El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

 
Carregant...
Miniatura

Tipus de document

Treball de fi de grau

Data de publicació

Llicència de publicació

cc-by-nc-nd (c) Mar Carreras Navarro, 2025
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/224286

Pels claustres de l'ànima

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Resum

[cat] Pels claustres de l’ànima. El cos humà com a paisatge fantàstic és una investigació pictòrica sobre l’anatomia humana entesa des d’una vessant purament fantasiosa, fins i tot podríem dir quixotesca. En aquestes pàgines volem defugir tota politització de l’art i albirar el cos humà dedins; fer silenci, contemplar-lo..., i pintar-lo. Ara bé, no l’hem entès com un recipient tan sols material, fet de carn, nervis, ossos i fluids escalfeïts, sinó a manera d’un recinte proveït de claustres i passadissos secrets, amb deserts i jardins on l’ànima sempiterna fa camí, a voltes afligida, a voltes alegre i despreocupada. En el passat, arquitectes i enginyers com Vitruvi, Francesco di GiorgioMartini, Le Corbusier i Hermann Finsterlin van imaginar edificis construïts a partir de les proporcions del cos humà. Situar aquella humani corporis fabrica d’Andrea Vesal en el centre de la teoria arquitectònica i utilitzar-la com a referència per a plantejar edificis, ciutats i teories de la proporció, no és més desenraonat que voler plasmar amb pintura acrílica sobre fusta una sèrie de metàfores inspirades en les diferents parts d’aquest organisme anímic. I fer-ho sense més voluntat que no sigui la de fruir —i fer fruir l’espectador—d’una llicència poètica, o millor, una entremaliadura artística. Com bé va manifestar André Breton a L’art magique (1957) envers les pintures de René Magritte, tan bon punt les disseccions del mag-alquimista i de l’artista enlluernen els universos més inescrutables, « aquestes semblen guiades pel sentiment que reconeix i abraça l’essència de la veritable llibertat ». I què hi ha de més inescrutable que els foscos paisatges del nostre cos?

Descripció

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2024-25, Tutor: Vaz Romero Trueba, Oriol.

Citació

Citació

CARRERAS NAVARRO, Mar. Pels claustres de l'ànima. [consulta: 30 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/224286]

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre