Carregant...
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/191208
El paisatge sonor de la Catalunya medieval (ss. VI-XIV): un exercici de restitució emocional des de l’arqueologia del so
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] El so forma part de les dinàmiques humanes, culturals i socials. Deixant de banda les sonoritats de la natura o accidentals, l’ésser humà confia i ha confiat històricament en els sons tant per a comunicar-se com per a expressar-se. La comprensió de la manera amb què la humanitat s’ha sostingut en el so depassa el concepte d’interpretació musical per incidir en aspectes com la gestió econòmica en l’espai, la relació de les persones amb la divinitat, les dinàmiques comercials i els seus intercanvis o el desenvolupament de la tècnica. Aquest estudi analitza i sistematitza l’activitat sonora humana en un espai temporal i àmbit geogràfic determinat, com és l’alta Edat Mitjana en territori català, en relació tant amb els seus àmbits culturals veïns com en el seu abans i després en el temps. L’activitat sonora s’ha diferenciat en la comunicació (sons) i l’expressió d’emocions (música), i, d’acord amb la configuració social medieval, cadascun d’aquests aspectes s’ha diferenciat en els àmbits en què els tres estaments feien ús del so i de la música: el poble (laboratores), l’elit aristocràtica (bellatores) i l’Església (oratores). Cada entorn social responia a unes necessitats sonores pròpies, de manera que la comprensió del fet sonor des de la història social i no des de la musicologia permet obtenir una perspectiva d’estudi cap a disciplines diferents i contribueix així a una percepció global del passat històric. L’anàlisi s’ha fet a partir d’un intens diàleg amb les fonts: sobretot iconogràfiques, literàries, documentals i arqueològiques, però també s’ha comptat amb altres disciplines com la llengua i l’etimologia, la història de la tècnica, la comparativa etnològica o la pràctica de la interpretació musical. Després de la necessària obtenció de dades, la comprensió del fet sonor s’ha posat de relleu a partir d’un exercici d’arqueologia experimental: la restitució tant d’instruments i objectes sonors com de tècniques d’expressió del so i de la música. En tot cas s’ha tingut en compte el context d’espai en què aquests sons es desenvolupaven, des de paisatges a edificis. A partir d’aquí es pot determinar la identificació concreta d’instruments diferents i per tant una lectura de context més precisa, el significat que aquests objectes suposen en la lectura iconogràfica, textual o filosòfica, la correcta denominació d’instruments i objectes sonors en llengua catalana, o la relació del so i la comunicació en les dinàmiques econòmiques i culturals. El diàleg entre les diverses disciplines i la restitució real del so del passat permeten entendre elements bàsics de comunicació que poden ser útils en aspectes diversos de la Catalunya medieval: la funció de campanes, les estratègies de comunicació militar, els conceptes simbòlics de les imatges o la comprensió de textos literaris a partir de la seva realitat sonora.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
CASTELLET I DE RAMON, Laura. El paisatge sonor de la Catalunya medieval (ss. VI-XIV): un exercici de restitució emocional des de l’arqueologia del so. [consulta: 27 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/191208]