Tesis Doctorals - Departament - Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/35554

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 45

La canònica de Santa María de l'Estany. Orígens i primera extensió (1080-1157). El seu diplomatari
(Universitat de Barcelona, 1999) Rocafiguera i Garcia, Francesc de; Batlle, Carme, 1931-; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] Els orígens de la canònica de Santa Maria de l'Estany, situada a la comarca del Bages, es relacionen amb l’intent d’aplicar la Reforma Gregoriana a la canònica de la catedral de Vic pel bisbe Berenguer Seniofred de Lluçà. L’hostilitat que van demostrar els canonges el va fer desistir i cap al 1080 va fundar a Santa Maria de l'Estany una canònica agustiniana formada per joves i per membres de la canònica de Vic partidaris de la Reforma. Tot i tenir personalitat pròpia des del 1083, la nova comunitat fou considerada com a filial de la canònica de Vic i el seu prior o abat fou canonge de la catedral. El seu primer prior, Bernat, era persona de confiança del bisbe, de qui va rebre l’encàrrec d’introduir la reforma a la canònica de Santa Maria de Manresa. Les donacions fetes pels bisbes de Vic i de Barcelona, pel comte, pels nobles dels voltants i per petits propietaris van fer que la canònica aplegués un patrimoni considerable, format per esglésies, vil·les, castells i terres, situat sobre tot a les comarques d’Osona, Bages i el Vallès. El diplomatari que inclou la tesi consta d’un total de 351 documents.
Territori i economia als monestirs del comtat d’Urgell (800-1100)
(Universitat de Barcelona, 2023-01-31) Miró i Tuset, Climent; Sancho i Planas, Marta; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] En aquesta tesi de doctorat mostrem l’estructura territorial dels monestirs benedictins del comtat d’Urgell entre els segles IX i XI i la seva relació amb les activitats agrícoles, ramaderes i d’explotació dels recursos naturals. Per a la realització d’aquest treball ha estat fonamental l’anàlisi dels documents provinents de les comunitats monàstiques, la gestió de les dades i l’ús de la cartografia. Per portar-la a terme hem utilitzat majoritàriament fonts escrites publicades provinents dels monestirs. Tota la informació ha estat tractada en una base de dades i fulls de càlcul. Per al seu anàlisi, també hem utilitzat sistemes d’informació geogràfica (SIG). L’estudi dels dominis monacals i de la seva evolució territorial ha comportat el tractament dels espais agropecuaris i els dedicats a l’explotació dels recursos minerals i forestals. L’anàlisi documental també ha permès el coneixement d’aspectes relatius a la naturalesa de les diferents tipologies d’explotacions i de l’estat de l’economia dels monestirs en la cronologia. L’acotació geogràfica en el comtat d’Urgell ha facilitat la relació que tenien les comunitats monàstiques amb la noblesa, sobretot amb les figures dels diferents comtes i comtesses, que actuaven com a protectors i patrons de la majoria de cenobis.
El paisatge sonor de la Catalunya medieval (ss. VI-XIV): un exercici de restitució emocional des de l’arqueologia del so
(Universitat de Barcelona, 2022-03-28) Castellet i de Ramon, Laura; Sancho i Planas, Marta; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] El so forma part de les dinàmiques humanes, culturals i socials. Deixant de banda les sonoritats de la natura o accidentals, l’ésser humà confia i ha confiat històricament en els sons tant per a comunicar-se com per a expressar-se. La comprensió de la manera amb què la humanitat s’ha sostingut en el so depassa el concepte d’interpretació musical per incidir en aspectes com la gestió econòmica en l’espai, la relació de les persones amb la divinitat, les dinàmiques comercials i els seus intercanvis o el desenvolupament de la tècnica. Aquest estudi analitza i sistematitza l’activitat sonora humana en un espai temporal i àmbit geogràfic determinat, com és l’alta Edat Mitjana en territori català, en relació tant amb els seus àmbits culturals veïns com en el seu abans i després en el temps. L’activitat sonora s’ha diferenciat en la comunicació (sons) i l’expressió d’emocions (música), i, d’acord amb la configuració social medieval, cadascun d’aquests aspectes s’ha diferenciat en els àmbits en què els tres estaments feien ús del so i de la música: el poble (laboratores), l’elit aristocràtica (bellatores) i l’Església (oratores). Cada entorn social responia a unes necessitats sonores pròpies, de manera que la comprensió del fet sonor des de la història social i no des de la musicologia permet obtenir una perspectiva d’estudi cap a disciplines diferents i contribueix així a una percepció global del passat històric. L’anàlisi s’ha fet a partir d’un intens diàleg amb les fonts: sobretot iconogràfiques, literàries, documentals i arqueològiques, però també s’ha comptat amb altres disciplines com la llengua i l’etimologia, la història de la tècnica, la comparativa etnològica o la pràctica de la interpretació musical. Després de la necessària obtenció de dades, la comprensió del fet sonor s’ha posat de relleu a partir d’un exercici d’arqueologia experimental: la restitució tant d’instruments i objectes sonors com de tècniques d’expressió del so i de la música. En tot cas s’ha tingut en compte el context d’espai en què aquests sons es desenvolupaven, des de paisatges a edificis. A partir d’aquí es pot determinar la identificació concreta d’instruments diferents i per tant una lectura de context més precisa, el significat que aquests objectes suposen en la lectura iconogràfica, textual o filosòfica, la correcta denominació d’instruments i objectes sonors en llengua catalana, o la relació del so i la comunicació en les dinàmiques econòmiques i culturals. El diàleg entre les diverses disciplines i la restitució real del so del passat permeten entendre elements bàsics de comunicació que poden ser útils en aspectes diversos de la Catalunya medieval: la funció de campanes, les estratègies de comunicació militar, els conceptes simbòlics de les imatges o la comprensió de textos literaris a partir de la seva realitat sonora.
Aportació a l'estudi de les estructures socio-econòmiques de Catalunya en el segle XIII: aplicació sistemàtica d'ordinadors a la documentació medieval de la Plana de Vic
(Universitat de Barcelona, 1981) Ollich i Castanyer, Imma, 1951-; Riu, Manuel, 1929-2011; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] Aquest treball està centrat en l'estudi, mitjançant la utilització d'ordinadors electrònics, d'una zona de l'interior de Catalunya en plena Edat Mitjana, en un moment de transició i de canvi de les seves estructures socioeconòmiques. En el segle XIII, igual que ara, hom no pot parlar de la vila de Vic (el títol de ciutat se li atorga el 1315) sense parlar de la Plana de Vic. Malgrat ésser una zona interior, no es troba aïllada, reclosa en ella mateixa i la seva comarca, sinó que és una àrea de confluència central i un corredor de pas natural entre la part nord de la muntanya catalana i la part sud-sudest, el mar. L'estudi d'aquesta zona i del seu desenvolupament durant l'època medieval pot tenir un gran interès. He triat el segle XIII en concret per què és un punt clau en l'Edat Mitjana. Al ser una època de transició encara subsisteixen les reminiscències feudals, els vincles de vassallatge i dependència i les velles estructures socioeconòmiques. Pera, a la vegada, es desenvolupen a les viles i ciutats noves estructures basades en l'esperit comercial, l'expansió mercantil i el poder del diner. És un segle de contrastos, de llibertats enfront de restriccions, de recerca d'un equilibri entre antics sistemes ja caducats i noves formes de vida i altres escales de valors. L'objectiu primer és, doncs, estudiar tot aquest procés de canvi en un nucli de població d'una zona rural que, per sort, guarda documentació superabundant per aquesta època. Precisament, aquesta gran riquesa i l'existència de sèries seguides en la documentació, em van fer pensar en la possibilitat d'aplicar noves tècniques d'anàlisi als documents de Vic del segle XIII. En concret, utilitzar els ordinadors per a analitzar i treballar la documentació seleccionada. Les possibilitats que ofereix aquesta tècnica han anat creixent al llarg de l’estudi, i per això l’aspecte metodològic s’ha convertit en el segon objectiu, atesa la novetat que suposa l’aplicació de la tecnologia informàtica en el camp de la història medieval.
Els Registres Officialium a la cancelleria de Jaume II: els oficials reials a Catalunya segons els nomenaments dels registres Officialium (1303-1327)
(Universitat de Barcelona, 1988) Baiges i Jardí, Ignasi J. (Ignasi Joaquim); Mateu Ibars, Josefina, 1933-2015; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[spa] La presente tesis doctoral es un estudio de los nombramientos de oficiales reales de Jaime II a partir del inicio de la serie “Registra Officialium” (1303) en la Cancillería de Jaime II, con una introducción al marco histórico; estudio codicológico de los registros de Cancillería número 231-232-233; génesis y expedición de la documentación consultada y su formulario diplomático; estudio de los cargos y oficios de nombramiento real y su situación geográfica en Catalunya; y aproximación al estudio de la Cancillería de la Corona de Aragón desde el reinado de Jaime I al de Jaime II. Completan el trabajo el apéndice-resumen de los documentos y los indices toponímico y onomástico.
La vida canonical a la catedral de Vic (886-1230). L’aplicació de la reforma gregoriana a partir de l’estudi prosopogràfic
(Universitat de Barcelona, 2021-11-22) Masnou Pratdesaba, Josep; Piñol Alabart, Daniel; Aurell, Martin; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] Estudi prosopogràfic de tots els canonges de la catedral de Vic documentats des de l’any 886, moment de restauració del bisbat, fins l’any 1230 al final de l’episcopat del bisbe Guillem de Tavertet quan ja es disposen de fons notarials. S’analitza l’origen social dels canonges i els llinatges als quals van pertànyer i les formes com van entrar a formar-ne part. L’estudi dels testaments i altre documentació ha permès establir l’evolució de la vida dels canonges i els canvis que es van produir amb l’aplicació de la reforma gregoriana. Destaca la relació que va existir entre la catedral de Vic i la canònica de Sant Pere d'Àger i la presència en aquesta comunitat de l’escolàstic Rainier que l’any 1072 passarà a Roma on esdevindrà cardenal, actuant en la restauració de Tarragona l’any 1091 i escollit papa l’any 1099 amb el nom de Pasqual II. A partir del segle XII es crea el capitol de la catedral seguint les normes del dret canònic amb capacitat d’elegir els bisbes i tenir el govern de la diòcesi en els períodes de seu vacant. Elaborem els arbres genealògics de les famílies que van tenir members a la cathedral, tant de la noblesa com de la burgesia de Vic. La segona part de la tesi és la publicació de les notes biogràfiques de 374 canonges identificats Durant aquest període i l’edició de 448 documents que documenten els canonges en el moment de la seva esntrada al capitol de la cathedral i els seus testaments. De tots aquests documents se n’ha elaborate un índex de noms al final relacionant-lo amb les notes prosopogràfiques dels canonges.
La societat jueva conversa en la Barcelona Baixmedieval, 1391-1440
(Universitat de Barcelona, 2016-01-28) Pons Casacuberta, Xavier; Hernando Delgado, Josep; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] La present tesi , La societat jueva conversa en la Barcelona Baixmedieval, 1391-1440, té com objectiu principal estudiar en profunditat el grup social del conversos de Barcelona des de tots els aspectes: socials, econòmics, professionals, familiars, religiosos, així com la seva relació entre ells i la resta de la societat. El context històric en el que desenvolupem la nostra investigació parteix cronològicament de l’agost de 1391, data en la que es produïren les conversions en massa dels jueus barcelonins. Els avalots de 1391, produïts pel profund malestar social i econòmic dels estaments baixos de la societat, van significar la ruptura de la coexistència entre jueus i cristians barcelonins. Les conseqüències d’aquests fets foren letals per a la comunitat jueva de la ciutat: d’una part, el 10 de setembre de 1392 s’abolí per sempre més l’aljama jueva de Barcelona; per l’altra, la majoria dels jueus es convertiren al cristianisme. Per tant, un nou grup social irromp en el cor de la societat cristiana, ja que els conversos, com a cristians, entren a formar part d’aquesta en tots els seus àmbits (legals, religiosos, econòmics...). Els conversos es trobaren immersos en una societat que abans els excloïa. Així mateix, aquesta societat es veu obligada a absorbir un nou grup social, amb les seves característiques i costums propis, que ella mateixa ha creat i que ara presenta una dificultosa integració. Les primeres mesures preses per les autoritats van anar encaminades a impedir que els nous adeptes al cristianisme tornessin a la seva antiga fe. Aquestes mesures van provocar la separació entre membres de la família nuclear, ultra d’altres de grau més llunyà i amics, puix que no tots van abjurar de la fe mosaica. Davant aquesta situació part dels conversos van decidir fugir cap a altres indrets on pogueren continuant vivint en la seva vertadera fe. La resta es quedaren per tal d’integrar-se en la nova societat en la que els havien inclòs. Després del desastre de 1391, els conversos tenien davant seu un camí ple de dificultats. La societat cristiana, és a dir, aquells que els varen obligar a convertir-se, es va despreocupar completament del seu adoctrinament. Tret, és clar, dels coneixements que els conversos absorbien de les predicacions. Per tant, aquests van haver de conèixer la nova fe pels seus propis mitjans, puix que eren conscients que la seva fe estava sota sospita. Fins i tot, alguns conversos arribaren a formar part de l’estament clerical. Així mateix, hagueren de refer-se econòmicament i adaptar-se a la nova situació en la que es trobaven, ja que com a cristians el seu marc econòmic i mercantil es presentava diferent. També hem de tenir en compte les dificultats que sorgiren arran de la no conversió del cònjuge, fills o germans, propiciant separacions i ruptures econòmiques. Tot i les dificultats que se’ls presentaven, els conversos van anar integrant-se en la societat cristiana, convivint amb ella sense conflictes greus fins a l’arribada de la Inquisició castellana. Formaven, per tant, part de la nostra societat i de la nostra història. Com funcionava, però, aquest grup? Com i amb quin grau es relacionava amb els cristians de natura? Quants d’ells eren verdaderament cristians? Com funcionaven econòmicament i quin eren els oficis que dominaven? Com i on vivien dins de la ciutat? Com es relacionaven amb la seva família? I amb els seus membres jueus? Com veiem, l’estudi de la societat conversa barcelonina ens planteja aquestes i més preguntes, la resposta de les quals ens permetrà conèixer millor la nostra història.
La prostitució a la Barcelona Baixmedieval (segles XIV-XV)
(Universitat de Barcelona, 2018-11-30) Benito Julià, Roger; Lluch Bramon, Rosa; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[cat] La present tesi doctoral pretén, a través de fonts documentals, literàries i iconogràfiques, arribar a comprendre com s’organitzava la prostitució a la ciutat de Barcelona dels segles XIV-XV. Per arribar a aquest objectiu hem analitzat la documentació municipal, registres de cancelleria i protocols notarials per poder fer un retrat de la situació de la prostitució baixmedieval a la ciutat. El buidatge sistemàtic i transcripció de la documentació ens ha permès realitzar la present tesi doctoral. La tesi s’estructura en diversos eixos: els bordells medievals de la ciutat, la prostitució dintre d’aquests bordells, l’organització interna dels bordells, la prostitució fora dels bordells, la persecució de la prostitució de fora dels bordells, l’alcavoteria, els càstigs contra els alcavots, el privilegi de 1390 contra els alcavots i les sortides del món prostibulari. Aquest últim punt analitza els casaments de les prostitutes, i les deixes de les almoines i els monestirs barcelonins que recollia a les prostitutes un cop deixaven el món del sexe remunerat. Hem documentat nombroses dades que es desconeixien sobre el tema: hem documentat un tercer bordell del qual no s’havia estudiat fins el moment, hem estructurat com funcionava el privilegi de 1390 contra les alcavots i alcavotes de la ciutat, i hem vist les condicions de vida dels monestirs per a prostitutes de la ciutat de Barcelona.
L’escenari del feudalisme a la frontera del comtat de Barcelona. Anàlisi territorial dels assentaments, l’espai obert i els camins del terme castral d’Olèrdola (segles X -XI)
(Universitat de Barcelona, 2017-09-29) Bosch Casadevall, Josep Maria; Ollich i Castanyer, Imma, 1951-; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] Avui dia el debat historiogràfic sobre la formació del feudalisme a Catalunya bascula entre el model rupturista de Pierre Bonnassie i el model continuista de Gaspar Feliu. El nivell de coneixements actual no permet encara posicionar-se clarament en un sentit o en un altre. Així, doncs, es continua acceptant, no sense matisos, que a les terres de la frontera del comtat de Barcelona, després d’una tendència depressiva multisecular, tot canvia quan al segle X esdevé un territori cobejat per les elits comtals. En relació amb aquest desig de posseir la terra, aquesta tesi explora a petita escala les decisions preses l’endemà de la conquesta a l’hora de determinar la mida dels termes castrals, d’ executar l’atermenament del sòl, de seleccionar el tipus de sòl atermenat i de triar el nombre d’assentaments per terme, així com les constants d’implantació dels castells i de les esglésies. L’objectiu d’aquesta anàlisi és conèixer el tipus d’ articulació que es produeix, d’una banda entre les preexistències del territori, i els castells i les esglésies de l ’altra. En altres paraules, es pretenen aconseguir proves de fins a quin punt aquestes decisions són fruit només de l’atzar o si bé ja estan determinades. És a dir, condicionades només per una manera de fer gravada en el subconscient en forma d’idees tipus que s’adapten als condicionants del territori, o bé de models que s’apliquen independentment d’aquests condicionants. En definitiva, aquesta tesi aspira a precisar la naturalesa de l’escenari en el qual les elits comtals imposen un nou ordre social i polític per a garantir continuar canalitzant les rendes de la terra.
