Documents de treball / Informes (Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/10349
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 17 de 17
Document de treballArticles de temàtica sociolingüística redactats per al diccionari de lingüística VOX dirigit per Jesús Tuson (Barcelona: VOX, 2000)(2023) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Recull d'entrades realitzades per l'autor al Diccionari de Lingüística VOX (dirigit per Jesús Tuson), corresponen al camp de la Sociolingüística.- InformeBases per a la creació d'un Centre interuniversitari de referència en sociolingüística i política lingüística(2005-04) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Justificació, missions i objectius d'un centre interuniversitari de recerca en sociolingüística i política lingüística.
- AltresEntrevista a Albert Bastardas. Sociolingüista i professor de la UB(Plataforma per la llengua, 2002-01) Manent, Jordi; Bastardas i Boada, Albert, 1951-Des del punt de vista lingüístic, probablement anirem cap a una època en què molts individus no en tindran prou amb les llengües 'locals' per dur a terme les seves activitats comunicatives. De resultes de l'ampliació de les àrees d'interrelació humanes entrem en contacte més o menys assidu amb persones i organitzacions de fora del nostre àmbit cultural tradicional, amb les quals no podem utilitzar les nostres llengües. Això vol dir que sorgeix la necessitat de poliglotitzar-se, de saber més llengües a fi de no quedar-se al marge de tot aquest procés de nova interrelació.
- AltresConversa-entrevista amb Albert Bastardas: El foment de la llengua catalana entre els joves (2006-2011).(2011-12) Solís, Marina; Bastardas i Boada, Albert, 1951-Tenim un país en què la població d’origen autòcton estricte va quedant en minoria lingüística. Després hi ha hagut no només les migracions hispanòfones del segle XX, sinó totes les del segle XXI. la qual cosa encara minoritza més des del punt de vista lingüístic la població autòctona, de manera que la base de la nació, del conjunt lingüístic està afeblida. Això d’una banda. De l’altra, les polítiques que s’haurien de fer per poder superar aquesta situació demolingüística feble, són polítiques no sobiranes i per tant, amb les constriccions que ens marca la Constitució espanyola, la qual cosa farà que pot ser ue no siguin òptimes. Després també hi ha el tercer element: la globalització en general. El fet que estiguem ara en un món més ampli que no pas abans, d’interdependència econòmica, d’intercomunicació mediàtica, molt d’Internet que ve d’altres llocs, etc., també afebleix les bases econòmiques típiques de Catalunya, de manera que ja veurem fins a quin punt tot això evoluciona a favor del català o no. L’evolució del català és incerta.
- Contribució a publicacions periòdiquesSobre l'ús del català entre els joves (entrevista per J. Gimeno)(2009) Bastardas i Boada, Albert, 1951-El fet que a l’escola els individus de llengua inicial no-catalana puguin aprendre i fer servir el català com a idioma formal d’escolarització no significa que de forma automàtica adoptin aquesta llengua per a d’altres usos socials, especialment els informals i quotidians. Aquests, sobretot en els casos de gran concentració de població de la mateixa llengua inicial, tendiran a continuar essent realitzats per l’idioma d’origen d’aquestes persones. Això només canvia en les situacions en què les proporcions demolingüístiques són molt favorables al conjunt receptor i/o en aquelles en què és molt clara la pressió social, política i econòmica a favor de l’adopció de la llengua de la societat d’acollida, factors que ara com ara es donen en poca intensitat a la Catalunya contemporània. Per tal de canviar els hàbits lingüístics intergrupals dels joves de llengua inicial catalana, pensem que una de les possibles accions més eficaces en aquest sentit podria ser la de proposar-se la instauració i legitimació d’una norma social general que es basés en el criteri de ‘persona en edat escolar o jove’ = llengua catalana , ja que a hores d’ara pràcticament tota la població infantil i jove catalana ha estat ja escolaritzada en aquesta llengua, encara que sembli que el grup d’origen catalanoparlant no ho sàpiga. Per canviar els comportaments ja instaurats en els adolescents i joves actuals, proposem que el català sigui projectat clarament com a llengua habitual d’interrelació grupal, es vingui d’on es vingui.
