Immune profiling of operational tolerance in liver transplantation

Abstract

[cat] L'acceptació indefinida dels òrgans trasplantats mantenint el correcte funcionament de l'empelt sense necessitat d'administrar l'agressiu tractament immunosupressor constitueix el principal objectiu de la investigació clínica en el camp del trasplantament. Tot i que aquest fenomen s'observa amb freqüència en models animals, la tolerància immunològica a l'empelt en essers humans es redueix a un limitat grup de pacients, principalment en trasplantats hepàtics, considerats tolerants operacionals. L'objectiu de l'estudi és precisament la caracterització immunològica dels pacients operacionalment tolerants desprès del trasplantament de fetge. L'anàlisi descriptiu dels diferents paràmetres immunològics en sang perifèrica, mitjançant citometria de flux i expressió genètica, permetria delimitar la contribució de les principals subpoblacions immunològiques en l'acceptació de l'empelt hepàtic i els possibles mecanismes moleculars responsables del procés de tolerància. Els receptors hepàtics tolerants mostren un major numero de limfòcits reguladors CD4+CD25+CD62Lhigh Foxp3+ que els pacients no tolerants, però no que els controls sans, evidenciant la possible interacció dels fàrmacs immunosupressors en els limfòcits T reguladors. Així mateix, els pacients tolerants exhibeixen una proporció de limfòcits gammadelta superior, i una inversió en el quocient de les subpoblacions delta1+/delta2+ respecte als receptors dependents de immunosupressió i els controls, conseqüència de l'expansió del subtipus limfocitari Vdelta1. L'anàlisi de l'expressió genètica de sang perifèrica manifesta diferencies significatives en el patró d¡expressió dels pacients tolerants respecte als receptors no tolerants i controls sans. Aquests canvis transcripcionals varen ser validats amb mostres independents mitjançant PCR a temps real i a nivell proteic mitjançant citometria de flux. Els resultats revelen un increment en l'expressió de gens relacionats amb cèl·lules NK i limfòcits gammadelta, suggerint un paper central del sistema immune innat en el manteniment de l'estat de tolerància. L'estudi realitzat no solsament proporciona un major coneixement dels mecanismes relacionats en la tolerància hepàtica, també suggereix que l'ús de biomarcadors, com el patró d'expressió genètica en sang perifèrica, podria ser utilitzat com a test diagnòstic en la practica clínica per identificar receptors tolerants a qui es pot retirar la teràpia immunosupressora.