Carregant...
Tipus de document
Contribució a publicacions periòdiquesVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/134934
El català, llengua mitjana d'Europa (1)
Títol de la revista
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
Un fet que encara avui sorprèn molts conciutadans és saber que el nombre de les persones que saben parlar el català s’acosta molt als que saben parlar el txec, i que són més de les que saben parlar l’hebreu, l’eslovac, el danès, el finès, el lituà, l’eslovè, o el letó, per exemple. El català no és, doncs, cap llengua comparativament menor. Per altra banda, però, comprovem que les comunitats de llengua mitjana disposen d’elements que no acaba de tenir el català, i que certament hauria d’aspirar a tenir, com ara:
— ús més habitual en les comunicacions oficials i no-oficials en el país, és a dir, del conjunt de
les administracions i de la justícia, així com de les empreses, el comerç i la publicitat.
— ple reconeixement oficial a nivell estatal (ser llengua d’Estat, i no només de subestat).
— reconeixement com a llengua oficial a la UE.
— més oferta de canals de televisió.
— ús generalitzat (compartit o sol) en l’etiquetatge i en la retolació comercial.
— més ús com a idioma de relació intergrupal habitual amb les persones de llarga residència.
— més aprenentatge i ús per part de les persones que tenen una altra llengua inicial diferent i
ja han nascut a l’àrea catalanòfona.
— una transmissió intergeneracional més assegurada, en especial al País Valencià i a les Illes
Balears.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
BASTARDAS I BOADA, Albert. El català, llengua mitjana d'Europa (1). _El 3 de vuit (Vilafranca del Penedès)_. 2019-05-31. Vol. 32. [consulta: 23 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/134934]