- InformeDiversitat i sostenibilitat lingüístiques: nous principis d’organització?(2005-06) Bastardas i Boada, Albert, 1951-El bilingüisme porta a la substitució" era una frase que sortia sempre. Doncs sobre això, avui hi hauríem de posar un interrogant: "El bilingüisme, porta sempre a la substitució?" I aleshores, començar a pensar i a revisar. Perquè, com gairebé tot el que hi ha a la societat d'avui en dia, és en equilibri inestable. Tot és qüestió de fluctuacions, i dels graus - diguem - d'intersecció entre unes coses i les altres. És a dir: podríem dir que el bilingüisme porta a la substitució si es donen les condicions ecològiques que facin que es produeixi aquest resultat, però no necessàriament sempre ha de portar cap a la substitució. Depèn d'en quines condicions, de quin bilingüisme, o en quina societat, en quin context sociopolític conflictiu, etc., es produeix el fenomen.
- Objecte de conferènciaTowards a language sustainabiliy: Concepts, principles, and problems of human communicative organisation in the twenty-first century.(Forum de les Cultures 2004. Dialogue on Linguistic diversity, sustainability and peace, 2004) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Transdisciplinary analogies and metaphors are potential useful tools for thinking and creativity. The exploration of other conceptual philosophies and fields can be rewarding and can contribute to produce new useful ideas to be applied on different problems and parts of reality. The development of the so-called 'sustainability' approach allows us to explore the possibility of translate and adapt some of its main ideas to the organisation of human language diversity. The concept of 'sustainability' clearly comes from the tradition of thinking that criticises the perspective of economic development that overlooks almost totally the natural environment -the precise context where this development takes place -and which thus leads it to a final end devoid of resources and clearly harmful for the life of human beings. To an end, that is to say, which is clearly unsustainable. Against this economicist view, which is blind to its very important side effects, some academic and activist enclaves have proposed the perspective of 'sustainable development' or 'lasting development'. In other words, they have theorised, constructed, and begun to practice an economic and urbanistic development respectful of, integrated into, and in keeping with the dynamics of nature. Such perspective provides a way of improving the material aspects of human life while at the same time not damaging other environmental aspects still more necessary and fundamental for the quality —and even for the simple possibility -of human existence. In fact, the view is a synthesis of possible opposed patterns. It does not renounce material and economic improvement, but nor does it exclude a fully healthy environment that is appropriate for the continuation of the species.
- Contribució a publicacions periòdiquesLlengües i globalització (entrevista)(2001-03-16) Bastardas i Boada, Albert, 1951-
- Contribució a publicacions periòdiquesEl català, llengua mitjana d'Europa (1)(2019-05-31) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Un fet que encara avui sorprèn molts conciutadans és saber que el nombre de les persones que saben parlar el català s’acosta molt als que saben parlar el txec, i que són més de les que saben parlar l’hebreu, l’eslovac, el danès, el finès, el lituà, l’eslovè, o el letó, per exemple. El català no és, doncs, cap llengua comparativament menor. Per altra banda, però, comprovem que les comunitats de llengua mitjana disposen d’elements que no acaba de tenir el català, i que certament hauria d’aspirar a tenir, com ara: — ús més habitual en les comunicacions oficials i no-oficials en el país, és a dir, del conjunt de les administracions i de la justícia, així com de les empreses, el comerç i la publicitat. — ple reconeixement oficial a nivell estatal (ser llengua d’Estat, i no només de subestat). — reconeixement com a llengua oficial a la UE. — més oferta de canals de televisió. — ús generalitzat (compartit o sol) en l’etiquetatge i en la retolació comercial. — més ús com a idioma de relació intergrupal habitual amb les persones de llarga residència. — més aprenentatge i ús per part de les persones que tenen una altra llengua inicial diferent i ja han nascut a l’àrea catalanòfona. — una transmissió intergeneracional més assegurada, en especial al País Valencià i a les Illes Balears.
