Carregant...
Fitxers
Tipus de document
Contribució a publicacions periòdiquesVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/181692
Bacteris que cacen com una manada de llops
Títol de la revista
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
Quan es parla de biodiversitat, normalment es pensa en animals i en plantes o, com a molt, si és temporada de bolets, també en els fongs. Tanmateix, els éssers vius que presenten més diversitat són, amb molta diferència, els bacteris. Es calcula que a la Terra hi ha, en total, uns 8,7 milions d'espècies d'animals, plantes, fongs i protozous diferents, i fins a 12 bilions (12 milions de milions) d'espècies bacterianes. Tots els bacteris són unicel·lulars i la seva forma externa és relativament poc variada, però el seu metabolisme, és a dir, allò de què s'alimenten per obtenir els nutrients i l'energia que necessiten per viure i reproduir-se, és molt divers: n'hi ha de fotosintètics, d'altres obtenen energia oxidant el ferro i altres metalls, alguns s'alimenten directament d'altres éssers vius, n'hi ha al tracte intestinal i a la pell de tots els animals, on viuen com a simbionts, i un llarg etcètera de possibilitats, inclosos bacteris que fins i tot treuen profit de les substàncies radioactives o que degraden els plàstics. La microbiòloga Sofiene Seef i els seus col·laboradors, de diversos laboratoris universitaris i centres de recerca microbiològica de Marsella, han estudiat uns bacteris que literalment cacen altres bacteris per alimentar-se. Pertanyen a l'espècie Myxococcus xanthus i, segons han publicat a la revista eLife, es coordinen entre ells per organitzar autèntiques caceres de bacteris, com per exemple del famós Escherichia coli.
Citació
Citació
BUENO I TORRENS, David. Bacteris que cacen com una manada de llops. _Diari Ara_. 2021. Vol. 31-31. [consulta: 20 de gener de 2026]. ISSN: 2014-0118. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/181692]