D’homines a universitas: notariat, règim municipal i fiscalitat. Terrassa, 1180-1322
(Universitat de Barcelona, 2017-09-29) Ruiz Gómez, Vicenç; Verdés, Pere; Piñol Alabart, Daniel; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] El present estudi pretén analitzar el procés de conformació política d’una comunitat local a l’edat mitjana. Tal com la historiografia ha posat de manifest, poden ser diversos els factors que intervenen en la consolidació d’una dinàmica d’acció col·lectiva: conflictes amb senyors, capacitat mútua de defensa, funció judicial dels consells, la constitució d’un sistema fiscal a partir de la gestió de l’endeutament públic, etc. Tenint en compte aquests factors, la recerca resseguirà, especialment, la interacció dels tres plànols més rellevants que, al nostre entendre, fonamentaren aquesta dinàmica: la creació i desenvolupament de la notaria de destret a partir del 1236; l’establiment d’un règim municipal; i la consolidació d’un hàbit fiscal municipal fruit de la creixent pressió reial. El marc cronològic triat, 1180-1322, comprèn des de la primera referència a uns prohoms que participen de la resolució de conflictes en un tribunal estable presidit pel castlà i pel batlle reial fins a la petició de subsidi per la conquesta de Sardenya. En aquests cent quaranta anys, assistirem a l’emergència d’un nou subjecte polític, la universitas villa et termini Terracie, que permetrà als habitants de Terrassa articular institucionalment la dialèctica generada per la confrontació de les pressions senyorials i els interessos, no sempre homogenis, de la comunitat. Pel que fa al notariat, volem demostrar com la seva gran difusió i acceptació al llarg del segle XIII a casa nostra rau en què l’autenticitat i integritat documentals no es fonamenten en la materialitat de l’instrument complet, sinó en llur construcció social fruit de l’acord de les parts. L’adopció de la tècnica de la doble redacció s’explica perquè els assentaments sintètics que formen les imbreviatures mantenien oberta la potencialitat de canvi dels negocis i acords presos. La confiança en la institució notarial no es basava en la seva garantia d’inalterabilitat dels contractes, sinó en la seva capacitat per modular la realitat jurídica inicial en funció de les volubles necessitats socials de cada moment. El registre notarial, de fet, serà emprat com a cancelleria local tant per la universitat terrassenca com per l’incipient règim municipal que, des dels anys quaranta del segle XIII, podem analitzar en detall. No només permet resseguir el funcionament del càrrec de batlle (accés, durada, funcions) i, a partir de 1290, del lloctinent del batlle, sinó que evidencia el progressiu rol determinant del consell de prohoms. Hi podem trobar també les actes de recepció en habitant de la vila, la particular concessió de ciutadania terrassenca, atorgades des de 1239 conjuntament pel batlle i els prohoms. I, finalment, les diverses actuacions sindicades en nom dels prohoms o la universitat de Terrassa per afers comunitaris (plets, hosts, serveis com el d’un metge) o la constitució d’un arxiu municipal el 1312. Finalment, el tercer vessant, tot i que també ens ocupem de la compravenda i gestió de les rendes reials, sobretot hem centrat l’atenció en l’evolució del comú, és a dir, de les obligacions fiscals dels habitants de Terrassa fruit de les peticions reials i el seu reflex en àmbit municipal a partir de les talles i la resta de documentació associada al procediment de lleva, recaptació i pagament a la corona. A banda de quèsties i redempcions d’exèrcit, veurem quines altres necessitats comunes s’afrontaven a través d’aquesta imposició directa i, sobretot, quins efectes tindrà en la conformació d’una identitat local sota el mantell jurídic de la universitat.
El monasterio de Santa Clara de Manresa: siglos XIV-XVII: Las clarisas en la Cataluña Central
(Universitat de Barcelona, 2016-12-02) Rosillo Luque, Araceli; Garí, Blanca; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[spa] El objetivo de esta tesis doctoral es analizar la historia de la comunidad de monjas del monasterio de Santa Clara de Manresa desde su fundación como clarisas en el año 1322 hasta la ocupación del espacio monástico por una nueva comunidad, esta vez de dominicas, proveniente del monasterio de Ntra. Sra. dels Àngels i Peu de la Creu de Barcelona, en el año 1602, para visibilizar la recepción que el carisma clariano tuvo en la Cataluña Central. La investigación está dividida en dos bloques diferenciados. El primero es una reflexión teórica sobre los conceptos y discursos que han sustentado el análisis de la espiritualidad femenina medieval. Además, esta primera parte muestra el marco historiográfico desarrollado sobre santa Clara y las clarisas, haciendo especial hincapié en el territorio peninsular y catalán. El segundo bloque del trabajo ofrece el análisis de la comunidad de Santa Clara de Manresa tomando como fuente principal los libros notariales conservados sobre la comunidad. Este análisis se desarrolla a través de cinco apartados interrelacionados: el proceso de fundación del monasterio, la experiencia de la vida comunitaria conforme a la regla urbanista, la creación y mantenimiento de una red de vínculos económicos y sociales, la desaparición de la comunidad en el marco de las negociaciones para la reocupación del recinto monástico y, finalmente, a modo de epílogo, la percepción que sobre su pasado clariano tuvieron las dominicas que ocuparon el monasterio, manteniendo viva la memoria de la presencia de las clarisas en Manresa hasta nuestros días.