- Contribució a publicacions periòdiquesEl català, llengua mitjana d'Europa (2)(2019-06-07) Bastardas i Boada, Albert, 1951-En aquests moments, el català té més persones que el tenen com a llengua segona que no pas inicial, cosa que produeix una diferència substancial respecte de les altres llengües mitjanes europees, pel fet que, molt sovint, aquests parlants -potencials- poden decantar-se més cap a l’ús habitual de l’altra llengua -el castellà- que no pas del català. El català, això no obstant, disposa d’uns 5.300.000 parlants que el tenen com a llengua inicial, que l’acosta als que tenen com a llengua primera el danès, i supera els que tenen el finès, l’hebreu, l’eslovè, l’estonià, o el letó, per exemple. Un fet diferencial important, però, és que aquests parlants nadius del català conviuen en els seus territoris amb més de 8.000.000 de persones que tenen com a llengua inicial una de les llengües mundials més esteses, el castellà, i que, en tot cas, van disposant de competències en català però no sempre pot ser que en facin ús. Assenyalo alguns principis possibles per al futur: 1) poliglotisme individual i alhora consciència per afavorir l’ús social del català. 2) distribució de funcions institucionals a favor de la llengua més feble, en base al principi general de subsidiarietat lingüística: tot el que pugui fer la llengua ‘local’ no ho ha de fer la llengua més ‘global’. 3) en conseqüència, ‘diferenciació positiva’ a fi de fer sostenible el català (sistema educatiu, retolació, relacions comercials, publicitat, ...). 4) sistema tecno-mediàtic amb més presència del català. 5) més poder d’autoregulació lingüística de cada comunitat, i menys interferència de les institucions comunes de l’estat. 6) més reconeixement en el pla estatal i europeu. 7) marc de respecte per a totes les persones i les llengües actuals de l’àrea catalanòfona.
- Contribució a publicacions periòdiquesNormalització lingüística: back to the future (retorn al futur)(Premsa Catalana, 1999-04-23) Bastardas i Boada, Albert, 1951-La poliglotització de la població -superadora del bilingüisme tradicional- no ha de representar una pèrdua de funcions fonamentals per al català sinó, ben al contrari, un procés necessàriament emmarcat en una acció conjunta que porti gradualment a l'atorgament de funcions exclusives per al català com a llengua històrica de relació habitual entre els catalans (independentment dels idiomes d'origen en el cas dels ciutadans procedents de migracions). Abocats els grups lingüístics menors del planeta a compartir els seus espais sociocomunicatius amb les llengües d'intercomunicació general, les funcions lingüístiques s'hauran d'estructurar sobre la base del principi de subsidiarietat: tot allò que puguin fer les llengües 'locals' no ho hauran de fer els idiomes 'globals'. L'augment, doncs, del contacte i de la poliglotització ha d'anar acompanyat d'una distribució de funcions adequada a l'estat dels ecosistemes socioculturals dels diversos grups lingüístics històrics, tot vetllant per la preservació de la diversitat lingüística en tant que patrimoni cultural de la humanitat, fet que comportarà limitar les possibles funcions abusives de la interllengua o interllengües més generals.
- Contribució a publicacions periòdiquesConstituciones y lenguas(La Vanguardia Ediciones, 2005-01-10) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Es hora de establecer un diálogo sereno, riguroso y profundo sobre un tema que, aun a veces sin saberse explícitamente, es uno de los que con toda probabilidad laten en el fondo de la sensación de insatisfacción respecto de la integración política de Catalunya en España. Y es que el pleno reconocimiento oficial, digno e igualitario, del catalán -y de las otras lenguas de los colectivos nacionales distintos- por parte de la propia Constitución española y del conjunto de las instituciones y administraciones estatales generales es una asignatura pendiente de la democracia española. Los principios actualmente vigentes, que han hecho posible la oficialización del catalán en las instituciones autonómicas y locales, se quedan cortos -al menos tal como se han aplicado hasta ahora- en hacer visible a los ciudadanos de Catalunya que las instituciones generales del Estado son también suyas, que son mantenidas también con sus impuestos y que les pertenecen, y que además acogen felizmente su diferencia lingüística para desarrollarla y darle futuro, en un clima de solidaridad y cooperación.
- Document de treballToward 'Complexics' as a transdiscipline(2015-02-26) Bastardas i Boada, Albert, 1951-The proposed transdisciplinary field of ‘complexics’ would bring together all contemporary efforts in any specific disciplines or by any researchers specifically devoted to constructing tools, procedures, models and concepts intended for transversal application that are aimed at understanding and explaining the most interwoven and dynamic phenomena of reality. Our aim needs to be, as Morin says, not “to reduce complexity to simplicity, [but] to translate complexity into theory”. New tools for the conception, apprehension and treatment of the data of experience will need to be devised to complement existing ones and to enable us to make headway toward practices that better fit complexic theories. New mathematical and computational contributions have already continued to grow in number, thanks primarily to scholars in statistical physics and computer science, who are now taking an interest in social and economic phenomena. Certainly, these methodological innovations put into question and again make us take note of the excessive separation between the training received by researchers in the ‘sciences’ and in the ‘arts’. Closer collaboration between these two subsets would, in all likelihood, be much more energising and creative than their current mutual distance. Human complexics must be seen as multi-methodological, insofar as necessary combining quantitative-computation methodologies and more qualitative methodologies aimed at understanding the mental and emotional world of people. In the final analysis, however, models always have a narrative running behind them that reflects the attempts of a human being to understand the world, and models are always interpreted on that basis.
