Amb motiu del tancament d'estiu, la validació de documents es reprendrà a partir del 28 d'agost de 2026. Disculpeu les molèsties.
Con motivo del cierre de verano, la validación de documentos se reanudará a partir del 28 de agosto de 2026. Disculpad las molestias
Due to the summer closure, document validation will resume starting August 28, 2026. We apologize for any inconvenience.

Tipus de document

Contribució a publicacions periòdiques

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Tots els drets reservats

Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/134935

El català, llengua mitjana d'Europa (2)

Títol de la revista

Director/Tutor

ISSN de la revista

Títol del volum

Recurs relacionat

Resum

En aquests moments, el català té més persones que el tenen com a llengua segona que no pas inicial, cosa que produeix una diferència substancial respecte de les altres llengües mitjanes europees, pel fet que, molt sovint, aquests parlants -potencials- poden decantar-se més cap a l’ús habitual de l’altra llengua -el castellà- que no pas del català. El català, això no obstant, disposa d’uns 5.300.000 parlants que el tenen com a llengua inicial, que l’acosta als que tenen com a llengua primera el danès, i supera els que tenen el finès, l’hebreu, l’eslovè, l’estonià, o el letó, per exemple. Un fet diferencial important, però, és que aquests parlants nadius del català conviuen en els seus territoris amb més de 8.000.000 de persones que tenen com a llengua inicial una de les llengües mundials més esteses, el castellà, i que, en tot cas, van disposant de competències en català però no sempre pot ser que en facin ús. Assenyalo alguns principis possibles per al futur: 1) poliglotisme individual i alhora consciència per afavorir l’ús social del català. 2) distribució de funcions institucionals a favor de la llengua més feble, en base al principi general de subsidiarietat lingüística: tot el que pugui fer la llengua ‘local’ no ho ha de fer la llengua més ‘global’. 3) en conseqüència, ‘diferenciació positiva’ a fi de fer sostenible el català (sistema educatiu, retolació, relacions comercials, publicitat, ...). 4) sistema tecno-mediàtic amb més presència del català. 5) més poder d’autoregulació lingüística de cada comunitat, i menys interferència de les institucions comunes de l’estat. 6) més reconeixement en el pla estatal i europeu. 7) marc de respecte per a totes les persones i les llengües actuals de l’àrea catalanòfona.

Citació

Citació

BASTARDAS I BOADA, Albert. El català, llengua mitjana d'Europa (2). El 3 de vuit (Vilafranca del Penedès). 2019-06-07. Vol. 18. [consulted: 14 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/134935

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre