca ahondar en el proceso de creación pictórica de un artista en primera persona, desde el planteamiento de una serie de obras hasta su ejecución, adentrándose en las diferentes fases de este, en sus luces y en sus sombras, utilizando el camino como una metáfora acerca del progreso y la evolución. El tema principal es la pintura de paisaje, concretamente la representación de las tierras y montañas que rodean la comarca de Anoia. Induciendo a la reflexión sobre el silencio, la percepción, el recuerdo y la creación.
Los colores de mi madre: sangre, alma y huesos
(2025) Peix Carvajal, Aina; Cantalozella i Planas, Joaquim
[spa] En aquest intent de descobriment personal, buscaré en les meves arrels familiars colombianes, d’on prové la pintura que el dia d’avui realitzo. Un repàs per la intimitat, la memòria i la llar que esdevindrà un viatge de dubtes, inseguretats i revelacions.
Trobar paisatge
(2025) Prieto Velasco, Ot; Pera, Teresa, 1983-
[cat] Aquest treball reflexiona sobre la pintura com una eina vivencial per relacionar-me amb el món. Poso en contacte com artistes i pensadors que sento propers es posicionen amb l’acte de creació artística. El punt connex és una concepció de la imatge no subordinada a la representació, sinó orientada a processos de transformació i relació oberts, que permeten generar nous llaços i significats. Tracto com la meva pràctica artística parteix de l’acte de mirar, que no és un fet accidental sinó una decisió que implica compromís, crear vincles amb el quotidià. Aquest compromís es planteja des de la pintura del natural. Pintar és una manera d’experimentar i deixar-me afectar directament per allò que m’envolta. En aquest «experimentar», el fet visual es converteix en una relació física amb l’entorn. Pintar, per mi, implica interactuar amb diferents matèries i superfícies, sentir la seva densitat i resistència, no reduir-les, sinó donar i rebre: compartir voluntats.
Quan el ciment escolta
(2025) Pellicer Sendra, Amàlia; Feliu Fabra, Mireia
[cat] Aquest projecte neix dels meus passejos per zones urbanes. Mentre camino, observo com, entre l’asfalt i el ciment, sovint creixen plantes, anomenades males herbes. Menyspreades i sovint arrencades, aquestes espècies demostren una extraordinària capacitat de supervivència i adaptació. La seva capacitat de resiliència em porta a qüestionar la manera com ens hi relacionem. La investigació se centra en aquestes plantes que creixen als marges, en els intersticis que escapen del control humà. La seva mera presència ens mostra un possible equilibri entre arquitectura i vida orgànica. Vull oferir un diàleg amb aquestes males herbes urbanes. Què passaria si les rajoles urbanes reservessin un espai per a elles? Aquest procés també té una dimensió personal. El meu avi era paleta, i l’extracció de materials i la construcció formen part de la meva herència familiar. Però, en lloc de perpetuar una lògica de dominació sobre el territori, busco transformar-la, imaginant una relació simbiòtica i respectuosa amb el medi. En definitiva, el projecte proposa una escolta atenta a l’espècie vegetal dins el context urbà, i una reflexió sobre la possible redefinició d’aquest com a espai de convivència entre l’arquitectura i la natura. Les males herbes deixen de ser un problema per convertir-se en part de la solució.
El lenguaje de las formas y los colores: una investigación pictórica basada en la intuición
(2025) Muntadas Menéndez, Maria de la Paz; Romero Pineda, Rafael
[spa] Este trabajo explora el uso del color y la composición como herramientas expresivas dentro de un proceso pictórico guiado por la intuición. Se fundamenta en referentes artísticos como Wassily Kandinsky, Henri Matisse y Cecilia Vicuña, entre otros, que legitiman enfoques subjetivos, simbólicos y sensoriales en la práctica artística. A través de la indagación de una metodología personal, se propone la pintura como una combinación de momentos de fluidez con otros de estructura, apoyándose en la exploración libre de formas y paletas cromáticas.
Paisajes de Lanjarón: recuerdo y memoria
(2025) Moreno Concepción, Lucía; Romero Pineda, Rafael
[spa] Este proyecto propone una reflexión visual acerca del papel de la memoria en la construcción de la identidad. A través del pueblo de Lanjarón y su representación pictórica a partir de mi mirada, investigo sobre cómo los recuerdos quedan alterados por el paso del tiempo y la lejanía. La obra busca conectar emocionalmente con el espectador a través de la representación de experiencias universales como la pertenencia y la nostalgia. La pintura se convierte entonces en un medio para explorar el recuerdo y reimaginar escenas del pasado vinculadas a la infancia. Recuperando gestos, espacios, miradas y sensaciones que el ritmo actual tiende a desplazar. Frente al dominio de lo inmediato y lo digital, apuesto por los tiempos lentos y rituales que permitan redescubrir el valor de lo íntimo. Para activar, así, una narrativa que dialogue entre lo vivido y lo recordado, lo personal y lo colectivo.
Ayeres
(2025) Molina Aylagas, Irene; Pacheco Puig, Juan José
[spa] Ayeres parte de la necesidad de registrar el recorrido de un proceso emocional, para encontrar consuelo mediante la descripción de lo vivido. Reconociendo y aceptando una condición mental como la amnesia disociativa, trazando una línea desde lo personal hacia lo colectivo.
Gaia, hilos invisibles
(2025) Montaña Tseitlin, Francesc; Marín Peinado, Eva, 1978-
[spa] Gaia, hilos invisibles es un proyecto artístico y de investigación que tiene como punto de partida la hipótesis Gaia, con la cual establezco una narrativa con el foco en la precaria y deteriorada relación entre la hu manidad y Gaia (la Tierra). Una defensa de la respons-habilidad ante el único hogar, uno compartido, que conocemos. Mi investigación examina los problemas generados en esta dinámica cada vez más insostenible y, al mismo tiempo, busca nuevos paradigmas remendadores, que trans formen el rol de la humanidad en la Tierra, para abandonar la actual co existencia paralela, en aras de reintegrarnos a los ecosistemas de esta. Me sitúo en un contexto donde la práctica artística contemporánea aborda la presente crisis climática, en un marco interdisciplinario, de trabajo en red y de especulación de imaginarios más sostenibles. De modo que reivindico la artesanía textil como práctica artística digna, frente a la tec nolatría moderna. Con esto en mente, la obra que propongo, un tapiz de macramé, representa un espacio de reparación simbólica colectiva, donde el nudo deviene una acción remendadora y el trabajo colectivo una estrategia para tejer nuevas soluciones.
Prendre part d’alguna cosa
(2025) Miralpeix i Vall, Pau; Pera, Teresa, 1983-
[cat] Aquest treball explora el dibuix com una eina de pensament, descobriment i aprenentatge, més enllà de la seva funció representativa. A través d’una pràctica oberta i intuïtiva, s’investiga com el gest, la repetició i la relació física amb el suport esdevenen elements clau en el procés creatiu. L’elecció de materials —com el pastel, el carbonet, el llapis o la goma d’esborrar— respon a la necessitat de mantenir un vincle immediat i continu amb el paper, entès com un espai de registre més que no pas de representació acabada. Aquest procés s’acompanya de reflexions teòriques i pràctiques que ajuden a contextualitzar les obres, amb diferents autors que aporten perspectives sobre el dibuix com a acte corporal, cognitiu i viu. Lluny de tancar el discurs amb conclusions definitives, el treball defensa el valor del dubte i l’aprenentatge constant com a fonaments de la pràctica artística.
La Torre del Silencio: desarrollo de una aventura gráfica
(2025) López Rodrigo, Laura; Martín Saura, Leónidas, 1974-
[spa] La Torre del Silencio propone un viaje extraño e inquietante a través del subconsciente y las sombras que este proyecta. Es a través del análisis de cuestiones como el tiempo cíclico del mito, el arquetipo, o lo abyecto junto a la exploración de métodos de producción de deriva surrealista como el fotomontaje o la escritura automática, que lo raro y lo espeluznante se conceptualizan como formas de emanación de lo inconsciente. Utilizando el medio interactivo como base práctica, se desarrolla un videojuego que pretende interpelar al jugador generando una atmósfera y un estilo visual propio que reivindiquen el potencial artístico y narrativo de este medio. La torre en la que transcurre el juego se manifiesta como espacio liminal en el que emergen temáticas como las de la vida, la muerte y el destino a través de lo oculto, convirtiéndose en una manifestación simbólica de la estructura psíquica y sus misterios. Un lugar en el que ocurren sucesos mediados por sus propias normas y entidades extrañas que moran la torre y que el jugador, personificado en una momia, descubrirá a medida que descienda.

Examinar

Enviaments recents