El Maresme medieval. Exemples concrets de comunitats pageses
(Universitat de Barcelona, 2016-01-27) Subiñà i Coll, Enric, 1970-; Cuadrada, Coral; Piñol Alabart, Daniel; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] L'estudi es proposa una visió de la vida quotidiana dels veïns de les viles de Mataró, d'Argentona i d'Òrrius, des de mitjans del segle XIV a finals del segle XV, partint de tres aspectes fonamentals per explicar-ho: la senyoria i els drets dominicals, el poblament i la societat. El primer capítol comença amb una breu introducció a la demografia de les tres parròquies que ha permès veure com Mataró augmentava molt la seva població en contrast amb Argentona i Òrrius on decreix lleugerament. S’ennumeren totes les senyories que hi havia, constatant una gran fragmentació senyorial pel que fa a la senyoria territorial, no la jurisdiccional que estava en mans dels castells respectius. La servitud i els mals usos, ens servirà per endinsar-nos en els remences, que sembla que representaven poc menys de la meitat dels habitants del territori durant la segona meitat del segle XIV. La senyoria comportava una sèrie d'exaccions i impostos senyorials, d'entre les quals destaca el lluïsme, el delme o el lloçol. Els censos emfitèutics era un altre de les rendes que es pagaven, principalment en espècie, malgrat que a mesura que anava avançant el segle XIV i el XV molts es van convertir en diner. Es tracten els destrets senyorials, els principals dels quals eren els molins i les ferreries, però també les escrivanies, el forn, el mercat, especialment important i dinàmic a Mataró, la carnisseria, i la pesca. Al territori, la totalitat del quatre molins d’aigua documentats es trobaven a la conca de la Riera d’Argentona. A Mataró, amb poca aigua, es va optar per construir un molí de vent a mitjan segle XV. Tot aquest territori estava poblat, bàsicament, de masos, sobretot a Argentona i a Òrrius. En canvi, Mataró va anar evolucionant, amb un poblament dispers predominant fins ben entrada la segona meitat del segle XIV, per acabar amb una gran majoria de focs "urbans" a finals del segle XV. Després de mitjans del segle XIV detectem un augment molt significatiu de les vendes de masos en detriment de la construcció de masies de nova planta. Els masos rònecs és un dels aspectes que hem pogut documentar més bé, i que dóna testimoni del que va representar el fenomen per al territori. Molts masos restaren abandonats abans de mitjans segle XIV, per bé que el seu procés d'enrunament s'aniria allargant, depenent dels casos, fins ben entrat el segle XV. Molts pagesos els van incorporar al seu patrimoni mitjançant compra o establiment, evidentment en condicions molt avantatjoses per part dels senyors. Pel que fa als preus dels masos, molt variables, sembla que tenien com a factor més determinant les càrregues que satisfeien en detriment del seu estat físic. L'estudi també confirma que els masos sovint tenien terres sota domini de diferents senyories, alhora que aquestes terres estaven molt fragmentades pel territori, documentant-se masos d'Argentona que tenien terres fins a set quilòmetres de la masia. La darrera part del capítol la dediquem al poblament agrupat, força destacat a Mataró, amb un gran impuls a finals del segle XIV i durant gran part del segle XV, amb la plaça del mercat com a eix central, amb el pou i forns comunals, les carnisseries i les botigues porticades. El darrer capítol es centra bàsicament en la família, en dos aspectes: el matrimoni i la mort. Veurem les estratègies matrimonials, on els cònjuges sovint trobaven la parella en la població d’origen o en la comarca, què representava la llegítima, i sobretot, què valia un dot. Un dels aspectes que permet conèixer millor l'entorn religiós del testador són els llegats religiosos, amb la qual cosa podem endinsar-nos en les esglésies i capelles de cada parròquia i conèixer, entre d'altres, els seus altars. Els llegats familiars ens apropen al seu entorn familiar. Clourem amb el paper i la importància de l'hereu o la pubilla i amb la clàusula final: l'hereu universal.
El procés de fortificació i reocupació del territori a Catalunya entre els rius Ter i Llobregat en època altmedieval i carolíngia : el cas de l'Esquerda segles VIII-X
(Universitat de Barcelona, 2016-01-26) Pratdesaba i Sala, Albert; Ollich i Castanyer, Imma, 1951-; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] La present tesi doctoral té com a objectiu principal l'estudi de la fortificació del territori entre els rius Ter i Llobregat en època altmedieval, concretament a través de l'estudi de la muralla apareguda al jaciment de l'Esquerda, situat a les Masies de Roda (Osona). L'estudi de la tesi doctoral parteix de l'excavació arqueològica de la muralla de l'Esquerda com a font principal d'informació complementada per la documentació escrita medieval publicada com els annals reials francs així com d'altres documents originals dels diversos segles que composen l'edat mitjana. La muralla del jaciment de l'Esquerda, conegut fins al final d'època medieval amb el nom de Roda Civitas no és un element aïllat, sinó que es val de la mateixa geomorfologia de la península formada pel riu Ter per optimitzar la seva defensa. En aquest aspecte, el propi relleu amb cingles de 50 metres sobre el riu permet tant sols que amb la construcció d'una sola línia de muralla a la zona nord, tota la península quedi sota resguard. La ubicació d'aquest poblat fortificat no va ser única i exclusivament per les facilitats defensives, sinó que alhora permetia el control d'un territori estratègic: les vies de comunicació que travessaven la plana osonenca cap als territoris del nord vers els Pirineus i vers l'est cap a les terres gironines, que durant els segles VIII i IX dC van ser utilitzats pels exèrcits musulmans per assaltar les posicions franques. Mostra de la importància estratègica és la ocupació antròpica fortificada al mateix lloc des d'època ibèrica fins al segle XIV dC.
El dominio territorial de la sede de Barcelona : 800-1010
(Universitat de Barcelona, 1971-01-01) Feliu i Montfort, Gaspar; Sáez, Emilio; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
La formación de los grandes patrimonios eclesiásticos, además de su interés para conocer la organización eclesiástica y de una forma indirecta la espiritualidad y las formas de integración de la Iglesia en la sociedad, es un magnífico hilo conductor para comprender la evolución del quehacer económico e indirectamente las variaciones sociales e institucionales en una zona y una época determinada. En el caso de Barcelona, el estudio de la influencia de la catedral de Barcelona es importante debido al papel que la sede jugó en la repoblación y defensa de la Marca del Penedés y las consecuencias posteriores, en especial de tipo señorial, de dicha actuación. Sin embargo, el trabajo ofrece grandes dificultades, por lo que nos hemos debido limitar (usando un lenguaje figurado) a desbrozar el terreno y a rellenar las zanjas para los cimientos, con la confianza de haber logrado una base suficiente para la construcción del edificio. Nuestro estudio concluye en 1010, en el momento que acaba de ser constituido el patrimonio de la Catedral diferenciado del de la sede, del que hasta entonces había formado parte. En el lapso de los dos siglos estudiados, hemos manejado más de 1.200 documentos pertenecientes al Condado de Barcelona, pero de ellos solamente 179 se refieren directamente a la sede, aunque otros muchos permiten identificar bienes o personajes concretos, o sirven para conocer mejor el funcionamiento de ciertas instituciones. El estudio se inicia con dos capítulos de ambientación, dedicados respectivamente a la época y a la organización eclasiástica. Con los dos capítulos siguientes llegamos al centro de la problemática que nos hemos planteado en nuestro estudio: ¿cuáles fueron los orígenes los dominio de la iglesia de Barcelona? A través de un análisis cronológico y de un intento de síntesis geográfica, hemos intentado encontrar (a través de los pobres restos que la documentación nos ha legado), las líneas maestras de la actuación de la sede, la respuesta dada en cada momento a las circunstancias, necesidades y posibilidades internas y externas, respuesta que en ocasiones podía verse modificada por el carácter o las preferencias de los hombres que debían tomar las decisiones pertinentes, en especial de los obispos. Por eso hemos organizado nuestro estudio pontificado tras pontificado, haciendo en cada caso una introducción con la personalidad y la obra del obispo en cuestión. En definitiva, no nos interesa tanto la catalogación de las fincas como el intento de captar el papel de la sede como elemento económico dentro de la sociedad y de la economía de su época.
El bisbat d’Urgell a l’inici del segle XIV (a través de la visita pastoral de 1312 a 1315)
(Universitat de Barcelona, 2016-01-21) Palau i Baduell, Josep M.; Baiges i Jardí, Ignasi J. (Ignasi Joaquim); Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] Aquesta tesi consisteix en la transcripció i l’estudi de la visita arquebisbal al bisbat d’Urgell realitzada entre l’any 1312 i 1315. Aquesta és la part més important del treball, ja que és una font pràcticament inèdita. La transcripció del document té un gran interès per conèixer la vida religiosa d’Urgell a l’inici del segle XIV i, a més, perquè juntament amb una visita a la diòcesi Lleida de l’any 1328, són les dues úniques visites arquebisbals conegudes que es conserven als arxius catalans. L’estudi de la visita és l’altra gran part del treball. S’ha realitzat un succint estudi de les visites pastorals, determinant-ne el seu origen, la seva funció i el seu desenvolupament, alhora que es planteja un estat de la qüestió de l’estudi d’aquesta visita. A continuació s’emmarca la font en el territori en què es donà, de manera que es descriu la diòcesi d’Urgell a inicis del segle XIV. S’inicia amb un breu apunt històric del bisbat, per continuar amb la delimitació de l’àmbit geogràfic del bisbat d’Urgell des d’una òptica eclesiàstica. Seguidament, s’analitza la font transcrita des de diversos punts de vista amb la finalitat de perfilar quina era la vida del clergat i del laïcat urgel·litans a inicis del segle XIV. A continuació es fa un estudi de la visita a través dels punts principals de l’esquema clàssic de les visites baixmedievals: la visitatio rerum, és a dir, la inspecció ocular de l’edifici i els objectes de culte, i la visitatio hominum, això és, l’observació de la conducta del clergat i del laïcat. Per últim cal destacar la cartografia elaborada amb la distribució parroquial de la diòcesi al segle XIV.
Edizione e studio di fonti per la storia della Puglia nel periodo di Alfonso Il Magnanimo
(Universitat de Barcelona, 2015-01-27) Vilia, Speranza; Piñol Alabart, Daniel; Bertran i Roigé, Prim, 1948-2014; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[ita] L’obiettivo primario di questo lavoro è stato individuare documenti relativi alla Puglia nei registri emessi dalla cancelleria di Alfonso il Magnanimo, conservati presso l’Archivo de la Corona de Aragón. L’esistenza di documenti riguardanti l’Italia in questo archivio è gia da tempo conosciuta, eppure sono stati solo parzialmente utilizzati. D’altro canto tutti gli studiosi hanno segnalato gravi lacune nelle fonti storiche per la Puglia aragonese, in particolare in relazione al periodo di Alfonso il Magnanimo. Inoltre la Puglia era la provincia del regno di Napoli per la quale la cancelleria emise il maggior numero dei documenti dopo quelli per la Terra di Lavoro, in quanto economicamente più attiva e quindi al centro delle attenzioni del re. Tutto ciò giustifica la scelta del criterio territoriale per valorizzare una così preziosa fonte storica. In base ai documenti trovati si è stabilita la struttura della tesi: una prima parte introduce la situazione del Regno di Napoli e le circostanze che portarono alla conquista aragonese, segnalando in particolare il contenuto di documenti che rivela i primi contatti e gli accordi segreti del re aragonese con i feudatari pugliesi, principalmente il principe di Taranto e gli altri membri della famiglia Orsini-del Balzo, che poi presero attivamente parte alla guerra di conquista con alterne vicende. Questa sezione si conclude con il capitolo sui giuramenti di fedeltà e omaggio delle città pugliesi al nuovo re. La seconda parte è suddivisa in base alle diverse e nuove informazioni che si evincono dai documenti: ciascun capitolo inizia con l’introduzione dello specifico argomento e la rispettiva bibliografia fondamentale, per poi presentare il contenuto dei documenti. Si analizzano così aspetti del territorio, la situazione della regione dopo la lunga guerra, le comunicazioni; un nutrito capitolo riguarda le attività economiche, che comprendono la produzione e commercializzazione dei monopoli regi quali il sale e il grano, nonché le attività portuali e commerciali, nelle quali si inseriscono le relazioni con Venezia e Ragusa. Sono toccati anche alcuni aspetti giuridici e la riforma fiscale, ma naturalmente molto di più emerge sui feudatari e la sistemazione dei feudi e sulla famiglia Orsini. Un interessante capitolo riguarda alcuni componenti della società, come le comunità ebraiche, alle quali appartenevano mercanti e medici e che venivano angariate dalla Chiesa, e si è potuto dedurre anche qualcosa sulle donne di diverse condizioni sociali. Infine è dedicato un capitolo a ciascuna delle tre province, per analizzare più da vicino le situazioni specifiche, le città e alcuni personaggi. Si è dedicato ampio spazio alla Dogana della Mena delle pecore, che costituiva la principale fonte di ingressi per la casse regie, chiarendo questioni della sua creazione che si fa normalmente coincidere con la nomina a commissario del catalano Francesc Montlober. Per la Terra d’Otranto si sono analizzati in particolare la peculiare situazione del principato di Taranto e la figura di Giovanni Antonio del Balzo Orsini e due rari documenti di dote di donne dell’alta nobiltà, descritti nel contesto delle usanze dell’epoca. La terza parte contiene la descrizione di registri e serie, anche per facilitare ulteriori ricerche nell’archivio, la descrizione dei caratteri estrinseci e intrinseci, della struttura e delle varie tipologie di documenti. Mi sono soffermata in particolare sulla scrittura, descrivendo le diverse caratteristiche grafiche degli scrivani, e sulle lingue, il latino per le comunicazioni più formali, il catalano per quelle rivolte agli uomini del seguito di Alfonso e il volgare napoletano nelle sue varietà. I documenti trascritti sono stati scelti per rappresentare l’intero territorio della Puglia e le diverse tipologie: privilegi, lettere, istruzioni agli ambasciatori, capitoli di accordi, giuramenti, sentenze. Si sono trascritti sempre gli inserti redatti in Puglia, per lo più documenti notarili, ma anche una sentenza di un capitano e una donazione del principe di Taranto. Nella trascrizione si sono rispettate le norme stabilite dalla Commissione Internazionale di Diplomatica. È incluso un glossario e l’elenco dei documenti reperiti.
La sederia a Barcelona al segle XV
(Universitat de Barcelona, 2013-10-23) Stojak, Ivana; Vinyoles, Teresa-Maria, 1942-; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] La tesi investiga el desenvolupament de la manufactura de la seda a Barcelona durant el segle XV, especialment des del punt de vista del treball. Els objectius principals de la tesi han estat investigar la importància que havia tingut la manufactura de la seda a Barcelona durant el XV, quant al seu abast , el nombre d'artesans que s'havien dedicat a aquesta fabricació, i el seu desenvolupament, comprovant si realment es tractava d'una manufactura marginal . També s'ha procurat analitzar l'evolució d'aquesta manufactura al llarg del segle XV. Un altre dels propòsits de la tesi ha estat observar quines fases del treball de la seda s'havien desenvolupat a Barcelona en aquella època . S'ha estudiat la transmissió de coneixements, els diferents tipus de treballadors , i les formes i condicions del seu treball . Així mateix s'ha pretès comprovar com havia estat la participació de la mà d'obra femenina en aquesta manufactura. Un altre dels objectius ha estat observar quin tipus de teixits de seda es confeccionaven a Barcelona durant el segle XV i analitzar els diferents oficis relacionats amb el treball de la seda. Finalment s'ha analitzat l'evolució dels diferents tipus d'empreses sederes i el seu funcionament i conèixer quina havia estat la repercussió de l'establiment a la ciutat de mestres seders especialistes procedents de l'estranger. El treball s'ha estructurat en nou apartats: - El primer apartat conté l'estat de la qüestió , els objectius , i la metodologia i les fonts. - En el segon apartat s'han tractat els orígens de la manufactura de la seda i els processos de fabricació. - El tercer apartat de la tesi analitza els diferents tipus de treballadors (els mestres, els aprenents, els oficials, els treballadors assalariats, els esclaus, i el treball femení). - El quart apartat examina la manufactura de la seda a Barcelona durant la primera meitat del segle XV i tracta sobre alguns seders i famílies de seders que havien tingut una activitat destacada. - El cinquè apartat de la tesi estudia el desenvolupament d'una manufactura sedera especialitzada a mitjan segle XV (a través d'algunes iniciatives municipals i l'establiment a la ciutat de mestres estrangers especialistes en aquesta manufactura. - El sisè apartat s'observa l'organització de les empreses sederes. - En el setè apartat es detallen els diferents oficis especialitzats relacionats amb el treball de la seda. - En el vuitè apartat s'analitzen els seders especialistes barcelonins del segle XV, especialment els velluters. - Finalment, el novè apartat s'ha dedicat a les conclusions generals de la investigació.
Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI)
(Universitat de Barcelona, 2013-12-09) Castell i Granados, Pau; Vinyoles, Teresa-Maria, 1942-; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] La present recerca té com a objectiu l'estudi de la cacera de bruixes desenvolupada a Catalunya, des dels seus orígens a finals de l'època medieval fins a la seva articulació durant els primers temps moderns. La investigació aporta, en primer lloc, un volum considerable de documentació judicial inèdita dels segles XV i XVI, la qual constitueix la base imprescindible per a una aproximació global a aquest fenomen històric. A partir d'aquest material i de les fonts ja conegudes, l'anàlisi s'ha estructurat sobre tres eixos principals. Primerament, s'aborden els elements que donaren lloc a l'estereotip de la bruixa durant l'època baix-medieval. Seguidament, s'estudien les primeres caceres desenvolupades a Catalunya durant les primeres dècades del segle XV, tot comparant-les amb els esments coetanis a nivell europeu. Finalment, s'analitza en detall la documentació judicial inèdita per mirar d'entendre l'articulació de la cacera de bruixes a Catalunya durant els segles XV i XVI. La present investigació ha donat com a resultat la creació del primer corpus documental sobre els primers dos-cents anys de cacera de bruixes a Catalunya, evidenciant la riquesa documental del Principat per a l'estudi d'aquest fenomen. Així mateix, el treball ha permès arribar a una sèrie de conclusions sobre l'origen i articulació d'aquest fenomen a Catalunya en època medieval i moderna. En primer lloc, destaca la importància dels canvis operats a finals de l'època baix-medieval en referència a la teologia i a les noves reflexions demonològiques, la influència de l'acció inquisitorial contra el maleficium i la seva influència en les cúries laiques, o el discurs anti-supersticiós desplegat per la predicació baix-medieval. En segon lloc, la present recerca ha servit per constatar la precocitat, intensitat i duresa de la persecució de bruixes a Catalunya, un fet que remarca la seva singularitat en el context dels regnes hispànics. Aquesta situació aniria lligada a la pròpia situació político-jurídica del Principat, amb una forta autonomia de les autoritats locals i una manca de control per part d'institucions de justícia centralitzades, ja fos el Sant Ofici o la pròpia justícia reial. Catalunya seguiria així el model descrit per autors com Brian P. Levack, segons el qual aquells territoris amb un poder central fort i un sistema judicial centralitzat, haurien registrat una intensitat molt baixa de persecucions, amb una absència gairebé total de sentències a mort. Un model perfectament vàlid per al centralitzat i gairebé lliure de bruixes regne de Castella, i també, però just a l'inrevés, per al jurisdiccionalment fragmentat i ple de forques Principat de Catalunya. Finalment, l'última de les conclusions derivades d'aquesta investigació fa referència a la importància del marc local en l'articulació de la cacera, amb un protagonisme destacat d'unes autoritats locals sovint esperonades per la pròpia població. Aquesta constatació ens allunya de concepcions historiogràfiques que vinculaven tradicionalment la cacera de bruixes als mecanismes d'Estat o a l'impuls de l'Església post-tridentina, enfrontats a una suposada cultura popular. En canvi, en el cas català, la persecució seria majoritàriament instigada per la pròpia població en un context de desgràcies com ara epidèmies, maltempsades i morts d'infants o bestiar. Una persecució judicial, doncs, que aniria de baix a dalt, iniciada en les pròpies comunitats a partir d'acusacions de malefici o emmetzinament i desenvolupada en el marc de les cúries locals, amb una subversió evident de l'ordre del dret, un ús habitual del turment i una gran predisposició a emetre sentències de mort.
La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d’Empúries i al vescomtat de Rocabertí. Finals del segle XIII i primera meitat del XIV
(Universitat de Barcelona, 2013-07-04) Gironella i Granés, Josep Maria; Sancho i Planas, Marta; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] La present tesi doctoral, concebuda a partir de la consulta d’una part dels fons notarials medievals de les viles de Castelló d’Empúries i Peralada (aproximadament 450 volums datats entre els anys 1260 i 1360), té l’objectiu de determinar com es va organitzar la mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d’Empúries i al vescomtat de Rocabertí durant la baixa edat mitjana, més concretament des de finals del segle XIII fins mitjan segle XIV. L’estudi es divideix en tres grans apartats. En el primer (capítols 1 i 2), es parla dels aspectes vinculats amb la propietat de les instal•lacions i la fiscalització que les autoritats senyorials i municipals van dur a terme de las activitats que s’hi realitzaven. En el segon bloc (capítols 3 i 4) s’analitzen les característiques dels molins i les seves infraestructures, així com certes qüestions sobre la seva planificació, construcció i manteniment. Finalment, en els últims capítols (5, 6 i 7), es fa referència als mecanismes i contractes utilitzats per procedir a l’administració i explotació de les diverses instal•lacions.
La vida en un poble de la Catalunya interior, segles XIV-XVI. Localització, recuperació, organització i explotació dels fons documentals de Cubells.
(Universitat de Barcelona, 2013-09-05) Cantarell, Elena; Vinyoles, Teresa-Maria, 1942-; Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
[cat] Aquesta tesi doctoral està bastida a partir d’un fons documental inèdit, dispers i malmès, que calia salvaguardar. Això ha permès estudiar el territori des del territori i amb les fonts del territori. I, a més, contribuir a la conscienciació de la conveniència de la preservació dels documents històrics amb la recuperació de l'arxiu municipal de Cubells de manera que aquestes actuacions es poguessin adaptar a altres realitats arxivístiques. Aquesta tesi té un triple vessant: per una banda, recuperar un arxiu municipal i posar-lo a l’abast dels estudiosos, en segon lloc fer una recerca històrica a partir d’aquesta documentació i, finalment, aconseguir presentar la documentació històrica com un material didàctic idoni per a la docència universitària i també, per què no, d’altres nivells educatius i així mateix fer-la assequible per a la difusió. Estructura: Capítol 1: descriu la situació en què es trobava la documentació, la cronologia, la llengua, les tipologies documentals i la tradició dels documents de l'arxiu. Capítol 2: descriu amb tot detalli les actuacions dutes a terme per localitzar, recuperar, organitzar i difondre els fons d'aquest arxiu, mostrant detalladament tota la metodologia de treball utilitzada. Inclou catàleg de pergamins. Capítol 3: descriu l'organització i producció de les institucions productores dels documents: el municipi de Cubells, l'escrivania local i els senyors de la terra. Capítol 4: analitza en profunditat els censals morts. Aquesta és la tipologia més freqüent de la documentació estudiada i també la que mostra la situació real dels homes i dones que poblaven aquestes terres als segles baix medievals. Els apèndixs inclouen: transcripció de documents significatius. Un petit apartat sobre l'important tresor artístic, actualment dispers, d'aquest petit lloc. Índex de topònims i índex d'antropònims.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents