El CRAI romandrà tancat del 24 de desembre de 2025 al 6 de gener de 2026. La validació de documents es reprendrà a partir del 7 de gener de 2026.
El CRAI permanecerá cerrado del 24 de diciembre de 2025 al 6 de enero de 2026. La validación de documentos se reanudará a partir del 7 de enero de 2026.
From 2025-12-24 to 2026-01-06, the CRAI remain closed and the documents will be validated from 2026-01-07.
 
Carregant...
Miniatura

Tipus de document

Contribució a publicacions periòdiques

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Tots els drets reservats

Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/134935

El català, llengua mitjana d'Europa (2)

Títol de la revista

Director/Tutor

ISSN de la revista

Títol del volum

Recurs relacionat

Resum

En aquests moments, el català té més persones que el tenen com a llengua segona que no pas inicial, cosa que produeix una diferència substancial respecte de les altres llengües mitjanes europees, pel fet que, molt sovint, aquests parlants -potencials- poden decantar-se més cap a l’ús habitual de l’altra llengua -el castellà- que no pas del català. El català, això no obstant, disposa d’uns 5.300.000 parlants que el tenen com a llengua inicial, que l’acosta als que tenen com a llengua primera el danès, i supera els que tenen el finès, l’hebreu, l’eslovè, l’estonià, o el letó, per exemple. Un fet diferencial important, però, és que aquests parlants nadius del català conviuen en els seus territoris amb més de 8.000.000 de persones que tenen com a llengua inicial una de les llengües mundials més esteses, el castellà, i que, en tot cas, van disposant de competències en català però no sempre pot ser que en facin ús. Assenyalo alguns principis possibles per al futur: 1) poliglotisme individual i alhora consciència per afavorir l’ús social del català. 2) distribució de funcions institucionals a favor de la llengua més feble, en base al principi general de subsidiarietat lingüística: tot el que pugui fer la llengua ‘local’ no ho ha de fer la llengua més ‘global’. 3) en conseqüència, ‘diferenciació positiva’ a fi de fer sostenible el català (sistema educatiu, retolació, relacions comercials, publicitat, ...). 4) sistema tecno-mediàtic amb més presència del català. 5) més poder d’autoregulació lingüística de cada comunitat, i menys interferència de les institucions comunes de l’estat. 6) més reconeixement en el pla estatal i europeu. 7) marc de respecte per a totes les persones i les llengües actuals de l’àrea catalanòfona.

Citació

Citació

BASTARDAS I BOADA, Albert. El català, llengua mitjana d'Europa (2). _El 3 de vuit (Vilafranca del Penedès)_. 2019-06-07. Vol. 18. [consulta: 1 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/134935]

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre