Els privilegis medievals de Tortosa: les concessions reials a la universitat de la ciutat de Ramon Berenguer IV a Ferran II

Abstract

[cat] No hi ha cap dubte de que el cos de privilegis (i llibertats, franqueses, immunitats, donacions, concessions, gracies...) d'una ciutat medieval és un punt de referencia important pera la vida del municipi. Es un dels tres elements configuradors del Dret Municipal, junt amb els Costums escrits i no escrits i les Ordinacions de que es dotava la mateixa universitat. Els privilegis poden arribar no solament a condicionar el desenvolupament social, polític i econòmic de la ciutat de manera decisiva, sinó que també, i més sovint del que hom es pensa, repercuteix en la vida quotidiana dels ciutadans. Convençuts d'això, la voluntat a l'hora de cercar un tema d'investigació adient pera l'elaboració d'aquesta Tesi Doctoral no podia anar orientada més que a l'aprofundiment i eixamplament dels límits marcats en la nostra Memòria de Llicenciatura. Efectivament, aquella tesina llegida a la mateixa Universitat de Barcelona el 23 de setembre del 1985, sota el títol “Concessions reials de Jaume II a la universitat de Tortosa” ja treballava sobre aquesta temàtica, només que amb uns límits cronològics més estrets: el regnat de Jaume II el Just, del 1291 al 1327. Ara, el marc geogràfic seria el mateix: Tortosa (i el seu Terme General) perquè, a causa d'una proximitat de tipus personal. teníem coneixements sobre els seus abundants fons documentals, la seva geografia i el seu desenvolupament històric. Tot això estimulat perla relativa manca d'investigadors que aleshores s'acostaven als seus arxius. La temàtica seria també idèntica: les concessions reials atorgades a la universitat de la ciutat de Tortosa, prescindint de les aljames (sarra1na i jueva). la Catedral o qualsevol altra institució que no fos el Consell municipal i, en nom seu, els prohoms, els procuradors o els seus síndics. Els límits cronològics, en canvi, serien més amples. Ara l'interès estaria centrat en tota l'Edat Mitjana, a partir, és clar, de la conquesta de la ciutat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, amb la concessió de la Carta de Poblament, l'any 1149, fins a arribar al regnat de Ferran II (V de Castella), més concretament a la seva mort l'any 1516. Pel que acabem d'exposar ja es veu que les circumstàncies (i la problemàtica) que envoltaven el tema triat ens eren prou conegudes. I, tot i amb això, l'ambició i l'interès pel tema ens van portar a seguir endavant.