- Document de treballUna nota sobre la enseñanza de la lingüística(2007) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Enseñar a aprender: por una mente activa y creativa. Hay que establecer claramente de entrada: a) mi visión de un cerebro-mente central en la vida de los humanos y plenamente activo en la construcción del 'mundo' y del propio conocimiento científico, y, b), como consecuencia, que la certeza de este último lo es sólo como 'verdad vigente', como dice Jorge Wagensberg, y, por tanto, abierta a nuevas propuestas y nuevos paradigmas. Desde este marco, considero que la enseñanza, especialmente la universitaria, debe dejar de verse como la sola transmisión de conocimiento fijado, inmutable y cierto, para pasar a enfatizar la perspectiva crítica y el estímulo creativo de los alumnos, ya desde su mismo inicio.
- Document de treballCap a l'actualització d'alguns aspectes de la política lingüística a Catalunya(2007) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Per a moltes persones, la manera de mirar, a Catalunya, la realitat sociolingüística i, en conseqüència, també la política lingüística que se'n desprèn- deriva fonamentalment encara de les idees i aspiracions que s'estengueren a partir de la dècada dels 60. Encara en plena dictadura, alguns intel.lectuals i activistes van anar elaborant un discurs reivindicatiu que, tot passant per les controvèrsies ideològico-terminològiques del 'bilingüisme' versus la 'diglòssia' i de l'ensenyament en la llengua de l'Estat versus la 'llengua materna', va anar cristal.lizant en el procés dit de 'normalització lingüística' en què ara ens trobem immersos. És des d'aquesta perspectiva de fons que, amb un concepte de 'bilingüisme' dimonitzat -per la seva suposada automàtica evolució cap a la 'substitució'- i amb l'ensenyament en 'llengua materna' més aviat sacralitzat, s'han anat construint les bases d'una organització lingüística pública que paradoxalment pot arribar ser, però, problemàtica i contraproduent sinó es va adaptant als canvis que el nostre context político-econòmico-tecnològic va experimentant.
- Document de treballInforme del Consell Social de la Llengua Catalana sobre polítiques de foment del català entre la joventut(Secretaria de Política Lingüística / Consell Social de la Llengua Catalana, 2009) Consell Social de la Llengua Catalana (Catalunya)S'hi fa una diagnosi aprofundida de la situació sociolingüística catalana actual centrada en els usos lingüístics dels joves i el seu ecosistema de determinació. Alhora s'hi proposen mesures concretes de política lingüística en diversos camps, importants per a fer possible l'extensió de l'ús del català en aquest segment generacional.
- InformeLa incidència de l'activisme lingüístic en el futur del català(2007) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Actuar sobre el futur implica realitzar algun tipus de prospectiva sobre com serà -o com sembla que serà- aquest futur. L'anticipació respecte dels fets que han d'ocórrer en la mesura que puguin ser previstos- i l'adequació dels discursos i les accions a les tendències que es dibuixen com a majoritàries en la societat són fonamentals per a l'èxit d'una acció transformadora. Ara com ara tot sembla indicar que ens dirigim cap a un futur 'glocal', és a dir, en part global i en part local. Molt probablement anirà creixent la interdependència tecnoeconòmica de les societats humanes i la influència dels grans emissors tecnomediàtics sobre els més petits encara augmentarà més. Les possibilitats d'acció sobre la determinació dels usos lingüístics per part dels grups humans demogràficament poc extensos i/o políticament subordinats tendiran probablement a disminuir més que no pas a augmentar. Les representacions s'internacionalitzaran i passarem a una etapa 'polinacional' i de consciència planetària. En situacions mínimament democràtiques la consciència d'interdependència podrà tendir a fer baixar els adeptes a les ideologies independentistes estrictes -si els grups majoritaris dominants no abusen del seu poder- i caldrà passar a imaginar estructures d'autogovern o de sobirania cooperatives. Això farà més complex el fet de l'organització de la diversitat lingüística, ja que el contacte s'estendrà pertot -a causa de les integracions suprapolítiques i econòmiques o bé per raó dels moviments migratoris. La perspectiva d'una societat d'individus monolingües tindrà probablement pocs adeptes entre els grups humans menors i caldrà formular des del pensament complex propostes sostenibles d'equilibri en la distribució de funcions entre les llengües en presència.